Twitter per a entitats sense ànim de lucre

Imatge principal a portada: 
Logo de Twitter Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Segur que ja has sentit a parlar d'aquesta web, twitter. Una xarxa social que permet comunicar-nos ràpidament amb els nostres seguidors, cercar-ne de nous... Quin ús en pot fer la teva entitat? Aquest recurs t'ajudarà a entendre una mica més aquesta xarxa social senzilla, i al mateix temps, potent.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és Twitter?
Per què ens pot servir twitter?
Posem-nos a la feina!
Els primers passos
Alguns consells...
Eines que ens poden ajudar
Continguts: 

Es diu que twitter és un servei de xarxa social i microblogging. Això vol dir que aquesta eina online permet crear relacions entre diferents persones que tinguin un perfil de twitter mitjançant petits missatges.

Aquesta xarxa es basa en la senzilla pregunta: Què estàs fent? Els usuaris de twitter responen a aquesta pregunta explicant, en 140 caràcters, la seva activitat, fent saber d'aquesta manera interessos o continguts que considerin rellevants. Aquests missatges (anomenats tweets) son rebuts pels seus seguidors (persones que segueixen al usuari de twitter).

Aquesta eina web és utilitzada arreu del món per persones, empreses, institucions i entitats, amb una finalitat clau: comunicar. Experts en màrqueting n'anomenen comunicació 2.0, ja que aquí la comunicació deixa de ser en una sola direcció sinó que es converteix en un procés múltiple i complex, com una xarxa

La comunicació via twitter ens obliga a ser concisos amb el que volem dir. Si en altres canals de comunicació podem allargar-nos amb explicacions, fent servir twitter hem d'explicar-nos de manera ràpida i senzilla.

Més enllà del que nosaltres expliquem, twitter també ens serveix per escoltar. Podem veure el que les persones o entitats amb interessos similars fan, escriuen, veuen i opinen, i iniciar debats amb elles. D'aquesta manera, podem formar part d'una xarxa d'usuaris amb interessos similars als nostres, i fer conèixer allò que fem.

Aquest tipus de difusió de continguts s'anomena viral, ja que si un contingut té valor per a algun usuari de la xarxa, la passarà als seus seguidors. I és probable que aquests seguidors també la difonguin a més perfils de twitter (tal i com si fos un constipat!). El boca a boca ha funcionat des de sempre, i ha estat la millor estratègia comunicativa per a una entitat. També ho pot ser ara amb el twitter!

Si estàs interessat en crear un perfil de twitter per a la teva entitat, hauràs de, en primer lloc, crear aquest perfil. Per això, hauràs de visitar la pàgina https://twitter.com/signup i omplir el següent qüestionari:

Omple el formulari

En aquest formulari hauràs parar atenció en el teu username (nom d'usuari) ja que serà per aquest nom pel que seràs conegut a la xarxa twitter. T'aconsellem que:

  • sigui fàcil de recordar per als altres usuaris

  • facis una combinació amb el nom de la entitat o amb el teu nom

  • no utilitzis ni guions ni punts per separar el nom, ja que el fa més difícil de recordar

  • no facis servir números, a no ser que responguin al nom de la entitat (els experts diuen que dona mala imatge!)

Recorda que pot ser que el nom que escullis ja estigui escollit (apareixerà en vermell). Pensa que twitter té més de 105 millons d'usuaris arreu del mon (tal i com es va explicar a la conferència anual de twitter feta al abril del 2010).

Immediatament desprès s'enviarà un correu electrònic a l'adreça que hagis indicat, amb un enllaç de verificació. Aquest pas és necessari ja que d'aquesta manera twitter s'assegura que ningú crea un perfil amb un correu que no sigui el seu!

Un cop hagis confirmat la teva compta, veuràs la pantalla inicial del twitter, en la que ja pots respondre per primera vegada a la pregunta “Què estàs fent?” Però ara... no tens ningú que t'estigui escoltant!

Què estàs fent?

El primer que cal fer quan tens una nova compta de twitter és personalitzar el teu perfil, que digui quelcom de tu o la teva entitat. D'aquesta manera, els altres usuaris et reconeixeran i serà més fàcil que et segueixin. Cal que segueixis l'enllaç account page que trobaràs en la part central.

Fixa't que aquesta pàgina té diferents apartats:

Personalitza el teu perfil

  • Account:
    En aquesta pàgina és on trobaràs la informació relacionada a la teva compta, tal com el correu electrònic com l'idioma en que voleu fer servir twitter!

  • Password
    En aquest apartat podràs canviar la teva contrasenya. Per fer aquest canvi, primer hauràs d'introduir l'antiga i a continuació, la nova (dues vegades, ja que cal confirmar-la!)

  • Mobile
    Les companyies telefòniques d'alguns països permeten rebre les actualitzacions del twitter al mòbil, permetent fer funcionar el twitter no des de la pàgina web sino des del teu telèfon. Les companyies espanyoles ja no ho permeten, així que podem deixar en blanc aquest apartat .

  • Notices
    Volem que twitter ens deixi d'avisar cada cop que un usuari ens comenci a seguir, o ens enviïn missatges privats, cal que revisis aquesta secció!

  • Profile
    El perfil és l'apartat on donaràs informació sobre tu i la teva entitat. Ompla amb les dades i els altres usuaris podràs saber si els interessa seguir-te. Aquí podràs també posar una imatge que et representi a tu o a la teva entitat, una bona idea és posar el vostre logotip. Para especial atenció en omplir la “bio””

  • Design
    És en la última secció on podràs personalitzar encara més el teu twitter. Pots escollir entre una sèrie de dissenys predefinits del twitter, però també podràs: fer servir una imatge que tinguis desada en el teu ordinador, o canviar la combinació de colors per adequar-los a la imatge de la entitat.

Un cop tinguis definit tot el teu perfil, pots començar a llençar els teus primers tweets. Aquests poden respondre literalment a la pregunta “Què estàs fent?”, encara que també resulta interessant que expliquis què estàs llegint, enllacis amb contingut que creguis interessant, promocionis la teva web...

En el twitter pots mantenir converses amb altres usuaris del twitter, o bé fent servir l'enllaç “reply” o bé escrivint @usuari. Si escrius @ seguit del nom d'un usuari, twitter entendrà que fas referència a ell, i l'enllaçarà en el missatge.

També pots repetir un missatge d'un altre usuari que consideris interessant. S'anomena retwittejar, i ho pots fer clicant en l'enllaç “Retweet”, o bé escrivint RT en el missatge. Es considera de bona educació fer referència d'on o de qui treus la informació!

Ara ens cal aconseguir seguidors! La millor manera d'aconseguir-los, és seguir a la gent. Primer, pots buscar entre els teus contactes de correu electrònic per veure qui d'ells fa servir twitter. El mateix pots fer amb les teves pàgines web preferides, o amb institucions interessants. La majoria d'entitats importants tenen un perfil twitter, busca les que siguin referent dintre del teu camp d'acció.

També pots començar a buscar qui parla dels temes que t'interessen. Fent servir la eina de cerca del twitter pots conèixer les opinions de moltes persones entorn temàtiques pròpies de la teva entitat. Participa dels debats, comença a seguir les persones i entitats. Segur que comences a aconseguir nous seguidors!

Cal que tinguis present que amb el twitter, la comunicació deixa de ser en una sola direcció per convertir-se en un procés de múltiples relacions. Fent servir canals de comunicació tradicionals, nosaltres érem emissors d'un discurs i, amb sort, els altres es convertien en receptors. Amb mitjans de comunicació social com el twitter, hem d'estar disposats a fer conèixer, però també (i sobretot) hem d'estar disposats a escoltar, debatre, participar d'una xarxa. Pots pensar el twitter com una manera de conèixer les opinions dels teus afiliats o seguidors, el teu perfil es pot convertir en una font d'informació fresca per a la teva entitat!


