Campanyes amb QR Codes

Imatge principal a portada: 
Un QR Code que enllaça a Xarxanet Font:
Autor/a: 
Associació per a joves TEB - Informàtic
Resum: 

Les campanyes realitzades amb QR Codes poden arribar a despertar la curiositat de molta gent. Amb una aplicació en línia els podeu crear, imprimir-los i enganxar-los al carrer, o inserir en alguna pàgina web. Amb una aplicació per mòbil podeu llegir tots els QR Codes que aneu trobant.

Possiblement amb la vostra entitat heu iniciat alguna campanya per explicar un objectiu concret. Les campanyes normalment costen molt de difondre i el cost econòmic pot ser elevat. En el cas de no tenir un fons econòmic considerable és possible que pocs ciutadans rebin el missatge de la campanya. Es pot difondre mitjançant anuncis en mitjans en paper, falques de radio o espots de televisió.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és un QR Code?
Com podeu generar un QR Code?
Com podeu llegir un QR Code?
Com fer difusió del vostre QR Code
Continguts: 

Un QR Code és un codi de barres de dos dimensions que pot guardar molta més informació que el codi de barres tradicional. Enlloc de barres i nombres, hi han petits quadres de diverses dimensions on la informació és guardada. El sistema QR Code va ser creat per una empresa filial de Toyota per registrar els productes que hi havia en el seu immens magatzem.

L'ús general d'aquests codis va arribar quan va augmentar la presència d'aplicacions per a crear-los i llegir-los. L'arribada de mòbils amb connexió a Internet ha ajudat molt a popularitzar-los i moltes empreses de marketing els utilitza per a crear campanyes estratègiques.

La informació amagada dins el codi pot ser de tipus text, enllaç a pàgina web, missatge de mòbil o targeta de presentació.

A continuació us expliquem com crear un QR Code.

El primer que heu de tenir en compte és el missatge què voleu transmetre. Com hem dit abans, podeu amagar dins el codi varis tipus d'informació.

A la xarxa hi han diverses pàgines web que permeten generar el QR Code de forma gratuïta. GOQR.ME n'és una d'elles i és molt senzilla d'utilitzar. Perquè aprengueu a crear-ne un, us posarem d'exemple la creació del QR Code que enllaça a la pàgina de Xarxanet. A la pàgina GOQR.ME trobareu una caixa amb diverses pestanyes. Heu de seleccionar la pestanya “URL”. Allà hi trobareu una caixa de text on heu d'introduir l'adreça de la pàgina web que voleu emmagatzemar dins el QR Code. En el nostre cas d'exemple introduïm http://www.xarxanet.org i automàticament us crearà el QR Code.

Crear un QR Code que enllaci a una pàgina web

Un cop creat podeu descarregar la imatge per imprimir-la en qualsevol format o podeu inserir la imatge mitjançant el codi HTML que ens ofereix GOQR.ME.

Codi HTML per inserir el QR Code

Com us hem comentat abans, els QR Code s'han popularitzat gràcies a les aplicacions per a mòbils que els poden llegir. Trobar-se amb un QR Code pel carrer no és gaire estrany i per llegir el contingut heu de tenir alguna eina al mòbil que pugui realitzar aquesta funció.

Una aplicació per a mòbil que permet llegir QR Code és I-NIGMA. Aquesta aplicació està disponible per a terminals Iphone, Blackberry, terminals amb sistema operatiu Android i terminals amb sistema operatiu Windows Phone.

Un cop instal·lada l'aplicació al nostre telèfon mòbil heu d'iniciar el programa. Automàticament s'activarà el visor de la càmera del vostre mòbil i heu d'enquadrar dins el quadre vermell del visor el QR Code. L'aplicació us detectarà el QR Code molt ràpidament i automàticament us sortirà el navegador amb la pàgina web que estava amagada dins.

I-NIGMA ens permet llegir QR Code

Tal com us hem explicat abans, GOQR.ME permet inserir el QR Code en una pàgina web o baixar el QR Code en un fitxer d'imatge.

Si inseriu el QR Code en alguna pàgina heu de tenir en compte una cosa. Si el QR Code enllaça a la mateixa pàgina web on està inserit, l'usuari acabarà visitant la mateixa pàgina i no és gaire lògic. És millor que el QR Code estigui en altres pàgines que no sigui la vostra.

Si baixeu el QR Code en un fitxer d'imatge podeu fer samarretes, xapes, adhesius, pins o fins i tot crear cartells amb eines molt senzilles d'utilitzar com Blockposters i penjar-los a on creieu convenient.

field_vote: 

Ciberactivisme al nostre abast!

Imatge principal a portada: 
oiga.me Font:
Autor/a: 
Núria Alonso
Resum: 

Les plataformes de ciberactivisme ens posen a la mà la possibilitat de lluitar per una societat millor amb les eines del segle XXI. Ens posen a disposició la xarxa i les seves eines fomentant la participació ciutadana i ajudant-nos a millorar el nostre entorn, podem aprofitar-les i crear les nostres pròpies campanyes de denúncia!

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el ciberactivsme?
Puc fer una cibercampanya?
I com ho puc fer?
Anem pas a pas...
Molt més que una plataforma
Continguts: 

Sovint, a xarxanet.org, hem parlat de ciberactivsme, de campanyes que fent servir eines en línia mobilitzen a un gran nombre de persones. Quan parlem de ciberactivisme ens referim a un conjunt d'accions que, ajudades per un seguit d'eines digitals, aprofiten les possibilitats de comunicació i difusió que ofereix la xarxa. Aquestes campanyes poden ajudar a realitzar els objectius que ens hem marcat, i es poden desenvolupar únicament en l'esfera virtual, o recolzar accions que realitzem fora de la xarxa.

Us hem fet arribar diversos exemples de ciberactivsme, des de les campanyes llançades per Amnistia Internacional a favor dels drets humans o contra la pena de mort a EEUU, fins a les mobilitzacions en defensa de la xarxa i en contra l'aprovació de la Llei Sinde al Estat Espanyol. El que tenen en comú aquestes campanyes és que aprofiten eines 2.0 per fer córrer una idea a defensar; la xarxa i el seu caràcter viral (on és molt fàcil contagiar les idees) han fet la resta.

Si bé sovint és difícil avaluar els resultats concrets d'una acció basada en estratègies digitals, no podem negar el seu funcionament en certs casos: avui en dia encara no s'ha aplicat la Llei Sinde que pretenia tancar pàgines web sense ordre judicial, i hem vist com les grans mobilitzacions del 15M han nascut i s'han desenvolupat, en gran mesura, a la xarxa i a les accions que en aquesta es duen a terme.

La xarxa és un espai que permet la participació i la mobilització. Internet ens permet trencar les barreres d'un panorama democràtic i ens pot facilitar la participació directa, com a entitats d'acció social, i poder incidir en l'esfera de presa de decisions de les polítiques que ens afecten.

Si bé cal tenir certs coneixements per pensar i dur a terme una cibercampanya, cada cop més aquests es centren en la qüestió estratègica i no en la part tècnica. Han sortir diversos projectes que ens ajuden a crear una cibercampanya i difondre les nostres denúncies fent servir l'espai d'Internet.

Què volem denunciar, a qui s'adrecen les nostres denúncies, qui volem que es sumi en la nostra campanya, a qui volem assenyalar, quins objectius ens plantegem i què farem quan els haguem assolit (o no) ... totes aquestes preguntes en les hem de plantejar quan planifiquem una campanya, sigui cibernètica o no.

Avui en dia trobem diferents eines en línia que ens permeten crear campanyes de difusió digital. Com ja us hem parlat, aquestes eines son plataformes de ciberactivisme, eines de participació a l'abast de la ciutadania, i que podem fer servir per crear un conjunts d'accions de pressió i denúncia.

