Informàtic

S'anomena posicionament web a aquell conjunt de tècniques i estratègies que ajuden a que una pàgina web es situï entre les primeres que apareixen quan realitzem una cerca en el cercador. Els cercadors web (Google, Yahoo, Bing, ...) fan servir una sèrie de regles segons les quals, els seus ordinadors (anomenats robots) poden classificar els continguts de les web i mostrar-les segons les cerques que es realitzin. S'anomenen estratègies SEO, acrònim del anglès Search Engine Optimization (optimització per a motors de cerca).

Aprendre com funcionen aquests robots ens ajuda que la nostra web aparegui de les primeres quan un navegant cerca un tema que nosaltres treballem habitualment. Hi ha professionals que optimitzen les planes web per als robots, però hi ha un seguit de consells que podem seguir per posar-li la feina més fàcil als robots cercadors!

En aquest recurs seguim els consells que ha publicat google per a un bon posicionament web.

Hi ha alguns consells sobre com fer servir aquests elements de manera que siguin ben considerats.

• Fer servir els camps de descripció tant dels enllaços com de les àncores del nostre text. Omplir la etiqueta “title” del enllaç amb una descripció del lloc on ens portarà aquest enllaç. Al passar el cursor damunt d'un enllaç es visualitzarà aquesta informació.

• Pel que fa a les imatges, és recomanable canviar-ne el nom per defecte (si és una fotografia acostuma a tenir el codi de la càmera tipus DSCF0261.jpg) i posar-hi un nom descriptiu (si hem fotografiat el pregó de festa major, anomenar la foto prego2011.jpg).

• Al publicar les imatges cal proporcionar un text alternatiu, fent servir la etiqueta “alt”. Els robots no poden veure la imatge i treuen la informació d'aquesta etiqueta. Les persones amb dificultats de visió que facin servir lectors de pàgines web també ho agrairan!

• També s'aconsella fer servir la etiqueta “title” en les imatges, poden afegir-hi una descripció més llarga.

• Cal evitar que els nostres menús estiguin construïts a partir d'imatges, és més accessible fer servir text.

• Un cop tinguem la nostra web preparada, seguint els consells sobre posicionament web que hem comentat, és bona idea posar-li fàcil a google i fer-li arribar, seguint aquest formulari, l'enllaç a la nostra web.

• Si els nostres informàtics han preparat un XML Sitemap (un mapa web específic per als robots) també podem fer-li arribar al cercador de google a través de la secció Eines per a webmasters de google.

• Fem arribar a tots els nostres contactes l'adreça de la nova plana web. Si les fem servir, les xarxes socials son un bon lloc on donar a conèixer la nostra nova plana web.

Des del mes de maig l'Estat Espanyol està tramitant la Llei General de Telecomunicacions, l'ordenament jurídic que ha de regular les accions preses en el camp de les comunicacions telemàtiques. Donarà lloc a la llei que regularà com han de realitzar-se les telecomunicacions generades dintre del estat. Aquesta llei, que està en procés d'incloure les modificacions de les esmenes aprovades pels diferents grups parlamentaris, ha de garantir els nostres drets com a usuaris de la xarxa de telecomunicacions i com a membres d'una ciutadania global.

• Consulta l'avant-projecte de llei

• Consulta les modificacions proposades

Cal comentar que la modificació d'aquesta llei suposa adoptar les directrives europees recomanades des del marc europeu regulador de les telecomunicacions.

Un dels punts més interessants de la llei és que posa en negre sobre blanc el dret d'accés a la informació. El dret d'accés a la informació necessita de dos garanties principals:

• Cal garantir les connexions, que aquestes siguin igual per a tots els ciutadans i ciutadanes del estat espanyol. Per això l'administració obrirà un procés de licitació per assignar quina operadora durà a terme aquesta tasca.

• Cal garantir també la neutralitat de la xarxa.

La neutralitat de la xarxa és un dels principis sobre els quals s'ha construït Internet, i es basa en la no discriminació sigui en funció de qui es connecti, des d'on es connecti, quina informació transmeti, quines pàgines web desitgi visitar o quina tasca vulgui desenvolupar.

