Informàtic

La Viquipèdia és un projecte d'enciclopèdia que va iniciar l'any 2001 en Jimmy Wales, un emprenedor americà.
Jimmy Wales presenta la Viquipèdia com un esforç per crear i distribuir la millor enciclopèdia lliure possible a cada persona del planeta en la seva llengua materna.
Actualment, el projecte allotja uns 10,000,000 articles repartits entre més de 250 versions de la Viquipèdia, representant cada versió una llengua diferent.
La versió catalana és la quinzena més important pel nombre d'articles, amb més de 140,000 articles
Els continguts publicats a la Viquipèdia ho són sota una llicència lliure (la llicència de documentació lliure de GNU: GFDL) així que qualsevol els pot modificar i redistribuir.
Contribuir a la Viquipèdia és una bona manera de compartir els coneixements, de conèixer a gent apassionada i d'aprendre coses noves. A més a més, és divertit!
Llanceu-vos-hi!

Mediawiki és el programa utilitzat per la Viquipèdia per permetre la consulta i l'edició dels seus continguts. A continuació examinarem els principals elements que composen la seva interfície.

A l'esquerra trobem una columna amb 5 mòduls:

• El mòdul de navegació, que ens permet arribar ràpidament a les principals pàgines de la Viquipèdia.
• El mòdul "comunitat" que proposa enllaços cap a pàgines d'interès per als contribuïdors.
• En aquest mòdul podem destacar el portal viquipedista, una pàgina que agrupa tota la informació necessària per poder contribuir de manera eficaç, i La Taverna, un lloc de trobada virtual dels viquipedistes on es pot parlar de qualsevol tema.
• El mòdul de cerca, que ens permet localitzar ràpidament una pàgina.
• El mòdul d'eines, amb diverses eines per ajudar-nos en la nostra feina d'edició.

Finalment, trobem el mòdul "altres llengües" amb enllaços cap a versions del mateix article en altres idiomes. Per exemple, si mirem l'article "Catalunya, trobarem en aquest mòdul un enllaç cap a l'article en castellà "Cataluña".

En la columna principal, a dalt de tot, trobem 4 pestanyes:

• La pestanya "pàgina", activada per defecte, que ens permet consultar l'article.
• La pestanya "discussió", que ens porta a una pàgina especial on podrem parlar de l'article amb altres contribuïdors (per exemple si tenim un dubte sobre la fiabilitat d'una informació presentada en l'article, o bé si ens preparem a fer una modificació important a l'article).
• La pestanya "edita", que ens permet editar el contingut de l'article. A vegades, aquesta pestanya està desactivada i reemplaçada per una pestanya "mostra codi font". Això significa que l'edició de la pàgina està temporalment desactivada, per evitar el vandalisme.
• La pestanya "historial", que ens permet consultar les versions anteriors de l'article. En efecte, cada vegada que es modifica un article es conserva una versió del que hi havia abans.

La Viquipèdia no només és un projecte d'enciclopèdia sinó que és també una gran comunitat de contribuïdors.

Si tenim dubtes a l'hora de modificar un article o si tenim ganes de xerrar una estona, podem dirigir-nos a la l'àrea comunitària on trobarem recursos per ajudar-nos així com espais de discussió.
Un clic a l'enllaç "Portal viquipedista" de la columna ens portarà a una pàgina on estan llistats tots els recursos disponibles pels contribuïdors.

Aquest portal inclou també uns quants enllaços cap a pàgines de discussió on solen quedar els contribuïdors.

Per exemple, la Taverna agrupa espais de discussió que tracten sobre el funcionament de la Viquipèdia (normes d'edició, preguntes tècniques, etc.). En canvi, les pàgines de presa de decisions permeten discutir sobre les diferents decisions que s'han de prendre respecte a l'eliminació de pàgines, l'elecció d'administradors, etc.

Per participar en qualsevol d'aquests espais, un clic a la pestanya "edita" i endavant!

PayPal és un sistema que permet realitzar transaccions comercials entre comprador i venedor sense que cap dels dos hagi de revelar la seva informació financera.

Bàsicament el model de funcionament d'aquest sistema consisteix a crear un compte d'usuari de PayPal que és on es rebran els fons dels productes o serveis oferts.