D'entre les diferents eines hem escollit oiga.me, una plataforma nascuda recentment i que té, com a objectiu principal, el de augmentar els nivells de participació democràtica de la nostra societat. Estem vivint un context polític i social on hem vist que les regles del joc democràtic han donat el poder de decisió a grans partits que sovint no escolten a la societat civil. La participació de les persones i les entitats socials en la presa de decisions sobre les polítiques que ens afecten queda situada en un segon pla.

L'objectiu d'oiga.me és crear un altaveu, una eina que permet amplificar les nostres demandes sumant l'acció de persones i associacions en una sola campanya. Trobem dos tipus de campanyes:

  • Campanyes de peticions:

Les campanyes de peticions ens permeten sumar veus per plantejar un conflicte i dur-lo al terreny mediàtic i polític. Realitzar una denúncia pública sent centenars o milers de persones, podem realitzar molta més pressió que si ho fem des de la nostra pròpia associació.

  • Campanyes de correu:

Amb aquest tipus de campanya permetem que la ciutadania es comuniqui directament amb el seus representants polítics, amb els representants d'empreses o l'institució a qui vagi dirigida la campanya. Si som milers les veus que demanem una sola cosa, és més provable que siguem escoltats!

Sigui quin sigui el tipus de campanya que escollim, hem de tenir present que el seu èxit es basa, en gran mesura, en la difusió que en fem. La plataforma oiga.me ens ofereix eines que ens faciliten la difusió en la web: ginys per integrar en la nostra web, botons integrats en les xarxes socials més populars... Aprofitar el concepte de "viralitat" de les xarxes socials: on és molt fàcil contagiar-se d'idees i fer-les correr entre els nostres contactes.

El primer que hem de fer és registrar-nos en la plataforma, clicant al botó que trobem en la portada d'oiga.me

portada d'oiga.me

Ens portarà cap un formulari on hem de deixar les nostres dades. Recorda que oiga.me només farà servir les teves dades per les finalitats previstes en el lloc web, i els tractarà amb les pautes de seguretat necessàries. Si vols més informació sobre aquest punt, consulta la política de privacitat.

Un cop haguem facilitat les nostres dades, ens arribarà un correu amb un enllaç de confirmació. Sense confirmar la nostra compta, no podrem donar d'alta cap campanya!

Amb el nostre usuari validat, iniciem el pas per crear una campanya.

Al clicar al enllaç que trobem a la portada, ens trobem un formulari amb els diferents camps que hem d'omplir.

Primer, decidim el nom de la nostra campanya i la imatge que l'acompanyarà. Recordeu que el títol de campanya ha de ser clar i no generar confusions, i la imatge ha d'estar d'acord amb la nostra acció.

El següent camp que hem d'omplir, és un text d'introducció de la nostra campanya. Apareixerà a en el llistat de campanyes d'oiga.me, així que n'hem d'escriure un resum curt, amb les idees principals clares.

En el camp descripció podem escriure més extensament la nostra campanya. Si recollim firmes, especifiquem el nostre manifest, si volem fer un enviament de correus, una bona idea és proporcionar una “carta model” per a que les persones que ho desitgin només hagin de copiar i enganxar la nostra proposta de carta.

El següent pas és escollir el tipus de campanya que volem fer. Podem escollir entre una petició, i una campanya d'enviament de correus electrònics. Si escollim aquesta segona, haurem d'especificar quines adreces electròniques volem que rebin els nostres correus.

Per acabar, hem d'omplir les últimes dades: quantes persones volem que es sumin a la nostra campanya, i quin període de temps donem per què ho facin. Em de calcular aquestes dades sabent la gent a qui volem arribar, siguem realistes!

També hem de definir un llistat d'etiquetes o paraules clau que defineixin la nostra campanya.

Un cop omplert i enviat aquest formulari haurem d'esperar que el consell social d'oiga.me aprovi la nostra campanya, seguint els criteris establerts, depenent de:

  • Els recursos disponibles: oiga.me té una capacitat limitada.
  • Respecte: les campanyes han de mostrar un respecte als drets de les persones, al medi ambient, i fer servir un llenguatge no discriminatori.
  • Sentit comú: oiga.me és una plataforma que vol ajudar als agent socials a organitzar-se i transformar el nostre entorn fent servir les eines del segle XXI.

Oiga.me és una plataforma d'acció i mobilització ciutadana lliure, gestionada per una entitat sense ànim de lucre, que du el projecte amb independència de les institucions i accionistes. Està desenvolupat per l'associació aLabs, i està gestionat per un consell social que garantirà el seu bon funcionament, tant tècnic com polític. Aquest consell social, format, entre altres entitats, per Ecologistes en Acció, CGT o la cooperativa Dabne, s'assegura que:

  • Es realitzi un bon ús de la plataforma.
  • Assegurar la independència d'oiga.me.
  • Proposar campanyes especials.
  • Buscar millores en la plataforma i aconseguir recursos pel seu bon funcionament.

És una plataforma que s'ha desenvolupat seguint els principis del programari lliure, el seu codi està alliberat seguint una llicència lliure i tots els seus continguts segueixen una llicència creative commons. És un projecte obert a la comunitat que el desenvolupa i el fa servir. Podem col·laborar en el desenvolupament de la seva plataforma:

  • participant i difonent les campanyes
  • realitzant donacions a través de la seva web
  • aportant suggeriments de millora en la comunitat oiga.me

Una de les primeres propostes de millora acceptada per l'equip d'oiga.me ha estat la de oferir la eina en els diferents idiomes del nostre estat. Esperem que, dintre de poc, poguem fer servir oiga.me en català!

field_vote: 

Què són les xarxes ciutadanes?

Imatge principal a portada: 
El treball comunitari té reflex en les xarxes ciutadanes (flickr: ruben díaz) Font:
Autor/a: 
Núria Alonso
Resum: 

Organitzar-se en comunitats és una característica clau de les societats. En el món de la Societat de la Informació, aquesta organització comunitària pren forma de les xarxes ciutadanes, espais virtuals de participació i aprenentatge digital, espais de difusió de projectes i realitats locals en la gran xarxa d'Internet.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és una xarxa ciutadana?
Què fan les xarxes ciutadanes?
D'on venen les xarxes ciutadanes?
L'actualitat de les xarxes ciutadanes
Les xarxes ciutadanes i el mon 2.0
Continguts: 

S'entén com a xarxa ciutadana la organització d'un espai virtual creat amb l'objectiu de donar eines tecnològiques a comunitats locals concretes. Les xarxes ciutadanes neixen en un moment en que l'explosió i difusió d'Internet podia fer que les comunitats que no tinguessin accés a aquest nou canal de comunicació quedessin excloses i aïllades de molts canvis socials rellevants. Les xarxes ciutadanes volen ser un altaveu que faci arribar les realitats locals a l'esfera global.

Aquestes xarxes neixen quan un grup de membres d'una societat (persones inquietes i interessades en el desenvolupament de la seva comunitat) s'agrupen amb un objectiu comú: crear un espai a la xarxa que permeti trencar la distància entre la societat de la informació i l'esfera local. Es crea un espai públic de participació oberta, una plaça del poble virtual, molt vinculada a les entitats, projectes i associacions existents en el context local (barri o població), i son un suport a moltes d'aquestes lluites.

La creació d'aquest vincle entre l'esfera local i l'esfera global es realitza gràcies a la introducció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en processos existents, donant eines i recursos tecnològics a la comunitat. Moltes institucions públiques, ja siguin universitats o governs locals, han vist interessant aquesta vinculació. Altres xarxes ciutadanes, però, s'han generat de manera independent auto-dotant-se de la infraestructura i suport tècnic necessari.

