Formació

Organitzat: Universitat de Vic

Data inici docència: 10 de novembre de 2023

Data fi docència: Juny de 2024

Modalitat: En línia

Objectius:

• Crear, dissenyar i implementar projectes, formatius i d'intervenció, en centres comunitaris o en serveis per a gent gran, basats en els fonaments teòrics i els principis bàsics del model d'atenció integral centrada en la persona.
• Integrar una perspectiva construccionista i fenomenològica sobre la persona singular i la intervenció, incorporant els aspectes ètics, relacionals, epistemològics i metodològics del model d'atenció a la persona.
• Avaluar els efectes i resultats de les accions i programes d'intervenció per a la millora contínua de la qualitat, tenint en compte la persona (família i entorn significatiu), l'entorn organitzatiu i l'entorn ambiental.
• Adquirir habilitats i actituds per liderar processos de canvi de forma cooperativa i interdisciplinària i intersectorial.

Consulta tota la informació

Organitzat: Fundació Pere Tarrés - URL

Data inici docència: Octubre de 2023

Data fi docència: Juny de 2024

Modalitat: Semipresencial

Objectius:

• Adquirir plena capacitació professional per a l’aplicació de coneixements, destreses i habilitats pròpies de l’acció social en l’àmbit de la gent gran orientat a l'atenció centrada en la persona.
• Descriure la nova realitat de l'envelliment i el seu context sociocultural per a promoure una atenció de qualitat sent sensible a les necessitats de la gent gran, mostrant flexibilitat i respecte a la diversitat i fomentant la seva autonomia.
• ​Desenvolupar la capacitat de recerca per a poder dissenyar un model de gestió de centres gerontològics orientat a l'atenció centrada en la persona.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona

Data inici docència: 21 de setembre de 2023

Data fi docència: 6 de juny de 2024

Modalitat: Presencial

Objectius:

• Definir procediments per a la prevenció i rehabilitació de les persones grans malaltes en els diferents nivells d'intervenció i contextos.
• Utilitzar els principis ètics i legals per respondre als dilemes ètics o morals en la pràctica geriàtrica diària.
• Aplicar judicis clínics per a assegurar l'assoliment dels estàndards de qualitat i seguretat del malalt geriàtric.
• Dirigir, organitzar i gestionar centres i serveis sociosanitaris amb criteris d'eficiència i eficàcia.
• Demostrar una comunicació terapèutica i efectiva amb el pacient i la família.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona

Data inici docència: 10 d’octubre de 2023

Data fi docència: 28 de juny de 2024

Modalitat: Presencial

Objectius:

• Proporcionar els coneixements necessaris per comprendre el concepte d'educació i cultura de pau i la transformació de conflictes.
• Adquirir capacitats per a l'anàlisi dels conflictes a nivell macro (armats) i els processos de negociació.
• Incrementar el coneixement i la conscienciació a Catalunya i als àmbits estatal i internacional sobre la conflictivitat armada i la construcció de pau per tal d'enfortir la cultura de pau i les polítiques de prevenció de conflictes.

Més informació

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya

Data inici docència: 18 d'octubre de 2023

Modalitat: En línia

Objectius:

• Oferir una cultura àmplia en matèria de drets humans i democràcia.
• Enfortir la comprensió dels drets humans i la democràcia com a fonament de la convivència social pacífica més duradora i justa.
• Desenvolupar capacitats per a pensar analíticament sobre l'aplicació i el desenvolupament dels drets humans al món professional públic, privat o associatiu.
• Millorar la capacitació dels estudiants per a fer investigacions en aquesta àrea de coneixement.
• Facilitar el desenvolupament professional dels estudiants.
• Desenvolupar habilitats específiques de col·laboració amb professionals de diferent formació per a millorar l'aplicació i el desenvolupament dels drets humans i la democràcia.
• Obtenir instruments eficients per a l'assessorament legal a particulars i col·lectius en temes de vulneració dels drets i estratègies de defensa més adequades.