Els comptes de PayPal s'associen a comptes bancaris, als quals realitzarem transferències des del nostre compte PayPal sempre que ho desitgem. No obstant això, els diners que tinguem al nostre compte PayPal poden servir-nos per a realitzar pagaments a empreses que disposin d'aquest sistema en Internet.

La transferència de diners es realitza seguint el procediment següent:

Quan un usuari que està navegant per Internet troba un servei o producte que l'interessa i pel qual ha de pagar un cost, prem el botó de PayPal a la pàgina del proveïdor. Aquest botó el redirigeix a una pàgina segura pertanyent a PayPal, on l'usuari pot decidir pagar amb diners procedents d'una targeta de crèdit, de dèbit o del saldo d¿un compte PayPal. Posteriorment, els diners es transfereixen amb procediments de seguretat de la companyia al compte de PayPal del venedor, que podrà deixar els diners en el compte PayPal o transferir-los al seu compte bancari.

Encara que PayPal ofereix diversos serveis relacionats amb les transferències de diners, ens anem a centrar en l'opció Pagament Estàndard, que és la que ens permetrà gaudir d'alguns avantatges per a crear noves fonts d'ingressos.

Amb l'opció Pagament Estàndard podem acceptar pagaments de diferents targetes de dèbit o de crèdit, així com d'uns altres comptes PayPal. Això vol dir que no és necessari que l'usuari que fa el pagament disposi d'un compte PayPal.

També podrem personalitzar la pàgina de pagament perquè tingui un aspecte semblant al de la nostra web i disposarem d'una eina d'informes que ens permetrà fer uns seguiment de guanys i pèrdues, disposar de registres de l'historial i realitzar un extracte mensual del nostre compte.

Encara que és habitual utilitzar aquest sistema per a l'acceptació de pagaments per productes o serveis, també podem utilitzar-lo per a obtenir ingressos per donacions o subscripcions.

La diferència existent entre una donació i una subscripció és que la donació es realitza de forma esporàdica i la subscripció comporta el pagament d'una taxa periòdica.

PayPal cobra comissió pels següents motius:

Comissió al venedor per fer servir PayPal com a plataforma de cobrament.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent.
Comissió al comprador si realitza la conversió de divises al comprar en una moneda distinta.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent en una divisa distinta de la seva divisa principal al donar-se d'alta

Les tarifes actualitzades es troben en els següents enllaços.

Tarifa cas 1 premi
Tarifa cas 2 premi
Tarifa cas 3 premi
Tarifa cas 4 premi

Podeu trobar més informació sobre PayPal en els següents enllaços:

PayPal
Descripció general per a venedors
Comparar funcions
Llista completa de funcions

Aconseguir que webs de la nostre mateixa temàtica ens enllacin farà que els cercadors donin més valor al nostre contingut i ens farà pujar a la seva classificació. Alhora, una web rica en enllaços també ens aportarà riquesa en els nostres textos i un millor posicionament web.

Les paraules clau són aquelles paraules amb les que volem que s’identifiqui la nostre web als cercadors, i per tant, les paraules relacionades amb la temàtica del nostre lloc web.

Fer servir títols descriptius amb les principals paraules clau que defineixen la pàgina, així com una densitat raonable d’aquestes paraules clau al contingut de la pàgina ens oferiran també un bon posicionament. Cal fer especial menció a no fer abús d’aquestes paraules clau, ja que els buscadors també penalitzen l’ús abusiu d’aquestes paraules.

Estudis recents mostren que més del 50% dels usuaris arreu del món utilitzen Microsoft Office com al paquet (col·lecció de programes) ofimàtic habitual.

Aquests resultats sens dubte són fruit d'una grandiosa campanya de màrqueting per part de Microsoft junt amb el desenvolupament d'un bon producte, que ha fet que les eines que tots els usuaris aprenen a fer servir des que s'inicien en el món de la informàtica siguin les seves.
El fet de que un percentatge tan gran d'usuaris el faci servir ens pot fer pensar que l'eina de Microsoft és la millor de totes les disponibles, però, és cert això?

LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït desenvolupat per una comunitat de programadors que, cansats de Sun Microsystems i les traves que posava en el desenvolupament del OpenOffice.org, crearen la seva alternativa. LibreOffice ofereix un paquet ofimàtic complet amb aplicacions equivalents a les de MS Office, tenim Writer com a equivalent a Word, Calc com a equivalent a Excel, Base com a equivalent a Access: Impress com a equivalent a Powerpoint i Draw com a equivalent a Visio. LibreOffice ofereix compatibilitat amb el format de la suite de Microsoft, de la mateixa manera que s'adapta als formats lliures i estandards com és el cas del .odt per al processament de textos.