La clau del èxit en el twitter recau en haver aconseguit molts seguidors, sobretot entre els que pertanyen als cercles d'interessos similars als teus. Per això:

  • Troba a usuaris interessants a qui seguir. Si ells veuen que twittejes temes que els interessen, es molt probable que decideixin seguir-te.

  • Promociona la teva compta de twitter: si ningú sap que la tens, no podran seguir-te! Publica un enllaç a la teva web, a les teves xarxes socials...

  • Fes servir els directoris: et poden servir tant per trobar persones a qui seguir com per que altres persones et segueixin a tu. Aquest directoris estan organitzats per temàtiques, escull la que millor et representi!

  • Twiteja amb regularitat: aconseguiràs mantenir l'atenció dels teus seguidors

  • Aporta continguts amb valor i que aportin dades interessants en relació a la temàtica que treballeu

  • Interactua amb altres usuaris, sobretot si son persones o entitats importants per al vostre sector. Recorda que per dirigir-te a un usuari concret, cal que escriguis el seu nom precedit de la lletra arroba, per exemple @xarxanetorg


Tant si estas portant el twitter de la teva entitat, com si el vols per al teu ús personal, trobaràs útils algunes d'aquestes eines. Les primeres que t'ensenyem son “gestors de twitter”, programes que, un cop instal·lats en el teu ordinador, t'ajudaran a portar millor el teu o els teus comptes.

Vols publicar en diferents idiomes? Prova aquesta pàgina web, que et permetrà publicar al mateix moment en els idiomes que li indiquis...

O instal·la't aquesta extensió al firefox, et permetrà traduir automàticament els tweets al anglès!

Segur que t'has trobat amb el problema de voler twitejar una adreça web i resulta massa llarga... prova els escorçadors de url!

  • Bit.ly és el primer, ofereix la possibilitat, si et registres, de personalitzar la url escorçada, i fer seguiment de les visites que ha rebut.

  • O, si vols fer servir-ne un en català... prova el dom.cat!

Ara que ja tens twitter... ja estàs seguint a @xarxanet?

field_vote: 

Eines col·laboratives: introducció a Google Docs

Imatge principal a portada: 
Logotip de Google Docs Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

Entre les eines que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al nostre abast, disposem de Google Docs, una aplicació gratuïta que permet treballar documents de forma col·laborativa.

Amb Google Docs podrem editar i desar els nostres documents en línia per a accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i, si ho volem, compartir-los amb altres persones de la nostra entitat o d’altres entitats amb qui col·laborem per tal de modificar-los conjuntament.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Vista general de Google Docs
Crear i editar arxius
Compartir arxius
Ordenar els nostres arxius
Revisions i descàrregues
Per saber-ne més...
Continguts: 

Google Docs és una aplicació gratuïta amb què podrem crear, gestionar i compartir arxius amb altres persones. Només ens cal tenir un compte de Google: podem crear-ne un gratuïtament a http://docs.google.com.

Quan entrem Google Docs, accedirem a la pantalla d’inici on trobarem la vista general de l’aplicació:

  • Franja esquerra amb els principals botons (crea i penja) i l’arbre que contindrà les diferents classificacions que ens ajudaran a localitzar els nostres arxius.
  • Llistat d’arxius a la part central, dividit en quatre columnes:
    • Casella per a seleccionar o desseleccionar arxius.
    • Nom: nom de l’arxiu.
    • Carpeta/Ús compartit: nom de la carpeta que conté l’arxiu (si existeix) i nom de les persones amb qui el compartim (si han estat definides).
    • Data: data de darrera modificació.

Al marge superior dret, veurem l’enllaç a les opcions de configuració (Configuració o Settings). Des d’aquest enllaç, podrem canviar l’idioma i la forma de mostrar el nostre nom, entre d'altres opcions.

Google Docs permet crear arxius nous o bé carregar-los des del nostre disc dur i compartir-los per a anar-los modificant conjuntament.

Nou arxiu

Per a crear un nou arxiu, clicarem sobre “Nou” i triarem el tipus d’arxiu amb què volem treballar: document de text, presentació de diapositives, full de càlcul, dibuix o formulari. Un cop triat el tipus d’arxiu, s’obrirà una nova finestra on podrem començar a editar el nostre nou document.

El menú “Nou” també ens permet crear carpetes per organitzar els nostres arxius. Primer, li posarem un nom i, un cop fet, podrem assignar-li una descripció general i el color amb què la volem visualitzar, com veiem a la següent imatge.

Carregar un arxiu des del disc dur

Si en lloc de crear un nou document preferim editar-ne un que tinguem al nostre ordinador, anirem a l’opció “Penja” i, mitjançant el botó "Selecciona els fitxers a penjar", triarem l’arxiu que vulguem pujar des del nostre disc dur.

En aquesta mateixa finestra, podrem triar la carpeta de destinació de l’arxiu així com el seu nivell de privacitat.

Com veiem, l’arxiu podrà ser:

  • Privat: només hi podran accedir les persones a qui explícitament haguem donat permisos iniciant sessió necessàriament.
  • Públic: tots els usuaris d’Internet podran accedir-hi sense necessitat d’iniciar sessió.
  • Tots els usuaris amb enllaç: els usuaris a qui facilitem l’enllaç podran accedir-hi sense iniciar sessió

Editar

Per editar un document que ja haguem penjat o creat, només caldrà que cliquem sobre el seu nom des de la vista general. L’editor dels arxius té una interfície força similar a la de les aplicacions que usem habitualment per a crear-los, i inclou les opcions de menú més usuals.

En els documents de text, per exemple, podrem inserir imatges, enllaços, encapçalaments o salts de pàgina (menú Insereix). També podrem definir l’idioma del document per revisar-ne l’ortografia (menú Eines).

Pel que fa als fulls de càlcul, podrem bloquejar files i columnes (menú Eines) i inserir fórmules, gràfics, imatges, etc. (menú Insereix).

Quant a les presentacions, podrem afegir diapositives (menú Diapositiva) i inserir-hi imatges, vídeos o dibuixos (menú Insereix).

Google Docs anirà desant automàticament els canvis que fem a cada arxiu tot i que, per a més seguretat, també tenim l’opció “Desar ara”. Un cop tornem a la pantalla d’inici, només caldrà que cliquem sobre el títol de l’arxiu per a editar-lo de nou.

Un dels principals avantatges de Google Docs és poder compartir els nostres arxius amb altres persones i modificar-los simultàniament. Això ens pot ser molt útil tant si hem de treballar un document de forma conjunta amb voluntaris o treballadors de la nostra entitat com si volem compartir-los amb persones d'altres entitats.

Respecte als arxius, existeixen 3 tipus d’usuaris:

  • Propietari: és el creador de l’arxiu i el pot editar, eliminar o convidar altres persones en qualitat de col·laboradors o lectors.
  • Editor: és convidat pel propietari. Pot veure, editar, desar i imprimir l’arxiu.
  • Lector: només pot llegir el document, desar-ne una còpia i imprimir-lo, però no el pot editar.

Per a compartir un arxiu podem seguir dos mètodes:

1.- Des de la pantalla d’inici: seleccionarem l’arxiu marcant la casella que apareix al costat del seu nom. Després desplegarem el botó "Compartir" del menú superior i triarem entre:

  • Configuració d’ús compartit (s’està compartint la configuració...)
  • Enviar un correu electrònic a editors/lectors.
  • Enviar com a adjunt.

2.- Des de l’editor: per compartir un document mentre l’estem editant, també disposem del botó "Comparteix" al marge superior dret de la pantalla.

En tot cas, un cop siguem a la finestra anterior, podrem d’una banda definir si el nostre document serà públic, privat o accessible des d’un enllaç i, alhora, convidar altres usuaris donant-los permisos de lectura o edició.

