Informàtic

El certificat digital és un arxiu encriptat que us identifica com a persones o entitats en els processos digitals. Aquest identificador és únic i intransferible. Pot estar guardat al vostre ordinador o en una clau USB. L'identificador pot funcionar des del navegador web, programa ofimàtic etc... Sempre que es necessita, s'obrirà un quadre de diàleg amb el vostre certificat ja introduït.

Un cop ja tingueu les eines necessàries i l'ordinador preparat ja podeu demanar el certificat digital! Per a fer-ho haureu de complimentar el formulari de dades del certificat.

Quan hagueu omplert totes les dades, us demanarà confirmar les dades, verificar el registre i sol·licitar el certificat.

Un cop hagueu enviat les dades us confirmarà si el procés ha anat bé o no. A la mateixa pàgina us sortirà l'adreça, normalment l'ajuntament del vostre poble, on heu d'anar a recollir el certificat idCAT, presentant el vostre document d'identitat. El certificat idCAT només es lliurarà en format clau USB a les Entitats de Registre idCAT que tinguin la imatge de l'USB.

Un cop ja tingueu el certificat, tan si us l'heu descarregat com si el teniu en una clau USB, podreu fer el següent:

• Tràmits administratius amb l'idCAT
• Tràmits administratius amb T-CAT
• Signar documents. Consulteu el manual d'ús i com configurar l'Adobe Acrobat.
• Signar documents d'Office i OpenOffice
• Signar correus electrònics amb l'Outlook i el Mozilla Thunderbird.
• Utilitzar-lo en dispositius mòbils. Només iPhone i Windows mobile)
• Utilitzar-lo en navegadors Internet (Explorer, Firefox i Chrome)

Si cliqueu a cada opció us sortirà un manual d'ús. També podeu consultar l'Estudi d'usos del Certificats, on podreu veure els més de 11.000 tràmits que es poden fer amb els certificats digitals!

La majoria de telèfons intel·ligents i tauletes incorporen una càmera fotogràfica per defecte. Tot i què aquestes càmeres no disposen d'una qualitat excel·lent, la fotografia mòbil evoluciona any rere any i amb ella ja es poden fer fotografies molt bones.

A continuació us anomenem algunes aplicacions més perquè proveu diferents càmeres fotogràfiques

• Camera 360: Aplicació que et permet fer fotografies aplicant múltiples filtres. Interessant la seva forma de guardar les fotografies.
  
• Open Camera: Aplicació de programari lliure que et permet configurar les ISO d'un suposat carret, el contrast i l'enfocament. La velocitat d'obturació no es pot realitzar ja que el maquinari no ho permet.
  
• Retro Camera: Aplicació que simula les càmeres dels anys 60 i 70 com la Lomo, Diana, Holga i Polaroid. Tot i què hi han moltes aplicacions que poden simular aquests filtres, tenir-ho en una app és molt útil.

La gran majoría d'usuaris d'Instagram utilitzen moltes etiquetes. Per sort hi han apps que permeten gestionar tot aquest tema:

• Tags for like: mitjançant aquesta aplicació gratuïta podreu conèixer les millors etiquetes per publicar, segons la categoria de la vostra imatge. Amb el compte gratuït també podreu crear una llista d'etiquetes personalitzades.
  
• Instag: amb aquesta aplicació podreu crear les etiquetes més utilitzades del moment i les millors etiquetes segons categories. També podreu crear grups d'etiquetes i visualitzar etiquetes aleatòries.

A vegades és interessant conéixer les estadístiques de la xarxa social que estem utilitzant. Amb Instagram també hi han eines que ens poden ajudar a conéixer aquestes dades.

• Iconosquare: L'antiga Statigram s'ha convertit en Iconosquare, una web que connecta amb el teu Instagram i et mesura dades estadístiques com el total d'usuaris que et segueixen, els usuaris que han deixat de seguir-te o les imatges amb més m'agrades que tens.
  
• Instagram: Sí sí, com ho llegiu. La mateixa eina està a punt de llançar les seves pròpies estadístiques. S'haurà de tenir molt en compte, ja que les estadístiques oficials són molt millor que les d'altres serveis!

