Com fer un butlletí electrònic amb Mailchimp

Imatge principal a portada: 
Il·lustració sobre enviament de butlletins. Font: Muhammad Ribkhan (Pixabay)
Resum: 

Aquesta eina de comunicació ens serveix per mantenir informades les nostres sòcies, voluntàries i persones afins.

Les entitats són les persones que hi estan vinculades. Per això, cal mantenir les sòcies, voluntàries i persones afins informades de les activitats i les transformacions que es poden donar. Els butlletins de notícies s'han convertit en una eina de comuniació perfecta per fidelitzar el nostre públic si sabem com no fer-nos pesades i aportar valor. Mailchimp és un dels programaris més utilitzats per a aquesta acció.


Imatges secundàries: 
Il·lustració sobre enviament de butlletins. Font: Muhammad Ribkhan (Pixabay)
Subtitols: 
Les coses que no us poden passar
Una solució: MailChimp
A qui li envieu?
Cerqueu noves subscriptores
Envieu el vostre butlletí!
I ara, que?
Continguts: 

Si decidim enviar el butlletí electrònic de manera manual a través del correu electrònic podem córrer certs riscos i caure en algunes males pràctiques que haurem de minimitzar al màxim:

  • Adreces visibles: El correu electrònic d'una persona és una dada personal que hem de protegir. Un error molt habitual és el de no fer servir el camp còpia oculta deixant veure tots els destinataris els correus electrònics dels altres.
  • Spam: Quan fem un enviament de correu a moltes persones a la vegada, fem saltar les alarmes dels servidors de correu. Poden pensar que el nostre compte de correu electrònic s'està fent servir per enviar missatges brossa i acabar inutilitzant la nostra adreça de correu.
  • Format de lectura: Quan fem un enviament de correu amb format, incloent la nostra imatge corporativa, fotografies, etc... estem enviant un format de correu que no tothom pot veure correctament. Cal facilitar que totes les destinatàries el puguin llegir bé.
  • LOPD: La Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal ens obliga al fet que qualsevol persona que estigui subscrita al nostre butlletí pugui accedir, manipular i fins i tot esborrar les dades personals que desem d'ells. Un correu electrònic és una dada personal que cal protegir.

Si decidim fer l'enviament de correus de manera manual, és fàcil que caiguem en qualsevol d'aquests errors. Escollir una eina digital ens pot ajudar a eliminar-los, fent molt més fàcil i pràctica la gestió dels nostres butlletins.

En aquest recurs us explicarem com funciona una de les eines web més populars per fer enviaments de correus electrònics, MailChimp. Tot i que en trobem d'altres, aquesta eina combina la facilitat d'ús amb la integració a les xarxes socials. Una eina que ens permet gestionar els nostres contactes i fer-ne còpies de seguretat, o eliminar-nos si no volem continuar fent-la servir.

MailChimp ens ofereix la possibilitat de crear un compte gratuït, amb una limitació: podem tenir fins a 2.000 subscriptors, i enviar un màxim de 12.000 correus cada més. Si la nostra associació pot superar aquest volum d'enviaments, podem escollir algun pla de pagament, adaptat a les nostres necessitats. MailChimp ofereix un descompte per a les entitats sense ànim de lucre!

El primer pas que hem de fer és crear un compte a la seva pàgina web, clicant al botó Sign Up. Només necessitem especificar el nostre correu electrònic (millor si és el de la nostra associació, amb el que farem els enviaments), un nom d'usuari i una contrasenya.

MailChimp és una aplicació molt intuïtiva però està tota en anglès. Amb aquest recurs intentarem explicar pas a pas l'enviament d'un butlletí, tenint en compte que no tothom domina aquest idioma!

El primer que hem de conèixer és l'entorn de treball amb el qual ens trobarem. Ens hem de familiaritzar amb les seccions que ofereix el menú principal, situat a la part superior dreta.

  • Campaigns: Cada enviament de correu és considerat una campanya. En aquest apartat podem crear una campanya nova, o bé editar i consultar els enviaments antics.
  • Templates: En les llistes organitzem tots les nostres subscriptores.
  • Audience: Aquí crearem totes les llistes de correu, amb les dades de les persones que rebran els nostres butlletins.
  • Reports: En aquesta opció de menú podrem veure totes les estadístiques dels nostres enviaments.

Primer de tot, heu de crear les vostres llistes de contactes. És lògic. Si hem d’enviar butlletins, hem de tenir contactes. Mailchimp ha organitzat aquesta funció Audiències. Veureu que hi ha quatre formes de crear la vostra primera audiència:

  • Importar els teus contactes: Els podreu importar mitjançant un llistat format TXT o CSV copiant i enganxant del full de càlcul o de serveis integrats com Google Contacts.
  • Connectar d’un lloc web com una botiga electrònica o una pàgina web festa amb Wordpress.
  • Afegir manualment els teus contactes, línia a línia.
  • Crear una pàgina d’aterratge. Aquesta pàgina tindrà un formulari on la gent s’anirà apuntant per rebre els vostres butlletins.

Un cop aneu afegint contactes, també podreu gestionar aquests contactes i crear formularis al menú de la secció.

Mailchimp també ofereix múltiples possibilitats perquè la vostra audiència vagi creixent, dia a dia, automàticament. Per gaudir d’aquestes opcions heu d’anar ‘Audience’, ‘Manage Audience’ i ‘Signup forms’. En concret, Mailchimp ofereix aquestes 4 possibilitats:

  • Form builder: Amb aquesta opció podreu crear formularis, amb diferents camps, perquè la gent s’apunti a la llista de correu.
  • Embedded forms: Mitjançant aquesta opció Mailchimp t’ofereix cinc formularis ja fets, amb el seu codi HTML per inserir-los on volgueu.
  • Subscriber pop-up: Amb aquesta opció Mailchimp us ofereix un codi perquè l’afegiu a la vostra pàgina web, i aparegui una finestra emergent
  • Form integrations: L’última opció serveix per connectar diferents tipus de formulari com Wufoo o Squarespace.

També podreu integrar formularis mitjançant Facebook i Tablet forms.

Un cop tingueu la vostra llista de subscriptores, podeu fer el vostre primer enviament del butlletí, o amb paraules del MailChimp, crear una campanya. Per això, hem de clicar a Create Campaign o dirigir-nos a la secció Campaign del menú principal.

Primer de tot haureu de seleccionar quin tipus de butlletí voleu enviar. Les opcions són les següents:

  • Crear una campanya regular, amb un butlletí HTML i un butlletí de text. Això enviaria un butlletí electrònic amb disseny HTML i un altre butlletí electrònic de només text en el cas que el navegador de l'usuari no pugui llegir el butlletí HTML.
  • Crear només un butlletí de text simple, sense format ni html.
  • Crear una campanya dinàmica, amb diferents elements condicionals com el millor dia per eviar-ho, el millar assumpte de correu.
  • Crear una campanya lligada a una subscripció RSS, una opció deal quan voleu enviar un butlletí electrònic amb les últimes notícies del vostre bloc, en cas que tingueu RSS.

Un cop heu seleccionat el tipus de butlletí, heu de seguir els passos que us van indicant. Es un procés dividit en cinc passes diferents, com podeu veure en l'indicador superior de la pàgina. Podeu anar navegant per les diferents passes fent servir aquesta barra o fent servir els botons Back (anterior) o Next (següent).

Les passes que haurem de fer són:

  • Escollir llista: Podem escollir entre una de les llistes que tinguem (si en tenim més d'una) o seleccionar una part de la llista. Per exemple, podem escollir d'una llista de tota Catalunya, a tots els nostres contactes de Tarragona.
  • Definir la informació. En aquesta secció definim:
    1. Name your campaign: El nom de la nostra campanya és una dada interna que ens serveix a nosaltres per diferenciar els diferents butlletins que enviem per fer-ne seguiment, analitzar les estadístiques, etc.
    2. Message subject: És l'assumpte del correu que rebran els nostres subscriptors. Si havíem definit un assumpte per defecte, aquest camp ens apareixerà ple.
    3. From name: És el nom del remitent, de la persona o associació que envia el missatge
    4. Reply-to email: És el correu on arribaran les respostes que la gent pugui fer al nostre butlletí.
  • Escollir la plantilla: Aquí haureu de seleccionar com voleu repartir la informació en el vostre butlletí (columnes horitzontals, columnes verticals, etc). Quan ho seleccioneu, us sortirà una vista preliminar de com es veurà el vostre butlletí, tant a l'ordinador com en un telèfon mòbil.
  • Disseny de la campanya: Primer hem d'escollir una plantilla per al nostre butlletí. Podem fer servir l'auxiliar de creació de plantilles (Design Genius) o bé escollir d'entre una de les plantilles ja dissenyades que ens ofereix MailChimp (Templates). N'hi ha moltes per escollir!
  • Incloure el contingut: Heu de substituir tot el text que apareix en anglès pel nostre text. Fixeu-vos en cada una de les parts, ja que hi ha text definit per a la capçalera, text per al peu, etc. Només cal clicar sobre cada una de les caixes per afegir el nostre contingut! També podeu personalitzar la plantilla amb les nostres pròpies imatges! Si la plantilla us ofereix massa caixes podeu eliminar-les. Fixeu-vos en els botons que apareixen al passar el ratolí per sobre! Un cop hagueu adaptat el disseny del vostre butlletí podeu, abans d'avançar, desar-lo com a plantilla personalitzada. Per fer això, només heu de clicar al botó Save to “My Templates”.
  • El següent pas és repassar el contingut per l'enviament en format de text pla. Recordeu que amb aquesta eina les vostres subscriptores poden escollir amb quin format llegiran el vostre butlletí, ja que hi ha correus que tenen problemes per llegir correctament les plantilles html (com les que hem treballat en la part anterior). Recordeu repassar que no hagi quedat cap text en anglès!
  • En l'últim apartat trobeu un resum de les diferents opcions que hem anat treballant. Si voleu modificar alguna cosa, aquesta és la vostra última oportunitat de fer-ho!
  • Al final de la pàgina trobeu els botons que us permetran enviar el vostre butlletí: podeu enviar-ho ara (Send Now) o programar l'enviament per a més endavant (Schedule).

Una de les opcions que incorpora aquesta eina és la de fer un seguiment de la campanya. Podeu veure quin nombre de correus s'han obert, quins subscriptors llegeixen els vostres correus i quins no ho fan mai. D'aquesta manera podeu saber quin impacte tenen els vostres correus, i depurar la vostra base de dades de contactes.

Per accedir a l'apartat de seguiment de les campanyes enviades, només hem d'anar a l'opció Reports que trobem en el menú superior. Hi trobarem un llistat de les campanyes enviades, tenen un botó al costat anomenat View Report. Clica-hi si vols saber quin seguiment tens! Aquesta eina ens ofereix moltes més funcions, com l'enviament de respostes automàtiques quan algú contesti el correu que li hem enviat i opcions per compartir a les xarxes socials. Si t'ha entrat la curiositat, explora, descobreix-les i treu tot el profit de MailChimp!

field_vote: 

Què és i com funciona Mastodon, l'alternativa si marxeu de Twitter

Imatge principal a portada: 
Espai per tootejar a Mastodon, que seria l'equivalent a tuitejar. Font: Ehécatl Cabrera (Wikimedia commons)
Autor/a: 
Xavi Aranda / Carla Fajardo
Resum: 

Mastodon és una xarxa social descentralitzada i de programari lliure on es fan 'toots' en comptes de 'tuits'.

Twitter no passa pel seu millor moment. La dimissió de centenars de persones treballadores perquè el nou propietari de la xarxa, Elon Musk, els va obligar a comprometre's a treballar jornades llargues a alta intensitat se suma a la meitat de la plantilla que ell mateix va acomiadar després de fer fora diverses persones de la direcció.

Imatges secundàries: 
Espai per tootejar a Mastodon, que seria l'equivalent a tuitejar. Font: Ehécatl Cabrera (Wikimedia commons)
Subtitols: 
Què és Mastodon?
Instàncies com a sales de conversa
L’univers confederat Fediverse
Mastodon com a Xarxa social descentralitzada
Escollir la instància
Línies de temps de la instància i línies de temps federades
Toots, respondre, impulsos i favorits
Aplicacions per a dispositius mòbils
Continguts: 

Mastodon és una xarxa social de microblog que va ser creada l’any 2016 per Eugen Rochko. És pràcticament igual que Twitter però amb unes diferències claus:

  • Permet publicar missatges de fins a 500 caràcters.
  • El servidor està descentralitzat.
  • No hi ha publicitat.
  • El codi de conducta l’estableix la pròpia comunitat, que pot expulsar-vos si així ho decideix.

Com qualsevol eina de microblog, Mastodon disposa de:

  • Línies de temps per veure les publicacions. Els missatges es visualitzen en ordre cronològic.
  • Publicació de continguts. Es poden compartir missatges de text, vídeo i enquestes.
  • Persones usuàries. La gent es pot seguir, enviar missatges, missatges privats etc.

Aquesta xarxa social va ser desenvolupada sota llicència de programari lliure. El codi de la xarxa social està disponible al rebost de GitHub.

Mastodon és una xarxa social amb una característica molt important. L’aplicació servidor de la xarxa social es pot instal·lar en qualsevol servidor. Aquesta instal·lació rep el nom d'instància. Qualsevol persona que disposi d’un servidor propi o tingui accés a un servidor, podrà instal·lar l’aplicació servidor de Mastodon, ja que el codi està disponible per a tothom.

Per posar un exemple concret, Mastodont.cat és una instància de Mastodon. L’usuari @spla és qui va instal·lar Mastodon en un servidor propi o que hi tingui accés. Així està estipulat a la pàgina principal de Mastodont.cat.

En el cas de Mastodon.social és la instància de Mastodon gestionada pel seu desenvolupador, Eugen Rochko.

Ve de les paraules ‘Federation Universe’. És una xarxa de xarxes socials lliures i descentralitzades. Dins d’aquesta federació de xarxes socials hi ha: Plreoma, GNUsocial i Mastodon. També en formen part eines lliures com Pixelfed (imatges), Funkwhale (música), Peertube (vídeo) o Plume (blog).

La característica principal de Fediverse és el seu protocol de comunicació, l’Activity Pub. Aquest protocol possibilita que una persona usuària de Mastodon pugui comunicar-se amb una persona usuària de GNUSocial o altres persones usuàries d’altres xarxes socials i eines digitals federades a Fediverse.

A diferència d’altres xarxes socials, qualsevol persona usuària de Twitter no pot comunicar-se amb qualsevol persona usuària de Facebook o Youtube. En canvi a Mastodon sí.

Mastodon és una xarxa social descentralitzada. Això significa que les instàncies de Mastodon no estan allotjades en un servidor o en un grup de servidors d’una mateixa persona o empresa. Cada instància pot residir en qualsevol servidor, sigui de qui sigui.

Com que Mastodon és una xarxa social federada i utilitza el protocol de comunicació Activity Pub, totes les persones usuàries de qualsevol instància poden comunicar amb altres persones usuàries d’altres instàncies.

Abans de registrar-se com a persona usuària, cal escollir bé la instància en la qual ens volem comunicar. Mastodon té la característica d’utilitzar un registre de persona usuària per a una instància. Aquell registre no serveix per a altres instàncies.

Si es vol accedir a una altra instància, caldrà fer un altre registre, i llavors la persona tindrà diferents comptes per a cada instància.

Recordeu que encara que estigueu registrat en una altra instància, podreu comunicar-vos amb les persones membres d’una altra instància que no sigui la vostra. Més endavant podreu migrar el compte de persona usuària a una altra instància.

A la pàgina joinmastodon.org hi ha un llistat de cada instància. Podeu escollir la instància que més us interessi. En el cas que vulgueu canviar-vos d’instància, hi ha la possibilitat de migrar el compte.

Per registrar-se a la instància que heu seleccionat heu d’anar a la seva pàgina, i indicar el nom de persona usuària i el correu electrònic associat. Mitjançant el registre, haureu d’indicar si esteu d’acord amb les normes de la instància.

Cada administrador o administradora de cada instància haurà d’aprovar aquesta sol·licitud. Un cop aprovada ja sou dins Mastodon. El vostre compte tindrà el següent format de nom: @nom_personausuària@nom_instància

Si entreu a la instància de Mastodon en la qual us heu registrat, veureu dues línies de temps.

  • Una línia de temps és de la instància on en la qual us heu registrat. En aquesta línia de temps veureu totes les publicacions de les persones usuàries que en formen part.
  • La segona línia de temps és la línia de temps federada. En aquesta línia de temps veureu publicacions d’altres persones usuàries. Aquestes persones usuàries són comptes seguits per les persones que formen part de la instància on us heu registrat.

Dins de la instància de Mastodon en la qual heu aterrat podreu publicar contingut. Publicar un contingut a Mastodon és conegut com a publicar un toot. Podeu publicar textos de fins a 500 caràcters.

En el cas que hi afegiu un enllaç, l’enllaç redueix el nombre de caràcters. En el cas de les imatges o vídeos que s’adjunten, no redueixen el nombre de caràcters. També es pot contestar a una publicació d’una altra persona usuària.

Com a Twitter, a Mastodon també podeu categoritzar les publicacions per etiquetes. Si cliqueu sobre l’etiqueta, podreu veure totes les publicacions que s’hi han guardat.

Compartir una publicació d’una altra persona usuària és conegut com a donar un impuls. Un cop impulsada la publicació, les altres persones que us segueixen veuran la publicació. A part de publicar contingut i compartir-lo, també podeu marcar publicacions favorites.

Com que Mastodon és una xarxa social lliure, descentralitzada i de programari lliure, les aplicacions per connectar-se a aquesta xarxa des d’un dispositiu mòbil també ho són. Aquestes són algunes de les aplicacions per connectar-s'hi.

field_vote: 

8 mitjans del Raval de Barcelona gestionats per col·lectius i veïnes del barri

Imatge principal a portada: 
El gat de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona. Font: Marc Lozano (CC BY-NC-ND 4.0)
Resum: 

El teixit comunicatiu del barri està al servei de les entitats i de les persones.

Els agents comunicadors van molt més enllà dels mitjans tradicionals i a través de la comunicació associativa podem enfortir les nostres entitats.

Concretament, al barri del Raval de Barcelona, hi ha diversos projectes de comunicació gestionats per veïnat, col·lectius i entitats, que es posen al servei de les necessitats de l'entorn, que s'interrelacionen, i que lluiten contra els estereotips que sovint els mitjans projecten sobre les realitats que hi tenen lloc.

Fem un recull d'alguns d'aquests mitjans.

Imatges secundàries: 
El gat de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona. Font: Marc Lozano (CC BY-NC-ND 4.0)
Subtitols: 
Periódico del Raval
Revista Masala
Ràdio Ciutat Vella
Ràdio Rambles
Ràdio Xamfrà
Ravalmèdia
Butlletins
Altres
Continguts: 

El Periódico del Raval és una publicació mensual en paper i en pdf dirigida per Javier Alegria. Es distribueix a equipaments i espais socials del barri o es pot rebre via correu electrònic mitjançant la subscripció.

Hi trobareu articles d'opinió i notícies sobre col·lectius del barri, algunes fetes per veïnes col·laboradores.

És bilingüe, i cada dos mesos inclou articles en urdú, tagal, àrab i bengalí, traduïts per entitats col·laboradores.

Se sosté amb espais publicitaris que contracten col·lectius i començos del barri per promocionar-se.

Per col·laborar-hi podeu escriure a xavialegria@gmail.com.

La Revista Masala feia informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella en format digital i en paper. Es mantenia gràcies a les col·laboracions i estava oberta a propostes temàtiques, i també a suggeriments respecte a la distribució.

La podíeu trobar a espais socials, culturals i gastronòmics, i se sostenia gràcies als anuncis de comerços i col·lectius del barri.

Ja no està en actiu per falta de recursos, però la incloem en la llista per posar en valor la seva feina i perquè mai se sap quan pot tornar a la càrrega. No seria la primera vegada que ressorgeixen.

Ràdio Ciutat Vella és una plataforma radiofònica creada per l'Associació de Veïns del barri del Raval per denunciar situacions que afectaven el veïnat. Continua amb el seu esperit crític però ha ampliat la programació a la cultura i l'entreteniment.

Estem obertes a propostes de programes a través de radio@radiociutatvella.es.

Ràdio Rambles està gestionada per la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i se centra en continguts relatius a iniciatives socials de l'ecosistema d'aquest punt de la ciutat. Es fa des d'un quiosc de la Rambla uns dies determinats al mes i es pot escoltar en línia.

Les propostes s'han d'enviar a través d'una convocatòria i han de passar per un procés de selecció.

Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval, té un espai radiofònic per a joves del barri amb l'objectiu de potenciar la creativitat i fer amistats. Els programes es poden escoltar a través d'Ivoox.

Per participar-hi podeu escriure a xamfra@xamfra.net.

La cooperativa Colectic ofereix l'espai radiofònic Ravalmèdia a entitats, col·lectius i persones del barri que vulguin expressar-se experimentant amb aquesta tecnologia.

Hi ha participat el grup de persones grans de La Mediateca del Raval i entitats com Fundació Àmbit Prevenció.

Es pot escoltar a través de la web del projecte.

Hi ha dos butlletins electrònics al barri: el Raval Km0 de la Fundació Tot Raval i el d'Amics de la Rambla. El primer comunica activitats i convocatòries de Ciutat Vella i continguts sobre salut, cultures i intereligiositat; i el segon, temàtiques d'interès veïnal.

Els dos són mensuals, i el segon s'imprimeix també en paper trimestralment. En els dos casos es reben per correu electrònic mitjançant subscripció gratuïta.

Podeu fer arribar propostes al butlletí de Tot Raval escrivint a comunicacio@totraval.org. EN el cas d'Amics de la Rambla, heu d'escriure a info@amicsdelarambla.cat.

Hi ha altres mitjans que gestionen o van dirigides a entitats i veïnes del barri, però que no són d'abast local, com poden ser The Filipino Expat, un mitjà digital i en paper dirigit a persones d'origen filipí que viuen a paos europeus, o com ara Quèdequè, agenda del texit associatiu de Barcelona.

També Xarxanet.org, una web plural gestionada per entitats, es redacta per la cooperativa Colectic, i beu de la realitat associativa del barri i del seu teixit comunitari.

field_vote: 

56 ràdios comunitàries

Imatge principal a portada: 
Una persona apujant el volum d'un receptor de ràdio antic. Font: Nicholas Githiri (Pexels)
Resum: 

Aquests mitjans són altaveus de la diversitat a través de la participació de la comunitat.

Les ràdios comunitàries són altaveu de persones, col·lectius i entitats per visibilitzar projectes, fer incidència política o expressar-nos lliurement.

La digitalització i el segle XXI han potenciat el format de l'àudio amb els pòdcasts. Substituint les ones electromagnètiques per la xarxa, es corre el risc de la sobreinformació, la individualització i la reducció de l'abast. Tot i així, la majoria de ràdios comunitàries s'han adaptat al format digital.

Imatges secundàries: 
Una persona apujant el volum d'un receptor de ràdio antic. Font: Nicholas Githiri (Pexels)
Subtitols: 
L'Hospitalet, El Prat i Esplugues de Llobregat
Ciutat Vella (Barcelona)
Sants-Montjuic (Barcelona)
Gràcia i Eixample (Barcelona)
Nou Barris (Barcelona)
Horta-Guinardó (Barcelona)
Sant Andreu (Barcelona)
Sant Martí (Barcelona)
Continguts: 

Ràdio PAH Ciudad Hospitalet: Aquesta ràdio està liderada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'aquest municipi. Parlen de la problemàtica de l'accés a l'habitatge, però també d'altres moviments veïnals i de qualsevol tema que interessi o afecti les veïnes.

Ràdio Des dels blocs: Neix d'un procés de creació col·lectiva als blocs de La Florida liderat per LaFundició. Hi reflexionen sobre tot el que té a veure amb el barri: des de l'habitatge, a l'espai públic passant per l'exclusió social i les cures.

Esplugues FM: És una emissora cultural i comunitària creada per persones apassionades del món radiofònic per tal de fer divulgació cultural. Formen part de l'Avenç Centre Cultural i tenen la voluntat de donar suport a entitats i artistes locals.

Ràdio Kinderland: És un programa de ràdio gravat al Born Centre Cultura per un grup d'infants liderats per una professora d'alemany.

Espai Avinyó - Llengua i Cultura: Neix en el marc del programa d'interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona. Visibilitza iniciatives interculturals a través de diàlegs i reflexiona sobre la diversitat cultural en tots els àmbits.

Paradigma Mur: S'emmarca en un programa d'activitats del Born Centre de Cultura i Memòria i reflexiona sobre la idea dels murs contemporanis arran del que va dividir la capital alemanya i l'impacte que va tenir enderrocar-lo.

Bornlab sonor: Es tracta d'un pòdcast trimestral del programa de mediació comunitària del Born Centre de Cultura i Memòria. Consisteix en un procés d'exploració sonora a diferents parts del Casc Antic a través de l'escola activa del territori.

Ràdio Àfrica Magazine: És un programa de ràdio que explora la música com a discurs per comprendre la realitat a través d'entrevistes, lectures o sessions de DJ.

Etnoscòpic: En el marc del festival d’arts multicisplinàries al voltant de l’etnologia sorgeixen aquests pòdcasts que barregen arts, context i tecnologia, i que són difícilment classificables.

Ràdio Paquita: És projecte de ràdio de dones i feminista de La Bonne. S'hi han emès diversos pòdcasts sobre vivències diverses que afecten les dones com el racisme, el cicle menstrual o el discurs científic cisheteropatriarcal.

Ràdio Xarxa Comunitats de Memòria: Es tracta d'un únic pòdcast dinamitzat per LaFundició en el marc del programa Cultura Viva de l'ICUB amb la voluntat de posar en comú el passat de Barcelona a través de processos col·lectius de creació cultural.

Santa Mònica Ràdio: És un pòdcast setmanal que es fa la Sala Bar de l'Arts Santa Mònica gestionat per artistes residents i obert a la participació de totes les persones treballadores del centre i on es reflexiona dels processos menys visibilitzats de l'art contemporani.

Fuerzas especiales: És el primer projecte de pòdcast del Festival Grec i crea un espai de conversa sobre les arts escèniques.

Ràdio Esdeveniments: Es tracta d'una iniciativa itinerant per gravar esdeveniments als barris que per ara ha tingut lloc al CCCB, al Raval de Barcelona.

Ravalmèdia: És la ràdio comunitària de la cooperativa Colectic, que està oberta a la participació del veïnat, i que acull, entre d'altres, el programa 'El lado oscuro del Raval', de Fundació Àmbit Prevenció.

Raval Bzzzbip: És un projecte sonor experimental liderat per Antònia Folguera.

Ràdio Ciutat Vella: La ràdio comunitària del districte va néixer de l'Associació de Veïnes del Raval per denunciar les situacions que les afectaven, i ara manté l'esperit social, però també s'ha obert a la cultura i a l'entreteniment.

Dublab.es: És la seu barcelonina d'una plataforma de ràdio dels Estats Units i treballen per divulgar continguts i esdeveniments del món audiovisual.

Ràdio City Sound: Es tracta d'un programa de ràdio en el marc d'unes jornades on diverses persones expertes van reflexionar sobre els imaginaris de la ciutat a través del so digital.

Ràdio Web MACBA: És el projecte radiofònic del MACBA per experimentar reflexionant sobre les interseccions entre art, pensament crític, activisme, filosofia i creació sonora.

TechMex: És un programa de tecnopolítica liderat per Efraín Floglia emès en el marc del programa de ràdio independent 'Carne cruda'.

Ràdio Rambles: És un espai radiofònic amb la voluntat de donar altaveu a les veïnes, entitats, institucions, esdeveniments i comunitat que comparteixen l'espai de Les Rambles.

Hijxs de boomers: És un pòdcast sobre masculinitats i feminismes.

Ràdio Escola en Residència: Es tracta del projecte radiofònic sorgit del projecte educatiu que construeixen cada any el CCCB i l'Institut Miquel Tarradell.

EH! XRCB!: Aquest és el resultat del taller conjunt de Ràdio Africa Magazine i la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona organitzades al CCCB i dirigides a joves.

Àfrica On Air: Es tracta d'un viatge a través dels ritmes populars del continent africà sorgit de la col·laboració entre Radio África Magazine i el Festival Grec.

Politècnics Networking Ràdio: És un projecte que vol apropar la Formació Professional al món laboral a través de testimonis de l'alumnat dirigits a les empreses.

La Comunitària: És una ràdio experimental que neix de la XRCB.

Radio CAVaret: És un espai per a la paraula, les arts vives radiofòniques i el "sudakafuturisme" sorgit de les Residències Balandra.

Ràdioactius: És una radio vinculada al Plan de Desenvolupament Comunitari del Poble-sec i que funciona de forma assembleària per visibilitzar projectes i problemàtiques que es donen al barri.

Tesla FM: És una ràdio experimental enfocada a l'art sonor.

Ràdio Pájaros: És una comunitat de músics que dialoguen sobre la tradició i la creació.

Ràdio Hostafrancs: És un mitjà gestionat per l'Associació de la Ràdio Comunitària d'Hostafrancs que s'enfoca en la comunicació local i la divulgació cultural al barri.

Ràdio ZZ: És el projecte radiofònic del Cinema Zumzeig i vol ser un "cinema per a les orelles" amb debat cultural i pensament crític.

Ona de Sants-Montjuïc: És una emissora local que va néixer al 1985 des d'un taller de ràdio a l'Ateneu Popular de Sants, però que no ha perdut el seu caràcter popular a través de la participació de les persones voluntàries.

Comsoc - Comunicació Social: Es tracta d'una cooperativa que es dedica a l'educació a través de la ràdio amb infància i juventut. Fan programes per estimular el pensament crític i per a la justícia social.

Sombras Extravagantes: És un pòdcast sobre cinema.

La Mosca TV: És un mitja autogestionat amb la intenció de crear una contrahegemonia per "donar veu a aquelles persones i col·lectius que, normalment, no en tenen".

Ràdio Farró: És un programa que sorgeix al Centre cívic Vil·la Urània i que se centra en parlar dels temes que afecten les veïnes del barri.

Ràdio Trinijove: Aquesta ràdio l'ha impulsat la Fundación Privada Trinijove que treballa per la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat.

Ràdio TriniSound: És un projecte de l'Institut Escolta Trinitat Nova que treballa la ràdio des de dins de l'aula però amb una mirada comunitària.

RàdioActiva: És una ràdio creada per la comunitat educativa a l'escola Prosperitat en la qual hi participen famílies, alumnat i personal.

Orgull Ràdio: És el primer programa de ràdio LGTBI i està liderat per una associació.

Boca Ràdio: És una emisora gestionada per l'Associació Juvenil Boca Ràdio que treballa per a la transformació social

Ràdio Canòdrom: És un espai radiofònic del Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica destinat a divulgar els projectes i acitvitats vinculades a l'espai en el qual hi participen entitats, col·lectius i veïnes.

KràdioK: És el programa de ràdio que fa les participants del projecte KMK de Fundació Salut i Comunitat, que són joves en situacions d'addiccions i diagnòstic de salut mental.

D9ràdio: És una emisora independent i comunitària gestionada per una associació juvenil que té la vocació de ser un taller de ràdio per futures comunicadores i de ser altaveu de les iniciatives del barri.

L'Altre: Es tracta d'uns pòdcasts fets en el marc de L’Altre Festival es un encuentro cultural internacional que promueve la colaboración entre dos sectores: las Artes Escénicas y la Salud Mental.

Ràdio Fabra: Es tracta de la ràdio pública del recinte Fabra i Coats destinada a dinamitzar la difusió de tot allò que hi passa.

Ràdio Decidim: És una comunitat que parla sobre innovació democràtica i sobre la plataforma Decidim.

GuifiRàdio: És un recull radiofònic de novetats, resportatges i entrevistes a membre de la xarx de teclecomunicacions lliure Guifi·net.

Gran Via Ràdio / Ràdio Sant Martí: És una ràdio impulsada per professionals de la comunicació que ha evolucionat en una emisora cultural i comunitària de proximitat gestionada per una associació.

Ràdio Maconda: És un projecte amb seu a la Biblioteca Gabriel García Márquez per a la difusió cultural.

La Isidreta Ràdio: Aquesta ràdio neix al Casal de l'Isidret amb la voluntat de ser una eina comunitària a través de la informació, la denúncia i la difusió cultural, entre d'altres.

Taula: És un espai de debat i entrevistes per reflexionar sobre la cultura i les ciències socials al Mediterrani.

Ràdio Icària Lliure: És una ràdio comunitària creada per l'Associació Cultural Els Fumats que treballa al barri per formentar els valors del socialisme, la igualtat, la germanor i la solidaritat.

field_vote: 

Guia per escollir el domini de la vostra web

Imatge principal a portada: 
Una il·lustració de la pantalla d'un ordinador. Font: Coffee Bean (Pixabay)
Resum: 

Totes les claus sobre aquets element que us identificarà a la xarxa i fora d'aquesta.

El domini és el nom que triem per la nostra web i que ens identificarà per mostrar-nos al nostre públic.

Us expliquem tot el que cal saber sobre aquest element i com fer una bona tria a partir d'una guia de Pangea, una organització que treballa per fer arribar un internet ètic i solidari a les entitats socials.

Imatges secundàries: 
Una il·lustració de la pantalla d'un ordinador. Font: Coffee Bean (Pixabay)
Subtitols: 
Què és un domini
Nivells
Consells
I ara què?
Continguts: 

El domini és el nom que facilitarà l'accés a la nostra pàgina web i que ens donarà una identitat digital. Per tant, ha de ser curt, clar i fàcil de recordar, i ha d'estar directament relacionat amb el nom de la nostra entitat o projecte.

El Sistema de Noms de Domini (DNS) s'encarregarà de traduir aquest domini en la direcció IP (Protocol d'Internet), una xifra que identifica un dispositiu a l'hora de comunicar-se en xarxa.

És a dir, que el DNS tradueix el domini, en llenguatge humà, a la IP perquè ho entengui la màquina.

El registre de dominis es fa a través d'entitats o empreses registradores que actuen com a majoristes de dominis.

Qualsevol persona pot registrar un domini i ser-ne, en conseqüència, propietària.

Pangea, per exemple, s'encarrega de gestionar els dominis de les seves sòcies.

Un domini té diversos nivells i està format per diferents etiquetes separades per punts.

El primer nivell o nivell superior correspon a l'etiqueta situada més a la dreta. Els dominis de primer nivell es divideixen en dominis de país com .fr, .es o .ad, i dominis genèrics que es van crear per representar categories de noms i organitzacions com són .org, .gov o .edu.

Els dominis de segon nivell són els que es creen en relació amb el nom o projecte de l'entitat.

Els de tercer nivell es col·locarien a l'esquerra dels de segon nivell i crearien un subdomini, per exemple, www.grups.pangea.org.

Per triar el domini de primer nivell, cal tenir en compte la nostra missió i visió, els nostres valors, la nostra ubicació i les nostres necessitats.

Depenent de si ens interessa més destacar la nostra ubicació, el nostre sector d'activitat o l'àmbit social i la nostra governança, escollirem entre els següents:

  • .org/.ong/.coop/.com: El domini .org és el més utilitzat per a organitzacions i associacions en contraposició a l'extès .com, que s'utilitza per a activitats comercials. El .ong els utilitzen les organitzacions no governamentals i van enllaçats als valors ètics i solidaris. El .coop és estrictament per a cooperatives.
  • .es/.cat/.barcelona: Si us voleu identificar amb la ubicació, podeu fer servir aquests dominis de primer nivell segons el lloc que us representi.
  • .app/.net/.online/.education/.eco: Hi ha cada vegada més dominis de primer nivell sectorials. Si us enfoqueu a l'àmbit digital disposeus d'alguns com .app, .net o .online; si us dediqueu a l'educació, hi ha .education; o podeu utilitzar el .eco per a temes mediambientals.

N'hi ha molts més que podeu investigar, però heu de tenir en compte que no tenen tots el mateix preu i que alguns tenen restriccions. Per exemple, el .edu és només per a universitats i el .gov, per a governs.

Un cop teniu el domini registrat, us caldran almenys un parell de servidors perquè l'allotgin i el facin funcionar. Aquest servei és el que donen proveïdors com Pangea, a més d'encarregar-se d'administrar i renovar el domini, que acostuma a ser anual.

field_vote: 

Crea formularis amb Google Forms

Imatge principal a portada: 
Il·lustració d'un qüestionari i d'una mà omplint-lo. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Resum: 

Fer enquestes i qüestionaris us pot servir per fer inscripcions, avaluar projectes o recollir informació internament.

Formularis de Google o Google Forms és una de les eines més intuïtives per fer enquestes i qüestionaris.

Ens poden servir a nivell extern per fer inscripcions i avaluacions de projectes per tal de recollir un 'feedback', o a nivell intern, per fer-nos preguntes, recollir preocupacions o conèixe'ns més.

Imatges secundàries: 
Il·lustració d'un qüestionari i d'una mà omplint-lo. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Subtitols: 
Crea el teu formulari
Edita les preguntes
Configuració
Envia el formulari
Comprova les respostes
Continguts: 

Per crear el vostre formulari de Google Forms haureu d'accedir a Formularis de Google i iniciar sessió amb el vostre compte de Gmail, o bé accedir-hi des del menú de Google Drive del vostre correu.

Un cop a dins, haureu de seleccionar el símbol '+' acompanyat d''En blanc' i us apareixerà la plantilla del formulari.

El primer que haureu d’indicar és el seu títol i una introducció general.

Per defecte, ja apareixerà una primera pregunta que podreu definir omplint els camps següents:

  • Títol de la pregunta.
  • Tipus de pregunta. Podrem triar entre:
    • Resposta breu
    • Paràgraf: si voleu que hi hagi més espai per respondre.
    • Diverses opcions: la persona usuària podrà triar entre diverses respostes.
    • Caselles: es podrà triar una sola resposta d’entre diverses possibilitats.
    • Desplegable: la persona usuària podrà triar una resposta dins d’una llista desplegable. S’usa quan les múltiples respostes són massa nombroses per mostrar-les alhora.
    • Escala: la persona usuària triarà un valor, per exemple, una valoració de l’1 al 5.
    • Graella de selecció múltiple: ens permet crear una taula amb diversos ítems per tal que la persona usuària triï, per a cadascun d’ells, una resposta d'entre diverses possibilitats.
    • Data: quan la resposta ha de ser una data.
    • Hora: quan la resposta ha de ser una hora.

També podrem fer que la pregunta sigui de resposta obligatòria marcant la casella 'Obligatòria', de manera que els destinataris no podran enviar el formulari si no la responen.

Un cop editada la primera pregunta, en podrem anar afegint més prement 'Afegeix una pregunta' al menú de la dreta. Des d'aquest menú, també podreu afegir una foto o un vídeo, i una secció per diferenciar blocs de preguntes.

A sota de cada pregunta trobareu les icones per esborrar-les i per duplicar-les.

Respostes lliures

Com hem vist, podem incloure preguntes de resposta oberta (resposta breu i paràgraf) que demanaran a la persona usuària una resposta de text lliure.

Aquest tipus de preguntes no ens permetrà fer gràfiques ni càlculs a l’hora d’analitzar els resultats però ens pot proporcionar una informació molt valuosa atès que no estem limitant en absolut la resposta de la persona usuària, que podrà lliurement comunicar-nos les seves opinions.

Respostes tancades

També podem incloure respostes tancades com ara les de selecció múltiple, quadres de verificació i llistes. En aquests casos, apareix per defecte una primera opció (opció 1) en què escriurem la primera de les respostes que vulguem proposar a l’usuari.

Un cop fet això, podreu anar afegint tantes opcions de resposta com vulgueu fent clic al camp que apareix sota l’opció que acabem d’editar. Si volem eliminar-ne alguna, clicarem la creu que apareix al costat de cada opció de resposta.

Google Forms també ens permet incloure, en aquests casos, un camp de text lliure per si la persona usuària no està d’acord amb cap de les opcions de resposta que li proposem. Si volem incloure aquesta opció caldrà que marquem 'Altres'.

Respostes desplegables i seccions

Les respostes de tipus desplegable us permeten, a més, fer que la persona usuària salti a una secció determinada del formulari en funció de la resposta que triï.

Per crear diverses pàgines, caldrà que cliquem 'Afegir secció' al menú de la dreta. Un cop tinguem diverses seccions creades, ja podrem marcar l’opció 'Ves a la secció segons resposta' i, per a cadascuna de les opcions que proposem, indicar la pàgina de destí.

Respostes d'escala

Les respostes d’escala s’usen generalment per fer que l’usuari puntuï el seu grau d’acord o desacord amb la pregunta plantejada. Podem triar les puntuacions permeses, l’interval mínim de les quals serà del 0 al 3 i el màxim del 0 al 10.

Quadrícula

Finalment, la quadrícula és útil quan tenim diversos ítems que volem que la persona usuària avaluï.

Disseny del formulari

Podreu editar la forma en què les persones destinatàries veuran el formulari. Per fer-ho, premereu l’opció 'Personalitzar tema' al menú superior. S'obrirà un menú nou on podreu triar la tipografia, el color i personalitzar-lo amb una imatge de fons.

Si voleu anar veient l’aspecte que presentarà el vostre formulari, podeu clicar la icona de l'ull que apareix al costat de 'Personalitzar tema'.

Un cop hàgiu acabat de dissenyar el vostre formulari, l'haureu de configurar des de la pestanya 'Configuració' que trobareu al menú superior.

Qüestionari

Des d'aquí podreu configurar el formulari com a qüestionari, una opció que us permet que les persones usuàries vegin si han introduït respostes incorrectes, correctes o rebre puntuacions atorgant punts a cada pregunta que es respongui correctament.

Es pot seleccionar que es publiquin les qualificacions al moment o que les rebin després de ser revisades manualment per la persona administradora.

Respostes

Des de la configuració també es pot seleccionar recopilar els correus electonics de les persones enquestades, envia'ls-hi una còpia de les seves respostes o permetre modificar les respostes després d'introduir-les.

Presentació

Des d'aquest apartat es pot decidir si voleu mostrar la barra de progrés, si voleu personalitzar un missatge que confirmi l'enviament o si voleu mostrar les preguntes en ordre aleatori. També si voleu compartir els resultat amb les persones enquestades, entre d'altres.

A més, des de l'apartat 'Valors predeterminats', es pot predeterminar que es guardin els correus electrònics i que les respostes siguins obligatòries en tots els formularis.

Per enviar el formulari veure un botó que està a la franja superior a la dreta. Si el cliqueu veureu diferents opcions per compartir el formulari. El formulari el podreu enviar per correu electrònic, copiar l'enllaç del formulari i enviar-lo per les xarxes socials o eines de missatgeria instantània o inserir-lo en una pàgina web mitjançant el seu codi embed.

Les persones destinatàries només hauran d’omplir el formulari amb les seves respostes i enviar-lo prement el botó 'Enviar' que apareixerà després de la darrera pregunta.

Un cop enviat, les respostes quedaran automàticament incorporades en un full de càlcul que durà el nom que haguem assignat al nostre formulari i que podrem descarregar.

Des de la pestanya 'Respostes', podem visualitzar un gràfic de cada resposta des de l'apartat 'Resum', podeu visualitzar les respostes segons cada pregunta des de l'apartat 'Pregunta', i veure totes les enquestes des de l'apartat 'Individual'.

A dalt a la dreta trobareu l'opció 'No s'accepten preguntes', que podeu seleccionar un cop es taqui el formulari i personalitzar el missatge que rebran les persones usuàries quan intentin entrar.

field_vote: 

8 claus bàsiques per a les vostres xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Un mòbil amb un menú amb algunes xarxes socials. Font: Tracy le Blanc (Pexels)
Resum: 

Les xarxes han esdevingut un canal imprescindible de comunicació per a les entitats i sovint es veuen abocades a gestionar-les sense conèixer com treure'n el màxim partit.

Les xarxes socials s'han tornat canals de comunicació imprescindibles per a les entitats socials per tal d'arribar a la seva audiència i comunicar les seves accions.

Sovint la falta de recursos fa que la tasca de gestionar-les recaigui sobre persones que no tenen els coneixements ni el temps per treure'n el màxim profit.

Per això, fem un recull amb claus bàsiques perquè tingueu èxit.

Imatges secundàries: 
Un mòbil amb un menú amb algunes xarxes socials. Font: Tracy le Blanc (Pexels)
Subtitols: 
Ras, curt i necessari
Sigueu humanes
Sigueu audiovisuals
Interactueu i genereu debat
Jugueu i impliqueu-nos
Reaprofiteu i entrellaceu
Hi ha vida més enllà de vosaltres
Coherència i constància
Continguts: 

Sigueu directes i clares amb la redacció, i no deixeu per al final la informació més important. Utilitzeu les 5 W del periodisme: què, qui, quan, com i per què.

Passeu d'informacions supèrflues. Tenim una audiència sobreinformada que sap discernir entre la informació que necessita i la que no. Per tant, no genereu continguts que no us calen, comuniqueu allò que feu quan ho feu.

A l'audiència li agrada conèixer les històries vivencials que hi ha darrere de les entitats, i en teniu moltes. Expliqueu-les, genereu continguts d''storytelling' o d''storydoing' i utilitzeu un to personal i proper.

L'empatia és un factor clau per al comportament de les persones usuàries a les xarxes. A l'audiència li agrada identificar-se amb les persones (i d'aquí l'èxit de les 'influencers'), però també amb les visions, missions i projectes de les entitats.

Parleu de les emocions i no amagueu les dificultats, i feu servir la xarxa de persones treballadores i participants per potenciar la cara humana dels vostres projectes.

Una imatge val més que mil paraules, i el mateix passa amb l'àudio i el vídeo.

Cerqueu imatges de qualitat i que transmetin el missatge adequat, tenint en compte la igualtat de gènere, la diversitat cultural i sense sobreexposar els col·lectius vulnerables amb els quals treballeu.

També heu d'estar atentes als drets d'imatge i citar sempre l'autoria! Recordeu que disposeu de bancs d'imatges lliures de drets.

Utilitzeu els formats audiovisuals per completar les vostres publicacions. Avui en dia, podeu fer un vídeo o gravar amb el mateix telèfon mòbil. Només és qüestió de tenir-ho present i dedicar-li temps.

L'objectiu de les xarxes socials, com el seu nom indica, és generar comunitat. Doneu sempre una resposta encara que sigui a una crítica i intenteu que no sigui neutra i que generi debat.

Utilitzeu tots els mecanismes que us doni cada xarxa per mencionar, seguir o etiquetar les entitats del vostre àmbit o que formin part dels vostres ecosistemes ja sigui per proximitat o per posicionament. També les persones participants o potencials aliades.

Compte amb intentar cridar l'atenció d'entitats o persones que estan fora del vostre àmbit, que pot ser contraproduent.

Sereu craks en gestió de xarxes socials si heu definit una estratègia, si heu pensat campanyes i teniu un calendari editorial, però a les xarxes hi ha d'haver lloc per jugar.

La gamificació de les xarxes fidelitza l'audiència i implica les persones per a les quals treballeu com a entitat. Feu publicacions participatives, proveu coses noves, feu concursos, tests, enquestes, sortejos, sempre que tinguin a veure amb la vostra activitat.

Cada publicació que fem a les xarxes pot portar l'audiència al vostre perfil, a la pàgina web de l'entitat, a les altres xarxes socials o a d'altres projectes. Per això, hem d'estar atentes per tenir tota la informació al seu lloc, amb els enllaços corresponents, i no perdre cap oportunitat per recordar on es pot trobar aquesta informació.

Tots aquests canals han de formar part d'una estratègia de comunicació global, que ens permet reaprofitar canals i enllaços, però també continguts. Utilitzeu els mateixos textos, imatges i audiovisuals per a tots els vostres canals adaptant-ne el format a cada entorn.

Aliar-nos ens fa més fortes. No dubteu en recomanar continguts d'altres comptes d'entitats o participants, citar-los, retuitejar-los o complementar-los, depenent de la xarxa en la qual treballem.

Heu d'anar més enllà de l'autopromoció per generar debat i arribar al vostre públic!

Una campanya amb un 'hashtag' comú dirigida a transmetre un mateix missatge tindrà molta més incidència que un contingut aïllat.

Tenir clares les línies estratègiques us pot ajudar a donar una coherència a les nostres publicacions perquè facin servir les mateixes paraules clau i us posicionin segon qui sou i què feu.

Tenir cura de la imatge gràfica de les vostres xarxes també ajuda a donar coherència a les vostres intencions comunicatives.

De la mateixa manera, també és important la constància, sempre trobant l'equilibri per no cansar la nostra audiència, però que recordin que hi som.

field_vote: 

5 eines per apropar la tecnologia a la infància

Imatge principal a portada: 
Kit de Makey Makey, un joc per iniciar-nos en el funcionament de l'electrònica. Font: Makey Makey
Resum: 

La robòtica, l'electrònica i la programació són coneixements que encara no arriben a gran part de la població.

La tecnologia és el present i el futur. Aquest sector és el que disposa de més llocs de treball i millor pagats, però només és accessible a una part de la societat.

Durant el curs acadèmic 2017-2018, només el 8% dels títols universitaris obtinguts per dones van ser en enginyeria i arquitectura, davant del 27,8% dels títols obtinguts per homes.

Imatges secundàries: 
Kit de Makey Makey, un joc per iniciar-nos en el funcionament de l'electrònica. Font: Makey Makey
Subtitols: 
Makey Makey
Little Bits
MBots
Plastilina conductora
App inventor
Continguts: 

Com funciona un dispositiu electrònic? Com li arriben les ordres d'un comandament que ens permeten, per exemple, jugar a un videojoc?

Aquest joc educatiu consisteix en una placa electrònica semblant a un comandament de videojocs i diversos cables cocodril per enllaçar-la amb qualsevol objecte quotidià per convertir el que vulguem en un comandament que doni ordres a un dispositiu electrònic a través d'un USB.

Perquè funcioni cal seguir aquestes passes:

  • Connectar el cable USB a un ordinador.
  • Connectar un cable cocodril a alguna de les connexions de l'apartat Terra ("Earth") i tocar-lo amb la mà.
  • Connectar els cocodrils a qualsevol de les connexions de la placa i a elements conductors que tanquin el circuit com ara fruita o paper l'alumini.
  • Creativitat per desenvolupar un projecte.

Els resultats van des de crear un piano i que les tecles siguin fruites, a fer una plataforma de ball. Aquí trobareu diverses aplicacions específicament dissenyades per fer servir amb aquesta eina.

Aquest joc educatiu compta amb petits blocs electrònics anomenats bits que s'uneixen amb imants. Permet fer circuits electrònics de forma senzilla i divertida.

Els bits tenen diferents funcions segons el color.

  • Blau: és la font d'energia i s'endolla a un cable que va a la pila. Tot circuit ha de començar amb una peça d'aquest tipus.
  • Rosa: controlen el circuit enviant senyals. Són, per exemple, un interruptor o un acceleròmetre.
  • Taronja: augmenten l'abast del circuit i permeten fer bifurcacions o connectar altres sistemes com Arduino.
  • Verd: fan una tasca com ara fer so, llum o moviment. Són, per exemple, llums led, motors, ventiladors o brunzidors.

Aquests robots educatius són útils per endinsar-se en el món de la robòtica a través de l'electrònica i la programació.

El muntatge

Funcionen amb una placa mCore situada a la part superior basada en Arduino, que es pot programar amb MBlock, un programa de codi lliure basat en el sistema de blocs de l'Scratch.

Aquesta placa té quatre connexions per a sensors, un interruptor per encendre'l, un brunzidor per fer sons, un botó, dos leds, un sensor de lluminositat i un sensor d'infrarojos.

Aquests robots s'adquireixen desmuntats perquè el muntatge també ha de ser un procés d'aprenentatge.

Un cop muntat, el robot ja té vida sense necessitat de programar-lo.

  • Si l'enceneu i premeu el botó, es desplaçarà sense xocar.
  • Si el premeu una segona vegada, s'activarà la funció de seguiment de línies que permet al robot diferenciar una línia negra del fons i poder seguir un circuit.
  • Si premeu el botó un tercer cop, el robot s'apagarà.

A programar!

Per programar-lo s'ha de connectar a un ordinador via bluetooth o amb un cable USB. També és necessari descarregar el programa MBlock 3 a través de la web.

Per configurar-lo ens haurem d'assegurar dels següents factors des del menú del programari:

  • A 'Connectar' apareix connectat al port que toca.
  • A 'Placa' apareix connectat a la placa del mBot corresponent.
  • A 'Extensions' apareix seleccionat MakeBlock.
  • A 'Connectar' actualitzem el 'firmware' del robot per poder-lo anar provant a mesura que el configurem.

Un cop programat, haureu d'anar a 'Editar' i seleccionar el mode Arduino. Veureu com, a la dreta, el nostre codi de sistema de blocs es converteix en un altre llenguatge de programació. Per traslladar aquest codi al robot seleccionareu 'Pujar a Arduino'.

La plastilina conductora és una eina que ens pot servir per introduir la primera infància als circuits elèctrics. Es comercialitza, però també es pot fer manualment amb farina, sal i llimona ja que la sal conté electrons i la llimona electròlits.

Aquest material modelable apropa als infants l'electricitat i fa que la puguin incorporar a les seves figures preferides alhora que aprenen sobre els components elèctrics, la potència elèctrica o com afecta la forma del material conductor.

Aquest programari permet crear aplicacions de forma senzilla.

Per fer-lo servir cal entrar a la plataforma, seleccionar 'Crear apps' i 'Crear un projecte nou'. A més, us podeu instal·lar l'aplicació Mit AI2 Companion al dispositiu mòbil per veure a temps real com quedarà la vostra aplicació.

El disseny es fa amb un sistema de programació basat en blocs força intuïtiu que permet anar afegint elements a la pantalla com ara botons o imatges, i programar-los per interactuar-hi.

Un cop dissenyada, cal anar a 'Generar' al menú superior i es pot extreure un QR per descarregar-la al mòbil o descarregar un arxiu APK per instal·lar-la.

field_vote: 

Claus per publicar fotografies a internet sense vulnerar els drets d'imatge

Imatge principal a portada: 
Una persona fent fotografies. Font: Pexels (Pixabay)
Resum: 

Una imatge val més que mil paraules en l'era de la digitalització, sempre que respecti les persones. Repassem el marc legal que les protegeix.

La xarxa està plena d'imatges sense autoria que s'atribueixen unes i altres. Sabem que ens calen per comunicar perquè un text sense imatge no té el mateix impacte i volem mostrar el que fem i les persones que hi ha darrere dels nostres projectes.

Però quines imatges podem compartir sense vulnerar drets?

Imatges secundàries: 
Una persona fent fotografies. Font: Pexels (Pixabay)
Subtitols: 
Espai públic
Dret a la preservació de la imatge
Protecció de dades
Autorització
Propietat intel·lectual
Continguts: 

Quan fem fotografies a l'espai públic no hi ha problemes en publicar-les si no es pot reconèixer cap de les persones que hi apareixen.

En cas que hi surtin rostres reconeixibles podem estar vulnerant el dret fonamental de la preservació de la imatge i intimitat, regulats per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Hi ha excepcions. Es podrà utilitzar quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti en un acte públic o en llocs oberts al públic. Això passa perquè la llei prioritza el dret a la informació.

Aquesta excepció dona lloc a discrepàncies sobre quan el context informatiu passa per davant del dret fonamental de la preservació de la imatge.

També es podrà utilitzar la caricatura d'aquestes persones, d'acord amb l'ús social; i com a imatge accessòria d'una informació gràfica sobre un esdeveniment.

La Constitució diu que "el dret fonamental a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l'article divuit de la Constitució, s'ha de protegir civilment enfront de tot gènere d'intromissions il·legítimes".

Per utilitzar la imatge d'una persona és necessari el consentiment escrit de la persona o representant legal.

La imatge és una dada i, com a tal, es regeix amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

Aquest recull que la veu i la imatge en un audiovisual també estan protegides i que sempre que es pugui reconèixer la identitat de les persones caldrà la seva autorització.

El document per demanar consentiment ha d'explicitar la cessió de drets i la finalitat concreta per escrit. També ha d'incloure la informació bàsica sobre la protecció de dades: on s'arxivarà el fitxe, el responsable, la legitimació, els destinataris i els drets.

Quan es tracti de persones menors de 14 anys, haurà de signar la persona tutora. Les persones tenen el dret de revocar el consentiment en qualsevol moment.

Alguns exemples:

Totes les imatges tenen autoria i és per això que també que estan protegides per la Llei de Propietat Intel·lectual. Per tant, quan utilitzem qualsevol imatge, la traiem d'on la traiem, haurem de demanar el permís a la persona que l'ha fet.

Una alternativa és fer servir bancs d'imatges lliures de drets perquè, en aquest cas, l'autoria ha sigut cedida explícitament amb unes condicions.

Si fem servir imatges sense permís pot tenir conseqüències econòmiques o, fins i tot, penals.

field_vote: 

Com utilitzar la firma digital des del mòbil

Imatge principal a portada: 
Un mòbil sobre una llibreta en un espai de treball. Font: David Schwarzenberg (Pixabay)
Resum: 

Us expliquem com instal·lar el certificat digital en un dispositiu Android per agilitzar els tràmits.

Totes les entitats estan obligades a disposar d'un certificat digital per signar documents a l'hora de fer tràmits. Un cop s'obté aquest certificat s'instal·la als dispositius informàtics des d'on s'utilitzarà. Tot i que s'acostuma a posar en ordinadors de sobretaula, també es pot instal·lar en dispositius mòbils, un fet que pot agilitzar els tràmits quan no estiguem a l'espai de treball, com per exemple, amb el teletreball.

Imatges secundàries: 
Un mòbil sobre una llibreta en un espai de treball. Font: David Schwarzenberg (Pixabay)
Subtitols: 
Comprovar la instal·lació del certificat
Descarregar el certificat al dispositiu
Instal·lar 'Cliente móvil @firma'
Signar un document
Signar amb el DNI
Continguts: 

En primer lloc, cal comprovar si teniu instal·lat el certificat arrel.

Per fer-ho, cal accedir a la configuració, buscar 'Certificats' a través del cercador i anar a 'Certificats de confiança'. A la llista haureu de comprovar que hi ha el certificat en qüestió amb les inicials de la FNMT. Si no hi és, caldrà que us l'instal·leu des d'aquesta web. Si es tracta d'un certificat personal, haureu de descarregar 'AC Raíz FNMT-RCM'. Si, en canvi, es tracta d'un certificat de representació d'una entitat, l''AC Representación'.

Si en clicar a sobre no accedeixes a l'instal·lador de certificats, torna'l a obrir des de 'Descàrregues'. Haureu d'acceptar la instal·lació i ja el podreu trobar a la llista de certificats de confiança.

Un cop teniu instal·lat el certificat, caldrà que us descarregueu al dispositiu mòbil el certificat personal de la FNMT que ja heu obtingut i que teniu a l'ordinador.

Hi ha diverses formes d'enviar un arxiu d'un ordinador a un mòbil. Pot ser fent-lo enviant-lo per correu electrònic, per bluetooth, per DropBox o transferint-lo a la carpeta de 'Descàrregues'. Envieu-vos-el com us sigui més fàcil i instal·leu-lo de la mateixa forma que heu fet amb el certificat arrel.

Si directament l'heu descarregat al dispositiu mòbil, l'haureu de trobar al fitxer per instal·lar-lo.

Instal·leu l'aplicació 'Cliente móvil @firma' que trobareu a la Play Store d'Android de la mateixa forma que instal·leu qualsevol altra aplicació.

Per signar un document caldrà que obriu aquesta aplicació, seleccioneu 'Firmar fichero', accepteu els permisos i cerqueu el document que voleu signar. Un cop el seleccioneu, us preguntarà si el voleu signar amb el DNI. Heu de dir que no i, seguidament, guardar-lo a la ubicació i amb el nom desitjats. Ja tindreu el document signat!

Per signar un document amb el DNI electrònic 3.0 heu de tenir aquesta funcionalitat activada. Si no la teniu, la podreu activar des d'una màquina específica a les comissaries de la Policia Nacional on haureu de triar una contrasenya segura. Per firmar amb el DNI també heu de tenir activada la funcionalitat NFC al dispositiu mòbil.

En aquest cas, el procés serà el mateix, però quan l'aplicació us demani si voleu signar amb el DNI, haureu d'acceptar, apropar el DNI al mòbil i introduir la contrasenya.

field_vote: