En la línia de l’últim paràgraf del primer apartat, una altra clau per consumir responsablement és fer-ho a través de l’aprofitament. Llogar recursos o agafar-los en préstec, utilitzar béns públics, intercanviar uns objectes per altres, aprofitar materials de rebuig o elements aparentment gastats... Tot això són coses que les entitats poden fer per tenir accés a recursos que necessiten sense generar residus extres, i aprofitant al màxim la vida útil d’aquests objectes.

No cal, però, que aquesta vida útil sigui aprofitada només per l’entitat. Com ja s’ha apuntat, es pot optar per l’intercanvi d’alguns béns amb altres entitats, o inclús per dur-los a comerços de segona mà.

A banda, no generar residus inclou també evitar productes amb un embalatge innecessari o excessiu, i escollir productes i paquets que siguin biodegradables. Una forma de fer això és comprar a granel.

Si no hi ha cap altre sortida que adquirir nous recursos, ja siguin aliments, eines o materials, una entitat regida pel consum responsable haurà de comprar sent conscient del què, l’on, el quan, el qui i el com. Cal que s’informi dels mitjans, les matèries primes i l’impacte al medi ambient de la fabricació dels productes que adquireixi. Això ho podrà fer a través de l’etiquetat o d’altres informacions que hi ha a la xarxa.

De la mateixa manera, també serà necessari tenir en compte la situació de les persones treballadores al punt d’origen del bé o servei. L’etiqueta de 'comerç just' és una eina molt útil per garantir que les empreses que produeixen els recursos tenen condicions de treball dignes, igualtat salarial i d’oportunitats i llocs de feina estables. El comerç just facilita la cooperació i l’accés al mercat dels productors més desafavorits, i suposa un canvi en les tendències injustes del comerç internacional.