Les possibilitats que ens ofereix LibreOffice haurien de ser suficients per a la immensa majoria d'usuaris de suites ofimàtiques, ja que la gran majoria de les funcionalitats de les que disposa el paquet de Microsoft estan presents a la alternativa lliure.

• Si vols conèixer més sobre el nou LibreOffice:
  Benvingut, LibreOffice!

• Si vols aprendre amb profunditat el funcionament del OpenOffice:
  Alternatives de programari lliure: la nostra oficina digital
  

Si creiem que no necessitem una suite ofimàtica completa, dins el programari lliure tenim alternatives per a substituir algunes eines concretes de les suites.

Com a substitut de MS Word tenim entre d'altres Abiword, un processador de textos molt lleuger capaç de funcionar als ordinadors més antics, podent ser utilitzable inclús des d'un pendrive. Abiword és multi plataforma, per tant, el podem fer servir des de Windows, MacOS o Linux.

Avui en dia per mantenir un sistema MS Windows relativament protegit és necessari disposar d'alguna eina detectora de virus. Dins el programari lliure, entre d'altres, podem trobar:

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Dintre tota la oferta de programari de protecció, trobem versions gratuïtes d'antivirus comercials. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

• Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
  La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
  La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.
  

• Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
  AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.
  
  

• Pots trobar més informació sobre les vulnerabilitats informàtiques a:
  Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

Darrere d'una aplicació de codi obert sempre hi ha present una comunitat dedicada a desenvolupar, analitzar i provar el programari. Això provoca que, mitjançant la col·laboració, dia a dia es vagi creant una eina millor, disposant a més de la possibilitat d'ajudar en el desenvolupament del programa aportant els nostres coneixements o bé desenvolupant-lo nosaltres per separat i adaptar-lo a les nostres necessitats. Dins el programari propietari la nostre interacció és reduïda, ja que sempre quedarem condicionats per les decisions de l'empresa distribuïdora.

Un exemple dels fruïts de la col·laboració entre programadors i usuaris la trobem al voltant de softcatalà. Aquest projecte aprofita les propietats del programari lliure per traduir al català les aplicacions informàtiques lliures més populars.

Això no implica que s'hagi de renunciar al programari propietari, ja que la major llibertat d'un usuari és la que té al poder utilitzar l'eina que més s'adeqüi a les seves necessitats, sigui aquesta lliure o no. En qualsevol aspecte de la vida, més enllà de la informàtica, s'ha d'intentar cercar el que més favorable sigui per als nostres interessos, per tant, sempre és positiu ampliar la nostre visió del programari i provar altres productes sense donar per suposat que l'eina que fem servir actualment és la millor i no és substituïble per cap altre.

Per tant, si hi ha una alternativa dins el programari lliure que pot satisfer les nostres necessitats val la pena provar-la, ja que la majoria de elles són gratuïtes i aquest petit esforç ens pot acabar aportant moltes millores en la nostre experiència d'usuari.

Com hem comentat anteriorment la Societat de la Informació és una fase de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol lloc i de la manera que es prefereixi.

Podríem dir que la Societat de la Informació es divideix en aquests quatre elements principals:

- Usuaris: Persones o organitzacions que accedeixen als continguts de les infrastructures.
- Infrastructures: Mitjans tècnics que fan possible l'accés remot als continguts.
- Continguts: Informació, productes o serveis als que es puguin accedir sense necessitat de desplaçar-se obligatòriament a un lloc determinat.
- Entorn: Factors o agents de tipus social i econòmic que influeixen en qualsevol fenomen que tingui lloc a la societat i que, per tant, també afectaran a l¿orientació i ritme d'implantació de la Societat de la Informació.

Que un usuari gràcies a les infrastructures pugui obtenir continguts de forma fàcil i àgil fa que el seu benefici sigui més gran.