Les xarxes ciutadanes volen fer servir les TIC per apropar allò que és lluny: portat una comunitat local a l'esfera de lo global, i a la inversa. És cert que l'ús de les TIC pot suposar una barrera per a determinades persones, la formació esdevé clau. Al mateix temps, ja que les innovacions tecnològiques son constants, la formació es important també per als membres “experts” de les xarxes ciutadanes, convertint-se en comunitats d'aprenentatge.

Conscients de la importància de les TIC per al desenvolupament personal i comunitari, les xarxes ciutadanes acostumen a agafar forma de portal web a partir del qual s'estructura una sèrie d'espais i serveis d'utilitat per al ciutadà.

  • Sonespais de comunicació, i ofereixen des de la creació de correus electrònics i espais web. Ofereixen les eines bàsiques necessàries per fer possible el procés de portar la veu local a la plaça global.
  • Ofereixenespais de participació: moltes xarxes ciutadanes van començar oferint espais de participació tipus fòrums, però amb l'arribada del mon 2.0, aquesta participació s'ha anat movent i difuminant cap a les xarxes socials.
  • Ofereixenespais de formació: ja que les TIC continuen sent una barrera per moltes persones, els processos d'alfabetització digital son claus per a l'èxit d'una xarxa ciutadana. És per aquest motiu que existeix una vinculació de moltes d'aquestes xarxes a projectes d'alfabetització digital (Punt TIC, Xarxa Òmnia).
  • S'integren en el treball comunitari del seu entorn, sovint oferint suport tecnològic a moltes associacions i projectes socials.
  • Hi ha un interès especial per al ús del programari lliure. Tant les xarxes ciutadanes com el programari lliure comparteixen objectius: un interès per al ús social i comunitari de la tecnologia, i la implicació dels membres de la comunitat en la construcció (ja sigui del programari o de la xarxa ciutadana).

Les xarxes ciutadanes van sorgir lligades al fenomen de la extensió de la societat xarxa, i continuarà vinculades a aquest. La idea de facilitar i estendre l'ús dels serveis virtuals bàsics està fortament vinculada a la extensió d'Internet en el nostre territori.

La primera xarxa ciutadana del Estat Espanyol es va crear l'any 1995 a Tarragona. Sota el nom de Tinet (acrònim de Tarragona i Internet) va neixer una de les comunitats virtuals més fructíferes i pioneres en molts aspectes de Catalunya. De ben aprop la van seguir xarxes ciutadanes creades al Vallès Oriental, Nou Barris, Raval, Gràcia, ... Podem veure'n un llistat en la web de la antiga xarxa ciutadana de Barcelona XarxaBcNet.

El precedent d'aquestes xarxes el trobem en les Freenet americanes, nascudes durant la dècada dels 80 com a manera d'assegurar-se una comunicació independent.

Les xarxes ciutadanes es van estendre ràpidament arreu del territori català, però la tasca difícil és mantenir aquestes comunitats. De les primeres que en van sorgir, s'en mantenen ben poques; en canvi trobem noves experiències que continuen mostrant que un espai comunitari a la xarxa és necessari.

  • Tinet
    La xarxa ciutadana més antiga de Catalunya continua sent una de les més actives i referent per a noves xarxes ciutadanes. Ofereix un canal de comunicació per a difondre la realitat de les terres de Tarragona i una gran quantitat de serveis per als membres de la comunitat tinet.
  • GraciaNet
    GraciaNet també és una de les pioneres. Des de 1997 ofereix espai web a entitats i particulars del barri barceloní de Gràcia, i ha integrat perfectament la seva existència en el mon de les xarxes socials.
  • RavalNet
    RavalNet és també una de les primerenques. Nascuda en el Raval de Barcelona, aquesta xarxa ciutadana ha treballat i desenvolupat un gran nombre de projectes socials del seu entorn. Ofereix espais web i correu electrònic a persones i entitats del barri.
  • arenys.org
    Des de 1996, aquesta comunitat ha anat creixent i ha agrupat diferents projectes d'alfabetització digital i difusió de la societat de la informació: punts de wifi gratuïts, edicions locals de diaris digitals com Vilaweb, mediateques...
  • Llefi@Net
    La xarxa ciutadana de Llefià és una de les més noves (va nèixer el 1999) però també una de les més actives. La difusió del programari lliure i apropar les TIC al barri de Badalona és una de les seves prioritats, treballant en xarxa amb les entitats del seu entorn.

  • xarx@ntoni
    Nascuda el 2001, aquesta xarxa comunitària va tenir present la importància de les TIC per al desenvolupament comunitari, creant espais d'aprenentatge i difusió del programari lliure
  • desdelamina.net
    El portal comunitari de La Mina (Sant Adrià del Besòs) va néixer l'any 2003 amb l'objectiu d'oferir un canal d'informació directa de la realitat del barri, oferint un punt de trobada i recolzament digital per a moltes de les entitats del barri. És una de les xarxes comunitàries més joves, també és una de les que té més presència a les xarxes socials.

Si bé és cert que el naixement de les xarxes ciutadanes correspon a un moment en que l'accés a Internet no era fàcil per a tothom, avui en dia continuen tenint sentit. El mon 2.0 està ple d'espais de participació, col·laboració i cooperació en línia, és tasca de les xarxes ciutadanes donar-li el sentit local a aquests espais 2.0.

És pe això que trobem a moltes d'aquestes xarxes a facebook, podem veure els seus vídeos a youtube, les seves fotos a flickr i seguir la seva actualitat a twitter. Aquestes xarxes continuen aglutinant les inquietuds digitals del seu territori, i continuen sent l'eix central i potenciador de la presència de moltes entitats a la xarxa.

  • Podem aprendre moltes coses si seguim el Canal Tinet a youtube
  • Les entrevistes a veïns i veïnes de La Mina que veiem a desdelaminaTV ens permeten veure el barri amb uns altres ulls
  • En la portada web de GraciaNet veiem la importància que es dona a la presència a Twitter i Facebook de les diferents entitats que formen part de la xarxa.
field_vote: 

Com puc millorar la posició de la meva web?

Imatge principal a portada: 
Cal pensar les webs per que siguin llegides pels robots i pels humans! Font:
Autor/a: 
Núria Alonso
Resum: 

Una de les preguntes més habituals que ens fem quan creem una pàgina web per a la nostra associació o entitat sense ànim de lucre, és: com ho faig per fer més visible la meva web? Com puc aparèixer dels primers en les cerques a Google?

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el posicionament web?
Les primeres passes
Imatges i enllaços
Anem avançant posicions
Posem-li fàcil a google
Si vull saber-ne més...
Continguts: 

S'anomena posicionament web a aquell conjunt de tècniques i estratègies que ajuden a que una pàgina web es situï entre les primeres que apareixen quan realitzem una cerca en el cercador. Els cercadors web (Google, Yahoo, Bing, ...) fan servir una sèrie de regles segons les quals, els seus ordinadors (anomenats robots) poden classificar els continguts de les web i mostrar-les segons les cerques que es realitzin. S'anomenen estratègies SEO, acrònim del anglès Search Engine Optimization (optimització per a motors de cerca).

Aprendre com funcionen aquests robots ens ajuda que la nostra web aparegui de les primeres quan un navegant cerca un tema que nosaltres treballem habitualment. Hi ha professionals que optimitzen les planes web per als robots, però hi ha un seguit de consells que podem seguir per posar-li la feina més fàcil als robots cercadors!

En aquest recurs seguim els consells que ha publicat google per a un bon posicionament web.

Un dels primers aspectes que podem revisar per millorar el posicionament de la nostra web és la redacció dels continguts.