Recordem que aquesta neutralitat ha estat vulnerada diverses vegades, fent cada vegada més necessària una legislació sobre ella. Algunes operadores limiten la velocitat de connexió, o fins i tot eliminar-la, si es fan servir protocols p2p (com l'Emule o Bit Torrent, utilitzats per compartir fitxers); o s'inhabilita la possibilitat de fer servir protocols de veu IP (com skype o similars, que permeten realitzar trucades entre usuaris aprofitant la connexió a la xarxa) des de dispositius mòbils.

• Més informació sobre la neutralitat a la xarxa.

En la web 2.0 em de tenir en compte tot un seguit de legislació que es pot veure afectada.

• La llibertat d'expressió
  És el dret que exercim en la major part d'espais on participem: fòrums, wikis, blocs, xarxes socials... Cal tenir en compte que el respecte cap a terceres persones.

• La llibertat d'informació
  Molt lligada al anterior, amb el requisit que la informació sigui veraç i que tingui un caràcter públic rellevant. Difondre informació privada i íntima sobre una persona propera, “no pública”, no queda emparat sota aquest dret.

• Dret al honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal
  Per una banda, és una vulneració d'aquests drets la difusió de fets relatius a la vida privada d'una persona afectant a la seva reputació, o la publicació del contingut de qualsevol comunicació, sobretot si té caràcter íntim. També es vulneren aquests drets fent servir el nom, la veu o la imatge (fotografies, vídeos) d'una persona, ja sigui amb fins comercials o amb la fi de suplantar la seva identitat en la xarxa.

• La Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD)
  Cal tenir en compte la LOPD quan publiquem contingut referent a terceres persones, no facilitant dades personals ni informació sensible. Moltes eines 2.0 ofereixen un perfil amb les nostres dades com a usuaris, cal repassar la privacitat d'aquestes.

• La Propietat intel·lectual
  La propietat intel·lectual és el dret que les persones tenen sobre la seva creació. Per tant, podem publicar qualsevol obra creada nosaltres mateixos, sempre que no haguem cedit els drets d'explotació. També podem fer servir obres que els seus autors n'hagin autoritzat la publicació mitjançant llicències (Creative Commons) o siguin de domini públic. Es poden reproduir treballs d'actualitat i conferències mentre no hi hagi un ús comercial.

Com a usuaris d'aquest espai virtual, tenim una sèrie de drets i deures a respectar. Aquest variaran segons el tipus d'accions desenvolupem:

Per una banda, si nosaltres fem ús de les xarxes socials, publiquem continguts, fem servir espais de debat i deixem rastre de les nostres opinions en fòrums, és a dir, en fem un ús actiu, som considerats usuaris de la web 2.0.

Podem publicar continguts, sempre que:

• Amb la informació divulgada no realitzem un delicte d'injúries o calumnies, o danyem l'honor o imatge d'una persona.

• No vulnerem la Llei de Propietat Intel·lectual, publicant un contingut amb drets d'autor sense el consentiment del propietari dels drets d'explotació, ni la llei de marques i patents.

• No publiquem imatges de menors sense el consentiment dels seus pares o tutors legals.

• No difonguem dades privades d'altres persones, vulnerant la LOPD.

Si vulnerem qualsevol d'aquests drets, haurem d'assumir la responsabilitat legal que d'ells s'en deriva.

Però, si com a entitat tenim un lloc web propi, se'n deriven noves obligacions i responsabilitats.

• Cal vetllar per l'ús que es faci del espai web, evitant que es vulnerin drets en el nostre espai.

• Es necessària una moderació dels continguts i comentaris, i si la publicació d'aquests és anònima, l'administració de la web es converteix en responsable legal.

• Ha de protegir les dades personals dels seus usuaris, i només es podrà comunicar si ho sol·licita un tribunal. Encara que la publicació de comentaris sigui anònima, ja que la adreça IP (el rastre que deixa tot ordinador al navegar) es considera una dada personal.