Més informació

Organitza: La Salle Universitat Ramon Llull

Data inici docència: 21 d'octubre de 2023.

Objectius:

• Definir i estructurar correctament un projecte.
• Organitzar de manera eficient els diferents equips de projectes.
• Identificar els paquets de treball.
• Definir adequadament el pressupost per evitar desviacions.
• Planificar la qualitat i els riscos associats a tot projecte.
• Controlar l’execució d’un projecte.
• Realitzar el tancament correcte d’un projecte.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Institut de Formació Contínua – IL3 (UB)

Data inici docència: 15 de novembre de 2023

Data fi docència: 5 d'octubre de 2024

Modalitat: Presencial

Objectius:

• Conèixer i utilitzar el vocabulari comú i compartit per tots els project managers a escala internacional.
• Treballar, sobre casos reals, les tècniques i eines associades a les bones pràctiques del project management.
• Iniciar, captar els requisits, dissenyar la solució, planificar, executar o implementar, monitorar i controlar i, finalment, tancar els projectes d'acord amb les metodologies, tècniques i eines més adients en cada cas.
• Treballar en equip i conèixer les claus del lideratge, per assumir els reptes d'iniciatives per a nous projectes i negocis empresarials.
• Reforçar significativament el currículum i consolidar la carrera professional de project manager de l'alumne.
• Adquirir el millor conjunt de coneixements existent a escala internacional sobre project management.
• Aconseguir el grau més gran d'eficàcia i eficiència en la gestió dels projectes.
• Adquirir les habilitats directives i les competències necessàries per liderar i gestionar els equips humans i les altres parts interessades implicats en els projectes.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 28 de setembre de 2023

Modalitat: Presencial

Objectius:

• Adquirir una formació imprescindible per exercir com a professional en la gestió directiva en l'àmbit de les entitats sense ànim de lucre.
• Cobrir una demanda cada vegada més alta de professionals en la gestió de fundacions i associacions.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Esneca Business School

Data inici docència: A escollir

Modalitat: En línia

Objectius:

• Diferenciar els diversos processos grupals en les associacions de caràcter social.
• Conèixer les característiques de la Responsabilitat Social Corporativa en Organitzacions sense ànim de lucre.
• Comprendre les formes d'avaluació de projectes socials.
• Aprendre la planificació i organització dels recursos en associacions, ONG i altres entitats sense ànim de lucre.

Consulta tota la informació

Abans de començar a plantejar-se com treballar la justícia global a l’educació, cal saber què és exactament la justícia global. Aquest concepte amplíssim es fonamenta en la idea que el món no és just, i cal donar la volta a les dinàmiques de poder. A partir d’aquí, però, la definició de ‘justícia’, com a tal, haurà de sorgir de cada entitat, en un treball conjunt amb els nens i nenes, fomentant així la seva participació des del principi del projecte, i alhora mantenint la coherència amb les activitats en curs i els valors, el que converteix aquesta discussió en una acció política.

L’educació per a la justícia global, doncs, sortirà dels projectes que s’executin en aquest sentit. Per a millorar la capacitat transformadora d’aquestes iniciatives, el més aconsellable és planificar-les en projectes de mitjana o llarga surada. Hauran d’estar ben planificats, segons uns objectius pedagògics, per la qual cosa les activitats hauran de preparar-se seguint una estructura i de forma conjunta amb infants i joves.

Un cop s’ha reflexionat amb el grup quin és el dret vulnerat i com, és el moment de definir els objectius de l’acció. Cal que aquests es puguin redactar en frases curtes i concises. També pot ser interessant separar els objectius per generals i específics.

Amb la definició dels objectius també seria aconsellable definir els resultats esperats, és a dir, què s’espera del projecte, quins resultats s’han d’assolir perquè tingui èxit... Han de fer referència a qüestions com el respecte, la garantia i la protecció del dret a defensar; la reducció de les desigualtats de gènere; l’empoderament de les persones titulars de drets i l’impuls de les seves capacitats d’incidència; i la participació d’aquestes persones, així com de col·lectius vulnerabilitats i actors i titulars d’obligacions.

