Formació

Kahoot! és una plataforma gratuïta per crear jocs educatius, dissenyats per qualsevol entorn. S’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu mòbil, tauleta tàctil, ordinador d’escriptori o portàtil. Només cal tenir un navegador web i no es fa necessari l’ús d’una aplicació. En finalitzar, cada alumne pot conèixer la seva puntuació, i hi apareix un rànquing. L’aplicació permet exportar els resultats a Excel o incloure’ls a Google Drive. Es pot fer servir per:

• Avaluacions formatives.
• Seguiments.
• Processos d’aprenentatge social.

Ahaslides és una eina que pot ser una alternativa real, efectiva i econòmica a la coneguda plataforma Mentimeter. Permet crear enquestes, núvols de paraules, preguntes obertes i també realitzar jocs de preguntes, de forma senzilla i en pocs passos. L’objectiu també és el d’incrementar la participació d’un públic, sigui una classe d’alumnes o bé una reunió de treball. Igual que Mentimeter, els resultats es mostren en temps real mitjançant gràfics animats.

Wooclap és una plataforma senzilla i ràpida d'utilitzar que serveix per interactuar en temps real amb l’audiència mentre es fa una presentació o conferència. Es tracta de mostrar preguntes que projecte una pantalla i les persones participants responen mitjançant els seus telèfons mòbils, tauletes o ordinadors. És semblant al Mentimeter però només compta amb versió gratuïta per a docents. Permet la integració de la presentació en Power Point i altres programes.

Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de Probitas ha publicat aquest document que es descriu com una guia de navegació per a mares, pares i altres figures que acompanyen a infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental. Els continguts estan dissenyats per transmetre pautes d’orientació i cura, i mostren elements que són significatius a l’hora de donar sentit a la situació d’infants, adolescents i joves, així com alguns elements necessaris per poder traçar una relació amb ells i elles.

Aquesta guia, elaborada per ActivaMent Catalunya Associació, està destinada a ser profitosa per a tots els col·lectius, des de persones usuàries de serveis de salut mental, a persones amb un diagnòstic psiquiàtric específic. S’exposen idees, recursos i recomanacions per constituir i moderar un Grup d’Ajuda Mútua, formar a persones moderadores, treure profit de l’experiència acumulada, fer un seguiment del funcionament dels grups, i créixer fins a desenvolupar un equip de persones moderadores.

Aquesta guia conté un recull d'eines pràctiques que van més enllà del coneixement especialitzat. Té l’objectiu de servir en el desenvolupament d'estratègies col·lectives per fer front a la realitat del patiment psíquic. Aquestes pàgines busquen, des d’una perspectiva no individualista, aportar instruments que puguin servir en situacions complexes i, a vegades, devastadores.

Aquesta guia, publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el març de 2021, està destinada a les administracions públiques, els mitjans de comunicació i tots els agents socials. L’objectiu és fer un tractament de la discapacitat amb un llenguatge adequat, lliure d’estereotips i que utilitzi la terminologia amb què les persones amb discapacitat se senten més identificades, per contribuir a donar-ne una imatge objectiva i a afavorir-ne la inclusió social.

Elaborada per un grup d’alumnes de l’Institut Gaudí de Reus l’any 2017, aquesta guia proporciona eines a la comunitat educativa per ajudar en la millora de l’ús del llenguatge dins i fora de les aules. El document és fruit de l’observació del material que utilitza el centre educatiu i l’anàlisi d’enquestes contestades pel professorat i per l’alumnat, en què es van detectar diverses mancances a l’hora d’utilitzar un llenguatge inclusiu. Exposa la coeducació com un mètode educatiu que es fonamenta en el principi de la igualtat entre sexes i la no discriminació.

Amb aquesta guia, publicada l’any 2011, es vol desemmascarar i aportar solucions a alguns usos androcèntrics del llenguatge, com aquells que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. S’entén per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes. El document també descriu diverses estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l’ús del masculí com a genèric.

Es tracta d’una eina, publicada per la Generalitat de Catalunya el 2011, que vol facilitar la consulta i resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. El document insisteix a no abusar de determinats recursos, s’hi indiquen límits i es fan certes apreciacions per evitar que es facin servir solucions concretes d'una manera mecànica. Es normalitza l’ús del masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones.

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya i Creu Roja

Data inici docència: 20 d'octubre de 2021

Data fi docència: No s'especifica.

Objectius:

• Oferir una formació tècnica per a treballar en seu o en terreny tant en desenvolupament com en acció humanitària.
• Aprendre a utilitzar les eines i els instruments vigents en desenvolupament i acció humanitària.
• Descobrir un sentit pràctic i operatiu en l'aprenentatge i l'adquisició de coneixements.
• Comprendre el sistema internacional de la cooperació al desenvolupament, potenciant el debat i l'acció en temes d'actualitat d'aquest camp.
• Potenciar la participació, el desenvolupament comunitari i el treball en xarxa, elements clau en la cooperació.

Més informació

Organitza: Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Data inici docència: Octubre 2021

Data fi docència: Juny 2022

Objectius:

• Analitzar les causes i conseqüències dels principals problemes globals en l’actual context de globalització.
• Servir-se de l’anàlisi geopolítica per comprendre la situació en matèria de desenvolupament i els trets identitaris i culturals de l’Amèrica Llatina, el Magreb, l’Orient Mitjà, l’Àfrica subsahariana i l’Àsia a partir de casos pràctics.
• Fer una aproximació a les bases del desenvolupament i analitzar-ne tant els indicadors per mesurar-lo com les noves dimensions i visions crítiques sobre el desenvolupament.
• Aprofundir en les relacions entre gènere i desenvolupament, així com entre migracions i desenvolupament; saber identificar els reptes de les migracions forçades i les persones refugiades
• Conèixer i identificar les principals característiques de l’acció humanitària.
• ​Analitzar els principals actors, agendes i estratègies de desenvolupament
• Aproximar-se a la cooperació des de l’acció comunitària, en tant que enfocament que parteix de la implicació de les pròpies comunitats en els processos de transformació social.
• ​Abordar els processos de planificació de projectes de cooperació al desenvolupament des d’eines com l’Enfocament del Marc Lògic o la Teoria del Canvi.
• Fer una aproximació a les noves tecnologies com a instrument pel canvi social i poder analitzar les dificultats d’accés a les noves tecnologies i la seva incidència en el desenvolupament, fins a l’impacte dels social media i les xarxes socials en les estratègies de desenvolupament.
• ​Realitzar una introducció als mètodes de recerca especialment vinculats als estudis de desenvolupament i afavorir experiències internacionals en diferents entitats i organitzacions que permetin complementar l’anàlisi teòrica.

Més informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 13 d'octubre de 2021

Data fi docència: Sense concretar

Objectius:

• Aprofundir l'estudi de la societat internacional i comprendre l'estructura institucional i de relacions que configura el món actual.
• Estudiar les organitzacions internacionals i els àmbits materials principals de la cooperació internacional institucionalitzada (manteniment de la pau i la seguretat internacionals, economia i comerç internacionals, cooperació per al desenvolupament, protecció i promoció dels drets humans, medi ambient, etc.), partint d'uns cursos generals sobre història contemporània, economia internacional, dret internacional públic i relacions internacionals.

Més informació

Publicada per la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), juntament amb la col·laboració de diverses entitats socials, aquesta guia aprofundeix sobre les mesures que han de prendre les entitats perquè els seus plans de voluntariat siguin accessibles a tothom.

En aquest manual sobre gestió de voluntariat, elaborat per la Fundació Luis Vives, es posa de relleu com la motivació i el compromís esdevenen la base per garantir la continuïtat d’aquestes persones en el si de l’entitat.

Aquest material de Miguel Ángel Díaz Hernández pot ser útil per entendre millor allò que mou inicialment al voluntariat.

En aquesta web americana podeu consultar diferents materials sobre motivació elaborats per Tom McKee, un referent en la gestió del voluntariat en el món anglosaxó.

Les persones assistents podran un mal disseny de coberta de les diapositives, la inadequada tria de la data o l’horari i, fins i tot, que a posteriori no s’enviï l’enllaç de la gravació. Però allò que no entendran és que el webinar no aporti valor afegit ni continguts que despertin el seu interès per seguir la conferència fins al final. En aquesta línia, la millor manera de determinar si els webinar són valuosos és mitjançant comentaris qualitatius i proves quantitatives.

Pel que fa a la quantitat, cal veure si el nombre de seminaris augmenta en el temps, això donarà una mostra de la motivació de l’entitat per organitzar-los, fruit d’una bona resposta per part del públic. L’ideal seria no només aconseguir nous i noves assistents nous, sinó també que repeteixin. Qualitativament, si no es rep cap missatge que agraeixi el contingut, és motiu de preocupació. Si no s’assoleix resposta, és hora de tornar a la casella d’inici i assegurar-se que realment es té alguna cosa que val la pena dir.

La majoria de webinars són unidireccionals. Gran part de les persones assistents s’inscriuen i, si es presenten al dia i hora indicats, escolten passivament la presentació o comproven els seus correus electrònics mentre fan algun desplaçament a qualsevol xarxa social. Si el webinar és capaç d’interrompre això amb l’interès que desperta en el seu públic, s’aconseguirà un major compromís, aprenentatge i retenció. Tot això ajuda a generar confiança envers l’entitat, que se sentirà en força per seguir insistint en aquests formats.

La manera més senzilla d’activar la participació és demanar a les persones que es presentin i expliquin alguna cosa de la seva vida, professional idealment, al principi del seminari web. També pot resultar interessant demanar deures abans del webinar i enviar un qüestionari de resum un cop acabat. D’aquesta manera, les persones assistents vindran preparades i conservaran el coneixement a posteriori. Algunes qüestions que es poden plantejar a l’inici són:

• Què espereu d’aquesta sessió?
• Per què hi participeu?
• Teniu coneixements sobre el tema que s’hi tracta?

Malgrat les millors intencions que es tinguin a l’hora de posar-lo en marxa, un webinar no és un taller en directe i les persones assistents estan disperses en l’espai, la qual cosa requereix la necessitat d’esprémer totes les opcions que ofereix el format en línia. No és una reunió presencial i tampoc un vídeo autònom. És probable que el públic tingui diverses pestanyes obertes en el mateix moment i només pot prestar atenció en els instants clau en què el contingut les atrau.

Com a bones idees per evitar aquesta situació, resulta interessant resumir la presentació abans de començar i després d’acabar amb els punts clau. També es pot interpel·lar periòdicament les persones participants amb preguntes atractives i moments interactius de taller. No es pot oblidar d’incloure fitxers multimèdia i comparticions de pantalla, per combinar amb les diapositives. Per acabar, és gairebé obligatori enviar un correu electrònic recopilant els punts principals i enllaçant a altres recursos.

Finalment, un error comú que es fa és a posar tot l’esforç del webinar en crear-lo, trobar persones per dur-lo a terme, adequar les inscripcions, triar la plataforma on es visualitzarà, difondre i promocionar-lo... Però després s’escatima en el seguiment. Cal tenir en compte que un percentatge significatiu de persones que s’inscriuen a un esdeveniment com aquest, no hi assistiran. Però fins i tot els que hi assisteixen, voldran tenir una gravació de la presentació. Això s’ha de tenir en compte i fer-lo arribar com més aviat millor a les persones interessades.

Elaborat per la Fundació Secretariado Gitano, l’informe de 2020 se centra en la discriminació en l’àmbit laboral. Encara que la publicació tracti en gran part dels casos atesos per l’entitat al llarg del 2019, fa una especial menció a les conseqüències generades per la pandèmia de la Covid-19 i l’impacte que està tenint, també, en la discriminació i l’antigitanisme. L’informe remarca la necessitat imperiosa que l’ordenament jurídic compti amb una llei integral d’igualtat de tracte i no discriminació que doni resposta a les vulneracions de drets per orígens ètnics.

Publicat el 2018 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), aquest document pretén ser una eina útil de formació i sensibilització adreçada al col·lectiu professional de la comunicació per fomentar un tractament just, digne, real, igualitari i intercultural de la comunitat gitana, tot tenint en compte la perspectiva de gènere. Desgrana els diversos aspectes segons els públics als quals es dirigeix, començant les recomanacions cap a les persones professionals de la comunicació, les empreses de comunicació i les autoritats.

Aquesta guia, publicada per la Fundació Secretariado Gitano, profunditza en l'estudi del dret fonamental de la igualtat, el seu gaudi per part de la comunitat gitana i la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació en aquest context. Tot i sortir a la llum el 2010, els temes tractats són d’actualitat i algunes de les reflexions donen resposta a preguntes com:

• És la comunitat gitana discriminada?
• En quina mesura els mitjans de comunicació contribueixen al fet que la imatge de la comunitat gitana sigui estereotipada?
• Com poden contribuir els mitjans de comunicació a millorar la imatge de la comunitat gitana?
• Quines bones pràctiques coneixem en aquest àmbit?
• Quina legislació protegeix el dret a la Igualtat?

S’ha d’evitar relacionar les persones amb uns rols suposadament definits pel seu gènere. Quan es representa a dones és important no cosificar-les ni fer especial rellevància al sexe les per defecte. Si en intercanviar el sexe de la imatge passa a veure’s ridícula o incomprensible, en efecte, és sexista. Cal integrar la dimensió de gènere en tots els nivells – disseny, desenvolupament i avaluació– de la pàgina web, les xarxes socials, els cartells, etc.

Pregunta:

• Es faria la mateixa representació amb un home?

Comença a quedar llunyana la idea de quina és la família tradicional (heteroparental) i actualment en la gran majoria de contextos ja es parla de diversitat familiar, en què les famílies per elecció, o per transicions ecològiques, poden tenir estructures molt diverses. Aquesta singularitat s’ha de tenir en compte, com no pot ser d’una altra manera, a l’hora de triar les imatges o elaborar grafismes que vulguin transmetre informacions en aquest àmbit.

Preguntes:

• Hi apareixen famílies de tot tipus?
• S’hi veuen representades relacions afectives diverses?

En les imatges, igual que en la resta de mitjans i eines que s’utilitzen per a la comunicació, cal mostrar la discapacitat d’una manera oberta. Les representacions han de mostrar amb total naturalitat persones amb diversitat funcional o amb qualsevol altra discapacitat sense que ningú es pugui sorprendre. Com major sigui el nombre de persones d’aquest col·lectiu que es plasmi en un context normalitzat, millor serà per la societat. També és responsabilitat de les entitats tenir-ho en compte com a agent que promou la igualtat.

Preguntes:

• Les persones amb discapacitat són tractades com qualsevol altra?
• Es promou una visió caritativa o paternalista?

A l’hora de definir una persona, pot fer-se des de múltiples eixos, començant per l’edat i la identitat sexual, i acabant per les capacitats físiques i intel·lectuals. Entremig, es trobarien el color de pell, la classe social, la religió o l’origen, entre molts d’altres. Per tant, les persones no ens definim únicament per un d’aquests eixos (o riques o negres o homosexuals), sinó que som fruit d’una combinació específica i única en el món. Aquesta especificitat s’ha de tenir en compte a l’hora de comunicar, evitant jerarquitzar qualsevol dels eixos d’identitat uns per sobre dels altres.

El món actual encara entén que una persona amb cos de mascle s’identificarà com a home i una persona amb cos de femella s’identificarà com a dona. A més, també considera que els homes i les dones són complementaris/àries i s’atrauen sexualment sense tenir en compte, moltes vegades, que això és molt més complex. Així mateix, la nostra societat patriarcal té una visió del món i de la cultura que considera tot allò masculí com universal i per sobre de la resta de gèneres, fet que fomenta la desigualtat.

Pel que fa al col·lectiu LGTBI, cal tenir present que engloba més persones que no només als gais, ja que en aquest cas es faria referència només als homes homosexuals. És necessari, al parlar d’aquest col·lectiu, utilitzar un llenguatge que inclogui a lesbianes, transsexuals i transgènere, bisexuals, intersexuals, queer, asexuals,... El terme LGTBI i les seves variants (LGTBQ i LGBTI+) sí que aglutinen a totes les persones.

És habitual desdoblar, és a dir, especificar homes i dones, per intentar ser igualitari. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta pràctica també és excloent, ja que se senten fora les persones que no s’identifiquen ni com a home ni com a dona. A Suècia, la solució que han trobat és fer ús del pronom neutre. De fet, fa poc temps l’acadèmia de la llengua sueca va acceptar com a vàlid el pronom neutre que reclamava una part de la població i ara s’utilitza de manera habitual.

En aquest àmbit, és primordial evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. Per tant, un ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència i alimenta un estigma que parteix del desconeixement i dels prejudicis. Cal tenir en compte que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. El trastorn mental no necessàriament disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que més aviat les altera de forma esporàdica.

Des de Xarxanet vam publicar a mitjans de 2020, un recurs en què s’exposen diverses guies per tractar els problemes de salut mental.