• La Comissió Europea estableix que no es pot tancar cap medi d'informació si no hi ha un procediment i posterior resolució judicial.

• La Llei d'Economia Sostenible (Llei Sinde), protegint els continguts amb copyriht, altera aquest funcionament. Una Comissió governamental podrà emetre resolucions de tancament de publicacions, sent necessària l'autorització d'un jutge per fer-les efectives.

També és important seguir algunes pautes que ens permetin mantenir les nostres dades personals segures.

• Quan creem una compta en alguna plataforma de la web 2.0, hem de llegir les polítiques de privacitat i revisar la configuració establint qui pot veure les nostres dades i qui no.

• Fer ús de pseudònims o “nick names” per preservar la nostra identitat fora de la xarxa.

• No publicar amb excés informació sobre la nostra vida personal.

• Revisar la publicació de fotografies o vídeos, especialment si fan ús de terceres persones.

• Quan vulguem utilitzar continguts publicats d'altres webs, revisar l'avís legal del lloc web on es trobi, per comprovar en quins casos es permet la reproducció del contingut.

• Recordem que davant qualsevol dubte que tinguem sobre la protecció de les nostres dades, podem dirigir-nos a la Agencia de Protecció de Dades (AEPD).

Com a administradors del lloc web de la nostra associació:

• Si tenim qualsevol registre d'usuaris (ja siguin subscriptors del nostre butlletí, editors i redactors de la nostra web, ...) cal declarar i inscriure aquesta base de dades al Registre de la AEPD.

• Cal informar als usuaris de les polítiques de privacitat que apliquem per protegir les seves dades, així com el registre que realitzem de les seves dades.

• Realitzar tasques de moderació i administració dels continguts i comentaris publicats en el nostre web, mediant amb els debats i eliminant els continguts que vulnerin drets.

Per a molts de nosaltres, aquests paquets de programes s'han convertit en una eina clau quan treballem amb l'ordinador. La major part de les nostres tasques es centren en redactar textos, portar la comptabilitat, o registrar els nostres socis. Aquestes tasques les realitzem gràcies a diferents programes que s'inclouen en els paquets d'ofimàtica, o dit d'altre manera, son programes d'informàtica d'oficina. Ja en saps treure'n el suc?

LibreOffice és un projecte comunitari que ha programat un seguit d'aplicacions ofimàtiques. Aquest projecte s'ha dut a terme fent servir una llicència LGPL, un tipus de llicències de programari lliure que ens permet fer còpies, modificar-les i distribuir-les. A nivell pràctic, significa que descarregar-se aquest programa i instal·lar-lo en els nostres ordinadors no vulnera cap llicència!

Però, més enllà de la llicència i el que ens permet fer, ens pot atreure la filosofia que hi ha al darrera de les aplicacions de programari lliure. Aquestes han estat desenvolupades per una comunitat de programadors, que ofereixen el codi font del programa (la recepta com ha estat fet) a altres comunitats per que aquestes les millorin i ampliïn. A través de la cooperació, es persegueix un bé comú: que tots puguem gaudir de les millores.

LibreOffice és un programa multiplataforma, podem instal·lar-lo tant si fem servir Microsoft Windows, Mac OS o Linux.

Si fem servir una versió de Linux actualitzada, ens trobarem ja amb el paquet LibreOffice instal·lat. En En Mac OS o en Microsoft Windows haurem d'instal·lar-lo nosaltres.

Si tenim instal·lada una versió antiga de l'OpenOffice.org, haurem de desinstal·lar-lo, ja que poden generar incompatibilitats entre ells. Un cop desinstal·lada la versió antiga, podem començar a realitzar la instal·lació de LibreOffice.

Ens dirigim a la pàgina web de LibreOffice, a la secció de descàrregues.

La pàgina detectarà automàticament quin sistema operatiu i quin idioma estem fent servir. Si volem canviar-lo (LibreOffice està en català, bable -asturià-, gallec i euskera, entre altres llengües) només hem de seleccionar la nostra llengua del desplegable. Fixeu-vos que podem escollir entre la versió més actual, la 3.4.4, o la anterior branca estable, la 3.3.4.