  • Els títols de les nostres planes web, o dels articles que publiquem, han de ser breus, però han de descriure acuradament el contingut de la pàgina. Cal evitar titulars genèrics que no especifiquin de què volem parlar.
  • Una bona idea és estructurar la nostra web: Al començar a planificar la nostra web és convenient realitzar un esquema que ens serveixi d'estructura a seguir. És recomanable realitzar un mapa web: una plana que mostri tota la estructura de la web de manera que el navegant pugui trobar, d'un cop d'ull, allò que està buscant. Seguir una estructura jerarquitzada que estructuri els nostres continguts de genèrics a més específics (secció, subsecció...) pot facilitar les coses als navegants i als robots de cerca.
  • Crea contingut únic, intenta evitar copiar articles d'altres webs. Google detecta el contingut duplicat i en baixa la qualificació.
  • És convenient referenciar el text, però no abusis dels enllaços, ja que si una plana web en conté molts, es detectada com a spam.
  • En canvi, és bona idea fer servir els enllaços dintre de la mateixa plana (àncores) ja que ajuda a que el navegant trobi el contingut rellevant.
  • Si la teva plana web accepta comentaris, revisa que no siguin aprofitats per omplir-se d'enllaços publicitaris.
  • Fes servir tècniques de lectura fàcil en la redacció del contingut.
  • I sobretot, pensa que qui t'ha de llegir son persones com tu. Crea el contingut per a ells, i no per als robots!

Hi ha alguns consells sobre com fer servir aquests elements de manera que siguin ben considerats.

  • Fer servir els camps de descripció tant dels enllaços com de les àncores del nostre text. Omplir la etiqueta “title” del enllaç amb una descripció del lloc on ens portarà aquest enllaç. Al passar el cursor damunt d'un enllaç es visualitzarà aquesta informació.

  • Pel que fa a les imatges, és recomanable canviar-ne el nom per defecte (si és una fotografia acostuma a tenir el codi de la càmera tipus DSCF0261.jpg) i posar-hi un nom descriptiu (si hem fotografiat el pregó de festa major, anomenar la foto prego2011.jpg).

  • Al publicar les imatges cal proporcionar un text alternatiu, fent servir la etiqueta “alt”. Els robots no poden veure la imatge i treuen la informació d'aquesta etiqueta. Les persones amb dificultats de visió que facin servir lectors de pàgines web també ho agrairan!

  • També s'aconsella fer servir la etiqueta “title” en les imatges, poden afegir-hi una descripció més llarga.

  • Cal evitar que els nostres menús estiguin construïts a partir d'imatges, és més accessible fer servir text.

Si tenim accés a funcions avançades en la nostra web, podem començar a revisar alguns d'aquests aspectes que milloraran el posicionament a servidors. També és bona idea parlar amb la persona que ens ha realitzat la web o una persona informàtica de confiança per saber si en la nostra web podem aplicar algunes d'aquestes estratègies.

  • Prova de personalitzar les urls. Les adreces de les nostres pàgines han de ser fàcil de llegir. Hem d'evitar que les url estiguen formades per codi dinàmic (tipus http://exemple.cat/index.php?1252=ca) i intentar substituir-les per quelcom reconeguble per a humans (com seria http://exemple.cat/inici/ca).

  • La url ha de seguir la estructura del web. És recomanable que en la url es pugui reconeixer la estructura de la web: http://exemple.cat/catalunya/barcelona/raval

  • Podem fem servir els fils d'ariadna. Els fils d'ariadna son una tècnica de navegació en la que es visualitza el camí que em fet per arribar a una pàgina concreta dintre d'una web. Una web ben organitzada pot tenir un fil d'ariadna clar. Normalment es situa a la part superior de la pàgina, en un lloc visible, i té una aparença similar a: Inici → Secció → Subsecció

  • I els mapes web. Es pot crear un mapa web específic per als robots cercadors, el que s'anomena un XML Sitemap, de manera que els sigui més fàcil indexar el contingut de la nostra web.

  • La pàgina d'error 404: Si un navegant s'equivoca cercant algun contingut en la nostra web es troba amb una pàgina d'error 404. Normalment aquestes pàgines son estàndars i no donen massa informació de què ha passat, podem personalitzar-a de manera que el nostre navegant no es senti tant perdut i li sigui més fàcil tornar a trobar el contingut que cercava a la nostra web.

  • Un cop tinguem la nostra web preparada, seguint els consells sobre posicionament web que hem comentat, és bona idea posar-li fàcil a google i fer-li arribar, seguint aquest formulari, l'enllaç a la nostra web.

  • Si els nostres informàtics han preparat un XML Sitemap (un mapa web específic per als robots) també podem fer-li arribar al cercador de google a través de la secció Eines per a webmasters de google.

  • Fem arribar a tots els nostres contactes l'adreça de la nova plana web. Si les fem servir, les xarxes socials son un bon lloc on donar a conèixer la nostra nova plana web.

Podem trobar diversos recursos sobre tècniques SEO a Internet. Google ha facilitat un seguit de consells que val la pena seguir:

field_vote: 

Ciberdrets: la neutralitat de la xarxa

Imatge principal a portada: 
Neutralitat de la xarxa Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) estan alterant el nostre context, generant noves eines, nous espais i noves maneres de fer. Les TIC generen nous drets i noves llibertats, i nous abusos: és un deure de la administració generar nous ordenaments jurídics que garanteixin la igualtat de condicions per a tots els ciutadans i ciutadanes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
La llei general de telecomunicacions
A qui afecta: usuari i operadores
Garantint ciberdrets: la neutralitat de la xarxa
Un acord global
Continguts: 

Des del mes de maig l'Estat Espanyol està tramitant la Llei General de Telecomunicacions, l'ordenament jurídic que ha de regular les accions preses en el camp de les comunicacions telemàtiques. Donarà lloc a la llei que regularà com han de realitzar-se les telecomunicacions generades dintre del estat. Aquesta llei, que està en procés d'incloure les modificacions de les esmenes aprovades pels diferents grups parlamentaris, ha de garantir els nostres drets com a usuaris de la xarxa de telecomunicacions i com a membres d'una ciutadania global.

Cal comentar que la modificació d'aquesta llei suposa adoptar les directrives europees recomanades des del marc europeu regulador de les telecomunicacions.

Els usuaris

Com a usuaris de la xarxa de telecomunicacions, aquesta llei ens ha de garantir diversos drets:

  • Tenim dret a rebre major informació sobre les característiques d'un servei, i les seves condicions (la lletra petita).

  • Es protegiran de manera més eficaç les nostres dades personals, com les identificacions per radiofreqüència o les galetes emmagatzemades en el nostre ordinador.

  • Es garantirà el dret d'accés universal a les telecomunicacions garantint un accés a comunicacions de dades amb una velocitat mínima d'1Mbit per segon.

Les operadores

Les empreses que ofereixin els serveis de connexió (les empreses de telecomunicacions, o les operadores) hauran de complir certes obligacions:

  • Garantir una qualitat en els serveis i compensar al usuari si aquesta no és donada (baixades significatives en la velocitat de connexió, respectar els termes en els processos de baixa d'un servei, limitar el període de portabilitat a un dia, ...)

  • Garantir la neutralitat de la xarxa de telecomunicacions.

  • Garantir l'accés universal a Internet.

Un dels punts més interessants de la llei és que posa en negre sobre blanc el dret d'accés a la informació. El dret d'accés a la informació necessita de dos garanties principals:

  • Cal garantir les connexions, que aquestes siguin igual per a tots els ciutadans i ciutadanes del estat espanyol. Per això l'administració obrirà un procés de licitació per assignar quina operadora durà a terme aquesta tasca.

  • Cal garantir també la neutralitat de la xarxa.

