Informàtic

Aquest recurs ens dona les claus per fer un bon ús de la tecnologia, una eina que ha canviat la societat i les nostres vides per complet en els darrers anys. La guia, a més, posa el focus en la tecnologia com a element de lleure, molt utilitzat per les més joves, amb l'objectiu de prevenir patologies relacionades amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a part de la línia estratègica d'atenció als infants, adolescents i joves del Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions.

A més, aquesta guia ofereix també un directori de recursos complementaris, entre els quals es troben un glossari de vocabulari específic vinculat amb el TermCat, un llista de grups de treball que tracten el tema de l'addicció a pantalles i de l'ús abusiu de les tecnologies i una extensa bibliografia que es pot consultar en cas de voler saber més sobre la matèria.

Aquest recurs ofereix una sèrie de recomanacions sobre l'acompanyament en l'ús de la tecnologia que cal fer a infants i joves des dels àmbit familiar i escolar, però també es posa el focus en l'educació informal i l'educació no formal. A més, a la guia també es parla sobre quins són els principals riscos de l'ús de les tecnologies sense acompanyament. Aquests perills van des de l'ús excessiu de les tecnologies, que pot arribar a derivar en addiccions, fins a l'accés de contingut no apropiats per les seves edats.

En l'elaboració d'aquesta guia van participar els departaments de Salut, Drets Socials i Educació de la Generalitat de Catalunya, coordinats a través del Pacte Nacional de Salut Mental, adscrit al departament de la Presidència. A més, també hi han col·laborat professionals com el psicòleg de la Fundació Althaia de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Jordi Bernabeu, la psicòloga clínica de l'Hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona Rosa Maria Díaz Hurtado o el cap de psicologia i coordinador de la unitat de conductes addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu, Josep Matalí.

GIMP és un programari d'edició d'imatges de codi obert que està disponible per a Windows, MAC i Linux es pot instal·lar fàcilment des de la seva pàgina web.

La interfície és semblant a la d'altres programes d'edició i inclou un menú principal, amb opcions com ara l'accés a fitxers, l'edició, selecció i visualització d'imatges, la possibilitat d'afegir capes, canviar els colors, aplicar filtres, etc. A més, en el menú principal de la part superior, també trobem l'opció 'Ajuda' a la que es pot recórrer en cas de tenir dubtes sobre el funcionament del programari.

GIMP també inclou una àrea central on es poden visualitzar les imatges i una barra lateral dreta amb menús molt més concrets, que inclouen el menú de capes, canals i rutes des d'on es pot accedir a l'historial de canvis i a les opcions de pinzells, colors i degradats. A la barra lateral esquerra, estan disposades les eines de treball.

GIMP permet personalitzar totes aquestes finestres i barres segons les nostres preferències per a adaptar-lo al nostre flux de treball.

Les capes són una característica fonamental en GIMP que permet treballar en diferents parts d'una imatge de manera independent. El sistema de capes, de fet, s'utilitza sovint per editar una imatge o ajuntar-ne diverses, sumar-hi text o per poder jugar amb transparències i opacitats. Aquest programari, com altres editors, també el fa servir.

Per crear una nova capa, només cal clicar a l'opció 'Nova capa', situada a la part inferior del menú de capes, a la barra lateral dreta. Al costat es troben les icones per duplicar les capes, fusionar-les o esborrar-les. Per importar una nova imatge com a capa nova, només cal anar al menú 'Fitxer' i seleccionar l'opció 'Obre com a capa'. També es poden utilitzar màscares per ocultar o revelar àrees específiques d'una capa, funcionalitat que brinda major flexibilitat i control en les edicions.

A més, una de les altres funcionalitats de GIMP és la possibilitat d'incorporar ajustos i filtres que permeten millorar l'aspecte de les imatges. Aquestes eines inclouen retocs en la lluentor, el contrast, els nivells i les corbes de saturació, entre altres.

Una vegada s’ha finalitzat l’edició a GIMP, és important guardar el projecte, ja sigui en el format natiu de GIMP (.xcf), que conserva totes les capes i ajustos editables per poder reprendre l’edició en el futur, o exportar directament la imatge editada, en els formatis habituals, com podrien ser JPEG, PNG o GIF.

El primer pas per a començar a utilitzar Mattermost és registrar-se i configurar el compte. Per fer-ho, només cal anar al lloc web de Mattermost i clicar a l’opció ‘Registre’. Allà se’ns demanarà l’adreça de correu electrònic i una contrasenya.