Haurem de descarregar dos paquets diferents: el programa en si, i el paquet d'idioma corresponent. Primer caldrà instal·lar el programa, fent doble clic sobre el fitxer que hem descarregat, i seguim les passes que ens indica l'instal·lador.

No us preocupeu si fins aquest pas tenim el LibreOffice instal·lat en castellà. No és fins que descarreguem i instal·lem el segon paquet que no es traduirà tota la interfície.

Per molt que tinguem un bon manual, pot ser que no acabem de trobar les opcions que volem fer servir o ens costi dominar el nou programa. Aleshores és bona idea demanar un cop de mà!

• Pregunta al teu Punt Òmnia més proper si fan cursos d'ofimàtica!
• Fes-nos arribar els teus dubtes al Servei d'Assessorament Informàtic!

Molts de nosaltres, en les nostres webs, hem optat per compartir els documents pujant-los i enllaçant-los. Oferir la documentació d'aquesta manera te avantatges i desavantatges: per una banda, guanyem en senzillesa, per altra, oferim la informació de manera menys atractiva i de manera pública.

Fent servir els serveis per compartir documents, i incrustant-los en la teva web, ajudes a mostrar els teus projectes de manera més atractiva. No es el mateix mostrar un enllaç, que el navegant ha de descarregar i obrir amb un altre programa per llegir el contingut, que mostrar una revista digital amb la nostra maquetació. Posem les coses més senzilles i atractives als nostres visitants virtuals!

Una de les primeres eines que ens pot venir al cap alhora de compartir documents és Slideshare. Aquesta eina permet compartir presentacions (documents de Power Point o Presentacions d'OpenOffice) però també documents de text en els formats més extesos (.odt, .rtf, .pdf .doc, .docx, ...)

Podem decidir quines presentacions son publiques (tothom les veurà) i quines privades (podem definir diferents grups de privacitat). Els documents son descarregables per aquelles persones que tinguin un usuari d'slideshare. No tenim cap límit en el nombre de documents que publiquem a slideshare, tot i que hi ha un a limitació de mida: cada document pot ocupar, com a màxim, 100Mb.

A tall d'exemple: fixeu-vos en aquesta presentació d'slideshare publicada en l'slideshare de Martina Krespo!

Scribd és la última eina que mostrarem en aquest recurs. És una eina que, igual que les anteriors, converteix en una presentació de flash els documents que voguem compartir. Ofereix les mateixes possibilitats de privacitat alhora de compartir, i la limitació per cada fitxer és de 100Mb.

La possibilitat que ofereix scribd i que ens pot interessar és la de tenir un lector de documents, una possibilitat que converteix en audio els documents escrits de manera automàtica.

Podeu veure com funciona en aquest manual!

Tutorial Scribd

Les diverses opcions que et presentem tenen un punt en comú: totes són el que anomenem programari lliure (en anglès free software). El programari lliure és tot aquells programes informàtics que permeten al usuari una llibertat total en la seva utilització, modificació, copia i distribució. La major part d'aquests programes poden ser descarregats gratuïtament des de planes web d'Internet, fet que ens permetrà instal·lar-ho sense cap problema als diversos equips de la nostra entitat.

Concretament, posem a la vostra disposició programari que és multiplataforma. Això vol dir que els podem instal·lar tant a un pc que tingui instal·lat alguna versió del sistema operatiu de Microsoft, alguna versió del sistema operatiu GNU/Linux o algun equip amb MacOS.

Sempre pot ser una bona idea fer servir un programa per retocar una mica la lluminositat d'aquella fotografia que ens ha quedat una mica fosca, o acabar d'enquadrar bé aquella imatge que hem tret de la nostra càmera digital. En aquest camp, us recomanem que proveu el GIMP (Gnu Imgae Manipulation Program) un software que us permetrà fer tot això i molt més!

No saps com fer-lo servir? Dona un cop d'ull a aquest manual!
I si vols convertir-te en expert... aqui tens 50 tutorials de GIMP