La neutralitat de la xarxa és un dels principis sobre els quals s'ha construït Internet, i es basa en la no discriminació sigui en funció de qui es connecti, des d'on es connecti, quina informació transmeti, quines pàgines web desitgi visitar o quina tasca vulgui desenvolupar.

Recordem que aquesta neutralitat ha estat vulnerada diverses vegades, fent cada vegada més necessària una legislació sobre ella. Algunes operadores limiten la velocitat de connexió, o fins i tot eliminar-la, si es fan servir protocols p2p (com l'Emule o Bit Torrent, utilitzats per compartir fitxers); o s'inhabilita la possibilitat de fer servir protocols de veu IP (com skype o similars, que permeten realitzar trucades entre usuaris aprofitant la connexió a la xarxa) des de dispositius mòbils.

Aquestes modificacions segueixen la línia establerta per la Comissió Europea, que s'allunya cada cop més de les normatives més agresives vers l'usuari i n'adopta de més proteccionistes (com podem veure en aquesta notícia del mes d'abril).

Amb l'aplicació d'aquestes mesures, l'Estat Espanyol es convertiria en el tercer estat del mon en garantir la neutralitat de la xarxa. Un pas important per a les nostres llibertats, però que es pot veure reduït, ja que es fa necessari un acord global que garanteixi el lliure accés i la neutralitat a tots els punts que componen la xarxa mundial.

field_vote: 

Noves formes de finançar la nostra entitat

Imatge principal a portada: 
co-financiació Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Del microfinançament al finançament col·lectiu, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació posen a la mà de les entitats noves formes de cercar i trobar finançament per als seus projectes.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han canviat moltes de les maneres de treballar i relacionar-nos en la vida quotidiana. La gestió de la nostra entitat també ha canviat de manera significativa, i també ho està fent la manera en que podem cercar i trobar finançament per als nostres projectes.

A xarxanet ja us hem explicat vàries vegades alguns d'aquests projectes que ens aporten noves formes de finançament. Amb aquest recurs us recollim les iniciatives que us hem explicat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Microdonacions
Plataformes de voluntariat
Finançament col·lectiu
Experiències de crowdfunding
On puc aprendre'n?
Continguts: 

Poques entitats tenen la sort de rebre grans donacions que els permetin desenvolupar els seus projectes, i poques persones poden realitzar aquestes donacions a les entitats. Però la major part de nosaltres podem aportar petites quantitats que, sumant-les, fan possible ajudar a qui vol ajudar.

Però els projectes necessiten molt més que les nostres aportacions econòmiques. Hi ha diversos serveis web que ens permeten organitzar les necessitats dels nostres projectes, des de les necessitats econòmiques, els recursos o la necessitat de voluntariat.

Una de les característiques que tenen aquests projectes és el d'intentar implicar als microdonants en la realització del projecte, teixint xarxa entre qui realitza les donacions, qui realitza el projecte, i les persones beneficiàries d'aquest. Les experiències de crowdfundig (o finançament col·lectiu) barregen la potència de les xarxes socials amb els projectes d'intervenció social.

Hi ha diversos projectes creatius que estan tirant endavant gràcies tirar endavant experiències de finançament col·lectiu.

  • El Cosmonauta
    Una pel·lícula de ciència ficció que fa servir el crowdfunding i llicències Creative Commons. Serà distribuïda a través d'Internet, DVD, televisió i cine, al mateix temps, creant una experiència.
    Visita la web de El Cosmonauta

  • Arròs movie
    Una road movie feta amb el teu granet d'arròs, llicències lliures i amor a la paella.
    Visita la web d'Arròs Movie

La incorporació de les eines TIC implica canvis en la manera de treballar. Aprendre a fer servir correctament les possibilitats de les eines TIC fa que ens centrem en l'objectiu principal: la realització d'un projecte social.

Et podem ajudar:

field_vote: 

Privacitat i seguretat en la web 2.0

Imatge principal a portada: 
Configuració de la privacitat en diferents xarxes socials Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

La web 2.0 ha significat per a molts usuaris d'Internet un pas fonamental per a noves formes de comunicació més horitzontals i participatives. Però, sabem quins riscos correm quan fem servir les eines 2.0? Podem fer un ús segur d'aquestes, garantint la nostra privacitat, només cal aprendre com!

La web 2.0 ha sigut un gran canvi en la manera d'entendre la xarxa. Hem passat de ser simples lectors d'una realitat a voltes llunyana a ser agents actius en un entorn virtual cada cop més proper. La web 2.0 ens ha donat la possibilitat de participar en múltiples espais: participar en les xarxes socials, publicar els nostres continguts (ja siguin blocs i webs, fotografies, vídeos, ...), donar una gran difusió als nostres continguts, formar part de comunitats de debat, ... i un llarg etcètera!

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Drets i llibertats a la web 2.0
Quins perills existeixen?
Drets i deures a la web 2.0
Bones pautes de seguretat
Bones pràctiques de privacitat
Per saber més
Continguts: 

En la web 2.0 em de tenir en compte tot un seguit de legislació que es pot veure afectada.

  • La llibertat d'expressió
    És el dret que exercim en la major part d'espais on participem: fòrums, wikis, blocs, xarxes socials... Cal tenir en compte que el respecte cap a terceres persones.

  • La llibertat d'informació
    Molt lligada al anterior, amb el requisit que la informació sigui veraç i que tingui un caràcter públic rellevant. Difondre informació privada i íntima sobre una persona propera, “no pública”, no queda emparat sota aquest dret.

  • Dret al honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal
    Per una banda, és una vulneració d'aquests drets la difusió de fets relatius a la vida privada d'una persona afectant a la seva reputació, o la publicació del contingut de qualsevol comunicació, sobretot si té caràcter íntim. També es vulneren aquests drets fent servir el nom, la veu o la imatge (fotografies, vídeos) d'una persona, ja sigui amb fins comercials o amb la fi de suplantar la seva identitat en la xarxa.

  • La Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD)
    Cal tenir en compte la LOPD quan publiquem contingut referent a terceres persones, no facilitant dades personals ni informació sensible. Moltes eines 2.0 ofereixen un perfil amb les nostres dades com a usuaris, cal repassar la privacitat d'aquestes.

  • La Propietat intel·lectual
    La propietat intel·lectual és el dret que les persones tenen sobre la seva creació. Per tant, podem publicar qualsevol obra creada nosaltres mateixos, sempre que no haguem cedit els drets d'explotació. També podem fer servir obres que els seus autors n'hagin autoritzat la publicació mitjançant llicències (Creative Commons) o siguin de domini públic. Es poden reproduir treballs d'actualitat i conferències mentre no hi hagi un ús comercial.

Més enllà de la vulneració dels drets i llibertats que hem descrit, la seguretat en la web 2.0 té un alt component tecnològic. Existeixen tot un seguit d'estratègies i mecanismes que pretenen atacar el nostre equip informàtic i els nostres perfils d'usuari a fi d'aconseguir informació privada. Aquestes son algunes de les tàctiques més populars:

  • Social Scammer i Social Spammer
    L'enviament de missatges no desitjats també pot donar-se a través de xarxes socials. Poden tenir finalitats publicitàries (spam) o l'objectiu de realitzar fraus (scam)

  • Tabnabbing
    Tècnica que, aprofitant el sistema de navegació per pestanyes, obre una pestanya en segon pla simulant la pagina d'inici d'algun servei popular. Quan l'usuari, sense adonar-se que la pestanya no ha estat oberta per ell, introdueix les dades d'accés al portal fals, està facilitant les seves dades.

  • Clickjacking
    Aquesta tècnica fa servir els botons de “m'agrada” o “comparteix”. Quan l'usuari d'una xarxa social clica sobre un botó manipulat, actualitza el seu perfil amb frases que porten a enllaços a webs fraudulentes.

  • Cucs i altre programari maliciós
    La major part de cucs ja disposa de diverses variants dissenyades per a les diferents eines 2.0, i fa servir les comptes d'usuaris infectats per propagar-se a través dels seus contactes.

  • Instal·lació de galetes sense consentiment
    Les galetes (cookies) son fragments de codi que una web instal·la en l'ordinador del visitant, on emmagatzema informació necessària per a la navegació. Però les galetes també poden ser utilitzades per recollir altres dades privades, i realitzar perfils d'usuari sense consentiment.

Com a usuaris d'aquest espai virtual, tenim una sèrie de drets i deures a respectar. Aquest variaran segons el tipus d'accions desenvolupem:

Per una banda, si nosaltres fem ús de les xarxes socials, publiquem continguts, fem servir espais de debat i deixem rastre de les nostres opinions en fòrums, és a dir, en fem un ús actiu, som considerats usuaris de la web 2.0.

Podem publicar continguts, sempre que:

  • Amb la informació divulgada no realitzem un delicte d'injúries o calumnies, o danyem l'honor o imatge d'una persona.

  • No vulnerem la Llei de Propietat Intel·lectual, publicant un contingut amb drets d'autor sense el consentiment del propietari dels drets d'explotació, ni la llei de marques i patents.

  • No publiquem imatges de menors sense el consentiment dels seus pares o tutors legals.

  • No difonguem dades privades d'altres persones, vulnerant la LOPD.

Si vulnerem qualsevol d'aquests drets, haurem d'assumir la responsabilitat legal que d'ells s'en deriva.

Però, si com a entitat tenim un lloc web propi, se'n deriven noves obligacions i responsabilitats.

  • Cal vetllar per l'ús que es faci del espai web, evitant que es vulnerin drets en el nostre espai.

  • Es necessària una moderació dels continguts i comentaris, i si la publicació d'aquests és anònima, l'administració de la web es converteix en responsable legal.

  • Ha de protegir les dades personals dels seus usuaris, i només es podrà comunicar si ho sol·licita un tribunal. Encara que la publicació de comentaris sigui anònima, ja que la adreça IP (el rastre que deixa tot ordinador al navegar) es considera una dada personal.

  • La Comissió Europea estableix que no es pot tancar cap medi d'informació si no hi ha un procediment i posterior resolució judicial.

  • La Llei d'Economia Sostenible (Llei Sinde), protegint els continguts amb copyriht, altera aquest funcionament. Una Comissió governamental podrà emetre resolucions de tancament de publicacions, sent necessària l'autorització d'un jutge per fer-les efectives.

Com a usuaris d'eines i plataformes web 2.0 podem seguir unes pautes per mantenir protegit el nostre equip informàtic.

  • Mantenir actualitzat l'equip i tot el programari que hi tinguem instal·lat.

  • Fer ús de contrasenyes segures en totes les comptes que tinguem.

  • Comprovar la legitimitat dels llocs web que visitem, revisant la URL que ens mostra el navegador.

  • Descarregar arxius, programes o complements només de llocs webs de confiança.

Com a administradors del nostre lloc web, també hem d'implementar mesures de seguretat:

  • Oferint mecanismes de control davant la usurpació d'identitat dels nostres usuaris amb la possibilitat de bloquejar usuaris.

  • Oferir sistemes de control del nivell de seguretat de les contrasenyes dels usuaris de la nostra web.

També és important seguir algunes pautes que ens permetin mantenir les nostres dades personals segures.

  • Quan creem una compta en alguna plataforma de la web 2.0, hem de llegir les polítiques de privacitat i revisar la configuració establint qui pot veure les nostres dades i qui no.

  • Fer ús de pseudònims o “nick names” per preservar la nostra identitat fora de la xarxa.

  • No publicar amb excés informació sobre la nostra vida personal.

  • Revisar la publicació de fotografies o vídeos, especialment si fan ús de terceres persones.

  • Quan vulguem utilitzar continguts publicats d'altres webs, revisar l'avís legal del lloc web on es trobi, per comprovar en quins casos es permet la reproducció del contingut.

  • Recordem que davant qualsevol dubte que tinguem sobre la protecció de les nostres dades, podem dirigir-nos a la Agencia de Protecció de Dades (AEPD).

Com a administradors del lloc web de la nostra associació:

  • Si tenim qualsevol registre d'usuaris (ja siguin subscriptors del nostre butlletí, editors i redactors de la nostra web, ...) cal declarar i inscriure aquesta base de dades al Registre de la AEPD.

  • Cal informar als usuaris de les polítiques de privacitat que apliquem per protegir les seves dades, així com el registre que realitzem de les seves dades.

  • Realitzar tasques de moderació i administració dels continguts i comentaris publicats en el nostre web, mediant amb els debats i eliminant els continguts que vulnerin drets.

Les informacions, dades i consells recollides en aquest recurs han estat extrets de la Guia d'introducció al Web 2.0: aspectes de privacitat i seguretat a les plataformes col·laboratives elaborada per l'INTECO, l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació. Podem consultar la guia completa (en castellà) o bé llegir el resum de la guia en català. També podem trobar el mateix resum en valencià, euskera i gallec.

field_vote: 

LibreOffice: alternatives lliures per a la nostra oficina digital

Imatge principal a portada: 
Conjunt d'aplicacions LibreOffice
Autor/a: 
Núria Alonso
Resum: 

LibreOffice és el que s'anomena una “suite ofimàtica”, és a dir, un paquet de programes d'oficina, un conjunt d'aplicacions que ens permeten realitzar les tasques bàsiques en qualsevol espai de treball. Inclou un processador de textos, una fulla de calcul, un editor de presentacions i un gestor de bases de dades.

Imatges secundàries: 
Descarregant LibreOffice
Logotip de LibreOffice
Subtitols: 
Les "suites ofimàtiques"
LibreOffice vs. Microsoft Office
El programari lliure
Però... i que ha passat amb l'OpenOffice.org?
Com instal·lar LibreOffice?
Fent servir LibreOffice
Ostres, no me'n surto!
Continguts: 

Per a molts de nosaltres, aquests paquets de programes s'han convertit en una eina clau quan treballem amb l'ordinador. La major part de les nostres tasques es centren en redactar textos, portar la comptabilitat, o registrar els nostres socis. Aquestes tasques les realitzem gràcies a diferents programes que s'inclouen en els paquets d'ofimàtica, o dit d'altre manera, son programes d'informàtica d'oficina. Ja en saps treure'n el suc?

LibreOffice s'ha convertit, per a molts, en una alternativa lliure i de qualitat al conegut Microsoft Office. Fer servir els programes inclosos en el paquet de LibreOffice pot tenir vàries implicacions per a les entitats catalanes.

Per una banda, podem evitar realitzar una despesa considerable si treballem amb programari lliure i gratuït. Una llicències per poder fer servir el paquet de Microsoft Office sencer -en un ordinador només- pot costar 140 euros aproximadament.

Davant d'aquest fet, moltes entitats opten per tancar els ulls i no fixar-se amb les llicències que fan servir. Cal recordar que fer servir un producte de programari sense respectar les seves llicències (el que s'anomenen còpies “pirates”) pot ser perseguit i comporta sancions econòmiques.

Però també ens pot interessar recolzar les iniciatives de programari lliure, com una manera de donar suport a les iniciatives basades en la col·laboració i no amb la competència.

LibreOffice és un projecte comunitari que ha programat un seguit d'aplicacions ofimàtiques. Aquest projecte s'ha dut a terme fent servir una llicència LGPL, un tipus de llicències de programari lliure que ens permet fer còpies, modificar-les i distribuir-les. A nivell pràctic, significa que descarregar-se aquest programa i instal·lar-lo en els nostres ordinadors no vulnera cap llicència!