Per a més informació sobre compartir arxius, vegeu l'ajuda de Google Docs

Amb Google Docs, podrem tenir els nostres documents organitzats per carpetes i ocultar-los o mostrar-los segons les nostres preferències.

Moure els arxius a les carpetes

Com hem vist abans, podem crear carpetes per a organitzar els nostres arxius. Val a dir que les carpetes només ens ajuden a classificar els arxius però que no els contenen físicament, de manera que un mateix arxiu pot ser a dues carpetes alhora i que, si eliminem una carpeta, no esborrem els arxius que hi hem posat a dins. Convé, de tota manera, que tinguem cura de no tenir cap arxiu seleccionat en el moment d'esborrar les carpetes.

Per a moure un arxiu dins d’una carpeta des de la pantalla d’inici, només caldrà que el seleccionem marcant la casella que apareix al costat del nom de l’arxiu, premem "Carpetes" i triem la destinació marcant la carpeta triada, com es veu a la imatge següent.

Amagar els arxius

Podem amagar els nostres arxius de manera que no apareguin al llistat general ni dins de les carpetes, seleccionant-los i prement "Més accions" i "Amaga". Els arxius ocults només seran visibles prement l’opció "Ocults", sota "Tots els elements", a l’arbre lateral. Per a fer-los visibles de nou, caldrà que anem a l’opció "Ocults", seleccionem l’arxiu que volem veure de nou i cliquem "Més accions" i "Mostrar".

Canviar el títol de l’arxiu

Podem canviar el títol de l’arxiu seleccionant-lo a la vista general i clicant l’opció “Canvia nom”. També el podem canviar des de l’editor anant a “Fitxer” i “Canvia el nom” o, simplement, clicant sobre el títol, que apareix a la part superior dreta de la pantalla, al costat del logo de Google Docs.

Google Docs va desant automàticament els nostres arxius i conserva una còpia de totes les versions de manera que podrem recuperar versions anteriors o consultar les modificacions que han fet altres usuaris amb permisos d'escriptura sobre el nostre document.

Revisions

Podem accedir a l’historial de revisions mentre editem el document, anant a "Fitxer" i clicant "Consulta l’Historial de revisions".

Per a visualitzar una revisió només, cal que cliquem sobre la data o bé l’hora de modificació en el menú desplegable.

Si volem recuperar una revisió, premerem "Torna a aquesta".

Descarregar arxius

Google Docs també ens permet descarregar els arxius al nostre disc dur. Podem exportar els arxius des de l’editor o bé des de la vista general.

  • Des de l'editor: desplegarem el menú "Fitxer", anirem a “Baixa com a” i triarem el format amb què el volem descarregar.
  • Des de la Vista general: seleccionarem l’arxiu, desplegarem l’opció "Més accions" i triem "Exporta". Se’ns obrirà una finestra des d’on podrem escollir el format amb què el volem descarregar al nostre ordinador.

Pel que fa als documents de text, els podrem descarregar com a: Word (.doc), OpenDocument (.odt), PDF (.pdf), RTF (.rtf), text sense format (.txt), HTML comprimit (.zip).

Les presentacions podran descarregar-se com a Power Point (.ppt), PDF (.pdf), text sense format (.txt) i els fulls de càlcul com a Excel (.xls), OpenDocument (.odt), PDF (.pdf), CSV (.csv), text sense format (.txt), HTML comprimit (.zip). En el cas dels tres darrers formats, només descarregarem el full actual, no el llibre sencer.

Quan treballem un mateix document amb altres persones, sovint tendim a enviar-lo per correu electrònic. Això genera diversos perills, com ara que acabem tenint moltes versions d'un mateix document en llocs diferents, amb el risc de perdre modificacions importants o cometre errors a l'hora de donar-ne una per definitiva.

Google Docs funciona a l'inrevés: no enviem documents per correu electrònic sinó que vinculem diversos correus electrònics a un únic document. D'aquesta manera, totes les persones que col·laboren poden treballar sobre el mateix fitxer i, com hem vist, recuperar versions anteriors si és convenient.

Com a limitacions, Google Docs ens proporciona gratuïtament 1 GB per a tots els fitxers: per a tots els teus documents, per als fulls de càlcul, per a les presentacions així com per als fitxers penjats. Per saber-ne més, podem consultar la pàgina d'ajuda de Google Docs.

Google Docs disposa, a més, d'opcions per a crear i enviar formularis. Malgrat que també tenen algunes limitacions, és una possibilitat que convé conèixer i que tractarem en propers recursos.

field_vote: 

La sindicació de continguts o com no perdre'ns (massa) per Internet

Imatge principal a portada: 
Símbol del RSS Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Sovint, quan ens connectem a Internet la quantitat d'informació a la que arribem cada dia fa que perdem moltes hores per poder accedir a ella. Només visitant les nostres pàgines preferides ja passem moltes hores davant la pantalla, fent servir els fils de subscripció podem organitzar tot aquest allau d'informació.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què son els fils de subscripció?
Els lectors de RSS
Fem el nostre netvibes!
Ja tenim el nostre netvibes! Però està buit....
Com organitzo el meu netvibes?
Personalitzem el nostre netvibes!
I moltes més opcions
Per saber més...
Continguts: 

Quan tenim varies pàgines que consultem habitualment per mantenir-nos informats, la rutina de visitar-les per saber si han incorporat nous continguts pot fer-nos perdre molt de temps. D'aquesta necessitat neixen els fils de subscripció, una manera de mantenir agrupada aquestes pàgines, i poder veure d'un cop d'ull les novetats. Al sindicar-nos a un web, aquest, cada cop que afegeixi un nou contingut, ens avisarà i ens mantindrà informats. No totes les planes web permeten aquesta funció, tot i que és un estàndard cada cop més estès entre les pàgines actualitzades. Fixeu-vos si una pàgina que us interessa conté el símbol . Vol dir que aquesta fa servir algun tipus de sindicació de continguts a la qual us podreu subscriure.

I com ho fem per sindicar-nos? Hi ha diversos tipus de programes que us podeu descarregar i instal·lar per llegir els fils de subscripció. També podeu utilitzar els navegadors web i els gestors de correu per que llegeixin aquests fils, però nosaltres us presentem una tercera opció: farem servir una pàgina web que ens aglutinarà, mitjançant RSS (Really Simple Sindication o Sindicació Realment Simple) o algun altre estàndard de sindicació, a totes les pàgines web que ens interessen.

Hi han diverses opcions, però la que us aconsellem, per la seva facilitat d'ús i grans opcions, és el http://netvibes.com. Si ens creem un netvibes personalitzat, cada cop que visitem aquesta pàgina, podrem llegir els nostres RSS personalitzats.

Per començar, hem de fer el nostre propi usuari de netvibes per poder personalitzar-lo. Ens adrecem a la pàgina http://netvibes.com i allà cliquem al botó verd de Registrar-nos.

Haurem d'omplir un senzill formulari, en el que ens demanarà les nostres dades bàsiques.

Si hi ha alguna dada que no es correcta, ens apareixerà un avís vermell dient-nos quina dada hem de tornar a introduir! Un cop omplert el formulari, ens arribarà un correu electrònic a la nostra bústia de correu, en el que haurem de clicar un enllaç per verificar el nostre compte. Aquest pas és obligatori per confirmar el compte de Netvibes.

Un cop activat el Netvibes, crearem la nostra pàgina publica, on anirem afegint els RSS de les nostres pàgines preferides. Per això, haurem de clicar on posa Crea tu página publica.

Ara haurem d'omplir els formularis amb les dades que ens demanen:

Primer, amb les nostres dades personals: el nostre nom (o el nom amb el que vulguem que ens localitzin, per exemple, la nostra associació), una imatge o logo de l'entitat, etc...