Per instal·lar l'EasyPromos al Facebook heu de seguir les següents instruccions:

1. Cercar la pàgina d'EasyPromos al cercador del Facebook.
   
   
   
2. A la mateixa pàgina, cercar la opció «Instalar app» dins el desplegable «més.
3. Seleccioneu «Instalar EasyPromos básico»
4. Escollir la pàgina d'admiradors on voleu utilitzar EasyPromos
   
   
   
5. Acceptar els permisos.

Una vegada heu omplert tots els camps, és hora d'escollir una plantilla de disseny. Hi han dos opcions a escollir:

• Total: Amb 810 pixels d'amplada, una descripció molt detallada del concurs i la imatge de perfil dels usuaris que s'han apuntat.
  
  
  
• Clàssica: Amb 480px d'amplada. Únicament permet adaptar el fons de pantalla.

Dins de les configuracions avançades volem destacar l'opció del qüestionari. Easypromos basic està configurat per crear promocions molt bàsiques. La promoció estàndard és la següent: l'usuari clica un botó que diu participar, accepta les condicions legals i entrarà en el sorteig.

A les configuracions avançades, hi ha l'opció del «Qüestionari». Aquesta opció permet afegir preguntes al vostre concurs. En aquestes configuracions també hi trobareu les dates de publicació i de finalització, els ginys per inserir-los en pàgines web i una opció per veure els participants que hi participen

Un cop hagueu configurat totes les opcions, ja podeu clicar el botó de «Activar la promoció» i el concurs ja estarà en marxa!

Per començar a utilitzar Twitter Analytics cal disposar d'un compte a Twitter. Fins aquí, res d'estrany. Però perquè Twitter comenci a comptar les nostres estadístiques, cal que intenteu entrar a Twitter Analytics. Un cop heu entrat, Analytics començarà a recollir les dades a partir d'aquell moment. Per tant, no podreu disposar de les estadístiques prèvies al primer dia d'analytics.

Analytics de Twitter té a dalt de tot 3 pestanyes de les quals 2 són interessants: tuits i seguidors. Quan entreu a Analytics per defecte us mostra la pestanya de tuits. En aquesta pantalla hi han tres seccions a tenir en compte.

La primera secció és el gràfic d'impressions en els últims 28 dies. Està situat a la part de dalt, just sota les pestanyes que hem esmentat abans. Aquest gràfic us permetrà veure quant d'èxit han tingut els vostres tuits.

La segona secció són el resum de piulades i està just sota el gràfic d'impressions. En aquesta secció trobareu informació rellevant de cada piulada que heu realitzat. En aquesta secció trobareu el nombre d'impressions, les interaccions i la taxa d'interacció de cada piulada.

La tercera secció són les gràfiques d'algunes interaccions com la taxa d'interacció, els clics que han obert enllaços, els retuits que us han fet, els favorits que heu rebut i les respostes que us han fet.

Wiki és un terme originari de la llengua hawaiana, que significa ràpid. Aquest mot va servir per batejar una base de dades que feia servir una comunitat de dissenyadors de moda de Portland. Mitjançant un servidor, es va crear la WikiWikiWeb perquè els dissenyadors poguessin compartir el seus patrons de disseny.

Però com es caracteritza una wiki? Una wiki és una pàgina web on els usuaris poden crear pàgines amb informació. Si un usuari veu una pàgina que creu que conté una informació errònia, o vol ampliar el contingut, pot editar la pàgina. Aquest vídeo us pot ajudar una mica a entendre aquest concepte:

Tal i com hem dit, el concepte wiki significa rapidesa ja que ajuda a què la comunicació grupal sigui molt més ràpida.

Hi han molts sistemes wikis per fer servir. Els podeu classificar en dos categories: els que heu de d'instal·lar en un servidor i els que podeu fer servir des d'una pàgina web.

• Instal·lables en un servidor: PhpWiki, DokuWiki, MediaWiki, TikiWiki i WikkaWiki.

• Des d'una pàgina web: Microsoft 365, SocialText, PBWorks i WikiSpaces, el sistema que explicarem en aquest recurs.

Un cop la wiki ja està feta, veureu que automàticament entrareu a la primera pàgina. Aquesta pàgina és de prova, i podreu esborrar el contingut que ja ha fet WikiSpaces. Per a editar el contingut, heu de clicar el botó de “Editeu”.

Com veureu el contingut el podreu esborrar, escriure de nou etc.

Tal i com hem explicat el més important d'una wiki és el botó d'editar i guardar. Però les revisions també és important: ja que ens indiquen els canvis que s'han fet al document. Així es pot rectificar i saber qui ha editat el document per avisar-lo de l'error. Tots els canvis que es facin al document poden ser notificats al propietari de la wiki.

Arduino va néixer a Itàlia, l'any 2005, fruit d'un projecte educatiu de l'Institut d'Ivrea. Els alumnes d'aquest institut utilitzaven, per estudiar electrònica, un prototip electrònic que era massa car. Alguns professors i alumnes van començar a treballar plegats per tal de construir un prototip electrònic basant-se en el concepte de maquinari lliure. Després de construir unes quantes proves, van passar a optimitzar el procés per tal de reduir el cost de producció.

D'aquí va néixer Arduino, una placa electrònica principal on s'hi poden afegir altres elements que realitzen funcions específiques. Mitjançant resistències, condensadors i semiconductors, es poden controlar aquestes funcions específiques. I mitjançant un ordinador o un telèfon mòbil, també podreu controlar totes aquestes funcions i activar-les quan vosaltres ho desitgeu.

Cal remarcar una cosa. Tot i ser maquinari lliure, Arduino té un cost de compra. Cal recordar que un dels principals requisits del maquinari lliure, o el programari lliure, és que el codi font ha de ser accessible. Amb Arduino trobareu tota la documentació del projecte a la seva web, per si el voleu millorar.

Els kits d'iniciació es poden comprar a la mateixa web i venen acompanyats d'un manual molt interessant. Amb el kit ve un paquet sencer de peces. Tot i així, les peces es poden comprar per separat per Internet.

• La placa mare

Seguint el contingut del Kit d'iniciació, Arduino està compost principalment per una placa mare que és el cervell del prototip electrònic. En ella hi passarà tota la corrent elèctrica i segons com heu programat la placa electrònica, executarà unes rutines quan la corrent passi en determinats llocs.

Hi han diverses plaques disponibles: Arduino Uno, Arduino Leonardo, Arduino Due, Arduino Yún, Arduino Robot... La diferència està en la memòria, la rapidesa d'execució... depenent del projecte que vulgueu fer, necessitareu una placa electrònica o una altre.

• El Cable USB

Mitjançant aquest cable, connectareu la vostra placa electrònica amb un ordinador per tal d'introduir rutines fetes per vosaltres mateixos, o per tercers, a la placa mare.

• Arduino Software

Mitjançant l'Arduino Software, disponible per GNU/Linux, MAC i Windows, podreu realitzar els vostres programes i passar-los a la vostra placa mare.

• Placa de proves

La placa de proves, tal i com diu el seu nom permet realitzar les proves abans de construir el circuit integrat. A la placa de proves, és on connectareu les resistències, condensadors, llums led's, pantalles...

Mitjançant amb cables elèctrics, connectareu la mateixa placa mare d'Arduino amb la placa de proves. Així doteu d'electricitat a la placa de proves i en ella podreu connectar totes les altres peces que necessiteu en el circuit.

• Resistències

Les resistències són unes peces electròniques que ofereixen resistència a la electricitat quan passa per allà. Mitjançant les resistències podeu, per exemple, graduar la intensitat d'un llum led.

• Condensadors

Els condensadors poden emmagatzemar corrent elèctrica per tal de deixar-la anar quan sigui necessari.

• Components específics

Botons, sensors de temperatura, motor, motors giratoris, leds, pantalles

Tot i semblar un producte per “freaks”, Arduino pot ser molt útil per les entitats. Només falta fer anar la imaginació. Però per ajudar-vos a pensar, us deixem uns quants exemples.

• Entitats mediambientals o meteorològiques

Amb sensors de humitat, temperatura, vent... la mateixa entitat pot crear un prototip electrònic d'estació receptora i enviar les dades amb una connexió wifi o 3G.

SmartCitizen.Me from Fab Lab Barcelona on Vimeo.

• Entitats ecològiques

Amb càmeres i detectors de moviment pot ajudar a la delimitació d'una zona per gravar els animals que hi habiten.

• Entitats d'astronomia

Construir un braç robòtic per moure el telescopi a distància.

• Entitats d'arts escèniques

Construir i programar una caixa d'efectes.

• Entitats socials

Dispositius amb emissors d'emergències.

Per fer servir SumAll heu de primer connectar les xarxes socials i les eines 2.0 on esteu presents. SumAll permet establir connexió amb les següents xarxes i eines 2.0: Twitter, Facebook, Google+, Instagram, Youtube, Foursquare, Tumblr, Blogger, Wordpress, Google Analytics, Moz, Bitly, Mailchimp, Constant Contact, Sendgrid, Amazon Payments, Paypal, Authorize.net, Stripe, Simplify Commerce, BrainTree, Amazon, Ebay, Shopify, Bigcommerce, Bing ads, Google Ad Words i Basecamp.

Per fer-ho primer heu de fer el registre de l'eina. El procés de registre, és el mateix que qualsevol altre eina. El podeu fer des del vostre correu o des de Facebook o Twitter. Un cop us hagueu registrat, el que heu de fer és connectar 5 xarxes socials o eines 2.0. SumAll és gratuït, i per això existeix aquesta limitació de connectar a l'hora 5 xarxes socials. Més endavant, és possible que es puguin connectar més xarxes i eines a un preu estipulat.

Per realitzar el procés de connexió, SumAll us demanarà que accediu a les xarxes socials que voleu connectar. Això és degut a què ells han d'accedir a les estadístiques de les xarxes, i ho han de fer des del vostre compte d'usuari. Un cop SumAll hagi connectat amb les vostres xarxes, començarà un procés de recollida d'informació. Aquest procés pot durar hores i fins i tot un dia sencer. Paciència!

Un cop tingueu les xarxes connectades, veureu que surten a la part de l'esquerra.

SumAll us ajuda a avaluar els objectius que us plantejau. Plantejar-se un objectiu és molt senzill. Si per exemple voleu augmentar el nombre de seguidors de la vostra pàgina de Facebook, heu de clicar aquesta estadística. Veureu que a sota de tot, us apareix un botó que posa “Set a goal”.

Heu de tenir clar que SumAll no us ajudarà a aconseguir aquest objectiu, sinó que us ajudarà a avaluar-lo. Per a cada estadística hi ha un objectiu concret. Si configureu aquest objectiu, posteriorment podreu avaluar-lo amb gràfiques personalitzades.

Entendre Evernote és molt senzill, però abans de tot cal repassar quatre conceptes que us seran molt familiars. Moltes aplicacions o eines tenen els seus propis conceptes, alguns d'ells complicats d'entendre pel nom que tenen. La sort és que Evernote ho facilita molt, ja que només heu d'entendre els conceptes de llibretes, notes i etiquetes.

Les llibretes. Simplement us heu d'imaginar les llibretes que utilitzàveu a escola per una assignatura en concret. La llibreta de Català, la llibreta de Castellà o la llibreta de Matemàtiques. Evernote organitza totes les notes mitjançant llibretes. Podeu crear tantes llibretes com vulgueu, ja que no hi ha paper pel mig! Podem crear una llibreta de receptes, una altra de reunions o una altra d'un projecte en concret!

Les notes. Les notes les heu d'entendre com les anotacions que realitzeu a les pàgines de les llibretes. A dins de cada nota hi podeu afegir text, fotografies o gravacions d'audio. Per exemple, si heu creat la llibreta d'un projecte, podeu anar desant notes sobre les diferents reunions que feu d'aquest projecte.

Les etiquetes. Cada nota que realitzeu, la podeu etiquetar. Això us anirà molt bé per classificar les notes i posteriorment cercar-les. Això és un sistema típic d'organització en blogs i altres eines 2.0. Per tant, no serà massa complicat que us hi acostumeu.

La versió tauleta és un entremig entre la versió web i la versió mòbil. D'entrada, la visualització recau en 2 grans columnes: la columna de l'esquerra i la columna de la dreta. Això sí. Si entrem dins una nota, la visualització passa en gran, cosa totalment a agrair.

A la columna esquerra hi ha el menú de crear una nova nota, una llibreta nova i les etiquetes. En canvi la columna central, va amb joc amb la columna esquerra. Si cliqueu sobre les llibretes, la columna central ocuparà la columna esquerra i veureu totes les llibretes existents.

Les llibretes, tal i com hem explicat abans, són on guardareu les notes. Depenent de la versió que estigueu utilitzant trobareu aquesta opció en una columna o l'altre. Però en totes elles hi ha el botó de “New notebook”. Escrivint el nom que vulgueu, podreu crear la llibreta que desitgeu.

Les llibretes tenen una particularitat molt interessant. Si cliqueu a la pestanya que disposa de cada llibreta, trobareu una opció anomenada “Sharing Settings”. Amb aquesta opció podreu compartir aquesta llibreta amb un altre usuari de Evernote, i així compartir els continguts i l'escriptura de les notes.