Informàtic

Un virus informàtic és un programa que té com a objectiu modificar el funcionament d'un ordinador, sense el coneixement de l'usuari/ària. Al executar aquest programa, aquest es propaga infectant a altres programes, de la mateixa manera que ho faria un virus biològic.

El funcionament d'un virus es basa en substituir els arxius executables d'un programa sa o del sistema operatiu per a altres infectats amb el seu codi, alterant el bon funcionament de l'equip. El seu objectiu pot ser el d'entorpir les tasques, però sovint poden amagar altres objectius com eliminar dades o fitxers vitals per al sistema operatiu.

Es denomina cuc informàtic el programa que és capaç de duplicar-se a sí mateix. El seu principal objectiu és el d'infectar a la major part d'usuaris/àries possibles, però també pot tenir objectius nocius.

A diferència dels virus, els cucs no modifiquen els arxius de cap programa, sinó que s'allotgen en la memòria del sistema i es van duplicant. A la llarga, es detecten els cucs quan, a causa de la seva incontrolada replicació, consumeixen els recursos del sistema, fent que les tasques més habituals es tornin increïblement lentes.

Aprofita les vulnerabilitats d'una xarxa per infectar altres equips, sent aquest el seu màxim objectiu. Per això, sovint generen problemes de connexió, ja que per propagar-se utilitzen molt ample de banda.

Una altra diferència destacable entre cucs i virus és que el virus necessita la intervenció de l'usuari per propagar-se (cal que algú executi l'arxiu infectat), mentre que el cuc es propaga automàticament. Les infeccions trameses a través del correu electrònic, per tant, són virus (necessiten que s'obri el correu per executar-se).

Tot i que molts virus i cucs han estat creats com a simple exercici informàtic (per explorar les vulnerabilitats d'un sistema operatiu) la majoria estan fets amb l'objectiu de treure'n beneficis. Ja sigui amb fins publicitaris o amb voluntat d'obtenir il·lícitament dades personals, aquest programari buscarà traure el màxim profit del nostre ordinador.

Comencem per l'anomenat spyware. El programari espia és un tipus de programa troià que s'instal·la a un ordinador (host) amb l'objectiu de recollir dades personals del seu propietari i enviar-les a empreses publicitàries o altres institucions interessades. Les dades que acostuma a recollir són el correu electrònic, la llibreta de contactes, les pàgines web visitades, temps que s'ha passat l'usuari visitant-la, els fitxers que s'ha descarregat, i tota la informació que un usuari pugui intercanviar en una web: formularis web, números de targetes de crèdit i comtes de banc, contrasenyes...

En concret, els keyloggers i els stealers són els programes creats específicament per robar la informació personal. Mentre el keylogger captura les pulsacions del teclat, el stealer intentarà fer-se amb la informació desada en els fitxers protegits del nostre sistema, on s'allotgen les contrasenyes o altres credencials privades.

Els programes spyware envien aquesta informació fent servir la connexió a Internet, de manera que consumeixen molt ample de banda, reduint la velocitat de transferència de dades.

Sovint, aprofitant la connexió a Internet, adjuntat en un correu electrònic o fent-se passar per programari legítim es pot instal·lar adware. Aquests programes s'executen automàticament i mostren missatges publicitaris, fent servir finestres emergents que dificulten l'ús de l'ordinador. En alguns casos, les versions gratuïtes de programes propietaris inclouen adware, per eliminar les molèsties que aquest causa cal fer-se amb la versió de pagament.

Alguns programes adware han rebut crítiques ja que recollien i feien seguiment de la informació personal de l'usuari, actuant com ho faria un spyware.

Cal tenir present que aquests programes malintencionats aprofiten els forats del nostre sistema operatiu per fer la seva tasca. Com que la seva voluntat és danyar el màxim d'ordinadors possibles, és lògic que estiguin dissenyats per atacar el sistema operatiu majoritari en el mercat: les diferents versions de Windows fabricades per Microsoft. Aquest fet no vol dir que no existeixi malware per a Mac OS o GNU/Linux, però és molt minoritari.