Desprès, haurem d'escollir quina adreça pública volem fer servir, és a dir, quina URL haurem d'introduir al navegador per visitar la nostra pàgina. El Netvibes ens suggereix algunes adreces, creades a partir de les dades que li hem anat passant. Sempre podrem afegir la nostra, a no ser que algú altre ja l'estigui fent servir!



El tercer pas és el d'afegir més dades sobre la nostra pàgina: quin títol volem que tingui, una descripció, les etiquetes que la defineixin...

Ara ja podem anar cap a la nostra pàgina pùblica del netvibes...

Al crear la nostra pàgina de Netvibes, ens apareix buida. Ara aprendrem a afegir-hi el contingut de les nostres pàgines web preferides. Ho podem fer de dues maneres diferents:

  • Des de la pròpia pàgina del Netvibes:

clicant a la pestanya Añadir contenido es desplega un menú. D'aquest, cliquem on posa Añadir una subscripción. Allà podrem afegir l'adreça de la plana web a la que ens volem subscriure, i cliquem al botó Añadir canal.




Quan ens aparegui a sota, tornem a clicar el botó afegir, i ens apareixerà un nou bloc amb els títols de les notícies a la nostra pàgina pública.



Recordeu, per tancar el menú d'afegir contingut, cliquem a la fletxa que senyala cap amunt de la barra negra!

  • Des de la pàgina web que volem incloure al nostre lector d'RSS.

Haurem de buscar en la web el símbol de la sindicació de continguts de la barra d'adreces del nostre navegador. Al clicar allà, ens preguntarà quin programa fem servir per llegir els RSS, seleccionem el Netvibes i s'afegirà automàticament.

Un cop afegit el contingut, aquest ens ha anat apareixent a la nostra pàgina pública. Però es va apilant un sobre l'altre i no el podem veure bé... com l'organitzem?

Podem distribuir-lo per les columnes de la nostra pàgina. Simplement arrastrant-lo, com veiem en la imatge, podem situar els canals de manera que els puguem veure tots d'un cop d'ull.


Però si tenim moltes pàgines web a les que ens hem subscrit, és bona idea fer servir les pestanyes per organitzar-les temàticament. Cliquem al botó "+"del costat de la pestanya General, i afegim la que ens interessi.

Ara arrastrem els canals que volguem situar a la nova pestanya i ja està!

Ara que ja tenim el contingut ben organitzat, podem personalitzar una mica més l'aspecte del nostre Netvibes. Hem de clicar a la botó de configuració que apareix a la part superior dreta de la pàgina.

Ens apareix una finestra en la qual podrem canviar l'aspecte de de la nostra pàgina, els colors, opcions de la configuració local, l'idioma, etc.

També podem canviar el color de cada un dels blocs de contingut que hem anat afegint. Si mireu les icones de la barra descobrireu totes les opcions de configuració de cada un dels blocs.

El netvibes permet moltes més opcions per afegir a la teva pàgina personal: s'anomenen widgets! Us animem a que busqueu entre tota la varietat i escullis els que més t'agradin. Però recordeu, que si d'afegiu un widget personal (lector de correu, facebook, delicious,...) heu de situar-lo en l'apartat privat del Netvibes, on només hi podreu accedir vosaltres amb l'usuari i contrasenya.

Fareu el Netvibes la vostra pàgina d'inici?

Si voleu saber més del Netvibes, us aconsellem aquests recursos:

I, finalment, el Netvibes del Servei d'Assessorament i Suport Informàtic de xarxanet.org: http://www.netvibes.com/xarxanet-informatic

field_vote: 

50 tutorials de GIMP

Imatge principal a portada: 
Logotip de GIMP
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

GIMP, l'alternativa lliure d'edició d'imatges ara compta amb un repositori de tutorials i manuals. El bloc de Creative Nerds presenta 50 tutorials de GIMP.

Imatges secundàries: 
50 Tutorials de disseny amb GIMP
Subtitols: 
50 tutorials diferents!
Continguts: 

Us presentem una recopilació excel·lent de tutorials i manuals, pensats per a diferents nivells de coneixements, des d'iniciació fins a expert GIMP, una guia exhaustiva!

Voleu fer un botó 2.0 amb anella metàl·lica, provar efectes i textures 3D, generar textos daurats amb relleu, crear fons d'escriptori d'estils diferents... i així fins a 50 tutorials. Us permetrà convertir-vos en autèntics màsters de disseny fent servir el GIMP!

Tot i que l'idioma original és anglès, us pot ajudar a entendre els tutorials aquesta traducció automàtica del tutorial feta amb el traductor automàtic de Google.

Si voleu consultar la pàgina original podeu fer-ho a: http://creativenerds.co.uk/tutorials/50-design-tutorials-for-mastering-gimp/.

field_vote: 

Com crear un butlletí electrònic per a la teva entitat?

Imatge principal a portada: 
Notícia_ButlletíElectrònic - Ateneus.cat Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Un butlletí electrònic és una eina que pot resultar molt útil per a la nostra associació. Els butlletins electrònics són uns correus que recullen un resum de les activitats que l'associació desenvolupa, fent arribar a la bústia de manera regular les novetats que podem publicar al nostre web. Aquests correus estan maquetats com si fossin una pàgina web, de manera que resulten més atractius que un correu de text normal.

Per realitzar un butlletí podem trobar moltes opcions de pagament, pensades per a empreses. Aquests programes que ofereixen automatitzen la tasca d'enviar el butlletí, però estan pensats per un gran volum de contactes i enviaments. Si la nostra associació té un volum mitjà, ho podem fer nosaltres mateixos amb eines gratuïtes i lliures.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Qui rebrà el butlletí?
Com serà el butlletí?
És l'hora d'enviar-lo!
Aquest últim pas no m'ha funcionat!
Continguts: 

El primer pas per crear una plantilla és crear una llista de contactes al nostre gestor de correu. En el Thunderbird, hem d'obrir la Llibreta d'adreces, un cop oberta cliquem on posa Crea una llista. Se'ns obre una finestra on haurem d'indicar el nom de la llista (que descrigui el que volem fer amb ella) i anar afegint els correus electrònics dels subscriptors a sota.

Fent servir les llistes del Thunderbird evitarem oblidar-nos d'algun subscriptor cada cop que enviem el butlletí!

El següent pas és buscar una plantilla que ens agradi i que s'adapti a la imatge corporativa de la nostra entitat. Aquesta haurà de respectar els colors, tipus de lletra que fem servir... com que desprès l'adaptarem una mica, ara és preferible buscar-ne una que sigui senzilla.

Hi ha un gran nombre de plantilles per a butlletins electrònics que podem descarregar de forma gratuïta a la xarxa. Com a exemple podeu buscar en aquest llistat d'enllaços:

Tot i que estan tots en anglès, son força intuïtius. Quant hagem escollit una plantilla, la desem al nostre ordinador. Tindrem aleshores un fitxer (habitualment anomenat index, però pot tenir altres noms) i un conjunt d'imatges en una carpeta que l'acompanyen.

Ara arriba el moment d'editar-la. Farem servir l'OpenOffice.org, que inclou un editor de pàgines web molt intuïtiu. Al obrir el programa, cerquem el document i obrim per editar-lo, veurem com l'editor no és molt diferent que el processador de textos normal. Des d'aquí podrem canviar el logotip, el text i els colors; és recomanable que quan tingueu una plantilla de butlletí que s'adeqüi a la imatge de la vostra entitat, la deseu amb un nom diferent.

A partir d'aquí, els passos que seguirem són els que repetirem cada cop que vulguem enviar el butlletí. Quan tinguem els continguts dintre del butlletí, obrim el menú Fitxer, despleguem la opció Envia i seleccionem Document com a correu electrònic. Fent aquests passos, l'OpenOffice.org “crida” al Thunderbird per que envii aquest butlletí. Se'ns obrirà una finestra per enviar un correu electrònic, però aquest ja inclourà tot el que hem editat.

