Formació

El Cos Europeu de Solidaritat, com a programa de subvencions, és gestionat per la Comissió Europea, i el posen en pràctica tres organismes: l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA), les agències nacionals de cada país participants i els Centres SALTO.

Les organitzacions que participen en el programa ho fan subvencionades per ell i coordinades per aquests agents, a partir d’executar projectes en el marc de les propostes llençades per la Comissió, en els quals s’ofereixen diferents marcs de participació a la joventut: voluntariat i voluntariat en ajuda humanitària (1), projectes de solidaritat (2) i pràctiques i ocupació laboral (3). Les claus d’aquests àmbits de participació es detallen als apartats següents.

Els projectes en els quals es pot dur a terme aquesta participació poden ser d’una gran varietat de temàtiques: creativitat i cultura, emprenedoria, medi ambient, educació física i esport, educació i formació, reptes socials, prevenció i recuperació de desastres, salut i benestar, treball amb persones migrades i refugiades...

El Cos Europeu de Solidaritat ofereix la possibilitat a la joventut d’encetar projectes per la seva banda a la seva localitat que abordin determinats reptes socials d’abast local, regional o nacional. El requisit principal és que aquests projectes responguin a les prioritats establertes per la Unió Europea (inclusió, compromís democràtic, igualtat de gènere, canvi climàtic, ciutadania...). En tots els casos la iniciativa ha de tenir una duració determinada, d’entre 2 i 12 mesos, i dur-se a terme a temps parcial. A més, el projecte ha de ser dut a terme per cinc persones com a mínim, que es trobin totes elles entre els 18 i els 30 anys.

El suport financer per a arrencar i executar la iniciativa que ofereix el Cos és de 630 euros mensuals.

• Com fer la sol·licitud

Per als projectes solidaris cal sol·licitar un finançament directe per la via oficial mitjançant les convocatòries obertes del Cos, que serà avaluada per l’agència nacional. Si es vol, es pot optar per demanar l’acompanyament d’una entitat experimentada mitjançat el portal d’entitats acreditades del Cos.

Abans de fer la sol·licitud per al finançament caldrà crear el grup del projecte, fer la inscripció al Cos de totes les persones del grup, i obtenir un identificador d’organització. També seria interessant informar-se i tenir al cap diversos documents, com la Guia del Cos Europeu de Solidaritat o les diferents pàgines de l’agència nacional.

A partir d’aquí, és el moment de donar forma al projecte, estructurant les idees en objectius, participants, resultats esperats, pressupost, activitats... Pot ser interessant consultar el recurs ‘Com dissenyar projectes’ de Xarxanet. Un cop fet això, ja es pot procedir a presentar la sol·licitud. Aquí caldrà respondre a qüestions com les raons del projecte, com beneficiarà la comunitat, quines activitats es realitzaran... Caldrà omplir el ‘formulari de sol·licitud ESC30 per a projectes solidaris’, i es pot seguir un model com aquest.

El Cos Europeu de Solidaritat diferencia dos tipus de països. Primer, els ‘països del programa’, un grup format pels països de la Unió Europea i Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nord i Turquia. Segon, els anomenats ‘països socis’, que són els següents països, veïns de la Unió Europea: Albània, Algèria, Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Egipte, Geòrgia, Israel, Jordània, Kosovo, Líban, Líbia, Moldàvia, Montenegro, Marroc, Noruega, Palestina, Rússia, Sèrbia, Tunísia i Ucraïna.

Algunes activitats estan obertes als dos grups de països, però n’hi ha d’altres que no. La informació pertinent es podrà trobar a la pàgina oficial de cada activitat.

El mínim d’edat per a inscriure’s al Cos Europeu de Solidaritat són els 17 anys, però no es podrà iniciar un projecte fins als 18. El màxim, són els 30 anys, amb l’excepció del voluntariat d’ajuda humanitària, que situa el màxim en els 35.

A banda d’això, hi ha alguns requisits que cal complir. En primer lloc, és necessari comprometre’s a respectar els ‘principis del Cos Europeu de Seguretat’. També és important tenir en compte que només es permet realitzar una activitat de voluntariat de llarga duració (de 2 a 12 mesos. Tanmateix, si que es podran dur a terme projectes solidaris, pràctiques i estades d’ocupació i voluntariat en equip.