És important assegurar-se que s’ha verificat el compte a través de l’enllaç de confirmació que s'enviarà a l'adreça de correu electrònic que haguem indicat. Una vegada s’ha verificat el compte, ja es pot iniciar sessió a Mattermost amb les credencials que haguem indicat.

Un cop s’ha iniciat sessió, podem afegir una foto de perfil al nostre compte, canviar el nom d’usuari i modificar altres detalls rellevants perquè les membres de l'equip ens reconeguin fàcilment.

Una vegada s’han configurat els equips i els canals, es pot començar a utilitzar Mattermost. Per trobar canals o membres dels equips, s’ha d'utilitzar la barra de recerca que apareix a la part superior de la pantalla. Un cop s’ha entrat en el canal o la conversa que es desitja, s’ha d’utilitzar el camp de text per escriure missatges.

A més, Mattermost permet utilitzar el símbol ‘@’ seguit del nom d'una membre del nostre equip per esmentar-la directament en un missatge. D’aquesta manera, la persona serà notificada ràpidament quan se li escrigui un missatge.

Mattermost s'integra amb una àmplia varietat d'eines i aplicacions externes per a millorar la col·laboració i el flux de treball dels equips. Per exemple, Mattermost es pot connectar amb eines com Jira, GitHub o Google Drive per a facilitar la coordinació i l'intercanvi d'arxius. A més, dintre de la plataforma hi ha d’altres funcionalitats organitzatives, com ara Boards, a la que també li vam dedicar un recurs a Xarxanet.

Aquestes integracions permeten centralitzar la comunicació i les activitats de l'equip en un sol lloc, estalviant temps i evitant la necessitat d'alternar entre diferents aplicacions.

Abans de començar a utilitzar Audacity, cal descarregar i instal·lar el programari al nostre ordinador. Audacity és compatible amb diversos sistemes operatius, com ara Windows, macOS i Linux, i es pot descarregar de manera gratuïta des del lloc web oficial.

Un cop s'ha descarregat i instal·lat Audacity, és important dedicar uns minuts a configurar adequadament el programari. En les preferències d'ús, se'ns permet ajustar la configuració d'àudio, la selecció de dispositius d'entrada i sortida, la freqüència de mostreig i la qualitat d'enregistrament. També es poden personalitzar altres aspectes, com ara l'idioma de la interfície i les dreceres de teclat.

Audacity ofereix una àmplia gamma d'eines i funcions d'edició per a treballar amb precisió les peces d'àudio.

Entre les múltiples funcionalitats d’edició, es poden seleccionar parts específiques d'una pista utilitzant l'eina de selecció, que permet ressaltar el segment desitjat. Una vegada seleccionat el segment, es poden realitzar diverses accions, com ara tallar, copiar i enganxar l'àudio seleccionat en diferents parts de la pista. Audacity també permet ajustar el volum d'una pista, ja sigui amplificant o atenuant parts específiques de la peça d’àudio per equilibrar els nivells de so.

A més, es poden aplicar efectes com a reverberació, ressò o canvi de to per a afegir un element de creatiu a les pistes d'àudio. A més, el programari compta també amb funcions de correcció, com l’eliminació de sorolls no desitjats o la reducció del ressò, que permeten millorar la qualitat de l’àudio.

Una vegada que hagis finalitzat l'edició del teu projecte amb Audacity, és moment d'exportar-lo per compartir o distribuir la peça que s’ha creat. Audacity permet exportar els projectes en diferents formats d'àudio, que inclouen MP3, WAV, FLAC i OGG, entre altres.

Per exportar un projecte, només cal seleccionar l'opció 'Arxiu' de la barra de menú i triar 'Exportar'. A continuació, se’ns demanarà que triem el format d'arxiu desitjat i que seleccionem la ubicació on volem desar l'arxiu exportat.

A més de l'exportació, és molt recomanable guardar els projectes d’Audacity en format de projecte (amb l'extensió .aup). D’aquesta manera, es mantindran tots els ajustos, pistes i edicions en la seva forma original per poder reprendre el projecte en el futur i realitzar modificacions addicionals si és necessari.

Per a començar a utilitzar Shotcut, primer s’ha de descarregar el programari i instal·lar-lo al dispositiu que desitgem. Per iniciar la descàrrega, cal dirigir-se al web oficial de Shotcut - www.shotcut.org - i buscar la secció de descàrregues. Allà es poden trobar les diferents versions disponibles per als diversos sistemes operatius.

Una vegada s’hagi descarregat l'arxiu d'instal·lació, cal executar-lo i seguir els passos de l'assistent d'instal·lació. Durant la instal·lació, es pot sol·licitar que triïs opcions de configuració, com la ubicació d'instal·lació i la creació d'accessos directes en l'escriptori.

Després de completar la instal·lació, només cal començar a utilitzar l’aplicació. És recomanable mantenir el programari sempre actualitzat amb les darreres versions, ja que les actualitzacions poden incloure correccions d'errors i noves característiques.

Shotcut ofereix diverses eines per editar vídeos de manera senzilla. Es pot arrossegar i deixar anar els clips de vídeo en la línia de temps, retallar-los, dividir-los, ajustar la seva durada i canviar l'ordre de reproducció. Per exemple, per retallar un clip, cal col·locar el cursor sobre la vora del clip en la línia de temps i arrossegar per a ajustar la durada.

A més de les funcions bàsiques de retall i divisió, Shotcut permet aplicar filtres i efectes als clips de vídeo. També es poden ajustar paràmetres com ara la lluentor, el contrast, la saturació o la nitidesa per millorar la qualitat dels vídeos. A més, el programari permet afegir efectes especials, com ara desenfocament, sèpia i blanc i negre, entre altres.

L’editor compta amb una àmplia varietat de transicions que es poden utilitzar per a suavitzar el traspàs d’un clip al següent. Per aplicar-les, només cal arrossegar i deixar anar una transició en la línia de temps entre els clips. Després s’ha d’ajustar la seva durada segons les preferències.

A més de l'edició de vídeo, Shotcut també ofereix eines per a treballar amb àudio, de manera que permet ajustar el volum de les pistes d'àudio, barrejar diferents pistes, i afegir efectes de so per a millorar la qualitat.

Una vegada s'ha acabat d'editar el vídeo, és hora d'exportar-lo. Per fer-ho, només cal anar al menú 'Arxiu' i seleccionar l'opció 'Exportar', on s'obrirà una finestra per poder ajustar les configuracions d'exportació. Shotcut admet una àmplia gamma de formats d’exportació, com a MP4, AVI, MOV i més.

És recomanable ajustar les configuracions addicionals, com la resolució, la taxa de bits i el còdec de compressió. Aquestes opcions determinaran la qualitat i la grandària de l'arxiu de vídeo resultant.

Un cop detallades les configuracions addicionals, només quedar triar la ubicació i el nom de l'arxiu de sortida. Finalment, cal fer clic en el botó 'Exportar' per a iniciar el procés d'exportació.

Per a començar a utilitzar Boards a Mattermost el primer que s'ha de fer és crear un tauler. Per fer-ho t'has de dirigir a la pàgina principal del teu equip a Mattermost i seleccionar el menú desplegable a la cantonada superior esquerra. Allà, cal clicar a l'opció "Crear nou board".

Quan es crea un tauler és important donar-li un nom significatiu i descriptiu per ajudar a les membres del nostre equip a entendre ràpidament el propòsit i el contingut del 'board'. També pots afegir una descripció per a donar més detalls sobre el contingut del tauler. Aquesta descripció pot incloure instruccions, pautes o qualsevol informació rellevant per a l'equip.

A més, en crear un tauler, se li pot assignar una categoria, és a dir, una etiqueta que permeti organitzar tots els nostres 'boards' de manera més eficient. Les categories poden ser 'Projectes', 'Recursos' o 'Equip', entre altres. Aquesta classificació ajuda a tenir una vista general i ordenada de tots els taulers i a trobar ràpidament el que es necessita.

Les targetes són els elements individuals que representen les tasques, els projectes o qualsevol altre contingut que es vulgui gestionar en el 'board'. Cada targeta forma part d'una de les columnes creades i representa una unitat de treball.

Per afegir una targeta, només cal clicar al botó 'Agregar targeta' dins de la columna corresponent. Un cop s'ha creat la targeta, es recomana assignar un títol descriptiu a la unitat per a indicar la tasca o el projecte al qual pertany. A més, també es pot proporcionar una descripció més detallada de la targeta incloent instruccions, notes o qualsevol altre contingut rellevant.

Les targetes de Boards contemplen un alt nivell de personalització, permetent assignar-les a una membre concreta de l'equip, establir una data de venciment de la tasca o unitat de treball i adjuntar arxius per tenir tota la informació necessària en un sol lloc. Les targetes també es poden moure d'una columna a una altra per a reflectir el progrés de cadascuna de les tasques arrossegant-les a la columna corresponent. De la mateixa manera, les targetes es poden reordenar dins d'una columna per a prioritzar-les o reflectir la seva importància relativa.

És important recordar també que els Boards de Mattermost són eines col·laboratives i, per tant, les membres de l'equip poden comentar a les targetes per a discutir detalls, aclarir dubtes o proporcionar actualitzacions. Aquesta comunicació centralitzada evita la dispersió d'informació en diferents canals o eines. A més, també es pot mencionar a altres companyes d'equip utilitzant els comandaments '@ + nom d'usuària' als comentaris per introduir una membre de l'equip en la conversa que es desitgi.

Mattermost té la capacitat d'integrar-se amb altres eines i serveis que s’utilitzen en molts entorns de treball, fet que permet enllaçar i sincronitzar els ‘boards’ amb altres plataformes.

Per a integrar Mattermost amb altres eines es recomana aprofitar les integracions natives disponibles a la plataforma, que inclouen eines de gestió de projectes com ara Jira, Trello o Asana, eines de seguiment de problemes com GitHub o GitLab, i eines de planificació com Google Calendar.

La integració amb aquestes eines permet vincular targetes o columnes dels taulers amb elements corresponents a una eina externa. Per exemple, es pot enllaçar una targeta de ‘Boards’ amb un problema de GitHub o una tasca de Jira. Això facilita l'accés ràpid a la informació rellevant i garanteix que totes les membres de l'equip estiguin al corrent dels canvis o actualitzacions en temps real.

Per començar a utilitzar CiviCRM, el primer pas és descarregar la darrera versió de l'aplicació des del seu lloc web oficial.

Una vegada efectuada la descarrega, s'han de seguir les instruccions d'instal·lació adequades per a l'entorn de desenvolupament, ja sigui local o en un servidor web, el que suposa configurar la connexió amb la base de dades i completar els passos necessaris per a finalitzar la instal·lació.

Un cop instal·lat el programari, es pot accedir a CiviCRM mitjançant l'ús de les credencials d'administradora establertes durant la instal·lació.

A través d'ingressos manuals o integracions amb plataformes de pagament en línia, es pot efectuar un seguiment de les donacions rebudes. A més, és possible generar informes i anàlisis sobre les donacions per avaluar el rendiment de la recaptació de fons i la participació de les donants.

CiviCRM, a més, permet també gestionar les campanyes de recaptació de fons i enviar sol·licituds de donació personalitzades a les usuàries desitjades.

CiviCRM proporciona funcionalitats avançades per a dur a terme campanyes de correu electrònic i mantenir una comunicació efectiva amb les usuàries que tenim registrades a la plataforma.

L’eina permet crear i segmentar llistes de correu electrònic en funció de criteris específics, com ara la ubicació geogràfica o el nivell de participació. A més, també permet dissenyar plantilles de correu electrònic personalitzades per a enviar butlletins informatius, actualitzacions o sol·licituds de donació.

A més, es poden programar els enviaments de correus electrònics i realitzar un seguiment de les taxes d'obertura i clics per a avaluar l'impacte de les campanyes.

Per a començar a utilitzar Jitsi Meet i fer una reunió virtual, el primer pas és accedir al lloc web de la plataforma en el teu navegador a través de l'adreça https://meet.jit.si.

A la pàgina principal, trobaràs un camp destinat a ingressar el nom de la sala de reunió. Aquí pots escriure un nom descriptiu que identifiqui la teva reunió. Una vegada hagis escrit el nom, només cal fer clic al botó 'Go' o pressionar la tecla 'Enter' per a crear la sala. Jitsi Meet generarà automàticament la sala i et redirigirà a ella.

Una vegada que hagis entrat a la sala de reunió, podràs veure un URL únic a la barra de direccions del navegador. Aquest URL és la direcció específica de la teva sala de reunió.

Per a compartir aquesta sala amb les participants, només cal copiar l'enllaç de la reunió des de la barra de direccions. Pots compartir-ho de diverses formes, com ara través de correu electrònic, missatge de text, per xarxes socials, etc.

En compartir l'enllaç, les participants podran accedir directament a la sala de reunió i unir-se a la sessió.

Durant la reunió, la finestra principal permet veure les participants que s'han unit a la sessió. A més, Jitsi Meet ofereix una funció de xat per poder enviar missatges escrits a totes les participants.

També existeixen opcions addicionals en fer clic en el nom de les participants que apareixen en la llista lateral. Aquestes opcions permeten silenciar, eliminar o bloquejar el vídeo que es desitgi. En canvi, si es vol donar èmfasi a una participant en particular, només cal fer clic en el seu vídeo i seleccionar l'opció 'Bloquejar vista' perquè el seu vídeo es mostri en pantalla gran a totes les altres usuàries de la reunió.

Un cop t’has registrat i has iniciat sessió a Trello, cal fer clic al botó ‘Crear’ situat en la part superior dreta de la pàgina principal. A continuació es desplegarà un menú on hem de seleccionar l’opció 'Tauler' i afegir-li un nom descriptiu.

Opcionalment, es pot afegir una descripció més detallada que expliqui el propòsit del tauler i el seu contingut. També es pot triar si volem que el tauler sigui públic (visible per a qualsevol persona) o privat (només accessible per a les usuàries que estiguin convidades).

A cada llista, fent clic en el botó 'Agregar una targeta', podem començar a crear targetes individuals que representin les tasques o elements de treball a realitzar i donar a cadascuna un títol descriptiu.

Per afegir més detalls a una targeta, només cal clicar a l'opció d' 'Agregar una descripció més detallada'. La plataforma també permet establir una data límit, assignar membres responsables, adjuntar arxius, agregar etiquetes i realitzar comentaris relacionats amb la targeta.

Trello és una eina altament col·laborativa que et permet treballar en equip de manera efectiva. La plataforma permet convidar altres membres a unir-se a un tauler i assignar targetes o llistes específiques.

Per convidar les membres del teu equip a un tauler, només cal fer clic en el botó 'Agregar membres', situat a la part superior dreta del tauler. Trello permet convidar membres per correu electrònic o compartir l'enllaç d'invitació directament.

El primer pas per crear els nostres audiogrames és registrar-nos a la pàgina. Per fer-ho, només hem d’anar a www.headliner.app i buscar al menú l’opció ‘Sign Up’, situada a la part superior dreta de la pantalla i marcada en color blau. Per registrar-nos, la plataforma ens demana el nostre nom, correu electrònic i una contrasenya. També se’ns dona l’opció d’iniciar sessió amb el nostre compte de Google.

Un cop ens hem registrat, quan vulguem tornar a entrar, haurem d’anar al mateix menú, situat a la part superior dreta, però en aquest cas haurem d’entrar per l’opció ‘Log In’.

El registre gratuït a la plataforma ens permet crear deu audiogrames sense marca d’aigua al mes.

En el cas de voler crear un audiograma manual, quan cliquem a l'opció 'Manual Audiograms' es desplega un nou menú per indicar per a quina plataforma volem fer el nostre disseny. Headliner ens dona les següents opcions:

• YouTube
• Instagram
• Facebook
• Tik Tok
• LinkedIn
• Twitter

És molt important saber a quina de les plataformes volem publicar el nostre fragment d'àudio per poder adaptar el seu format i la seva durada. Per exemple, si volem fer un 'reel' d'Instagram, el format haurà de ser vertical i la durada podrà superar el minut i mig. En canvi, si volem fer una publicació que es mostri al nostre perfil, el format haurà de ser quadrat o horitzontal i la durada podrà superar els noranta segons.

El mateix passa a altres plataformes, com fer exemple Twitter, on es recomana que els vídeos siguin horitzontals i no poden superar els dos minuts amb vint segons.

Aquesta opció és molt intuïtiva, ja que Headliner ens dona diferents possibilitats de publicació dintre de les mateixes plataformes. Per exemple, si li diem que volem publicar el nostre audiograma a YouTube, quan cliquem ens dona tres opcions: episodi complet, fragment d'un episodi o 'YouTube Short'. I així amb totes les plataformes i opcions de publicació.

Un cop tenim seleccionat l'àudio, toca treballar la part gràfica del nostre audiograma.

El següent menú que se'ns desplega és el de 'Template' on la mateixa plataforma ens ofereix diferents dissenys predeterminats. Això no obstant, en cas de voler afegir el nostre propi disseny, també podem fer-ho a l'opció '+', que ens desplega un nou menú.

En aquest nou menú podem accedir a una vista predeterminada de l'audiograma, que se'ns mostra a l'esquerra, mentre que a la dreta tenim diferents opcions d'edició. Les tres més bàsiques són les següents:

• 'Waveform' (forma de l'ona): permet seleccionar quin aspecte i color tindrà la nostra ona de so. També permet editar la mida de l'ona de so, clicant-hi a sobre i ajustant-la.
• 'Media': permet afegir una imatge o disseny al nostre audiograma.
• Text: permet afegir un títol o qualsevol descripció escrita a l'audiograma.