Ara ens hem de fixar en el cap on posem les adreces de correu electrònic. Enlloc d'escriure-les una a una, hem d'escriure el nom de la llista de contactes que hem creat. I hem de canviar la manera d'enviar-ho, enlloc de posar A: ho hem de canviar a Coo:. D'aquesta manera enviarem el correu amb les adreces electròniques “ocultes”, i els subscriptors del butlletí no podran veure els correus electrònics dels altres subscrits.

Només falta posar títol al nostre butlletí i a enviar-lo!

És recomanable desar cada butlletí amb un nom diferent (fent servir la data, per exemple) de manera que tinguem guardats tots els butlletins que hem enviat. Així sempre podem repassar els continguts que hem anat enviant!

Si l'OpenOffice.org no “crida” automàticament el gestor de correu és per que hi ha un problema de configuració. Hi ha una manera alternativa de fer l'enviament, potser una mica més feixuga, però gens complicada.

Quan tenim el butlletí preparat amb l'OpenOffice.org, anem al menú Visualitza i seleccionem la Font HTML. Veurem ara el codi font del nostre butlletí (no us espanteu! És així com es fan els webs!). L'hem de seleccionar tot i copiar-lo, ho podem fer des del menú Edita.

Un cop tinguem copiat el codi html, hem d'anar al gestor de correu. Cliquem a Redacta i se'ns obre la finestra del redactor. Haurem de clicar al menú Insereix i seleccionar la opció HTML, i se'ns obrirà una petita finestreta on enganxar el codi font que abans havíem copiat.

Aquesta manera, més manual, també ens permet fer l'enviament a través de webmail.

Si has tingut problemes alhora de fer el butlletí per a la teva entitat, posa't en contacte amb el Servei d'Assessorament Informàtic de Xarxanet.org!

field_vote: 

Accesibilitat Web

Imatge principal a portada: 
Accessibilitat. Font: Galeria de Ricardo Gómez a Flickr. Font:
Autor/a: 
Miguel Angel Rubio Luna
Resum: 

L'accesibilitat web fa referencia a la capacitat d'accés a la web y als seus continguts per totes les personas independentment de la seva discapcitat (física, intelectual o técnica) que presentin o de les que es poden derivar del context d'ús (tecnologiques o ambientals ) . World Wide Web Consortium (W3C), es el máxim organisme a internet que s'encarrega de promoure y pautar les directrius d'accesibilitat web.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Trets del disseny accessible
Com s'organitzen les directrius de la w3c
Prioritats d'accesibilitat
Directrius per a l'accessibilitat al contingut web.
Contingut, estructura i presentació del document
Continguts: 

1.1 Garantir la facilitat de conversió:

A continuació es descriuen uns quants conceptes clau per a dissenyar pàgines amb aquesta propietat:

  • Separar estructura i presentació ( diferència entre contingut, estructura i presentació del document).
  • Donar informació textual (incloent-hi els equivalents textuals). El text es pot visualitzar per mitjà de quasi tots els enginys de navegació i és accessible a quasi tots els usuaris.
  • Crear documents que funcionin fins i tot si l'usuari no hi pot veure o sentir.
  • Crear documents que no depenguin d'un maquinari específic.

La facilitat de conversió es tracta principalment de la directriu 1 a la 11.

1.2 Crear contingut intel·ligible i navegable

Els creadors de contingut han de crear contingut intel·ligible i navegable. Això comporta no tan sols usar un llenguatge clar i senzill, sinó també proveir mecanismes comprensibles per a navegar per una pàgina web o entre diverses pàgines. Proveir eines de navegació i informació d'orientació a les pàgines en potenciarà l'accessibilitat i la usabilitat.

Cada directriu inclou:

  • un número d'ordre;
  • la directriu pròpiament dita;
  • enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
  • el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
  • una llista de definicions dels punts de verificació.

Convencions en el document s'usen al llarg del document:

  • els noms dels elements estan en majúscules;
  • els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
  • els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.

Cada punt de verificació té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en l'impacte que el punt té en l'accessibilitat del document.

[Prioritat 1]

Un creador de contingut web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del web.

[Prioritat 2]

Un creador de contingut web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per a accedir al contingut del web.

[Prioritat 3]

Un creador de contingut web pot satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els pot ser difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés al contingut del web.

A continuació alguns exemples de algunes directrius per veure-ho amb mes detall veure aquest enllaç

Directriu 1: Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu

Directriu 2: Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleix essencialment la mateixa funció o el mateix propòsit que el contingut visual o auditiu.

Si bé algunes persones no poden utilitzar directament imatges, pel·lícules, sons, miniaplicacions (applets), etc., sí que poden utilitzar pàgines que inclouen informació equivalent als continguts visuals o auditius.

El braille és essencial per a persones que són alhora sordes i cegues així com per a moltes persones que solament són cegues. El text que es mostra visualment beneficia els usuaris amb sordesa així com la majoria d'usuaris del web.

El contingut d'un document es refereix a allò que diu a l'usuari amb text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc. L'estructura és l'organització lògica (en capítols, amb una introducció i sumari, etc.). Un element (com ara, P, STRONG, BLOCKQUOTE en HTML) que especifica l'estructura document s'anomena element estructural.

La presentació del document és la manera com es visualitza (imprès, en una presentació gràfica bidimensional, en una presentació amb només text, amb veu sintetitzada, en braille, etc.). Un element que especifica la presentació del document (com pot ser B, FONT, CENTER) s'anomena element de presentació. Penseu, per exemple, en la capçalera d'un document. El contingut de la capçalera és allò que diu (per exemple, vaixells de vela). En HTML la capçalera és un element estructural marcat, per exemple, amb una etiqueta H2.

Finalment, la presentació de la capçalera pot ser un text en negreta al marge, justificat, una línia de text centrada, un títol parlat amb un cert estil de veu (com si fos una font oral), etc.

field_vote: 

El control parental per a la utilització d'internet

Imatge principal a portada: 
Infant amb ordinador. Font: Galeria de Mr Gooding a Flickr. Font:
Autor/a: 
Ferran Ros Delgado
Resum: 

Internet aporta una gran quantitat de possibilitats com a infraestructura o mitjà en molts àmbits (social, econòmic, cultural, educatiu, etc.). El gran auge que ha tingut en els darrers anys ha demostrat una gran varietat d'aportacions per a facilitar moltes de les activitats humanes i contribuir en un major desenvolupament de la societat en general. Aquest gran potencial també te els seus riscos, especialment pels nens i els adolescents

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Riscos de la navegació per Internet
Consells Per Pares i Educadors
Consells per Nens i Adolescents
Sistemes de Seguretat
Organitzacions que realitzen estudis i campanyes.
Continguts: 

En el cas dels nens la falta d'un control per part dels pares o tutors els deixa via lliure per accedir a Internet sense una supervisió adequada. Així doncs passarem a descriure els riscos, consells per evitar-los, sistemes de seguretat informàtics e informació de organitzacions e institucions que es dediquen a potenciar i difondre aquest fenomen.

Existeixen diferents riscos que classificarem de la següent manera:

- Riscos relacionats amb els continguts:

Continguts Il·legals: Com qualsevol tecnologia de la comunicació, Internet es pot fer servir per transmetre continguts potencialment il·legals o d'activitats criminals.
Son continguts il·legals els que estan tipificats així per les lleis: pornografia infantil, informacions racistes, xenòfobes, violentes, difamatòries o perjudicials pels drets de la ciutadania, continguts que violen la intimitat o la reputació d¿una persona, apologia del terrorisme, estafes, etc.