D’altra banda, si es realitza una activitat de voluntariat de curta durada (de fins a 2 mesos), encara es podrà fer una activitat de llarga duració o participar en programes de voluntariat en equip, pràctiques i ocupació, o projectes solidaris.

Per a que una entitat o institució sigui finançada pel programa Erasmus+, ha de presentar un projecte. Això vol dir identificar clarament les necessitats de recursos i definir de manera detallada tot el procés. També caldrà tenir al cap les diferents convocatòries i escollir la que millor s’adapti a les necessitats del programa.

Per tant, s’hauran de tenir en compte aspectes com les capacitats de l’entitat i el seu equip, les diferents convocatòries del programa, l’encaix adequat del projecte amb la convocatòria i si caldrà o no buscar altres fonts de finançament, és a dir, impulsar el cofinançament.

Hi ha dos grans agents que gestionen les diferents accions que conformen el programa Erasmus+. Un d’ells és l’Agència Executiva d’Educació i Cultura (EACEA) de la Comissió Europea, que executa una sèrie d’accions de les descrites a l’apartat ‘Accions socials del programa’. Els documents pertinents a les convocatòries gestionades per l’Agència Executiva, com per exemple els formularis de sol·licitud, es poden trobar al Portal de finançament i licitacions.

El segon agent primordial d’Erasmus+ són les agències nacionals, que gestionen la gran majoria de les accions que conformen el programa. Erasmus+ es duu a terme sobretot mitjançant un sistema de gestió indirecta en què la Comissió Europea traspassa les tasques d’execució pressupostària a les agències nacionals, per tal d’acostar el més possible el programa a la ciutadania, i garantir que s’adapta el millor possible als diferents sistemes educatius i de joventut nacionals. Les dades de contacte de cada agència nacional es poden trobar aquí.

Per a presentar un projecte al programa Erasmus+, les entitats han de seguir els següents passos:

• 1. Registre

Totes les persones sol·licitants, siguin físiques o jurídiques, han de registrar-se abans de res al portal d’Erasmus+, i crear un compte EU Login. A banda d’això, el procediment canvia segons si es tracta d’accions gestionades per l’Agència Executiva o per agències nacionals. En el primer cas, caldrà que l’entitat accedeixi al portal de licitacions i finançament i s’hi registri. En el segon cas, haurà de registrar-se al registre d’organitzacions d’Erasmus+.

En el marc del registre, també s’hauran d’adjuntar dos documents referents a la justificació de la forma jurídica: el formulari d’entitat legal, que pot extreure d’aquí, i el formulari d’identificació financera, que es pot descarregar d’aquí.

• 2. Compliment dels requisits

En el moment de desenvolupar el projecte, i abans de sol·licitar el finançament, cal que l’entitat s’asseguri que es compleixen diferents requisits. Aquests es resumeixen en grups de criteris. Primer, els criteris d’admissió, que fan referència a qüestions com el compliment de terminis de presentació, a l’accessibilitat de les sol·licituds i a la quantitat d’informació oferta i la seva estructura. Aquí també s’inclouen els criteris d’admissió específics per a cada acció, que es detallen a la Guia.

En segon lloc, hi ha els criteris d’exclusió, que tenen a veure amb la solvència de l’entitat, i contemplen situacions en què aquesta ha incomplert, segons sentència ferma o decisió administrativa definitiva, obligacions referents al pagament d’impostos o obligacions ètiques i deontològiques de la professió a la qual pertany, entre d’altres. També s’inclou aquí la demostració, per part de l’entitat, de deficiències significatives en el compliment de contractes passats.

El tercer grup de criteris són els criteris de selecció, que fan referència a la capacitats financeres, és a dir que compta amb un finançament estable i suficient per a realitzar el projecte, i operatives, això és, que el seu equip compta amb els coneixements, les qualificacions i els recursos necessaris per a dur a terme el projecte.

L’últim paraigua de criteris són els criteris de concessió, que són específiques per a cada acció (es descriuen a la Guia) i permeten a l’Agència Executiva o nacional avaluar la qualitat de les propostes de projecte presentades.

• 3. Condicions financeres

A banda dels requisits esmentats al subapartat anterior, hi ha certes condicions de tipus financer que els projectes han de complir per a ser finançats pel programa Erasmus+, i que és important que l’entitat tingui en compte a l’hora de fer la presentació del projecte. Primer, aquest projecte no pot haver acabat, i, en cas d’haver començat ja en el moment de la sol·licitud, s’haurà de demostrar que calia encetar-lo abans de la firma del conveni.

D’altra banda, la sol·licitud ha de ser redactada per l’entitat sol·licitant, i el seu contingut ha de ser totalment original. A més, la concessió no és acumulativa, la qual cosa significa que en cap cas un projecte serà subvencionat dues vegades pel pressupost de la Unió Europea. A banda, el programa Erasmus+, com la majoria de les subvencions europees, es basa en el principi del cofinançament, cosa que implica que junt amb la concessió de la Unió Europea s’haurà de contemplar com a mínim una altra font de finançament, que pot sortir dels propis recursos de l’entitat.

Finalment, en tots els casos, i com succeeix amb totes les subvencions europees, el projecte finançat no pot tenir com a objectiu el benefici econòmic, és a dir, ha de ser sense ànim de lucre.

• 4. Formulari de sol·licitud

Per sol·licitar una subvenció en el marc del programa Erasmus+ caldrà omplir el formulari específic de cada acció, disponibles a les webs de la Comissió Europea o de les agències nacionals (detalls de contacte). L’idioma utilitzat per al formulari ha de ser una de les llengües oficials de la Unió Europea, però el resum del projecte ha d’estar escrit en anglès.

Acabat el termini de presentació de sol·licituds, l’Agència Executiva o l’agència nacional pertinent avaluaran les diferents propostes i decidiran quins projectes es subvencionaran, basant-se en la classificació proposada per un comitè d’avaluació i el pressupost disponible per a cada acció. Un cop presa la decisió, es notificaran els resultats a les entitats pertinents i es procedirà a la firma del conveni de subvenció.

El Mapa de l’Economia Social i Solidària de Pam a Pam recull gran part de les iniciatives d’ESS que hi ha a Catalunya. És útil no només per a les persones que volen canviar els seus hàbits de consum, sinó també per a les entitats que treballen en aquest àmbit que volen crear sinergies amb altres institucions. És per això que pot ser molt aconsellable registrar-se per a aparèixer-hi. Per fer-ho, l’entitat en qüestió haurà d’entrevistar-se amb la coordinació del mapa.

Per fer una cerca, l’eina ofereix un motor de filtratge per territori, sector, subsector i paraula clau. Un cop seleccionada l’entitat o empresa d’interès, el mapa posa a la disposició un resum de la seva àrea de treball i l’enllaç a la seva pàgina web i les seves xarxes socials. A més, la seva fitxa també incorpora una avaluació de l’entitat segons alguns criteris vinculats a l’ESS com la democràcia interna, perspectiva feminista, condicions laborals, llicències lliures, transformació social, gestió de residus...

Tota entitat, empresa o grup que treballa en l’Economia Social i Solidària o que vol encetar la seva activitat en aquest àmbit, necessitarà tenir un equip actualitzat en els processos, el context i la legislació referent. Això vol dir que hauran de formar-se en aquestes qüestions, i fer-ho de manera més aviat continuada.

Algunes plataformes que ofereixen formació en ESS són:

• Tallers i seminaris de formació per a la creació i enfortiment de l’economia social de la Cooperativa Economia Social
• Postgrau de l’Escola d’Economia Social i Solidària
• Activitats i tallers de Coopsetània
• Formacions de Labcoop – Laboratori d’emprenedoria social cooperativa

Com tota organització, empresa o servei, les entitats que treballen en l’Economia Social i Solidària hauran d’estar presents en l’àmbit digital. Ja no només perquè avui en dia tot és alhora al marc analògic i al virtual, sinó perquè a més la digitalització permetrà a aquestes entitats arribar més lluny del que ho fan físicament.

Tenint això en compte, el grup de recerca Dimmons del programa MatchImpulsa de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital va posar en marxa el DigitESSt, una eina d’autodiagnosi de la digitalització de l’entitat que, un cop realitzat, genera la digiTeca, un directori de recomanacions personalitzades per a impulsar l’àmbit digital de l’organització en qüestió.

A més, aquesta eina també ofereix la possibilitat a l’entitat d’incorporar-se a la incubadora Ubbik (UOC), on tindran a la seva disposició el consell i l’acompanyament de les persones expertes del Servei d'Assessorament en Economia Social i Solidària (SAESS) de Barcelona Activa.

Segons el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, són aquelles persones que dediquen una part considerable del seu temps a cuidar d’una persona dependent, que, a més, està sent atesa per cures en l’entorn. La persona cuidadora ha de complir diversos requisits: ser capaç de presentar les cures adequadament, assumir formalment els compromisos necessaris per al suport, realitzar les accions formatives que se li proposen, i facilitar l’accés dels serveis socials de les administracions públiques competents a l’habitatge de la persona dependent per a que valorin la seva situació.

La Generalitat de Catalunya ofereix el Servei de suport als familiars cuidadors i altres persones cuidadores no professionals, una prestació en la qual les persones cuidadores no professionals poden sol·licitar formació, orientació i assessorament a professionals del sector.

Per accedir a aquest servei cal acreditar la situació de necessitat, la residència a Catalunya i, per a les persones nouvingudes, el compliment dels requisits de la normativa d’estrangeria, acollida i integració.

Hi ha diversos cursos i formacions que les persones cuidadores no professionals poden dur a terme per a facilitar-li la tasca de cura i millorar la qualitat de vida de la persona en dependència, que a més és una condició a vegades necessària per a les prestacions econòmiques d’aquest àmbit.

L’oferta formativa en aquest sentit és molt àmplia, i passa per tots els nivells de l’atenció (habilitats instrumentals, noves tecnologies...), depenent del sector on s’imparteixin, sigui en centres de salut, associacions i fundacions, administració o associacions de persones usuàries. També hi ha diferents formats a disposició de les persones afectades (en línia, presencials, híbrids, d’aprenentatge autònom, tallers, càpsules, conferències...).

El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya recull un llistat d’activitats formatives acreditades per a persones cuidadores no professionals en l’àmbit de la formació bàsica i en el marc de la formació monogràfica.

Per la seva banda, la Fundació Pere Tarrés, amb una llarga tradició d'acompanyament a les persones cuidadores no professionals, ofereix també un ample catàleg de cursos per a aquestes persones.

A banda de les prestacions, serveis i recursos que ofereix l’administració pública, hi ha diverses fundacions, organitzacions i entitats que treballen en l’àmbit de les cures i ofereixen serveis de suport i acompanyament a les persones cuidadores no professionals. A continuació se’n recullen alguns:

• OKencasa, Fundació iSocial
• SerCuidadorA, Creu Roja
• Àrea de Cuidadors No Professionals, Fundació per a l’Atenció de Persones Dependents
• Programes grupals d’atenció al cuidador/a, Fundació Pasqual Maragall
• Grups de Suport a Familiars, Fundació Ana Ribot
• Cuidar i Cuidar-se, Fundació Pere Tarrés

Aquest curs de Fundesplai exposarà les dinàmiques de la violència masclista, les seves manifestacions, i les diferents eines i habilitats que cal desenvolupar per a prevenir-la des d’una perspectiva socioeducativa. Es detallaran diferents estratègies per a afrontar aquestes situacions, sempre amb perspectiva de gènere, per tal que es puguin detectar i aturar.

• Dates: del 18 de desembre del 2023 al 31 de gener del 2024
• Modalitat: en línia
• Subvencionat
• Més informació i inscripcions

La Fundació Pere Tarrés ha obert dues edicions d’aquest curs dedicat a aprofundir en el marc sociocultural i educatiu on es poden donar situacions de violència de gènere. S’oferirà a les persones assistents coneixement sobre els processos interns de la relació víctima-agressor, i eines per a fer un acompanyament d’aquestes situacions dins l’entorn específic de l’àmbit laboral.

• Dates: 20 de març i 19 de juny de 2024
• Modalitat: en línia
• Preu: 160€
• Més informació i inscripcions

L’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) encetarà tres edicions d’aquesta formació el 2024. S’hi detallaran les eines i coneixement primordials per a evitar la revictimització de les dones que han patit violència de gènere mitjançant, entre altres coses, un mòdul de psicologia per a l’acompanyament emocional.

• Dates: 13 i 27 de gener i 10 de febrer de 2024
• Modalitat: presencial, a la seu de La Bonne (c/Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona)
• Preu: 350 euros
• Més informació i inscripcions

AADAS ofereix un catàleg ampli de formacions en l’àmbit de les violències sexuals que es pot consultar aquí.

La Fundació Pere Tarrés oferirà aquest curs el març del 2024 adreçat a persones que volen aprendre eines de comunicació i abordatge per a acompanyar i donar suport a dones i menors que han patit violència. Especialment adreçat a persones que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Es tractaran qüestions com el marc legislatiu sobre la protecció a les víctimes de violència de gènere, la influència de la violència en dones i menors o mètodes de prevenció social.

• Dates: del 20 de març al 19 d’abril de 2024
• Modalitat: en línia
• Preu: 160€
• Més informació i inscripcions

El concepte de justícia ambiental fa referència a la preocupació pel medi ambient posant el focus en les problemàtiques socials derivades d’una mala relació amb aquest. L’activisme en aquest àmbit està adreçat a assenyalar i fer front les injustícies originades de l’emergència ambiental.

Així, el moviment per la justícia ambiental es fonamenta sobre quatre dimensions: la denúncia de la manca d’una distribució equitativa de béns naturals, l’impuls de la participació de la ciutadania garantint el seu accés a la informació i a la presa de decisions respecte als recursos, la reivindicació de la compensació del dany ambiental tant a entorns com a persones, i, en relació amb això últim, la lluita per l’admissió des de les administracions de l’existència d’un estret vincle entre alguns Drets Humans i el medi ambient.

Generalment, es titlla la infància d’incapaç de reivindicar i a la joventut de ser directament inactiva. Tanmateix, el cert és que les persones joves solen tenir una consciència ambiental alta, i la infància és perfectament capaç d’entendre les problemàtiques que s’amaguen rere coses tan complexes com el model socioeconòmic.

El problema, però, és que la majoria d’accions proposades des de les entitats i organitzacions deixen fora el punt de vista i l’abast d’aquest grup de la població, que es veu superat per les activitats individuals, reservades a persones adultes amb un cert nivell adquisitiu. El cert, però, és que aquestes accions no són la solució a la problemàtica real, que és estructural.

Per tant, cal fer palesa, a les aules i a les entitats, que les responsabilitats i les accions en aquest àmbit han de ser col·lectives, i ajudar a la infància i la joventut a autoorganitzar-se, a desenvolupar una consciència crítica i a treballar conjuntament per la incidència política.

Sempre des de la perspectiva de la participació, i amb la flexibilitat temàtica per davant de tot, hi ha diversos continguts que és interessant tractar a les sessions d’educació en justícia ambiental. Es poden resumir en quatre blocs que inclouen tant la compartició de detalls sobre accions concretes com l’exposició de teoria sobre el sistema de producció i explotació actual.

La primera temàtica és la protecció dels ecosistemes, que inclouria treballar conceptes com els espais naturals protegits i el perquè de les seves limitacions d’accés, contingut sobre les espècies autòctones o el sector agrícola, i exemples d’accions a fer amb el grup com jornades de neteja i informació a platges i boscos.

Un segon marc temàtic podria ser la protecció de les ciutats i l’acció comunitària, posant-ho en pràctica amb activitats com la creació i gestió d’un hort comunitari, o tallers educatius sobre l’afectació del clima a les ciutats, els plans urbanístics resilients al clima, el bon ús del carril bici i la importància i l’ús cívic dels espais verds i les zones enjardinades.

Un altre grup de continguts podria anar relacionat amb la perspectiva de la situació climàtica i ambiental com el resultat directe del sistema socioeconòmic. Es tractaria no només d’impartir xerrades sobre les bases de l’economia social i solidària i el funcionament del sector productiu, tot qüestionant si és just i igualitari, sinó també posar en pràctica alternatives de consum com el bescanvi de roba i el reciclatge.

Un últim tema interessant per a l’educació en justícia ambiental, relacionat amb l’anterior, és la governança. Això vol dir posar el focus en empoderar el grup a reclamar el seu dret a la informació, oferint-los eines per a que elles i ells mateixos descobreixin les activitats contaminants de les empreses i els estats, i organitzar visites a laboratoris o plantes d’energies renovables.

Actualment s’ha produït un augment dels discursos d’odi i els posicionaments feixistes a la societat, en part pel sorgiment de partits polítics d’extrema dreta i sobretot per les dinàmiques que reprodueixen i extremen les xarxes socials. Per això últim, hi ha la preocupació constant per la radicalització de la joventut. És per això, i sempre amb una mirada cap al futur, que s’ha acusat la necessitat de la promoció de contranarratives des dels contextos educatius.

Cal aprofitar aquests espais on la infància i la joventut passen la gran part del seu temps i que construeixen els fonaments del seu creixement per a ajudar-la a augmentar el seu grau de conscienciació, tot posant a la seva disposició eines per a identificar certes posicions i perspectives i transformar-les. Ve a ser una inversió en el present per a la sensibilització del demà.

Això s’haurà de fer mitjançant dos mecanismes: primer, fent activitats concretes que promoguin aquestes actituds; i segon, implementant costums antifeixistes i crítiques de manera transversal.

Per començar a treballar aquestes actituds a les aules i espais educatius, és important iniciar amb una anàlisi del context educatiu. El si del grup és el punt de partida perquè és una mostra de la diversitat social, i el lloc exemplar on posar a prova la reflexió. Per això, caldrà tenir en compte el bagatge de les persones que el conformen, els posicionaments i missatges que ja s’hi desenvolupen i la seva capacitat d’autoavaluar-se.

Una forma de fer-ho pot ser lliurar un test inicial per a recollir el nivell de coneixement del grup sobre el fenomen de l’odi i l’extremisme, i les estratègies que es poden usar per a combatre’l. Una altra opció és crear un primer debat o pluja d’idees i anotar totes les preocupacions, preguntes i reflexions que sorgeixin per a treballar-se més endavant en tallers concrets o per a tenir en compte per al desenvolupament de l’activitat general.

Com ja s’assenyala a l’apartat anterior, cal que el grup participi en la presa de decisions referents a la creació d’activitats i el clima general per a promoure el pensament crític necessari per a l’impuls de la contranarrativa dels discursos d’odi i el feixisme. Tot, des del calendari fins als continguts, ha de ser compartit amb les nenes, nens i joves, i han de tenir el dret a qüestionar-ho i dir la seva.

A més, és molt aconsellable promoure l’aprenentatge en la pràctica, cosa que permetrà aprofundir en els coneixements. Es tracta d’utilitzar metodologies actives on l’alumnat és protagonista, quelcom que pràcticament garantirà l’atenció, la motivació i la curiositat. A més, el treball en equip obrirà necessàriament espais per a discutir, compartir opinions, construir respostes conjuntes...

Això també implica practicar l’autoafirmació. Es tracta de permetre compartir les emocions sorgides i inspirar a les persones a fer-se-les seves i actuar segons les seves opinions i potencialitats.

Per tal de poder treballar els temes esmentats amb profunditat, i poder garantir que es fa un abordatge integral a dintre del grup de les actituds crítiques, és molt recomanable comptar amb la col·laboració d’agents i entitats que treballen activament en contra del feixisme, els discursos d’odi i la intolerància, en diversos àmbits (jurídic, comunicació, activisme...). Cal que s’estableixi un treball pluridisciplinari, educant alhora en l’especificitat i en la transversalitat.

Una forma molt fàcil de fer això des de les entitats educatives és aprofitar el treball en xarxa, col·laborant amb entitats socials que puguin explicar el seu testimoni. I això encara millor si es fa a través d’activitats d’aprenentatge-servei, oferint a les nenes, nens i joves la possibilitat de participar en la seva tasca.

El curs per a ser premonitori o premonitora és una formació introductòria al món del lleure i l’esport educatius. És útil per a aquelles persones joves que voldrien col·laborar en la creació i la direcció d’activitats d’educació en el lleure. La finalitat d’aquests cursos és ensenyar a l’alumnat què significa dur a terme aquesta feina, i oferir-li recursos i eines per a donar suport a les activitats del seu esplai o cau i per a preparar-se per al curs de monitor/a posterior.

Així, el curs de premonitor/a de lleure cau sota el paraigua de l’oferta de formació en el lleure, però és una mica diferent dels cursos de monitor/a i director/a de lleure pel que fa als requisits que demana, el contingut que el conforma i els objectius que persegueix. D’aquí, per tant, que un no pugui substituir l’altre.

Una de les diferències principals, però, és que en finalitzar el curs de premonitor/a de lleure l’alumna no rebrà un títol oficial de la Direcció General de Joventut, com sí que farà amb el curs de monitor/a i director/a. Tanmateix, la formació de premonitor/a sí que l’obsequiarà amb un diploma propi, que en molts casos està vinculat a una escola oficial

Com ja s’ha assenyalat, aquests cursos tenen com a finalitat introduir a les persones joves interessades a la teoria i la pràctica de dissenyar i dirigir activitats de lleure educatiu. Es tracta d’oferir-los les bases per a donar suport als monitors i monitores de caus i esplais i a donar-los les eines i les bases per al curs posterior de monitor/a i director/a de lleure.