Sigui quin sigui els sistema operatiu que fem servir, convé que seguim els següents passos de protecció:

• No fer servir l'usuari administrador del sistema per a altres tasques que no siguin les d'administració. La major part de Sistemes Operatius permeten crear usuaris “sense permisos” per poder realitzar tasques del dia a dia.

• Mantenir el Sistema actualitzat. A través de les diverses actualitzacions que ofereixen els programadors del nostre Sistema es corregeixen errades i forats de seguretat, tornant el nostre ordinador més segur davant de possibles atacs.

• Instal·lar un antivirus actualitzat que ens ajudin a defensar-nos.

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Hi ha vàries opcions comercials que ens protegiran, però si la nostra entitat és petita i no disposa de grans recursos, podem fer servir les versions gratuïtes que ens ofereixen algunes d'aquestes opcions. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

• Avast! Free Antivirus Aque st antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
  La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
  La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.
  
• Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
  AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.

Cal recordar que la principal defensa en matèria de seguretat informàtica està a les mans dels mateixos usuaris. Seguir unes senzilles pautes reduirà considerablement el nostre risc:

• Fer servir un usuari sense permisos d'administració en el nostre sistema operatiu.

• Canviar la nostra contrasenya del correu electrònic amb regularitat, evitant fer servir paraules massa senzilles d'endevinar.

• No obrir mai un fitxer enviat per correu electrònic de remitent desconegut (acceptaries un caramel d'algú que no coneixes?)

• Comprovar que qualsevol arxiu nou no estigui infectat, passant-hi l'antivirus. Si no tenim permisos per instal·lar-ne, podem comprovar que l'arxiu estigui sa fent servir alguna utilitat per analitzar fitxers on-line.

• Comprovar que el nostre antivirus estigui actualitzat.

• No enviar les nostres dades personals per correu electrònic, encara que ens ho estigui demanant una empresa de confiança.

• Configurar el nostre navegador perquè eviti les finestres emergents i denegui les galetes (cookies) de tercers.

I mantén-te informat! Trobaràs molta informació d'interès a la web del Centre de seguretat de la Informació de Catalunya o a la web del Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación.

Abans de fer el tràmit de demanar un certificat haurem de preparar el nostre ordinador amb el certificat arrel.

Si volem fer servir els certificats de les diferents entitats certificadores emissores de certificats digitals personals -IDCat, DNIe i FNMT-, hem de preparar el nostre ordinador. Són passos molt senzills, cal que instal·lem, o importem els respectius certificats d'arrel de les tres entitats.

El certificat arrel conté la clau pública de la nostra entitat certificadora, i per tant ens permet verificar i comprovar els certificats emesos per la mateixa entitat certificadora. Dit d'altra manera, amb el certificat d'arrel d'IDCat podem verificar la validesa de qualsevol certificat digital personal emès per IDCat.

Incís: Si treballeu amb un sistema operatiu Windows, es recomana comprovar que el sistema estigui actualitzat i fer les actualitzacions de sistema pendents, abans d'instal·lar les claus públiques.

En els següents enllaços trobareu els certificats arrel que haureu d'instal·lar a l'ordinador.

• Certificat d'arrel IDCat
• Certificat d'arrel del DNIe
• Certificat d'arrel de la FNMT

El certificat d'arrel és un fitxer que es descarrega a l'ordinador. La instal·lació és senzilla, es fa o bé amb un doble clic i seguint els passos, o bé des del vostre navegador a través de l'eina d'importar certificats digitals.

Amb Firefox obriu les "Preferències", aneu a l'apartat "Avançat", a "Criptografia" i a "Veure Certificats". Sortirà una finestra que permet veure els diferents certificats instal·lats.

La pestanya "Autoritats" permet veure, importar o eliminar certificats d'autoritats certificadores. Allà importem ara els diferents certificats d'arrel que hem baixat!