Continguts Nocius: Els continguts nocius, malgrat ser legals, poden ferir o perjudicar el desenvolupament dels nens o adolescents, com per exemple la pornografia per adults, la violència, el consum d'alcohol, etc.
El principal problema en la regulació d'aquest tipus de contingut és que el concepte "nociu" varia en funció de les diferencies culturals dels països, les diferencies individuals dels usuaris (edat, ideologia, etc.), i altres aspectes de diversa interpretació. Per a protegir als menors i adolescents davant aquest continguts, protegir la llibertat d'expressió i promoure la elecció i no la censura, la Unió Europea proposa fomentar l'ús de filtres per a lluitar contra aquest fenomen.

Continguts Falsos: A Internet es pot trobar molta informació sobre un tema i es requereixen certes habilitats per poder ser crítics davant la informació que arriba. Així doncs, s'han de donar certs criteris als infants i adolescents per a que puguin discernir del que és una opinió, un fet, un rumor i una mentida. També és important tenir en compte que hi ha cops que la informació és parcial o respon a una ideologia molt concreta.

  • Familiaritzar-se amb Internet: Intentant conèixer el seu funcionament bàsic, tenir certa experiència en la navegació, i poder fer-se una idea del mitjà que volem controlar.
  • Parlar obertament amb els nens i adolescents sobre l'ús d'Internet: Interessar-se per l'ús que fan els menors d'Internet, a que es dediquen, etc. Això donarà una idea dels possibles riscos i crearà un clima de confiança, molt propici per a prevenir situacions de riscos futurs.
  • Navegar Conjuntament: Especialment pels més petits, acostumar-se a navegar junts i fer d'Internet una activitat lúdica i familiar. Tot i ensenyant diferències entre publicitat i contingut educatiu, etc.
  • Informar-se sobre els instruments de control: Existeixen moltes eines (que comentarem posteriorment) que permeten controlar l'ús que els menors fan d'Internet. És bo estar al corrent d'algunes d'aquestes eines i filtres per aplicar-los convenientment.
  • Establir regles bàsiques de seguretat amb els menors: Decidir una sèrie de normes que serveixin per a que els joves s'ho puguin passar bé i estar segurs mentre naveguen. Es poden pactar horaris de navegació, llocs web per visitar, etc.
  • Col·locar l'ordinador a la vista de tothom: Per estar a prop dels nens mentre naveguen, el millor és col·locar l'ordinador de casa en una sala comú, a la vista de tothom. Això ajudarà a supervisar la navegació i poder veure més sovint el que fan a Internet.
  • Ensenyar als menors a navegar amb seguretat: Explicant que l'ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva, que a Internet hi ha gent de tota mena, com a qualsevol altre lloc.
  • Buscar llocs web segurs: Pels nens més petits, fora bo cercar llocs web segurs, dirigits i pensats per a ells, de la mateixa forma que busquem llibres i programes de televisió específics.
  • Davant un possible problema, reaccionar a temps: Si en algun moment existeixen indicis de que els menors estan en risc, podeu parlar amb ells i trucar a la policia o algun altre organisme adequat.
  • No enviar fotografies ni donar el nom real, direcció o telèfon quan es navegui per Internet. Demanar permís per fer-ho als pares o tutors.
  • Guardar en secret les contrasenyes d'accés al correu i no donar-les a ningú. Només els pares o tutors l'han de saber.
  • Si es coneix a alguna persona nova, explicar-ho als pares i presentar als nous amics.
  • Si es vol quedar presencialment amb algú que es conegui per la xarxa, demanar permís als pares i que acompanyin al menor quan es trobin.
  • Si es troba qualsevol paraula o foto que faci sentir malament al menor, sortir de la pàgina i comentar-ho amb els pares.
  • No obrir missatges de correu electrònic o fitxers enviats per persones desconegudes, si no és amb el permís dels pares o tutors.
  • Les compres per Internet s'han de fer amb el permís i ajuda dels pares.
  • A la xarxa hi ha molta informació fiable, però també molta de que no ho és. S'ha de contrastar la font d'informació i confirmar-la amb un adult de confiança.


Amb algunes mesures de seguretat i control podem minimitzar els riscos als que s'exposa un menor al navegar per Internet. Aquestes eines son molt útils, però no son la solució definitiva al problema, ja que encara que les fem servir, sempre es necessitarà la supervisió dels adults.

Existeixen diferents mecanismes de control, podem classificar-los com segueix:

  • Tallafocs: Regula el tràfic d'entrada i sortida de l'ordinador amb Internet. Admet filtres.
  • Antivirus: Ha d'estar sempre actiu i actualitzat. Convé que també revisi el correu d'entrada i sortida, analitzi qualsevol informació que entri a l'ordinador, etc.
  • Realitzar còpies de seguretat dels programes i els arxius importants.
  • Utilitzar programes legals, evitar les descàrregues d'arxius no llicenciats o de llocs no segurs.
  • Definir comptes d'usuari personalitzades per a cada usuari de l'ordinador.
  • Configurar un portal segur com a pàgina d'inici.
  • Ajustar el nivell de seguretat del navegador, indicant els llocs que volem que estiguin restringits.
  • Configurar els filtres de continguts del navegador, restringint l'accés a continguts com violència, sexe...
  • Utilitzar programes de protecció: Son programes que determinen quins serveis de Internet pot utilitzar cada usuari (correu electrònic, chats, consultes de pàgines web, etc.), en funció dels criteris de cada família.
  • Revisar de forma periòdica el historial i els arxius temporals del navegador per conèixer les pàgines que s'han visitat.


ACPI, Acción contra la pornografía infantil. En un dels seus estudis (realitzat conjuntament amb "Protegeles") sobre "Seguretat Infantil i costums dels menors a Internet", resulta que "només un de cada tres dels menors que utilitzen habitualment Internet, te com a objectiu principal la recerca de informació. La major part, un 66%, ho fa servir com a una eina d'oci".

Diputació BCN

Internet amb seny

Internet en classe et ségurité

Internet Segura

Make it safe

Orange

Panda

Protegeles

Xarxa Segura

ACCESOGROUP (2003). La imatge de Internet en els mitjans audiovisuals: radio i televisió. Accesogroup.

ACPI y Protegeles (2002) Estudi sobre Seguretat Infantil y costums dels menors en Internet

BALAGUER PRESTES, Roberto, 2001, ""La addicció a Internet"". Font original: Addicció, Montevideo: Quaderns de la Coordinadora de Psicòlegs del Uruguai.

Disponible en el ARXIU de l'Observatori per a la CiberSocietat

Navegació segura

Com buscar (PNTIC)

Criteris para avaluar pàgines web en Internet

CUBIDES, Olga; CORRAL, María (2001) ¡No a la violència en Internet!. Portal Terra, 4/5/2001

EDUCASTUR (2008). Filtro de continguts per el control parental

En http://lib.nmsu.edu/instruction/evalsugg.html es poden mes orientacions per fer un bon uso de Internet.

Avaluació crítica de recursos

Avaluant informació encontrada en Internet

Fòrum Telemàtic de Docència Universitària (2003). 3 articles sobre la cerca en Internet.

FUERTES, Marta (2000). Naufragar a Internet. Les estratègies de cerca d'informació en xarxes temàtiques. Tesina Barcelona: UAB.

FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA (2004). II Estudi sobre els hàbits d'ús a Internet entre joves de 12 a 17 anys. InternetSegu@. Fundació Catalana per a la recerca

Internet segura

PORTAL LAREDYTU. Navega segur i se responsable... es por tu tranquil.litat. Portal Laredytu [consulta 6-8-2005]

PORTAL ENTER-TERRA. Padres: Compte con Internet!. En Portal Enter-Terra. [consulta 6-8-2005]

ROJAS MARCOS, Luis (1997). Les llavors de la violència. Madrid: Espasa Calpe.

VIVANCOS, ordi (1998). Internet com a font de recursos educatius

field_vote: 

Com contribuir a la Viquipèdia

Imatge principal a portada: 
Logotip Viquipèdia. Autoria: AzaToth
Autor/a: 
Jonathan Pasquier
Resum: 

La Viquipèdia és un projecte d'enciclopèdia multilingüe, escrit de forma col·laborativa per milers d'usuaris i disponible sota llicència lliure. Un dels principis fundadors del projecte és que qualsevol ha de poder participar en la redacció i la millora dels articles. En aquesta càpsula, descobrirem com aportar-hi la nostra contribució.

Imatges secundàries: 
Logo Vikipèdia. Font: Galeria de throwthedawnthinga a Flickr.
Subtitols: 
Presentació de la Viquipèdia
Crear-se un compte d'usuari
Descobrir la interfície
Primeres passes
Participar a la vida de la Viquipèdia
Continguts: 

La Viquipèdia és un projecte d'enciclopèdia que va iniciar l'any 2001 en Jimmy Wales, un emprenedor americà.
Jimmy Wales presenta la Viquipèdia com un esforç per crear i distribuir la millor enciclopèdia lliure possible a cada persona del planeta en la seva llengua materna.
Actualment, el projecte allotja uns 10,000,000 articles repartits entre més de 250 versions de la Viquipèdia, representant cada versió una llengua diferent.
La versió catalana és la quinzena més important pel nombre d'articles, amb més de 140,000 articles
Els continguts publicats a la Viquipèdia ho són sota una llicència lliure (la llicència de documentació lliure de GNU: GFDL) així que qualsevol els pot modificar i redistribuir.
Contribuir a la Viquipèdia és una bona manera de compartir els coneixements, de conèixer a gent apassionada i d'aprendre coses noves. A més a més, és divertit!
Llanceu-vos-hi!

No és necessari tenir un compte d'usuari per poder editar pàgines de la Viquipèdia.
Tanmateix, els usuaris registrats es beneficien d'uns quants avantatges:

  • tenen a la seva disposició una pàgina personal, on els altres viquipèdistes poden comunicar-se amb ells
  • poden seguir més fàcilment els seus articles i contribucions
  • poden participar en votacions i presa de decisions
  • poden personalitzar l'aspecte de la Viquipèdia
  • etc.

Per registrar-nos, ens dirigim cap a la pàgina de la Viquipèdia. Allà, fem clic a l'enllaç que trobarem a dalt a la dreta, on posa "Inicia una sessió / crea un compte". En la pàgina que s'obre, fem clic a "Registreu-vos-hi".
Omplim el formulari amb les nostres dades i fem clic a "Crea un compte". Si el procés s'acaba amb èxit, serem redirigits cap a una pàgina de benvinguda.

A partir d'ara cada vegada que tornem a la Viquipèdia, podrem identificar-nos fent clic a l'enllaç esmentat precedentment (Inicia una sessió / crea un compte) amb el nom d'usuari i la contrasenya que acabem de donar.

Mediawiki és el programa utilitzat per la Viquipèdia per permetre la consulta i l'edició dels seus continguts. A continuació examinarem els principals elements que composen la seva interfície.

A l'esquerra trobem una columna amb 5 mòduls:

  • El mòdul de navegació, que ens permet arribar ràpidament a les principals pàgines de la Viquipèdia.
  • El mòdul "comunitat" que proposa enllaços cap a pàgines d'interès per als contribuïdors.
  • En aquest mòdul podem destacar el portal viquipedista, una pàgina que agrupa tota la informació necessària per poder contribuir de manera eficaç, i La Taverna, un lloc de trobada virtual dels viquipedistes on es pot parlar de qualsevol tema.
  • El mòdul de cerca, que ens permet localitzar ràpidament una pàgina.
  • El mòdul d'eines, amb diverses eines per ajudar-nos en la nostra feina d'edició.

Finalment, trobem el mòdul "altres llengües" amb enllaços cap a versions del mateix article en altres idiomes. Per exemple, si mirem l'article "Catalunya, trobarem en aquest mòdul un enllaç cap a l'article en castellà "Cataluña".

En la columna principal, a dalt de tot, trobem 4 pestanyes:

  • La pestanya "pàgina", activada per defecte, que ens permet consultar l'article.
  • La pestanya "discussió", que ens porta a una pàgina especial on podrem parlar de l'article amb altres contribuïdors (per exemple si tenim un dubte sobre la fiabilitat d'una informació presentada en l'article, o bé si ens preparem a fer una modificació important a l'article).
  • La pestanya "edita", que ens permet editar el contingut de l'article. A vegades, aquesta pestanya està desactivada i reemplaçada per una pestanya "mostra codi font". Això significa que l'edició de la pàgina està temporalment desactivada, per evitar el vandalisme.
  • La pestanya "historial", que ens permet consultar les versions anteriors de l'article. En efecte, cada vegada que es modifica un article es conserva una versió del que hi havia abans.


Per donar les nostres primeres passes com a editors de la Viquipèdia, farem servir la pàgina de proves

Aquesta pàgina és una pàgina especial on podrem fer totes les proves que desitgem sense tenir por de trencar res.

Després d'haver fet un clic a la pestanya "edita", ens trobem amb un quadre de text amb el codi wiki de la pàgina.

Aquest codi no és res més que el text de la pàgina amb alguns elements de sintaxi específics per aplicar format al text.

Els elements de sintaxi més comuns són:

  • els enllaços interns (és a dir els enllaços entre articles de la Viquipèdia), que es creen posant unes claus dobles al voltant del títol d'un article [[Viquipèdia]]
  • els encapçalaments, creats amb el símbol =
  • == Encapçalament de nivell 1 ==
  • === Encapçalament de nivell 2 ===
  • el text en negreta i en cursiva: '''aquest text es mostrarà en negreta''' i aquest ''en cursiva''

Només amb aquests 3 elements, ja podem començar a editar i donar una mica de format a pàgines de la Viquipèdia!

Un clic al botó "Mostra previsualització" ens permetrà comprovar l'aspecte de les nostres modificacions i un clic a ¿Desar la pàgina¿ validarà definitivament els nostres canvis.

Per completar el nostre coneixement de la sintaxi wiki, podrem consultar la pàgina "com s'edita"

La Viquipèdia no només és un projecte d'enciclopèdia sinó que és també una gran comunitat de contribuïdors.

Si tenim dubtes a l'hora de modificar un article o si tenim ganes de xerrar una estona, podem dirigir-nos a la l'àrea comunitària on trobarem recursos per ajudar-nos així com espais de discussió.
Un clic a l'enllaç "Portal viquipedista" de la columna ens portarà a una pàgina on estan llistats tots els recursos disponibles pels contribuïdors.

Aquest portal inclou també uns quants enllaços cap a pàgines de discussió on solen quedar els contribuïdors.

Per exemple, la Taverna agrupa espais de discussió que tracten sobre el funcionament de la Viquipèdia (normes d'edició, preguntes tècniques, etc.). En canvi, les pàgines de presa de decisions permeten discutir sobre les diferents decisions que s'han de prendre respecte a l'eliminació de pàgines, l'elecció d'administradors, etc.

Per participar en qualsevol d'aquests espais, un clic a la pestanya "edita" i endavant!

Etiquetes: 
field_vote: 

Aprofitar PayPal com a font de recursos econòmics

Imatge principal a portada: 
Logo Paypal
Autor/a: 
Moisés Pérez de Viñaspre
Resum: 

PayPal és un sistema de transaccions econòmiques mitjançant la web creat per a no difondre la nostra informació financera a la xarxa. També disposa de diferents opcions que permeten aprofitar-lo com a font de recursos per als projectes de les entitats del tercer sector.

Imatges secundàries: 
Pàgina del PayPal. Font: Galeria de Ivan Walsh a Flickr.
Subtitols: 
Què és PayPal?
Com crear un compte PayPal?
Pagament Estàndard
Com crear botons de donació i de subscripció?
Quant costa utilitzar PayPal i on puc trobar més informació?
Continguts: 

PayPal és un sistema que permet realitzar transaccions comercials entre comprador i venedor sense que cap dels dos hagi de revelar la seva informació financera.

Bàsicament el model de funcionament d'aquest sistema consisteix a crear un compte d'usuari de PayPal que és on es rebran els fons dels productes o serveis oferts.

Els comptes de PayPal s'associen a comptes bancaris, als quals realitzarem transferències des del nostre compte PayPal sempre que ho desitgem. No obstant això, els diners que tinguem al nostre compte PayPal poden servir-nos per a realitzar pagaments a empreses que disposin d'aquest sistema en Internet.

La transferència de diners es realitza seguint el procediment següent:

Quan un usuari que està navegant per Internet troba un servei o producte que l'interessa i pel qual ha de pagar un cost, prem el botó de PayPal a la pàgina del proveïdor. Aquest botó el redirigeix a una pàgina segura pertanyent a PayPal, on l'usuari pot decidir pagar amb diners procedents d'una targeta de crèdit, de dèbit o del saldo d¿un compte PayPal. Posteriorment, els diners es transfereixen amb procediments de seguretat de la companyia al compte de PayPal del venedor, que podrà deixar els diners en el compte PayPal o transferir-los al seu compte bancari.

El sistema PayPal pot ser utilitzat per usuaris individuals o empreses i entitats amb múltiples usuaris, però tots han de crear un compte per a poder utilitzar-lo.

Per a utilitzar PayPal és necessari de disposar d'un compte. Per tant, el primer pas ha de ser donar-nos d'alta en el servei PayPal. Per a això, hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos a l'adreça http://www.paypal.es . Un cop aquí, hem de prémer el botó 'Registrese', el qual ens durà a una pàgina on podem escollir el país i idioma. Després seleccionarem el botó "Començar" que es troba en el quadre de Compte Bussines.

Una vegada a la pàgina, afegirem la informació del nostre perfil, sent imprescindible disposar d'una adreça de correu electrònic. Posteriorment PayPal ens enviarà un mail a l'adreça que hàgim indicat per a confirmar l'alta del compte.

Quan ja disposem d'un compte a PayPal, podem afegir o modificar la informació del nostre perfil, en el moment que ho desitgem, accedint a la pestanya perfil del nostre compte.

Després haurem d'incloure la informació financera associada amb el nostre compte: podem associar targetes de crèdit o de dèbit i comptes bancaris. Les targetes que accepta PayPal són les següents:

  • MasterCard (només crèdit)
  • Visa
  • Visa Electron (targeta de dèbit)
  • Aurora (targetes de marca compartida)

Quan acabem d'associar informació financera, ja disposarem d'un compte preparat per a ser utilitzat.

Podeu trobar més informació clicant aquí

Encara que PayPal ofereix diversos serveis relacionats amb les transferències de diners, ens anem a centrar en l'opció Pagament Estàndard, que és la que ens permetrà gaudir d'alguns avantatges per a crear noves fonts d'ingressos.

Amb l'opció Pagament Estàndard podem acceptar pagaments de diferents targetes de dèbit o de crèdit, així com d'uns altres comptes PayPal. Això vol dir que no és necessari que l'usuari que fa el pagament disposi d'un compte PayPal.

També podrem personalitzar la pàgina de pagament perquè tingui un aspecte semblant al de la nostra web i disposarem d'una eina d'informes que ens permetrà fer uns seguiment de guanys i pèrdues, disposar de registres de l'historial i realitzar un extracte mensual del nostre compte.

Encara que és habitual utilitzar aquest sistema per a l'acceptació de pagaments per productes o serveis, també podem utilitzar-lo per a obtenir ingressos per donacions o subscripcions.

La diferència existent entre una donació i una subscripció és que la donació es realitza de forma esporàdica i la subscripció comporta el pagament d'una taxa periòdica.

Per a crear un botó de donació hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos al dissenyador de botons de paypal que es troba en aquesta adreça.

Una vegada ens trobem en el dissenyador podem personalitzar el botó d'acord a les nostres necessitats, podent fins i tot indicar si la donació serà per un import fix o si l'usuari indicarà l'import que desitja donar, també podrem personalitzar la pàgina de pagament parell que adquireixi un aspecte semblant al de la nostra organització.

Quan finalitzem de personalitzar el botó premerem el botó ""Crear Botó"" i PayPal ens proporcionarà el codi que hem d'incloure en la nostra pàgina , per a això serà suficient que copiem el codi i ho enganxem en la nostra web.

Pot ser interessant que per al cas de la subscripció creem, diversos botons per a així oferir diferents tipus de subscripció, tals com, anual, trimestral, mensual, etc...

Per a crear els botons de subscripció efectuarem els mateixos passos que per al botó de donació, només que la direcció a la qual hem de dirigir-nos és aquesta

Amb aquestes opcions podem deixar volar la imaginació quant a la forma de fer-los servir doncs podem incloure només un botó en la nostra web o podem incloure botons en la nostra llista de projectes per a sol·licitar suport a aquells amb els quals els usuaris es veuen més reflectits.

PayPal cobra comissió pels següents motius:

Comissió al venedor per fer servir PayPal com a plataforma de cobrament.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent.
Comissió al comprador si realitza la conversió de divises al comprar en una moneda distinta.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent en una divisa distinta de la seva divisa principal al donar-se d'alta

Les tarifes actualitzades es troben en els següents enllaços.

Tarifa cas 1 premi
Tarifa cas 2 premi
Tarifa cas 3 premi
Tarifa cas 4 premi

Podeu trobar més informació sobre PayPal en els següents enllaços:

PayPal
Descripció general per a venedors
Comparar funcions
Llista completa de funcions

field_vote: 

El posicionament web als cercadors

Imatge principal a portada: 
Logo Google Font:
Autor/a: 
Marc Meseguer Pijoan
Resum: 

Un apropament als motius pels quals les pàgines web s’ordenen als cercadors.

Un estudi recent realitzat al Regne Unit per l’empresa Ofcom ha mostrat que el 32% dels nens compresos al rang d’edat dels 12 als 15 anys considera que Google llista els resultats web en base a la veracitat dels seus continguts i no en base d’una sèrie de paràmetres que el robot del cercador avalua i classifica.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Els enllaços
La qualitat del contingut
Les paraules clau
Millor per l’usuari = Millor pel cercador
Continguts: 

Aconseguir que webs de la nostre mateixa temàtica ens enllacin farà que els cercadors donin més valor al nostre contingut i ens farà pujar a la seva classificació. Alhora, una web rica en enllaços també ens aportarà riquesa en els nostres textos i un millor posicionament web.

Un punt molt relacionat amb l’anterior. Un bon contingut ens oferirà més enllaços externs, que alhora ens aportaran un nombre de visites superior que sens dubte repercutirà en el nostre posicionament.

Les paraules clau són aquelles paraules amb les que volem que s’identifiqui la nostre web als cercadors, i per tant, les paraules relacionades amb la temàtica del nostre lloc web.

Fer servir títols descriptius amb les principals paraules clau que defineixen la pàgina, així com una densitat raonable d’aquestes paraules clau al contingut de la pàgina ens oferiran també un bon posicionament. Cal fer especial menció a no fer abús d’aquestes paraules clau, ja que els buscadors també penalitzen l’ús abusiu d’aquestes paraules.

Una premissa clara a l’hora de posicionar un lloc web és fer-la usable a nivell d’usuari. Una web caòtica, amb moltes animacions, contingut no indexat, sense negretes, enllaços i cursives al nostre text, en definitiva, poc accessible per a l’usuari ens donarà un posicionament baix.

field_vote: