Formació

Els Juliols són uns cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. S’adrecen a tothom, no cal ser estudiant universitari per accedir-hi. Poden tenir una durada de 8 o 20 hores, i els segons poden tenir reconeixement acadèmic de dos crèdits per a l’alumnat de la universitat. S’imparteixen a diferents localitats i tenen preus que oscil·len entre els 80 i els 200€, però hi ha opció de preu reduït per als col·lectius amb descompte.

Hi ha cursos de diferents temàtiques. A l’apartat de ‘Mobilització Social i Educació’ hi ha formacions com ‘Com aplicar l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament local: territori, identitat i sostenibilitat’, ‘Ecofeminismes per construir futurs’ o ‘Cooperació i desenvolupament’.

La Universitat Pompeu Fabra organitza la Barcelona Summer School, un programa de cursos de diverses durades per a estudiants universitaris tant del mateix centre com d’altres universitats de Catalunya, Espanya o internacionals. Pels primers, hi ha la possibilitat de convalidar la formació per dos crèdits, i hauran de pagar només el preu públic del crèdit, a diferència de les persones que no estudien a la UPF. Totes les persones que apliquen han de cursar com a mínim segon de carrera i tenir almenys un 7 sobre 10 de nota mitjana.

S’ofereixen alguns cursos d’Anàlisi Social i Diàleg com ‘Derechos humanos en el siglo XXI’, ‘Justicia Global y Desarrollo Sostenible’ i ‘Social Innovation and Social Entrepreneurship’.

La Universitat de Lleida, com la URL, organitza cada any una universitat d’estiu oberta a tot el públic, amb la possibilitat de fer convalidacions de crèdits transversals si la persona interessada és estudiant del centre. En aquest últim cas també s’ofereix un preu reduït. La duració i el cost de la matrícula varien depenent del curs.

La UdL compta amb cursos d’estiu molt específics. En l’àmbit de la intervenció social ofereix cursos com ‘El Cicle Menstrual, Eina d’Autoconeixement i de Transformació Social’, ‘Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA): des de la Infància fins l’Edat Adulta’, i ‘Podem ser Agents del Canvi Davant del Maltractament i l’Abús Sexual Infantil? Passem a l’Acció!’.

Una de les plataformes MOOC per excel·lència és Coursera. En aquesta pàgina s’ofereix un curs de disseny de projectes de desenvolupament, que les persones d’una entitat poden aprofitar per aprendre a aplicar estratègies d’acció per a l’avenç econòmic i social. Es tracta d’un curs de 16 hores, durant les quals les persones assistents aprendran les fases dels projectes de desenvolupament, la informació clau per fer-ne un diagnòstic i les eines necessàries per a la seva efectivitat.

Per a aquelles persones que volen un punt més d’especialització en aquest àmbit també és recomanable el curs ‘Gestión con enfoque en riesgos en proyectos de desarrollo’, del Banco Interamericano de Desarrollo. També amb una durada de 16 hores, aquest curs pretén oferir eines per encarar tots els imprevistos que es puguin donar en durant la realització del projecte.

Les entitats han de saber aprofitar les eines que ofereixen les noves tecnologies, per això s’aconsella que els seus equips facin algun curs que els introdueixi als nous recursos que van sorgint i que poden ser profitosos per a la seva tasca.

La plataforma EdX ofereix gran quantitat de cursos gratuïts d’aquesta mena. Es recomana especialment el seu curs de ‘Excel: gestión de datos’, ja que aquest programa ofereix gran ambivalència en el càlcul de finançaments i dades de projectes i en la programació d’accions. Es tracta d’una formació de sis setmanes, amb una dedicació de quatre a sis hores per setmana.

També és molt aconsellable el curs ‘Introducción al crowdfunding’, on les persones assistents aprendran les bases d’aquesta eina de captació de fons, molt útil especialment per a les entitats petites. Aquest curs es desenvolupa en tres o quatre hores a la setmana durant quatre setmanes.

Finalment, el curs ‘Prototipado de proyectos tecnológico-sociales’, és perfecte per a les entitats que vulguin introduir solucions basades en la connexió de dispositius a les problemàtiques socials. Les persones assistents hi hauran de dedicar entre quatre i sis hores a la setmana durant quatre setmanes.

És primordial que les persones que formen part de les entitats coneguin el funcionament del sector en el qual es troba. Per això aquest recull inclou en aquest apartat tres cursos que detallen el funcionament del tercer sector social.

Per començar, Coursera compta amb el curs en anglès d’onze hores, ‘Introduction to the Nonprofit Sector, Nonprofit organizations, Nonprofit Leadership and Governance’. És una formació que ofereix una fotografia completa sobre les organitzacions sense ànim de lucre, especialment a EUA però amb possibilitats d’aplicar-ho a altres parts del món.

La UNED ofereix un curs més centrat en la qüestió de la inversió, ‘Invertir con criterios sociales’. En 25 hores l’alumnat aprendrà les bases de la inversió social, per tal que puguin saber d’on provenen els recursos de la seva entitat i, sobretot, descobreixin quines possibilitats tenen elles mateixes per fer inversions d’aquesta mena.

L’últim curs sobre aquesta temàtica és una mica diferent dels altres perquè és un GROOC, un MOOC per grups, basat en l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge conjunt. EdX ofereix la formació ‘Social Learning for Impact’, que té l’objectiu de posar en contacte persones que o bé ja es dediquen a la intervenció social o en tenen un interès, per tal que comparteixin vivències i s’inspirin en la creació d’iniciatives socials.

Encara que sembli redundant, el primer pas cap a un consum responsable a qualsevol casa o entitat és consumir menys. Això significa preguntar-se si els productes que estan a punt d’adquirir-se son imprescindibles. A la vegada, cal fer un replantejament de les necessitats, per tal d’evitar gastar recursos de forma supèrflua. Cal fer doncs un treball d’autocrítica, amb l’objectiu de repensar l’estructura de consum d’una organització.

Aquest replantejament també ha de contemplar el tenir cura de les eines i objectes utilitzats, i provar de donar-los una segona vida reparant-los o buscant un altre ús per ells.

Per a aquells objectes que no es pugui evitar descartar, caldrà seguir els principis del reciclatge. S’hauran de dipositar els residus al seu contenidor corresponent, de forma que, més endavant a la cadena, puguin ser reutilitzats per a crear matèria prima més barata per a nous materials.

A la compra conscient que es comentava a l’apartat anterior cal incloure-hi la compra de proximitat. Adquirir els recursos, aliments i eines en establiments propers ajuda a desenvolupar l’economia de la zona, i evita transports innecessaris. Això també es pot fer sense renunciar a comprar, si cal, als supermercats, comprant-hi productes locals i de temporada, i escollint sempre productes frescs per davant dels processats.

Comprar productes amb orígens en l’entorn proper no només ajuda a preservar els ecosistemes, sinó que respecta el dret de les persones treballadores i promou la cultura local i de la terra.

Per a un ensenyament inclusiu és necessari fer canvis metodològics transversals, que transformen la manera de fer dels equips docents i l’aprenentatge de l’alumnat. S’aconsella així la introducció de l’aprenentatge per competències. Es tracta d’establir metes comunes, assolibles per tot el grup en conjunt o de forma individual.

Cada competència s’assoleix en una seqüència didàctica en concret, però l’objectiu és que es produeixi una integració total dels diversos continguts, de forma que en acabar les sessions tothom pugui aplicar-los en diverses situacions eficaçment. Això últim significa que l’alumnat esdevé ‘competent’, i és l’objectiu de l’ensenyament per competències.

La personalització de la recepció dels coneixements no ha d’implicar una diferenciació de l’alumnat. D’aquí que, com ja s’ha dit, sigui important establir els mateixos objectius per a tot el grup. Això també significa permetre a tothom conèixer aquestes fites, assegurar-se que totes les persones escolten les instruccions, participen en les activitats grupals i entren i surten de classe en el mateix moment. En resum, l’objectiu és no necessitar fer diferències entre l’alumnat, que tothom pugui accedir d’igual forma a tots els continguts.

Igual que és important oferir diversos formats de missatge, també s’hauria de variar la forma en què es dona la classe: les liçons magistrals clàssiques, petits grups, treball en estacions, agrupaments flexibles, parelles... Variar el format d’instrucció en les diferents sessions o inclús en una mateixa sessió permet garantir la implicació i la integració de tot l’alumnat a les classes.

De la mateixa manera, també és recomanable involucrar a les i els alumnes en les explicacions, permetent de vegades que siguin elles les que les liderin. Aquí també es podrien incloure activitats que engresquin a l’alumnat a produir, no tant amb treballs a fer casa, sinó amb tasques creatives i participatives a l’aula.

L’educació inclusiva és una eina integral que hauria d’anar més enllà de l’aula. A casa, l’alumnat ha de veure una continuïtat d’aquestes dinàmiques, de forma que s’integri a les nenes i nens també en l’ensenyament més quotidià. Per això cal que des de les escoles es facilitin recursos perquè les famílies s’impliquin també en el procés educatiu de les seves filles i fills.

Aquesta formació de la Universitat Autònoma de Barcelona és el resultat d’una col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic d’aquesta universitat amb l’Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona. L’alumnat rebrà formació especialitzada en la programació d’intervencions públiques amb perspectiva de gènere i l’assessorament i aplicació a nivell tant públic com privat de plans d’igualtat de gènere.

En l’organització d’aquesta formació col·laboren l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, la Universitat de Barcelona i l’Institut Interuniversitari d’Estudi de Dones i de Gènere. És fruit de la implementació del Pla Director de Formació en Equitat de Gènere de Catalunya 2017-2020 impulsat per l’Institut Català de les Dones. L’objectiu d’aquest postgrau és oferir a l’alumnat eines per a la introducció de la perspectiva de gènere a la gestió pública en tots els àmbits.

Una de les poques formacions superiors no universitàries dedicades a la igualtat de gènere. L’organitza el centre Joan Maragall i va dedicada a dirigir professionalment les persones assistents cap a l’assessorament en igualtat de gènere en entitats de serveis econòmics o comunitaris. Aquest CFGS ofereix formació sobre com programar intervencions i projectes estratègics en l’àmbit tant públic com privat, preparant l’alumnat per a ser Persona Tècnica Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere.

És una plataforma gratuïta que permet crear lliurement tota classe de qüestionaris a l’estil dels concursos de preguntes. L’aplicació funciona en tota mena de dispositius, siguin mòbils o no, i és destacable la seva accessibilitat i simplicitat, amb un sistema de resposta en colors i formes. L’alumnat, de qui la persona docent rebrà retroacció immediata, pot jugar-hi en grup o individualment, i, gràcies a la seva flexibilitat, Kahoot admet varietat de continguts, també fotografies.

Aquest lloc web gratuït ofereix eines per a crear videojocs educatius senzills i compartir-los. L’alumnat pot crear el seu propi joc o jugar als dels seus companys i companyes o a aquells que hagin estat creats per la persona docent o inclús per altres usuàries. Cerebriti és una plataforma molt cooperativa i intuïtiva que inclou continguts de totes les matèries i permet crear jocs amb gran varietat de formats, des de qüestionaris fins a mapes passant per l’aparellament.

És sens dubte la plataforma educativa més propera al videojoc que existeix. És una eina molt visual que permet a l'alumnat crear personatges a l'estil dels jocs de rol que hauran de cooperar per a participar en diverses missions i guanyar punts. Classcraft és freemium, és a dir, gratuïta amb algunes opcions de pagament, i compta amb un sistema de gestió de compromís per ajudar al professorat a calcular l'impacte de les sessions en el rendiment acadèmic, la motivació de l'alumnat i el clima escolar. La persona docent podrà incloure de forma lliure els diferents continguts a la narrativa de les missions que hauran de ser completades pels grups d'alumnes mitjançant el seu coneixement, però sempre d'una forma molt flexible, donat al sistema d'elecció que caracteritza els jocs d'aquest estil.

La Direcció General de Joventut, que forma part del Departament de Drets Socials, és l’organisme encarregat de vetllar perquè l’educació en el lleure a Catalunya sigui de qualitat. Entre les seves funcions, es troba la de regular la formació dels monitors/es i directors/es d’educació en el lleure, les activitats a l’aire lliure de joves menors de 18 anys i les instal·lacions juvenils.

Per poder obtenir el diploma, tant de monitor/a com de director/a, s’ha de superar un curs que dependrà del títol que es vulgui adquirir. La possessió d'aquest títol autoritza, a la persona que l’assoleixi, exercir les funcions corresponents a monitor/a i/o director/a de colònies, campaments, casals, rutes, camps de treball,... Des de l’entrada en vigor de l’Ordre BSF/196/2015, de 18 de juny, per poder realitzar qualsevol dels dos cursos, l’alumne/a ha de tenir els 18 anys complets.

• Curs de monitor/a: formació que prepara l’alumnat per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil. El capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d'una organització, aplicant les tècniques específiques d'animació grupal, incidint explícitament en l'educació en valors i atenent les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.
• Curs de director/a: formació que prepara l’alumnat per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil. El capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu dirigits a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, i a representar-los internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització dels equips de monitors/es.

La formació reglada d’aquet cursos està constituïda i organitzada en diversos mòduls que conformen la totalitat de l’itinerari formatiu.

Pel que fa al curs de monitor/a, aquest compta amb 4 mòduls:

1. Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil. Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut. 30 hores .
2. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure. Emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
3. Activitats d’educació de lleure infantil i juvenil. organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
4. Pràctiques professionals no laborals de dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil. 160 hores.

Pel que fa al curs de director/a, la formació compta amb 5 mòduls:

1. Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil. Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut. 30 hores.
2. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure. Emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
3. Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil. Contextualització del lleure infantil i juvenil en l’entorn social i programació, execució i difusió de projectes educatius en el lleure. 120 hores.
4. Coordinació i dinamització de l’equip de monitors de lleure. Generar equips de personal monitor, dinamitzar-los i supervisar-los en projectes educatius de lleure infantil i juvenil. 80 hores.
5. Pràctiques professionals no laborals de direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil. 120 hores.

En el Decret 267/2016, de 5 de juliol s’especifica, també, que en les activitats d’educació en el lleure en les qual participen menors de 18 anys, les titulacions vàlides per a la consideració de professionals de l'educació en el lleure, fins a la creació del Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya són les següents:

Pel que fa al Diploma de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

• Certificat professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
• Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

Pel que fa al Diploma de director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

• Títol de tècnic/a superior d'animació sociocultural i turística.
• Certificat professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
• Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

Aquest decàleg de participació Infantil d’Esplais Catalans (2015), porta per títol 'Dret a participar'. En aquest recurs es poden trobar diversos consells i explicacions agrupats en 10 idees, que resumeixen tant allò que s’entén per participació com la manera d’aconseguir que els infants de l’esplai coneguin aquest dret i en facin ús.

En aquest manual editat per la Diputació de Barcelona i escrit per Joel Martí (2006) recull múltiples tècniques i dinàmiques per al treball grupal classificades segons la seva utilitat: eines de diagnòstic i propostes, eines de presa de decisions i eines de programació.

Aquesta guia ofereix algunes orientacions pràctiques per dur a terme, de forma més o menys planificada i organitzada, l’avaluació dels processos de participació ciutadana que s’impulsen des de les diverses administracions públiques. La guia, creada per Marc Parés i Hug March, forma part de la col·lecció guies breus de participació ciutadana editada per la Generalitat de Catalunya.

Aquest estudi respon a un encàrrec de la Taula del Tercer Sector, dut a term el febrer de 2021 i se centra en recerca se centra en la participació política dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. En concret, s’han contemplat els següents col·lectius:

• Persones estrangeres de fora de la Unió Europea.
• Gent gran.
• Infància.
• Persones amb discapacitat.
• Persones privades de llibertat.
• Persones sense llar.

Aquesta guia pràctica per ser una entitat més sostenible s’endinsa en el compromís ambiental democràtic per tal de promoure entitats més compromeses amb el planeta i les generacions futures. Analitzem el dia a dia de la nostra entitat per introduir i posar en pràctica tota una sèrie de criteris que contribueixin a ser més respectuosos amb el medi ambient en totes i cadascuna de les accions que realitzem. Podem posar consciència en els nostres hàbits i consums per minimitzar els impactes ambientals impulsant accions en diferents àmbits.

Es tracta d’una guia pràctica per ser una entitat més inclusiva que posa de manifesta la necessitat de la inclusió laboral de persones amb discapacitat per tal de promoure entitats més inclusives on la diversitat és un motor de creixement personal i social. Tracta el motiu i les raons per les quals entitats hem d’apostar per la inclusió laboral, els missatges que s’han de transmetre i com la contractació inclusiva aporta una major diversitat i riquesa a les entitats i comporta nombrosos avantatges per als diferents actors involucrats.

Guia pràctica per ser una entitat més transparent en aquest document ens endinsem en la transparència per tal de promoure entitats més transparents, més confiables i transformadores. Compta amb diversos apartats que donen resposta a:

• Com podem ser més transparents?
• Què pot aportar la transparència a la meva entitat?
• Com donem compliment de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern?

El model Català de voluntariat definit a la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme vincula necessàriament les persones voluntàries a les entitats privades sense ànim de lucre (associacions, fundacions o cooperatives d’iniciativa social) que actuen a Catalunya. En aquest sentit, el model català de voluntariat no admet que el voluntariat estigui vinculat ni a les administracions públiques ni a les organitzacions lucratives.

Són, per tant, les entitats les que acullen els projectes de voluntariat i on s’ha d’adreçar la persona voluntària. Més enllà de la diferent forma jurídica i del volum que poden tenir aquestes entitats, hi ha diferents àmbits temàtics on aquestes poden operar.

Des de l’aprovació, el 2015, de la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme, hi ha una nova proposta que amplia fins a 17 els àmbits d’interès general on hi cap l’acció voluntària, visualitzant d’aquesta manera millor els àmbits concrets on les entitats estan fent la seva acció voluntària. Aquests àmbits són:

1. Serveis socials

2. Serveis sanitaris

3. Atenció i suport a les famílies

4. Associacionisme educatiu

5. Oci i lleure

6. Cultura

7. Esport

8. Justícia global

9. Defensa dels drets humans, foment de la pau i la cooperació amb voluntariat internacional

10. Defensa del medi ambient

11. Igualtat de gènere i respecte per la identitat i l’orientació sexuals

12. Joventut

13. Gent gran

14. Millora de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social

15. Activitats comunitàries i veïnals

16. Moviments ateneistes

17. La protecció dels animals

Aquesta llista, de fet, és ampliable i s’hi podria afegir qualsevol altre àmbit d’acord amb els principis de l’acció voluntària que són la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, la responsabilitat, el civisme, la cooperació, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte dels valors inherents al voluntariat, l’acompliment de l’activitat amb competència i l’autonomia respecte als poders públics.

Igualment, són inherents a l’acció voluntària els principis de no-discriminació, pluralisme, inclusió, integració i sostenibilitat i, en general, tots els que inspirin la convivència i l’avenç social en una societat democràtica, participativa i justa.