Després d’haver fet tota la preparació prèvia, arriba el moment de planificar les activitats del projecte educatiu. La idea és pensar en els resultats que es volen obtenir abans de programar les accions. Contràriament, les conclusions del projecte no seran efectives ni de llarga durada.

Un exemple d’àmbit d’acció que es pot abordar des de les entitats d’educació en el lleure per a educar i a la vegada incidir en justícia global són les accions de protesta liderades per les persones titulars dels drets, és a dir nens, nenes, adolescents i joves. Es pot optar per fer un mural a les parets de l’entitat, una cantada a la plaça del poble, produir un curt...

Un cop finalitzades les activitats, per a acabar el projecte, és el moment d’avaluar els resultats. Això serà més aviat senzill perquè només caldrà seguir els indicadors. L’avaluació, però, haurà de seguir els mateixos requisits que les altres fases: la participació de les persones titulars dels drets, la defensa del dret vulnerat, la voluntat de transformar les relacions de poder a fora i a dins de l’entitat...

La identitat sexual i de gènere són aspectes que determinen el desenvolupament de l’individu en certa forma, i és especialment important saber abordar aquestes qüestions en la infància, no només per a donar suport a les persones que es troben en un món on encara hi ha massa espais intolerants, sinó també per a evitar que l’àmbit educatiu esdevingui un d’aquests espais.

Per a fer un abordatge integral a tot el centre, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va publicar el desembre del 2022 la guia ‘Com podem incorporar la perspectiva LGBTI+ als serveis i recursos de la direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència’.

Aquest document recull informació com el marc normatiu d’aquest àmbit, la importància del llenguatge en l’abordatge de la diversitat, alguns indicadors d’avaluació que es poden seguir per a analitzar l’estat del centre educatiu en matèria LGTBI i una sèrie d’activitats per a treballar-la, entre d’altres coses.

De manera semblant, FLG – Associació de Famílies LGTBI va publicar la ‘Guia de mares i pares LGTBI’, que si bé està orientada especialment a famílies, compta amb apartats per a tractar aquestes temàtiques a l’escola.

Un altre document, aquesta vegada específic per a infància trans, és el ‘Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius’, un document oficial elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que no és només una eina per a l’abordatge adequat dels nens i nenes trans, sinó també per al compliment de la 11/2014.

Les persones encarregades de l’educació i el lleure de la infància han de tenir clar que hi haurà nens i nenes amb transfons diferents, provinents de contextos diversos. És possible que alguns no entenguin la situació, o inclús que hi hagi situacions d’exclusió al mateix espai educatiu. A més, en tot cas, sempre és interessant poder abordar qüestions i problemàtiques que formen part de la vida diària i que poden haver sentit a les notícies o a casa.

Un d’aquests temes pot ser la pobresa energètica. Per això, Enginyeria Sense Fronteres i Aliança contra la Pobresa Energètica van posar a disposició de les famílies i els centres educatius la guia metodològica ‘Drets energètics en mans de la infància’, extreta d’uns tallers amb infants de sis i set anys al Casal dels Infants del Raval.

Per a un acostament més analític de l’exclusió en la infància, la Fundació Pere Tarrés va elaborar l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, aquest cop centrat en la situació de les famílies davant la problemàtica de l’habitatge.

Un espai educatiu necessita escoltar les necessitats i demandes de la infància. És important, doncs, fomentar una participació activa, de manera que els hàbits assertius i respectuosos es traslladin també fora de l’aula.

Per a això pot ser útil el document ‘Volem participar: participació infantil i juvenil. Experiències del projecte Laboratori d’Acció i Innovació Educativa als agrupaments’, de Minyons Escoles i Guies de Catalunya, que recull diverses experiències que exemplifiquen bones pràctiques en matèria de participació de la infància i la joventut.

També, per tal d’estendre aquests costums a l’àmbit municipal, també pot ser útil la guia pràctica ‘Impulsem la participació dels infants en els serveis i projectes municipals’, de l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix consells sobre com implicar la infància en la presa de decisions dels espais que els pertanyen, especialment pel que fa als municipals.

L’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya és un projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya per a definir el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura fins al 2030.

En aquest marc, ha publicat una sèrie d’infografies sobre la biodiversitat a Catalunya i la seva conservació, i els efectes que té sobre ella el canvi climàtic, l’activitat agrària i ramadera, les espècies invasores...

El Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona compta amb un banc de dades en forma de mapa on es poden consultar les espècies del territori. Per a consultar les llistes, es pot clicar al quadrant del mapa desitjat, i també es pot filtrar per algunes classes (vegetació, flora, briòfits, algues, fongs, líquens, vertebrats, invertebrats, artròpodes, flora al·lòctona). El mapa també permet fer cerques d’espècies pel nom popular o el nom científic i mitjançant un arbre, el que permet veure amb quina freqüència i a on es troben ubicades les espècies.

Per cada espècie seleccionada, la pàgina ofereix informació completa: la fitxa biològica amb algunes imatges, les dades genètiques, els usos que se li pot donar (etnobotànica), alguns sinònims, la bibliografia utilitzada i els comentaris on s’ha citat.

Finalment, la pàgina també permet consultar estadístiques i enllaços d’altres registres i deixar comentaris.

L’Ajuntament de Barcelona ofereix un servei d’atles de la situació de la biodiversitat a la ciutat. En un mapa interactiu dividit per barris i platges mostra el nombre d’espècies de la capa seleccionada (plantes dels espais verds, arbres de la ciutat, ocells que fan niu, papallones, peixos o altres vertebrats) o espais (basses naturalitzades i comunitats vegetals) i que hi ha a cada fracció marcada.

Clicant a cada barri, es mostren totes les espècies que hi viuen, amb una foto, una breu descripció i un botó que mostra en quins altres espais es troba. D’altra banda, en un comandament lliscant, el mapa permet veure el nivell de cobertura vegetal de la ciutat.

Aquest atles és el resultat d’un projecte de ciència ciutadana de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. La iniciativa, sota l’empara de la Generalitat i diverses institucions científiques, obre a la població general la possibilitat de participar en el registre i l’estudi dels mamífers del territori català.

Les persones interessades rebran una formació prèvia sobre el protocol a seguir, i tindran l’oportunitat de participar en la planificació i la gestió de la fauna de Catalunya. La seva tasca formarà part de l’atles, que serà publicat físicament en acabar el registre. Serà un dels primers atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana.

Les associacions d’estudiants universitàries no són grups temporals. Per a anomenar-se ‘associació’ s’han de constituir com a tal, el que vol dir que la seva existència no és efímera, sinó que tenen una durada indefinida. Per a crear una associació universitària s’ha de tenir la voluntat de perdurar en el temps.

A part d’això, aquest tipus d’entitats no tenen una temàtica ni un funcionament únics, sinó que depèn de les persones que les creen i conformen al llarg dels anys. De fet, solen ser associacions amb una tendència molt participativa, perquè només existeixen perquè hi ha persones que en volen formar part.

Generalment, hi ha dos tres tipus d’associacions en una universitat. Aquelles més relacionades amb el lleure, on s’inclouen grups esportius o culturals; les que fan tasques de solidaritat i que tenen diferents característiques i finalitats; i aquelles de caire representatiu, que tenen l’objectiu de donar veu als i les estudiants en els òrgans de govern de la Universitat.

En tots els casos, les associacions solen promoure i organitzar una gran diversitat d’esdeveniments i accions com xerrades, revistes, actuacions musicals, exposicions...

Una associació universitària ha d’estar formada per tres estudiants com a mínim, i un alt percentatge de les seves persones membres ha de ser de la universitat on es constitueix. A més, cal que l’associació estigui oberta a tot l’alumnat, sense discriminació o diferenciació.

Un altre requisit és que l’entitat s’hagi constituït com a associació d’acord amb la legislació vigent i que estigui inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya o d’algun òrgan d’àmbit estatal. Això vol dir que haurà de complir els requisits del registre i pagar una taxa de 62,55€ per al tràmit.

Aquestes són qüestions que tota associació, universitària o no, ha de satisfer.

Per a fer la inscripció al registre de la universitat corresponent, no és suficient amb presentar l’acta fundacional i els estatuts de l’associació. La majoria de centres requeriran altres documents relacionats amb els tràmits que s’han de dur a terme.

Així, la sol·licitud d’inscripció, haurà d’anar acompanyada per documents com l’acreditació de la inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, una certificació amb el nombre d’associats estudiants de la universitat, la firma del mínim nombre requerit d’estudiants pertanyents al centre i la relació de les seves dades: nom i cognoms, número de DNI, adreça, telèfon, adreça electrònica, i vinculació amb la universitat.

Aquest tràmit, a banda de ser requerit legalment, està pensat per donar algunes facilitats a les associacions. En la majoria dels casos, la inscripció al registre de la universitat durà al centre a facilitar a l’associació ajudes econòmiques, accés als espais i recursos i ajuda en la difusió de les activitats.

És important tenir en compte, però, que per a mantenir l’associació cal renovar la inscripció al registre periòdicament, normalment cada curs acadèmic. La majoria de centres demanen retre comptes per a la renovació, així que el document d’inscripció en aquest cas haurà d’anar acompanyat d’una memòria o informe de les activitats realitzades, junt amb justificacions econòmiques i el grau de compliment dels objectius; i d’un projecte per a les activitats futures.

També caldrà informar dels canvis estructurals, del nombre de membres o qualsevol altre tema rellevant.

La majoria d’universitats catalanes disposen d’un espai en línia dedicat a les associacions d’estudiants. Allà, l’alumnat pot cercar i inscriure’s en una entitat ja existent, mitjançant el directori, o crear-ne una de nova, accedint al seu registre. A continuació es recullen algunes d’aquestes pàgines:

• Associacions d’estudiants de la Universitat de Barcelona
• elDirectori de la Universitat Autònoma de Barcelona
• Associacions d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra
• Associacions d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya
• Associacionisme Universitat Rovira i Virgili
• Associacions d’estudiants d’ESADE
• Directori d’Associacions del TecnoCampus
• Associacions de la Universitat de Girona

La persona encarregada o responsable de la formació no té per què ser també formadora, però és usual que coincideixi. Una cosa és ser docent i l’altre gestionar la docència, i és important no confondre-ho.

I és que la persona responsable tindrà tasques més enllà de l’aula: detectar les necessitats formatives, establir un pla de formació adequat i implementar-lo, concretar les activitats que en formaran part i avaluar els resultats.

Aquesta responsabilitat pot recaure en una única persona o en un equip. En tot cas, hi ha d’haver una comunicació constant amb tots els agents implicats, tant en la gestió de la formació com en la formació mateixa, això és des dels i les docents fins a la direcció de l’entitat, passant per les diferents responsabilitats i col·laboracions externes.

Es tracta, doncs, de ser la persona de referència en matèria de formació, el que vol dir que tindrà un paper primordial en els primers passos de la incorporació de nou equip o voluntariat. Caldrà que tingui bones habilitats de comunicació, organització, lideratge i resolució.

La detecció de necessitats va més enllà de senzillament observar les diferents situacions. També hi ha diferents instruments i mètodes, però en tot cas la manera més eficaç serà sempre parlar directament amb el voluntariat. Caldrà fer-ho en un espai adequat i reservant tant de temps com faci falta. D’aquí que sigui també interessant partir de l’observació, perquè pot ser aquesta sessió molt més eficient.

En aquest sentit, la persona responsable de la formació haurà de saber escoltar, i caldrà que s’asseguri que entén veritablement el que li estan explicant per a donar una resposta adequada. També seria interessant compartir amb l’equip de persones voluntàries el Pla de Formació resultant, per si tenen alguna esmena que pot fer-lo més complet.

Com totes les persones que desenvolupen tasques de gestió, els i les responsables de la formació en una entitat hauran de tenir la capacitat d’organitzar-se i d’organitzar als equips docents i a l’alumnat. Tenint al cap les necessitats detectades, tant aquelles més formals (els dies i horaris de la formació) com les que tenen a veure amb qüestions com el contingut, haurà de poder elaborar un Pla de Formació hi respongui adequadament.

Això significa plantejar els mecanismes d’avaluació prèviament, situant-los abans, durant i després de la formació, per tal d’anar adequant-los si és necessari. Això vol dir que caldrà organitzar reunions de seguiment, per recollir tot el que va sorgint, especialment al final de cada activitat formativa establerta en el Pla.

De manera semblant, caldrà preveure també l’establiment d’un canal de comunicació i difusió de la informació per a totes les persones implicades, de manera que ningú estigui desinformat quan assisteixi a les reunions.

El joc ofereix un espai segur on experimentar de forma artificial la presa de decisions i la igualtat que suposa que tothom segueixi les mateixes regles, on practicar la comunicació i la sociabilitat, on conèixer a les altres persones i a una mateixa, on entrenar la comprensió...

És, per tot això, una font de reflexió per a preguntar-se i fomentar la gestió de les emocions. I, de totes les menes, els jocs competitius són els que fan aflorar unes emociones més intenses, d’aquí, precisament, el seu interès.

Però no es pot limitar el joc a la seva natura artificial. Precisament perquè genera emocions fortes i que no solen aparèixer en el dia a dia de la infància, el joc competitiu pot ser una eina per a transmetre i treballar valors com l’acceptació de la derrota, la victòria sana, el treball de l’estratègia, les relacions de cooperació...

Gemma Garcia comenta com, tenint en compte que els valors són eines per a interpretar el món, i que a occident es premien actituds com la competitivitat i l’individualisme, és interessant aprofitar el joc competitiu, que fomenta aquestes actituds, per a fomentar-ne una aproximació crítica.

A més, el joc competitiu fa aflorar reaccions que d’altra forma no sortirien. Per exemple, la ràbia després d’haver perdut. Pere Bolet recomana no abusar de la frase “l’important és participar", perquè és una pedagogia sense finalitat. Proposa, en canvi, preguntar per l’enfadament, ajudar a gestionar-la i compartir-la amb el grup. En resum, aprofitar l’oportunitat educativa que presenta.

Una de les tipologies de joc competitiu que detalla l’equip de Minyons és el de cooperació-oposició, és a dir, el joc per equips. D’aquesta característica es poden desprendre valors com la col·laboració, entenent-la com el treball conjunt per a millorar les possibilitats de guanyar entre totes les persones. Cal anar amb compte amb les relacions que s’estableixen, perquè pot ser que els perfils més competitius i forts eclipsin a la resta.

És una opció molt recomanable per a trencar el gel, però també per a gestionar emocions i conflictes latents. Els jocs d’equip generen emocions molt intenses, per la qual cosa és senzill que explotin disputes, noves o en curs. Ben dirigides, però, aquestes activitats creen espais on encarar les problemàtiques i a comunicar els sentiments.

L’última classe de jocs competitius que esmenta l’equip de formadors de Minyons són els individuals amb eliminació. Com a l’apartat anterior, també són activitats on tothom juga contra tothom, però aquesta vegada la derrota suposa l’eliminació, de manera que només acaba guanyant una persona.

Precisament per això, les sensacions de victòria o derrota, i la tensió i la frustració resultants, són encara més grans que en la resta de jocs competitius. Són activitats interessants per a grups que ja es coneixen bé, perquè permeten donar de si a les persones i portar els seus comportaments a l’extrem.

Seria ideal deixar aflorar aquestes sensacions per a, un cop acabat el joc, treballar-les i reflexionar-hi conjuntament.

L’educació és un dels puntals de tota societat. La formació que es dona a les noves generacions té un efecte directe sobre les seves persones, i aquestes, al seu torn, són les qui donaran forma al futur. Treballar amb elles per a la construcció d’un espai igualitari, cooperatiu i crític amb els estereotips establerts, és primordial per a la transformació de la societat.

I cal fer això en tots els fronts de l’educació: llenguatge, contingut, materials i moments de lleure. Tots aquests àmbits reprodueixen d’una manera o d’una altra rols de gènere, a la vegada que són espais amb molt de potencial per a incorporar noves actituds i reflexions.

Un dels primers àmbits on començar la revisió de l’educació sexista és el llenguatge utilitzat a les classes i activitats. És primordial fugir del masculí genèric (els alumnes, tots, els professors, l’home, recepta del metge...), i cal intercanviar-lo per formes neutres (l’alumnat, tothom, l’equip docent o el professorat, l’ésser humà, recepta mèdica...).

A vegades, en comptes del llenguatge neutre, hi ha qui usa els desdoblaments. És aconsellable no abusar d’aquest recurs, perquè exclou identitats de gènere no binàries. Per això és preferible la forma neutra, que també ajuda a canviar l'hàbit de pressuposar que algunes professions són masculines o femenines (personal de neteja millor que dones de la neteja, monitoratge en lloc de monitors...).

L’adopció d’un llenguatge no sexista ha d’anar acompanyada d’una revisió del currículum, amb l’objectiu de garantir la paritat al temari i visibilitzar les aportacions que les dones han fet a la història, la literatura, la ciència, la tecnologia, la cultura, la política... Es tracta de fer una reparació, però també, i sobretot, oferir referents no hegemònics a l’alumnat.

En aquest sentit, també és important visualitzar models d’homes que trenquin amb la masculinitat preponderant, representar famílies no heteronormatives i fomentar la cooperació sense diferències ni jerarquies a través d’activitats que es qüestionin pels escenaris que ocupen els gèneres, el lideratge, la subordinació i la competència.

Aquest qüestionament implicarà també assenyalar que en certs àmbits realment no hi ha hagut espai per a les dones i altres grups, i permetrà iniciar debats al voltant de com ha afectat i com afecta això al present.

La classe i l’educació més ‘formal’ és un bon espai per empènyer a l’alumnat cap a aquesta actitud crítica. Tanmateix, és important seguir amb aquests esforços al pati, a les activitats, a les converses a l’aula i al lleure, on si bé el contingut perd força, continuen reproduint-se estereotips de gènere, però de forma més física o d'actitud, amb el llenguatge no verbal.

És sabut que a causa del sistema patriarcal, els homes i els nens solen ocupar més espai físic i simbòlic: fan més interrupcions, dominen un espai més gran al pati, demanen més torns de paraula... És primordial que el professorat i el monitoratge facin un esforç actiu per detectar aquestes actituds.

Per exemple, a la classe, potser caldrà donar veu a les nenes i les joves, si els costa més intervenir que als nens. En activitats de lleure, es poden proposar jocs mixtos i cooperatius, o inclús reduir l’espai de joc de pilota, de manera que es faci un ús compartit i igualitari del pati i la pista de joc.

També pot ser interessant incloure moments de cura i neteja a la classe i altres espais educatius, i involucrar a tothom en la mateixa proporció, posant el focus en la importància que tot el grup col·labori per fer una millor feina i acabar abans. Això fomentarà que els nens i joves reprodueixin aquesta experiència a casa, on poden seguir actius certs estereotips de gènere.