Per això, segons aquesta infografia de la Fundació Esplai Girona un dels seus objectius principals és ajudar l’alumnat a adquirir competències per a aquesta tasca. En aquests cursos, les persones assistents no només descobriran la importància de l’educació en el lleure i reflexionaran sobre els seus valors, sinó que també aprendran recursos pràctics per a dur a terme activitats d’animació i totes aquelles habilitats necessàries per a arribar a dirigir, algun dia, el seu grup d’infants i joves.

Un altre objectiu d’aquest tipus de cursos és treballar i dialogar sobre les responsabilitats i els trets que té tot i tota educadora del lleure, aquells que hauran de desenvolupar en el decurs del curs. L’alumnat aprendrà així sobre diversitat, com treballar-la i com donar suport a l’acolliment de les altres persones. També desenvoluparan l’esperit crític, tant amb un o una mateixa com amb l’entorn i la societat. Amb tot, assumiran responsabilitats en aquest sentit, en tant que entrenaran formes d’integració per al treball en equip.

A tota Catalunya hi ha moltes entitats que ofereixen el curs de premonitor/a de lleure. A continuació se’n llisten algunes amb els enllaços a les pàgines del curs:

• Fundació Pere Tarrés
• Cooperativa Dinàmics
• Fundesplai
• Escola de Monitors
• CAE Manresa
• Fundació Esplai Girona
• Cet10
• Grajove
• Escola Educa
• Fundació Siurana

Aquesta formació, impartida per la Universitat Oberta de Catalunya, té com a objectiu que l’alumat conegui i aprofundeixi en el marc normatiu, especialment el Reglament 2016/679, de 27 d'abril de 2016, conegut com el Reglament general de protecció de dades (RGPD) i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Així mateix, també permetrà identificar quins són els reptes principals que planteja el tractament de la informació personal.

Data inici docència: 18 d'octubre 2023

Data fi docència: Sense determinar

Modalitat: En línia

Objectius:

• Conèixer el marc normatiu general que regula el tractament de la informació personal: el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitales (LOPDGDD).
• Conèixer la normativa sectorial aplicable
• Aprofundir en el marc jurídic d'actuació dels diferents subjectes d’un tractament de dades
• Aprendre quines són les funcions i responsabilitats del delegat o la delegada de protecció de dades.
• Conèixer quin és el marc normatiu de la seguretat de la informació
• Entendre quins són els elements d’una avaluació d’impacte de protecció de dades i els passos d’una auditoria d’informació.
• Introduir-te en la gestió de la seguretat dels tractaments.
• Entendre l’anàlisi i la gestió dels riscs dels tractaments de dades personals.
• Estudiar els programes de compliment de Protecció de Dades i Seguretat en una organització
• Entendre i assimilar quins són els elements d’una avaluació d’impacte de protecció de dades i els passos d’una auditoria d’informació.
• Introduir-te en la gestió de la seguretat dels tractaments.
• Conèixer i estudiar les auditories de protecció de dades i aprendre les auditories de sistemes d’informació.
• Aprofundir en la seguretat dels tractaments.
• Adquirir coneixements respecte de matèries com ara: el cloud computing; els smartphones; Internet de les coses (IoT); el Big data, les xarxes socials, tecnologies de seguiment de l’usuari i el Blockchain.

Aquest postgrau, organitzat per l’Escola de màsters i postgraus de la Universitat Pompeu Fabra, proporciona a l’alumnat les eines i habilitats, tant jurídiques com tècniques, per desenvolupar amb total transparència les funcions inherents al rol de Delegat o Delegada de Protecció de Dades i a la gestió de dades de caràcter personal en organitzacions. S'adreça, principalment, a aquells i aquelles professionals que ja exerceixen o volen exercir funcions en aquest àmbit.

Data inici docència: 4 d'abril de 2024

Data fi docència: 16 de juny de 2024

Modalitat: Presencial

Contingut:

• Context nortmatiu
• Fonaments del Reglament Europeu de Protecció de Dades i actualització de LOPD
• Principis del Reglament Europeu de Protecció de Dades i actualització de LOPD
• Legitimació del Reglament Europeu de Protecció de Dades i actualització de LOPD
• Drets dels individus
• Mesures de compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades i actualització de LOPD
• Responsabilitat proactiva sobre el Reglament Europeu de Protecció de Dades i actualització de LOPD
• Delegats de protecció de dades
• Transferències internacionals de dades
• Autoritats de control
• Directrius d'interpretació del RGPD
• Normatives sectorials afectades per la protecció de dades
• Normativa espanyola amb implicacions en protecció de dades
• Normativa europea amb implicacions en protecció de dades

Aquests estudis superiors en Protecció de Dades de la UNIR s'imparteixen online, i se centren en el tractament de dades d'acord amb les normatives, ja esmentades, GDPR i LOPDGDD. Parteix d'un enfocament transversal dels materials, pensats tant per a advocats com per a consultors, delegats i altres treballadors dedicats a la protecció de dades personals. Es tracta d'un estudi reconegut per les entitats IVAC i ADOK, pel que un cop finalitzat el màster, l'alumnat obté un certificat que possibilita la presentació de l'exàmen acreditatiu de Persona Delegada de Protecció de Dades (DPO).

Data inici docència: 30 d'octubre de 2023

Data fi docència: Sense determinar

Modalitat: En línia

Continguts:

• El dret fonamental a la protecció de dades
• Drets del ciutadà i obligacions del responsable
• Protecció de dades i gestió d'organitzacions i gestió econòmica i empresarial
• Les TIC i la seguretat
• Salut i investigació biomèdica
• El futur de la protecció de dades personals

Organitza: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Data inici docència: 3 d'octubre 2023

Data fi docència: 28 de juny 2025

Modalitat: Semipresencial

Objectius:

• Ser capaç de desenvolupar programes de psicomotricitat en persones amb trastorns de desenvolupament global en àmbits motriu, emocional, psíquics/cognitius i relacional-social al llarg de totes les etapes de la vida
• Treballar totes les emocions globals del nen i què els dificulta que la seva motricitat pugui anar endavant.
• Associar tot el teu coneixement a l’adolescència, adultesa i la vellesa.
• Entendre les estratègies i eines d’observació anàlisi i intervenció gràcies a la participació de professional de reconegut prestigi nacional i internacional.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 16 d'octubre 2023

Data fi docència: 30 de juny 2024

Modalitat: En línia

Objectius:

• Capacitar a professionals per a la intervenció i l'actuació en l'atenció precoç.
• Dotar-los de coneixements i estratègies terapèutiques de treball amb infants amb disminucions, trastorns o disharmonies en el seu desenvolupament, o es trobin en risc de patir-los. També facilitar-los recursos per al treball amb les famílies i l'entorn.
• Aprendre a integrar totes les etapes del desenvolupament infantil.
• Conèixer el concepte i les funcions de l'atenció precoç, així com les seves teories evolutives, classificacions diagnòstiques i instrumentes de valoració diagnòstica.
• Distingir les característiques i enfocaments dels principals models d'intervenció en atenció precoç.
• Abordar la qüestió de la família com un sistema dinàmic en el context del creixement del nen.
• Identificar els signes d'alerta i els factors de risc referents al nen, la família i l'entorn i adequar-hi la forma d'intervenció, garantint l'actuació més òptima.
• Desenvolupar sensibilitat clínica i d'avaluació en el procés de valoració de la primera infància.
• Entrenar la sensibilitat del o la professional i l'ús del llenguatge adequat per aquells casos en què es treballa amb trastorns i/o discapacitat.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya

Data inici docència: 18 d'octubre de 2023

Data fi docència: Sense concretar

Modalitat: En línia

Objectius:

• Obtenir coneixements avançats sobre els aspectes fonamentals del desenvolupament i l'aprenentatge, com també de les aptituds i el rendiment escolar dels nens i les nenes.
• Obtenir coneixements sobre els diferents mètodes d'avaluació, diagnòstic i tractament de les diferents patologies d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
• Adquirir la capacitat per a identificar i valorar les diferències individuals dels nens i les nenes que presenten dificultats.
• Desenvolupar la capacitat per a analitzar i detectar les peculiaritats de l'entorn social dels alumnes que presenten dificultats.

Consulta tota la informació