Però, més enllà de la llicència i el que ens permet fer, ens pot atreure la filosofia que hi ha al darrera de les aplicacions de programari lliure. Aquestes han estat desenvolupades per una comunitat de programadors, que ofereixen el codi font del programa (la recepta com ha estat fet) a altres comunitats per que aquestes les millorin i ampliïn. A través de la cooperació, es persegueix un bé comú: que tots puguem gaudir de les millores.

De fet, LibreOffice és un projecte que surt com una escissió de l'OpenOffice.org. El programari lliure està desenvolupat per una comunitat de programadors, però això no vol dir que estigui deslligat del món empresarial. OpenOffice.org, el projecte que durant molts anys ha plantat cara a Microsoft Office, ha estat desenvolupat com un projecte de Sun Microsystems.

En el moment que aquesta empresa ha sigut comprada Oracle, el projecte de desenvolupament d'OpenOffice.org s'ha anat quedant estancat, sense poder anar millorant les seves funcionalitats.

Davant d'aquesta situació, molts dels desenvolupadors d'OpenOffice.org van decidir deixar el projecte i continuar el desenvolupament d'un projecte de suite ofimàtica mantenint els principis del Programari Lliure. D'aquesta manera va néixer LibreOffice, desenvolupat per la Document Fundation, i recolzat per gran part de la comunitat organitzada al voltant del programari lliure, garantint els objectius d'independència i llibertat que s'incloïen en el projecte inicial.

LibreOffice és un programa multiplataforma, podem instal·lar-lo tant si fem servir Microsoft Windows, Mac OS o Linux.

Si fem servir una versió de Linux actualitzada, ens trobarem ja amb el paquet LibreOffice instal·lat. En En Mac OS o en Microsoft Windows haurem d'instal·lar-lo nosaltres.

Si tenim instal·lada una versió antiga de l'OpenOffice.org, haurem de desinstal·lar-lo, ja que poden generar incompatibilitats entre ells. Un cop desinstal·lada la versió antiga, podem començar a realitzar la instal·lació de LibreOffice.

Ens dirigim a la pàgina web de LibreOffice, a la secció de descàrregues.

Descarregant LibreOffice

La pàgina detectarà automàticament quin sistema operatiu i quin idioma estem fent servir. Si volem canviar-lo (LibreOffice està en català, bable -asturià-, gallec i euskera, entre altres llengües) només hem de seleccionar la nostra llengua del desplegable. Fixeu-vos que podem escollir entre la versió més actual, la 3.4.4, o la anterior branca estable, la 3.3.4.

Haurem de descarregar dos paquets diferents: el programa en si, i el paquet d'idioma corresponent. Primer caldrà instal·lar el programa, fent doble clic sobre el fitxer que hem descarregat, i seguim les passes que ens indica l'instal·lador.

No us preocupeu si fins aquest pas tenim el LibreOffice instal·lat en castellà. No és fins que descarreguem i instal·lem el segon paquet que no es traduirà tota la interfície.

Un cop tinguem instal·lat LibreOffice, podem començar a fer-lo servir. Si estem habituats a treballar amb altres processadors de text, no ens serà gaire difícil, només ens haurem d'acostumar als petits canvis d'interfície. Si, de tota manera, voleu un reforç, o bé necessiteu aprofundir en l'us d'un programa editor de text, buscar consells en alguns manuals.

  • Documentació oficial (en anglès)
    El projecte conta amb una completa documentació de tots els programes que componen aquesta suite ofimàtica. Encara no podem trobar-los en català o castellà, però segur que els esforços de la comunitat de traductors donaran fruits d'aquí poc (vols donar un cop de mà?)

  • Manual de LibreOffice per a escriptors (en castellà)
    Una guia molt completa sobre totes les possibilitats que ens ofereix el Writer del LibreOffice, i les passes necessàries per començar a dominar les altres eines que ens oferix el paquet. Es basa en la versió 3.3 del LibreOffice, tot i que l'actual és la 3.4, no trobarem masses diferències.

Com us hem explicat, LibreOffice és un programa jove (la primera versió del LibreOffice va néixer fa un any), així que encara no trobem molts manuals i tutorials en la nostra llengua. Podem recórrer a les guies del antic OpenOffice.org, però tingueu present que no trobarem explicades les moltes millores que aporta LibreOffice.

Per molt que tinguem un bon manual, pot ser que no acabem de trobar les opcions que volem fer servir o ens costi dominar el nou programa. Aleshores és bona idea demanar un cop de mà!

field_vote: 

Eines 2.0 per a entitats

Imatge principal a portada: 
Eines i web 2.0 per entitats  Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Molt sovint us fem arribar la notícia d'una nova eina web 2.0 o un recurs que ens pot ser d'utilitat. Però, què és això del web 2.0? Tenim una idea clara de què hi podem trobar i de què pot servir en el treball?

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el web 2.0?
Un lloc molt extens
Comuniquem-nos!
Per treballar i col·laborar
La seguretat en la web 2.0
Com les entitats fan servir aquestes eines...
Vull formar par del web 2.0!
Continguts: 

Habitualment, anomenem web 2.0 a un seguit d'aplicacions i eines online que faciliten compartir i difondre continguts (fotografies, vídeos, texts, ...). Es parla de 2.0 per oposició a la web “tradicional” (1.0), i suposa una gran diferència en la manera de fer servir la xarxa: deixem de connectar-nos per veure, llegir i “navegar” i ens connectem per generar continguts, compartir coneixement, crear xarxa i treballar col·laborativament.

De fet, el web 2.0 no deixa de ser una manera diferent d'utilitzar Internet, on poden conviure els diferents usos que en fem d'aquest xarxa mundial.

El que ens pot interessar és fer aquest pas i deixar de ser espectadors per convertir-nos en agents actius d'aquesta xarxa.

Si comencem a buscar per aquest medi per localitzar els llocs on volem ser presents, ens trobarem davant un oceà d'aplicacions i pàgines web, on serà bastant fàcil perdre'ns.

Si us fixeu en aquest mapa, veureu com amb les eines web 2.0 podem arribar molt lluny. Però, per on començar?

Amb aquest recull de recursos volem guiar-vos en les primeres passes a través del web 2.0!

Una de les grans potències del web 2.0 és la capacitat que té per transmetre informació de manera fàcil i senzilla. És una de les maneres més ràpides i econòmiques d'arribar a moltes de les persones que estan interessades en el mateix que nosaltres. Quines eines fer servir?

  • twitter



    Tot i que 140 caràcters semblen molt pocs per poder dir tot allò que volem dir, en aquesta xarxa no para de fluir informació.

    T'invitem a conèixer els secrets de twitter!

  • Facebook


    Aquesta coneguda xarxa social contempla la possibilitat que entitats puguin crear-se un perfil no personal. D'aquesta manera, les organitzacions que facin servir aquesta xarxa social per relacionar-se i trobar nous seguidors, tindrà una sèrie d'estadístiques que li permetran avaluar l'estat dels seus seguidors i la popularitat de la seva pàgina.

    Consulta aquesta guia per saber com crear el teu perfil!

  • Rss


    Si es tracta de comunicar, el primer pas és estar informat. La sindicació de continguts t'ho posa fàcil, portant-te al teu ordinador les últimes novetat de les teves pàgines web preferides.

    Vols saber com dominar els rss?

  • Hootsuite

Hootsuite és una aplicació que et permet gestionar diversors comptes de xarxes socials des d'una òptica centralitzadora. Amb aquesta aplicació podreu veure totes les publicacions a les xarxes, publicar la mateixa publicació en diferents comptes i programar els comptes.

