Informàtic

Estudis recents mostren que més del 50% dels usuaris arreu del món utilitzen Microsoft Office com al paquet (col·lecció de programes) ofimàtic habitual.

Aquests resultats sens dubte són fruit d'una grandiosa campanya de màrqueting per part de Microsoft junt amb el desenvolupament d'un bon producte, que ha fet que les eines que tots els usuaris aprenen a fer servir des que s'inicien en el món de la informàtica siguin les seves.
El fet de que un percentatge tan gran d'usuaris el faci servir ens pot fer pensar que l'eina de Microsoft és la millor de totes les disponibles, però, és cert això?

LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït desenvolupat per una comunitat de programadors que, cansats de Sun Microsystems i les traves que posava en el desenvolupament del OpenOffice.org, crearen la seva alternativa. LibreOffice ofereix un paquet ofimàtic complet amb aplicacions equivalents a les de MS Office, tenim Writer com a equivalent a Word, Calc com a equivalent a Excel, Base com a equivalent a Access: Impress com a equivalent a Powerpoint i Draw com a equivalent a Visio. LibreOffice ofereix compatibilitat amb el format de la suite de Microsoft, de la mateixa manera que s'adapta als formats lliures i estandards com és el cas del .odt per al processament de textos.

Les possibilitats que ens ofereix LibreOffice haurien de ser suficients per a la immensa majoria d'usuaris de suites ofimàtiques, ja que la gran majoria de les funcionalitats de les que disposa el paquet de Microsoft estan presents a la alternativa lliure.

• Si vols conèixer més sobre el nou LibreOffice:
  Benvingut, LibreOffice!

• Si vols aprendre amb profunditat el funcionament del OpenOffice:
  Alternatives de programari lliure: la nostra oficina digital
  

Si creiem que no necessitem una suite ofimàtica completa, dins el programari lliure tenim alternatives per a substituir algunes eines concretes de les suites.

Com a substitut de MS Word tenim entre d'altres Abiword, un processador de textos molt lleuger capaç de funcionar als ordinadors més antics, podent ser utilitzable inclús des d'un pendrive. Abiword és multi plataforma, per tant, el podem fer servir des de Windows, MacOS o Linux.

Avui en dia per mantenir un sistema MS Windows relativament protegit és necessari disposar d'alguna eina detectora de virus. Dins el programari lliure, entre d'altres, podem trobar:

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Dintre tota la oferta de programari de protecció, trobem versions gratuïtes d'antivirus comercials. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

• Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
  La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
  La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.
  

• Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
  AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.
  
  

• Pots trobar més informació sobre les vulnerabilitats informàtiques a:
  Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

Darrere d'una aplicació de codi obert sempre hi ha present una comunitat dedicada a desenvolupar, analitzar i provar el programari. Això provoca que, mitjançant la col·laboració, dia a dia es vagi creant una eina millor, disposant a més de la possibilitat d'ajudar en el desenvolupament del programa aportant els nostres coneixements o bé desenvolupant-lo nosaltres per separat i adaptar-lo a les nostres necessitats. Dins el programari propietari la nostre interacció és reduïda, ja que sempre quedarem condicionats per les decisions de l'empresa distribuïdora.

Un exemple dels fruïts de la col·laboració entre programadors i usuaris la trobem al voltant de softcatalà. Aquest projecte aprofita les propietats del programari lliure per traduir al català les aplicacions informàtiques lliures més populars.

Això no implica que s'hagi de renunciar al programari propietari, ja que la major llibertat d'un usuari és la que té al poder utilitzar l'eina que més s'adeqüi a les seves necessitats, sigui aquesta lliure o no. En qualsevol aspecte de la vida, més enllà de la informàtica, s'ha d'intentar cercar el que més favorable sigui per als nostres interessos, per tant, sempre és positiu ampliar la nostre visió del programari i provar altres productes sense donar per suposat que l'eina que fem servir actualment és la millor i no és substituïble per cap altre.

Per tant, si hi ha una alternativa dins el programari lliure que pot satisfer les nostres necessitats val la pena provar-la, ja que la majoria de elles són gratuïtes i aquest petit esforç ens pot acabar aportant moltes millores en la nostre experiència d'usuari.

Com hem comentat anteriorment la Societat de la Informació és una fase de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol lloc i de la manera que es prefereixi.

Podríem dir que la Societat de la Informació es divideix en aquests quatre elements principals:

- Usuaris: Persones o organitzacions que accedeixen als continguts de les infrastructures.
- Infrastructures: Mitjans tècnics que fan possible l'accés remot als continguts.
- Continguts: Informació, productes o serveis als que es puguin accedir sense necessitat de desplaçar-se obligatòriament a un lloc determinat.
- Entorn: Factors o agents de tipus social i econòmic que influeixen en qualsevol fenomen que tingui lloc a la societat i que, per tant, també afectaran a l¿orientació i ritme d'implantació de la Societat de la Informació.

Que un usuari gràcies a les infrastructures pugui obtenir continguts de forma fàcil i àgil fa que el seu benefici sigui més gran.

Un exemple:
Tenir un cotxe significa tenir poder de desplaçament ràpid i de llargues distancies, tenir aquest poder de desplaçament implica tenir poder per transportar persones i coses, que al mateix cop implica que podem assistir a esdeveniments i transportar mercaderies. En aquest cas el cotxe seria la nostra infrastructura i tenir-la és tenir un benefici i poder més gran, però si a més a més tenim coneixement de les rutes que ens portaran al nostre destí, estalviarem combustible i temps i naturalment el nostre benefici serà també més gran.
Per tant, tenir accés als continguts i poder gestionar-los ens ajuda a obtenir més beneficis.

El software són totes aquelles instruccions electròniques que indiquen a l'ordinador que és el que ha de fer, és el conjunt d'instruccions que fan funcionar al hardware. Per ser més concrets, el sistema operatiu és el software bàsic e imprescindible per que un ordinador pugui arrencar. Un ordinador sense sistema operatiu es només un munt de ferralla. A més a més del sistema operatiu, utilitzem altres programes bàsics que ens ajuden a treure el màxim partit al nostre ordinador com poden ser el processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic,...etc. Normalment als nostres ordinadors tenim instal·lat software que no hem pagat, i que algun amic ens ha copiat o hem baixat d'Internet. Aquesta pràctica tan comú es converteix en pirateria i en violació de les lleis de drets de l'autor quan el software que hem copiat és propietari, per tant el seu ús, redistribució o modificació està totalment prohibida. La pirateria encara que pugui semblar incoherent ha estat durant anys la millor propaganda de sistemes operatius com el MS-DOS i Windows, o el paquet MS-Office, davant la qual Microsoft ha fet la vista grossa ja que era conscient que amb el temps aquests ""clients"" acabarien enganxats al seu producte i llavors haurien de pagar per ell, ha estat el millor mètode de captació de clients. L'augment massiu de la pirateria té part de la seva justificació a l¿eixamplament de la bretxa digital, ja que cada cop n¿hi ha més dependència dels ordinadors i del software i cada cop són més les persones que no poden permetres el luxe de pagar les llicències del software que utilitzen, no obstant això, no pot ser una justificació de la pirateria ni la resposta davant la bretxa digital, hem d'evitar-la en la mesura del possible en el nostre entorn.

Al punt anterior hem parlat de la gran dependència o esclavitud que patim per culpa d'empreses que tenen el monopoli al mon de la informació, no obstant això existeix una alternativa, que cada cop empeny amb més força, s'anomena Software Lliure, i avui representa una veritable alliberament que pot disminuir l'abisme que està creant la bretxa digital.

Software lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software.

Moltes comunitats de programadors de forma cooperativa i totalment altruista comparteixen les seves idees, programes, i perfeccionen el codi d¿altres en una comunió total de bens en benefici i igualtat per tots.

Aquestes són les quatre llibertats dels usuaris del software:

- Fer servir el programa, amb qualsevol propòsit
- Estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats
- Distribuir còpies, amb les que pots ajudar al teu veí
- Millorar el programa i fer públiques les millors a la resta per que tothom es pugui beneficiar

L'accés al codi font és un requisit previ a això

Linux és un exemple d¿aquest tipus de software i només la punta de l'iceberg d'un moviment altruista que trastoca la forma en la que es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d'aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d'un sistema operatiu, això és, la mare de tots els programes. És l'aplicació com hem dit abans que dirigeix a la resta, com ho fan Windows als PCs o MacOs als Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol pot copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo i fins i tot vendre'l, però sempre permetent que la resta també puguin modificar-ho.

Aquests diaris online eren espais on les persones podien escriure sobre la seva vida personal, com si fos un diari personal, però a la xarxa. L'evolució de les eines que faciliten la producció i manteniment d'articles web publicats i endreçats de forma cronològica ha fet que el procés de publicació s'hagi simplificat i per tant s'hagi fet extens a moltes més persones i amb coneixements més baixos a nivell informàtic.

Una particularitat que diferencia els weblocs de la resta de llocs de notícies és que les seves anotacions, normalment, contenen molts enllaços a d'altres pàgines web com a referències o per poder ampliar la informació. Molts dels weblocs actuals permeten agregar fotografies o vídeos: aquest nou fenomen ha fet derivar el nom d'aquests espais cap a una nova agrupació anomenada fotoblocs o videoblocs.

Algunes de les més populars són:

https://www.blogger.com/start

http://www.lacoctelera.com/login/step1

http://ca.wordpress.org/

http://www.blogia.com/

http://www.bitacoles.net/

http://www.bloc.cat/