Amb el certificat personal instal·lat a l'ordinador podrem fer múltiples tràmits des de casa nostra, sense necessitat de moure'ns cap a una oficina. Veiem-ne alguns exemples:

Demanar subvencions

Tant la Generalitat de Catalunya com l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres, permeten fer tràmits de subvencions en línia, si teniu el certificat FNMT. És tan senzill com seguir els passos que s'hi apunten a cadasquna de les planes web.

Consultar els punts del carnet o pagar multes de tràfic en línia

A través de la Seu Electrònica de la Dirección General de Trafico podem tramitar diferents tipus de gestions amb el certificat digital.

Declaració de la renda

L'Agencia Tributaria facilita per exemple la modificació i confirmació del esborrany de la declaració de renda amb el certificat digital.

Comprovar el certificat d'un document PDF

Obriu un document en format PDF, per exemple un manual d'IDCat i comproveu la firma digital del certificat. Per això cal importar la clau pública a l'Acrobat Reader o lector PDF.

Trobareu manuals per a les versions més comunes de l'Adobe Acrobat Reader a la pàgina de manuals i tutorials de CATCert.

Google Docs permet crear arxius nous o bé carregar-los des del nostre disc dur i compartir-los per a anar-los modificant conjuntament.

Nou arxiu

Per a crear un nou arxiu, clicarem sobre “Nou” i triarem el tipus d’arxiu amb què volem treballar: document de text, presentació de diapositives, full de càlcul, dibuix o formulari. Un cop triat el tipus d’arxiu, s’obrirà una nova finestra on podrem començar a editar el nostre nou document.

El menú “Nou” també ens permet crear carpetes per organitzar els nostres arxius. Primer, li posarem un nom i, un cop fet, podrem assignar-li una descripció general i el color amb què la volem visualitzar, com veiem a la següent imatge.

Carregar un arxiu des del disc dur

Si en lloc de crear un nou document preferim editar-ne un que tinguem al nostre ordinador, anirem a l’opció “Penja” i, mitjançant el botó "Selecciona els fitxers a penjar", triarem l’arxiu que vulguem pujar des del nostre disc dur.

En aquesta mateixa finestra, podrem triar la carpeta de destinació de l’arxiu així com el seu nivell de privacitat.

Com veiem, l’arxiu podrà ser:

• Privat: només hi podran accedir les persones a qui explícitament haguem donat permisos iniciant sessió necessàriament.
• Públic: tots els usuaris d’Internet podran accedir-hi sense necessitat d’iniciar sessió.
• Tots els usuaris amb enllaç: els usuaris a qui facilitem l’enllaç podran accedir-hi sense iniciar sessió

Editar

Per editar un document que ja haguem penjat o creat, només caldrà que cliquem sobre el seu nom des de la vista general. L’editor dels arxius té una interfície força similar a la de les aplicacions que usem habitualment per a crear-los, i inclou les opcions de menú més usuals.

En els documents de text, per exemple, podrem inserir imatges, enllaços, encapçalaments o salts de pàgina (menú Insereix). També podrem definir l’idioma del document per revisar-ne l’ortografia (menú Eines).

Pel que fa als fulls de càlcul, podrem bloquejar files i columnes (menú Eines) i inserir fórmules, gràfics, imatges, etc. (menú Insereix).

Quant a les presentacions, podrem afegir diapositives (menú Diapositiva) i inserir-hi imatges, vídeos o dibuixos (menú Insereix).

Google Docs anirà desant automàticament els canvis que fem a cada arxiu tot i que, per a més seguretat, també tenim l’opció “Desar ara”. Un cop tornem a la pantalla d’inici, només caldrà que cliquem sobre el títol de l’arxiu per a editar-lo de nou.

Amb Google Docs, podrem tenir els nostres documents organitzats per carpetes i ocultar-los o mostrar-los segons les nostres preferències.

Moure els arxius a les carpetes

Com hem vist abans, podem crear carpetes per a organitzar els nostres arxius. Val a dir que les carpetes només ens ajuden a classificar els arxius però que no els contenen físicament, de manera que un mateix arxiu pot ser a dues carpetes alhora i que, si eliminem una carpeta, no esborrem els arxius que hi hem posat a dins. Convé, de tota manera, que tinguem cura de no tenir cap arxiu seleccionat en el moment d'esborrar les carpetes.

Per a moure un arxiu dins d’una carpeta des de la pantalla d’inici, només caldrà que el seleccionem marcant la casella que apareix al costat del nom de l’arxiu, premem "Carpetes" i triem la destinació marcant la carpeta triada, com es veu a la imatge següent.

Amagar els arxius

Podem amagar els nostres arxius de manera que no apareguin al llistat general ni dins de les carpetes, seleccionant-los i prement "Més accions" i "Amaga". Els arxius ocults només seran visibles prement l’opció "Ocults", sota "Tots els elements", a l’arbre lateral. Per a fer-los visibles de nou, caldrà que anem a l’opció "Ocults", seleccionem l’arxiu que volem veure de nou i cliquem "Més accions" i "Mostrar".

Canviar el títol de l’arxiu

Podem canviar el títol de l’arxiu seleccionant-lo a la vista general i clicant l’opció “Canvia nom”. També el podem canviar des de l’editor anant a “Fitxer” i “Canvia el nom” o, simplement, clicant sobre el títol, que apareix a la part superior dreta de la pantalla, al costat del logo de Google Docs.

Quan treballem un mateix document amb altres persones, sovint tendim a enviar-lo per correu electrònic. Això genera diversos perills, com ara que acabem tenint moltes versions d'un mateix document en llocs diferents, amb el risc de perdre modificacions importants o cometre errors a l'hora de donar-ne una per definitiva.

Google Docs funciona a l'inrevés: no enviem documents per correu electrònic sinó que vinculem diversos correus electrònics a un únic document. D'aquesta manera, totes les persones que col·laboren poden treballar sobre el mateix fitxer i, com hem vist, recuperar versions anteriors si és convenient.

Com a limitacions, Google Docs ens proporciona gratuïtament 1 GB per a tots els fitxers: per a tots els teus documents, per als fulls de càlcul, per a les presentacions així com per als fitxers penjats. Per saber-ne més, podem consultar la pàgina d'ajuda de Google Docs.

Google Docs disposa, a més, d'opcions per a crear i enviar formularis. Malgrat que també tenen algunes limitacions, és una possibilitat que convé conèixer i que tractarem en propers recursos.

I com ho fem per sindicar-nos? Hi ha diversos tipus de programes que us podeu descarregar i instal·lar per llegir els fils de subscripció. També podeu utilitzar els navegadors web i els gestors de correu per que llegeixin aquests fils, però nosaltres us presentem una tercera opció: farem servir una pàgina web que ens aglutinarà, mitjançant RSS (Really Simple Sindication o Sindicació Realment Simple) o algun altre estàndard de sindicació, a totes les pàgines web que ens interessen.

Hi han diverses opcions, però la que us aconsellem, per la seva facilitat d'ús i grans opcions, és el http://netvibes.com. Si ens creem un netvibes personalitzat, cada cop que visitem aquesta pàgina, podrem llegir els nostres RSS personalitzats.

Al crear la nostra pàgina de Netvibes, ens apareix buida. Ara aprendrem a afegir-hi el contingut de les nostres pàgines web preferides. Ho podem fer de dues maneres diferents:

• Des de la pròpia pàgina del Netvibes:

clicant a la pestanya Añadir contenido es desplega un menú. D'aquest, cliquem on posa Añadir una subscripción. Allà podrem afegir l'adreça de la plana web a la que ens volem subscriure, i cliquem al botó Añadir canal.

Quan ens aparegui a sota, tornem a clicar el botó afegir, i ens apareixerà un nou bloc amb els títols de les notícies a la nostra pàgina pública.

Recordeu, per tancar el menú d'afegir contingut, cliquem a la fletxa que senyala cap amunt de la barra negra!

• Des de la pàgina web que volem incloure al nostre lector d'RSS.

Haurem de buscar en la web el símbol de la sindicació de continguts de la barra d'adreces del nostre navegador. Al clicar allà, ens preguntarà quin programa fem servir per llegir els RSS, seleccionem el Netvibes i s'afegirà automàticament.

Ara que ja tenim el contingut ben organitzat, podem personalitzar una mica més l'aspecte del nostre Netvibes. Hem de clicar a la botó de configuració que apareix a la part superior dreta de la pàgina.

Ens apareix una finestra en la qual podrem canviar l'aspecte de de la nostra pàgina, els colors, opcions de la configuració local, l'idioma, etc.

També podem canviar el color de cada un dels blocs de contingut que hem anat afegint. Si mireu les icones de la barra descobrireu totes les opcions de configuració de cada un dels blocs.

Si voleu saber més del Netvibes, us aconsellem aquests recursos:

• Què és la sindicació de continguts? http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/06/18/193/
• Sobre el netvibes.com: http://ticsidro.wordpress.com/2010/03/08/mas-sobre-netvibes/
• Netvibes, l'escriptori virtual personalitzat: http://www.xarxatic.com/netvibes-lescriptori-virtual-personalitzat/

I, finalment, el Netvibes del Servei d'Assessorament i Suport Informàtic de xarxanet.org: http://www.netvibes.com/xarxanet-informatic

El següent pas és buscar una plantilla que ens agradi i que s'adapti a la imatge corporativa de la nostra entitat. Aquesta haurà de respectar els colors, tipus de lletra que fem servir... com que desprès l'adaptarem una mica, ara és preferible buscar-ne una que sigui senzilla.

Hi ha un gran nombre de plantilles per a butlletins electrònics que podem descarregar de forma gratuïta a la xarxa. Com a exemple podeu buscar en aquest llistat d'enllaços:

• TemplatesBox.

• Campaign Monitor.

• Fresh Templates.

• TemplatWorkz. Newsletters.

• Kekeko. Newsletters.

Tot i que estan tots en anglès, son força intuïtius. Quant hagem escollit una plantilla, la desem al nostre ordinador. Tindrem aleshores un fitxer (habitualment anomenat index, però pot tenir altres noms) i un conjunt d'imatges en una carpeta que l'acompanyen.

Ara arriba el moment d'editar-la. Farem servir l'OpenOffice.org, que inclou un editor de pàgines web molt intuïtiu. Al obrir el programa, cerquem el document i obrim per editar-lo, veurem com l'editor no és molt diferent que el processador de textos normal. Des d'aquí podrem canviar el logotip, el text i els colors; és recomanable que quan tingueu una plantilla de butlletí que s'adeqüi a la imatge de la vostra entitat, la deseu amb un nom diferent.

Si l'OpenOffice.org no “crida” automàticament el gestor de correu és per que hi ha un problema de configuració. Hi ha una manera alternativa de fer l'enviament, potser una mica més feixuga, però gens complicada.

Quan tenim el butlletí preparat amb l'OpenOffice.org, anem al menú Visualitza i seleccionem la Font HTML. Veurem ara el codi font del nostre butlletí (no us espanteu! És així com es fan els webs!). L'hem de seleccionar tot i copiar-lo, ho podem fer des del menú Edita.

Un cop tinguem copiat el codi html, hem d'anar al gestor de correu. Cliquem a Redacta i se'ns obre la finestra del redactor. Haurem de clicar al menú Insereix i seleccionar la opció HTML, i se'ns obrirà una petita finestreta on enganxar el codi font que abans havíem copiat.

Aquesta manera, més manual, també ens permet fer l'enviament a través de webmail.

Si has tingut problemes alhora de fer el butlletí per a la teva entitat, posa't en contacte amb el Servei d'Assessorament Informàtic de Xarxanet.org!

Cada directriu inclou:

• un número d'ordre;
• la directriu pròpiament dita;
• enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
• el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
• una llista de definicions dels punts de verificació.

Convencions en el document s'usen al llarg del document:

• els noms dels elements estan en majúscules;
• els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
• els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.
  

A continuació alguns exemples de algunes directrius per veure-ho amb mes detall veure aquest enllaç

Directriu 1: Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu

Directriu 2: Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleix essencialment la mateixa funció o el mateix propòsit que el contingut visual o auditiu.

Si bé algunes persones no poden utilitzar directament imatges, pel·lícules, sons, miniaplicacions (applets), etc., sí que poden utilitzar pàgines que inclouen informació equivalent als continguts visuals o auditius.

El braille és essencial per a persones que són alhora sordes i cegues així com per a moltes persones que solament són cegues. El text que es mostra visualment beneficia els usuaris amb sordesa així com la majoria d'usuaris del web.

• Familiaritzar-se amb Internet: Intentant conèixer el seu funcionament bàsic, tenir certa experiència en la navegació, i poder fer-se una idea del mitjà que volem controlar.
• Parlar obertament amb els nens i adolescents sobre l'ús d'Internet: Interessar-se per l'ús que fan els menors d'Internet, a que es dediquen, etc. Això donarà una idea dels possibles riscos i crearà un clima de confiança, molt propici per a prevenir situacions de riscos futurs.
• Navegar Conjuntament: Especialment pels més petits, acostumar-se a navegar junts i fer d'Internet una activitat lúdica i familiar. Tot i ensenyant diferències entre publicitat i contingut educatiu, etc.
• Informar-se sobre els instruments de control: Existeixen moltes eines (que comentarem posteriorment) que permeten controlar l'ús que els menors fan d'Internet. És bo estar al corrent d'algunes d'aquestes eines i filtres per aplicar-los convenientment.
• Establir regles bàsiques de seguretat amb els menors: Decidir una sèrie de normes que serveixin per a que els joves s'ho puguin passar bé i estar segurs mentre naveguen. Es poden pactar horaris de navegació, llocs web per visitar, etc.
• Col·locar l'ordinador a la vista de tothom: Per estar a prop dels nens mentre naveguen, el millor és col·locar l'ordinador de casa en una sala comú, a la vista de tothom. Això ajudarà a supervisar la navegació i poder veure més sovint el que fan a Internet.
• Ensenyar als menors a navegar amb seguretat: Explicant que l'ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva, que a Internet hi ha gent de tota mena, com a qualsevol altre lloc.
• Buscar llocs web segurs: Pels nens més petits, fora bo cercar llocs web segurs, dirigits i pensats per a ells, de la mateixa forma que busquem llibres i programes de televisió específics.
• Davant un possible problema, reaccionar a temps: Si en algun moment existeixen indicis de que els menors estan en risc, podeu parlar amb ells i trucar a la policia o algun altre organisme adequat.
  

Amb algunes mesures de seguretat i control podem minimitzar els riscos als que s'exposa un menor al navegar per Internet. Aquestes eines son molt útils, però no son la solució definitiva al problema, ja que encara que les fem servir, sempre es necessitarà la supervisió dels adults.

Existeixen diferents mecanismes de control, podem classificar-los com segueix:

• Tallafocs: Regula el tràfic d'entrada i sortida de l'ordinador amb Internet. Admet filtres.
• Antivirus: Ha d'estar sempre actiu i actualitzat. Convé que també revisi el correu d'entrada i sortida, analitzi qualsevol informació que entri a l'ordinador, etc.
• Realitzar còpies de seguretat dels programes i els arxius importants.
• Utilitzar programes legals, evitar les descàrregues d'arxius no llicenciats o de llocs no segurs.
• Definir comptes d'usuari personalitzades per a cada usuari de l'ordinador.
• Configurar un portal segur com a pàgina d'inici.
• Ajustar el nivell de seguretat del navegador, indicant els llocs que volem que estiguin restringits.
• Configurar els filtres de continguts del navegador, restringint l'accés a continguts com violència, sexe...
• Utilitzar programes de protecció: Son programes que determinen quins serveis de Internet pot utilitzar cada usuari (correu electrònic, chats, consultes de pàgines web, etc.), en funció dels criteris de cada família.
• Revisar de forma periòdica el historial i els arxius temporals del navegador per conèixer les pàgines que s'han visitat.