Un exemple:
Tenir un cotxe significa tenir poder de desplaçament ràpid i de llargues distancies, tenir aquest poder de desplaçament implica tenir poder per transportar persones i coses, que al mateix cop implica que podem assistir a esdeveniments i transportar mercaderies. En aquest cas el cotxe seria la nostra infrastructura i tenir-la és tenir un benefici i poder més gran, però si a més a més tenim coneixement de les rutes que ens portaran al nostre destí, estalviarem combustible i temps i naturalment el nostre benefici serà també més gran.
Per tant, tenir accés als continguts i poder gestionar-los ens ajuda a obtenir més beneficis.

El software són totes aquelles instruccions electròniques que indiquen a l'ordinador que és el que ha de fer, és el conjunt d'instruccions que fan funcionar al hardware. Per ser més concrets, el sistema operatiu és el software bàsic e imprescindible per que un ordinador pugui arrencar. Un ordinador sense sistema operatiu es només un munt de ferralla. A més a més del sistema operatiu, utilitzem altres programes bàsics que ens ajuden a treure el màxim partit al nostre ordinador com poden ser el processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic,...etc. Normalment als nostres ordinadors tenim instal·lat software que no hem pagat, i que algun amic ens ha copiat o hem baixat d'Internet. Aquesta pràctica tan comú es converteix en pirateria i en violació de les lleis de drets de l'autor quan el software que hem copiat és propietari, per tant el seu ús, redistribució o modificació està totalment prohibida. La pirateria encara que pugui semblar incoherent ha estat durant anys la millor propaganda de sistemes operatius com el MS-DOS i Windows, o el paquet MS-Office, davant la qual Microsoft ha fet la vista grossa ja que era conscient que amb el temps aquests ""clients"" acabarien enganxats al seu producte i llavors haurien de pagar per ell, ha estat el millor mètode de captació de clients. L'augment massiu de la pirateria té part de la seva justificació a l¿eixamplament de la bretxa digital, ja que cada cop n¿hi ha més dependència dels ordinadors i del software i cada cop són més les persones que no poden permetres el luxe de pagar les llicències del software que utilitzen, no obstant això, no pot ser una justificació de la pirateria ni la resposta davant la bretxa digital, hem d'evitar-la en la mesura del possible en el nostre entorn.

Al punt anterior hem parlat de la gran dependència o esclavitud que patim per culpa d'empreses que tenen el monopoli al mon de la informació, no obstant això existeix una alternativa, que cada cop empeny amb més força, s'anomena Software Lliure, i avui representa una veritable alliberament que pot disminuir l'abisme que està creant la bretxa digital.

Software lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software.

Moltes comunitats de programadors de forma cooperativa i totalment altruista comparteixen les seves idees, programes, i perfeccionen el codi d¿altres en una comunió total de bens en benefici i igualtat per tots.

Aquestes són les quatre llibertats dels usuaris del software:

- Fer servir el programa, amb qualsevol propòsit
- Estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats
- Distribuir còpies, amb les que pots ajudar al teu veí
- Millorar el programa i fer públiques les millors a la resta per que tothom es pugui beneficiar

L'accés al codi font és un requisit previ a això

Linux és un exemple d¿aquest tipus de software i només la punta de l'iceberg d'un moviment altruista que trastoca la forma en la que es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d'aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d'un sistema operatiu, això és, la mare de tots els programes. És l'aplicació com hem dit abans que dirigeix a la resta, com ho fan Windows als PCs o MacOs als Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol pot copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo i fins i tot vendre'l, però sempre permetent que la resta també puguin modificar-ho.

Aquests diaris online eren espais on les persones podien escriure sobre la seva vida personal, com si fos un diari personal, però a la xarxa. L'evolució de les eines que faciliten la producció i manteniment d'articles web publicats i endreçats de forma cronològica ha fet que el procés de publicació s'hagi simplificat i per tant s'hagi fet extens a moltes més persones i amb coneixements més baixos a nivell informàtic.

Una particularitat que diferencia els weblocs de la resta de llocs de notícies és que les seves anotacions, normalment, contenen molts enllaços a d'altres pàgines web com a referències o per poder ampliar la informació. Molts dels weblocs actuals permeten agregar fotografies o vídeos: aquest nou fenomen ha fet derivar el nom d'aquests espais cap a una nova agrupació anomenada fotoblocs o videoblocs.

Algunes de les més populars són:

https://www.blogger.com/start

http://www.lacoctelera.com/login/step1

http://ca.wordpress.org/

http://www.blogia.com/

http://www.bitacoles.net/

http://www.bloc.cat/