  • Pinterest

Pinterest és una xarxa social que organitza les publicacions com si fos un tauler per anotar-hi idees. La importància de l'element gràfic és un tret molt característic d'aquesta xarxa social. Podeu conèixer més a fons aquesta xarxa social mitjançant aquest recurs.

  • Infogram

Infogram és una eina 2.0 que us ajudarà a crear infografies senzilles i a l'hora interessants. La mateixa aplicació permet utilitzar diferents plantilles de dissenys. Aquí teniu un recurs d'aquesta genial eina.

  • Storify

Storify és una eina que us permet crear un document amb les publicacions de les xarxes socials que més us han agradat. El mateix recull de tuits el podeu inserir a la vostra pàgina web. Per conéixer més a fons aquesta eina us recomanem aquest recurs.

  • Mailchimp

Mailchimp permet elaborar un butlletí electrònic i enviar-ho a la vostra llista de contactes. Una de les particularitats de Mailchimp són les estadístiques que té. Si voleu conéixer més aquesta eina podeu llegir-vos aquest recurs!

Les eines web 2.0 poden integrar-se fàcilment en el treball de les associacions, ja que sovint parteixen d'un punt que tenim en comú: la voluntat de col·laborar i treballar cooperativament. Ajudant-nos d'aquestes eines podem treballar amb persones, encara que aquestes estiguin ben lluny!

  • Google docs: per compartir documents



    L'eina més popular per compartir documents és la que posa al abast de tothom l'omnipresent google. Aquesta pàgina web, que va començar com un potent cercador, ens ofereix la possibilitat de crear i compartir tota mena de documents.

    Podeu aprendre com crear i compartir documents, o bé aprendre a crear formularis online!

  • Teambox: la gestió dels nostres projectes



    Gestionar els projectes que realitzem en la nostra entitat és una tasca, sovint, complexa. Aquesta eina ens ajudarà a organitzar-nos, i ho podrem fer des de qualsevol punt on tinguem connexió a Internet!

    Coneix la gestió de projectes amb Teambox!

  • Compartir els teus documents

    Si vols compartir els teus documents el línia, és bona idea fer servir algun servei web que faciliti aquesta tasca. Et recomanem que donguis un cop d'ull a aquest altre recurs per no perdre't en la tasca de compartir documents

  • Fes que Internet treballi per tu

IFTTT és l'acrònim de "If this then that", que traduït significa "Si passa això, fes allò". Aquesta eina 2.0 permet gestionar mútliples eines 2.0 i aplicar condicionals, com per exemple "Si plou envia'm un correu o un tuit". Amb aquest recurs podreu conéixer una mica més a fons aquesta eina.

  • Evernote

Evernote és una aplicació per diferents dispositius la qual et permet organitzar la teva feina, compartir notes i editar-les conjuntament. Amb aquest recurs podreu conéixer una mica més aquesta genial eina.

Quan fem servir alguna de les eines de la web 2.0 estem posant a la xarxa dos tipus de contiguts: informació i dades personals, i continguts de divulgació (textos, fotografies, vídeos)...

Hem de pensar en la seguretat i privacitat de les dades personals i informació íntima. Repassar les configuracions de privacitat dels comptes que obrim és una bona opció, però també cal tenir present quines son aquestes dades que facilitem.

També hem de pensar en el contingut que publiquem. Si aquest contingut no és nostre, estàrà protegit per alguna llicència, cal revisar si aquesta ens permet la reproducció. Si el contingut és nostre, també podem pensar si el volem protegir i com!

Si vols aprofundir més sobre aquest tema, et recomanem que donguis un cop d'ull als següents recursos:

Ja són moltes les associacions i entitats no lucratives que han incorporat aquestes eines en el seu dia a dia. Us deixem a mà uns quants exemples de com fer servir les eines 2.0 per al canvi social:

Si vols participar de les avantatges de la web 2.0 però trobes que necessites un cop de mà... no et preocupis! El servei d'Assessorament Informàtic de xarxanet.org us ajudarà. Només cal que et posis en contacte amb nosaltres:

I, si vols donar un pas més cap al web 2.0 creant una nova pàgina web per a la teva entitat, que t'ofereixi la possibilitat d'integrar aquestes eines (i moltes més), el Servei Entitats i web 2.0 t'ajudarà. Posa't en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a dospuntzero@xarxanet.org

field_vote: 

Compartir els nostres documents en línia

Imatge principal a portada: 
Compartir documents a la xarxa Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Una de les claus de la web 2.0 s'amaga en el fet de compartir. A les entitats ens pot interessar compartir els nostres projectes, amb aquesta fi ens pot ser molt útil pensar com compartir els documents.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Millor que un simple enllaç
Quin escollir?
Slideshare
Issuu
Scribd
Continguts: 

Molts de nosaltres, en les nostres webs, hem optat per compartir els documents pujant-los i enllaçant-los. Oferir la documentació d'aquesta manera te avantatges i desavantatges: per una banda, guanyem en senzillesa, per altra, oferim la informació de manera menys atractiva i de manera pública.

Fent servir els serveis per compartir documents, i incrustant-los en la teva web, ajudes a mostrar els teus projectes de manera més atractiva. No es el mateix mostrar un enllaç, que el navegant ha de descarregar i obrir amb un altre programa per llegir el contingut, que mostrar una revista digital amb la nostra maquetació. Posem les coses més senzilles i atractives als nostres visitants virtuals!

Podem trobar una gran diversitat de serveis web per allotjar i compartir els nostres documents. En general, tindran característiques similars i ens oferiran opcions similars: comptes gratuïtes, allotjament limitat, possibilitat de compartir de manera privada alguns documents, crear una xarxa d'usuaris amb interessos similars, ...

Sobretot, ens interessen aquelles eines que permeten incrustar documents en les nostres webs: creen un codi html que hem de copiar i enganxar, que es transformarà en el document que volem ensenyar.

En aquest recurs volem parlar-vos de tres eines online que ens ajudaran en la tasca de compartir els nostres projectes a la web 2.0.

Una de les primeres eines que ens pot venir al cap alhora de compartir documents és Slideshare. Aquesta eina permet compartir presentacions (documents de Power Point o Presentacions d'OpenOffice) però també documents de text en els formats més extesos (.odt, .rtf, .pdf .doc, .docx, ...)

Podem decidir quines presentacions son publiques (tothom les veurà) i quines privades (podem definir diferents grups de privacitat). Els documents son descarregables per aquelles persones que tinguin un usuari d'slideshare. No tenim cap límit en el nombre de documents que publiquem a slideshare, tot i que hi ha un a limitació de mida: cada document pot ocupar, com a màxim, 100Mb.

A tall d'exemple: fixeu-vos en aquesta presentació d'slideshare publicada en l'slideshare de Martina Krespo!

Issuu és una eina online que ens permet compartir diferents tipus de documents, ja siguin presentacions, documents de text, gràfics,... convertint-los en una revista online. Realitza la conversió dels documents i els presenta en una revista creada amb flash.

Podem decidir en cada un dels documents si volem que es puguin comentar, si poden ser públics o si es poden descarregar. La compta gratuïta no limita el nombre de fitxers que podem allotjar, però cada un d'ells pot pesar, com a màxim, 100Mb

Fixeu-vos com funciona l'issuu amb aquest manual!

Scribd és la última eina que mostrarem en aquest recurs. És una eina que, igual que les anteriors, converteix en una presentació de flash els documents que voguem compartir. Ofereix les mateixes possibilitats de privacitat alhora de compartir, i la limitació per cada fitxer és de 100Mb.

La possibilitat que ofereix scribd i que ens pot interessar és la de tenir un lector de documents, una possibilitat que converteix en audio els documents escrits de manera automàtica.

Podeu veure com funciona en aquest manual!

Tutorial Scribd

field_vote: