Com funciona Diagrams?

Imatge principal a portada: 
Demostració d'una de les aplicacions de Diagrams.net. Font: Diagrams.net
Resum: 

Aquesta eina de programari lliure ens pot ser útil per fer dinàmiques col·laboratives en línia.

Diagrams.net és una eina per fer diagrames de programari lliure i, per tant, no pertany a monopolis tecnològics, i permet la participació col·laborativa en el seu desenvolupament a través del seu codi obert, que és transparent i protegeix les dades de les persones usuàries.

Imatges secundàries: 
Demostració d'una de les aplicacions de Diagrams.net. Font: Diagrams.net
Subtitols: 
Per on començar
Crear un diagrama
Eines de disseny
Múltiples possibilitats
Exportacions i comparticions
Continguts: 

Per començar heu d'accedir a Diagrams.net.

No cal registre per utilitzar aquesta eina, i pot utilitzar-se descarregada a l'equip per protegir encara més les dades que hi introduïm o utilitzar-se en línia.

En cas que ho fem en línia ja podem crear el nostre diagrama clicant "Start" i seleccionant si el volem crear de zero o si volem pujar un arxiu que ens hem descarregat prèviament per poder-lo seguir fent evolucionar.


Un cop accedim a la taula de treball, se'ns obre un menú per seleccionar si volem utilitzar alguna de les moltes plantilles que el programari ens proposa. Podem triar des de gràfics senzills, fins a mapes conceptuals tècnics, però també plantilles de correu electrònic, calendaris o publicacions a la web per poder treballar-los en equip.

Posem que seleccionem l'opció "Diagrama en blanc" per crear el diagrama des de zero i poder explicar totes les eines de les quals disposem.

La interfície té un menú principal superior amb opcions com arxiu, edició, vista o arranjament, per portar al davant o al darrere les formes i superposar-les. A sota, hi ha una barra d'eines amb icones imprescindibles, per exemple, com l'eina per aplicar color, o el desplegable sota el símbol "+", que serveix per introduir qualsevol element, dibuix a mà alçada o text.

A l'esquerra, trobem el menú de formes, amb un cercador i d'altres apartats de catalogació que les classifiquen en bàsiques, avançades, fletxes i d'altres. Cada forma es pot arrossegar fàcilment amb el ratolí i transformar seleccionant algun punt de la mateixa forma.

Finalment, al menú de la dreta, hi trobem dues pestanyes de disseny. La primera és per triar opcions més generals com ara la mida del document o el color de fons, i la segona, per prendre decisions més concretes, sobre l'estil de les línies i dissenys de color predeterminats.

Aquest menú, però, es va adaptant amb especificitats segons el que seleccionem i, per tant, si cliquem sobre una forma, es converteix en un menú per definir el seu color, la seva posició, i el text que ha de contenir.

La taula de treball és, per defecte, finita, però quan arrosseguem els elements es desplega en diverses taules de treball convertint-se en infinita i permetent ser utilitzada per grups grans en trobades en línia. A més, es poden crear diverses pestanyes per facilitar també la feina en subgrups.

El vostre diagrama, gràfic, plantilla de text o dibuix a mà alçada (ja hem vist que les possibilitats són moltes) el podeu anar guardant des del menú superior principal i, cada cop que ho feu es descarregarà un arxiu que podeu recuperar en un altre moment i pujar per seguir-hi treballant.

Un cop tingueu el resultat esperat, es pot compartir a través d'"arxiu" amb un enllaç, embedar en una web, connectar a la biblioteca de Google Drive o One Drive, i exportar com a imatge o gràfic vectorial.

field_vote: 

Guia per consumir tecnologia de forma responsable

Imatge principal a portada: 
Dispositius electrònics apilats. Font: Gabriel Freytez (Pexels)
Resum: 

Tot el que has de saber per decidir-te a comprar un aparell electrònic.

L'extracció de minerals en països del Sud Global que s'usen per a la tecnologia, la producció d'aparells electrònics en fàbriques en condicions precàries i els residus, que tornen a països sense recursos per gestionar els seus components tòxics, tenen un impacte en les persones i el medi ambient.

Imatges secundàries: 
Dispositius electrònics apilats. Font: Gabriel Freytez (Pexels)
Subtitols: 
Necessitat
Proximitat
Impacte social i ambiental
Obsolescència programada
Programari lliure
Continguts: 

Realment necessites l'aparell electrònic que estàs buscant? Si és que sí pots continuar llegint. La primera opció és sempre reduir i la segona reutilitzar. Pots trobar tecnologia a botigues i plataformes de segona mà com ara Donalo.org, Back Market o Wallapop. Si sou una entitat i busqueu ordinadors, podeu trobar donacions, per exemple, a UPC reutilitza, o d'institucions com ajuntaments o universitats.

Has de comprar sí o sí un aparell nou? Mira on està fabricat. Les fàbriques tecnològiques acostumen a estar situades a països del sud-est asiàtic, tot i que també n'hi ha a Europa. En tots els casos, el tracte que ofereixen a les persones treballadores es veu qüestionat. A més, les empreses tecnològiques són poc transparents i, tot i que hi ha iniciatives incipients en aquest sentit, no hi ha un sistema de traçabilitat.

Ara bé, hi ha marques que fan l'assamblatge de peces més a prop, com ara Slimbook, a València, i això fa que es redueixin les emissions de la logística i que tinguem informació més directa del producte afavorint així la sobirania tecnològica.

La tecnologia té un impacte en la vida de les persones que viuen als països d'on s'extreuen els minerals, i en la de les persones treballadores implicades en tota la cadena de producció. Per tant, seria fonamental conèixer com és la situació d'aquestes persones que han fet possible que compris aquell aparell electrònic. Com ja hem vist, la no traçabilitat dificulta la transparència del procés. Tot i així, podem trobar algunes garanties.

En l'àmbit de la mineria, hi ha iniciatives com Fairtrade Gold, que subministra or de petites cooperatives artesanals i de zones lliures de conflicte alhora que protegeix els drets de les persones treballadores i el medi ambient marcant un preu mínim així com vetllant per la seva seguretat. De la mateixa manera, hi ha projectes en marxa pel que fa el cobalt i el liti, amb el suport de companyies com Fairphone, Volkswagen, Baf i Daimler AG.

Així mateix, hi ha companyies mineres que se sotmeten a auditories responsables d'IRMA (Iniciativa per Assegurar la Mineria Responsable).

En la fase de fabricació, es complica accedir a la informació i coneixem per investigacions la precarietat del sector. En aquest sentit, Electronics Watch fa auditories per a compradors públics.

En l'última fase de la cadena, hi tenim molt a dir, i podem reutilitzar els nostres aparells i donar-los a entitats com Andròmines i Solidança, que també formen part del circuit d'eReuse contra l'obsolescència programada.

Més enllà de l'impacte que tenen els aparells, hi ha el que suposa la connexió i la infraestructura del corrent elèctric i de la xarxa d'internet. Per això, val la pena pensar en projectes cooperatius com Som Energia i Som Connexió, i els comunitaris com Guifi.net, que aposten per la sobirania col·lectiva i el servei més ajustat a les necessitats de les persones.

Els aparells tenen una vida útil programada perquè les persones consumidores en comprin un de nou al cap d'un temps determinat. Per això, cal que ens fixem en si els aparells que comprem tenen un servei tècnic accessible i en si les peces són desmuntables i reparables.

En aquesta línia, l'entitat francesa Halte à l'Obsolescence Programmée (HOP) ha fet una recerca per establir l'índex de fiabilitat de les marques que es pot consultar aquí, a més de portar als tribunals companyies per males pràctiques.

Des de l'entitat, consideren que hi ha tres obsolescències: la tècnica, la de 'software', quan un aparell es torna obsolet per falta d'espai per seguir actualitzant-se, i l'estètica, és a dir, la que exerceix la societat perquè renovem els nostres dispositius.

El programari lliure es garantia de transparència i, en la majoria de casos, de responsabilitat. Suposa un treball col·laboratiu d'una comunitat que pot accedir al codi obert del 'software' de l'aparell per millorar-lo, promovent així la sobirania i la democratització tecnològica. D'aquesta manera, és visible el seu funcionament i l'ús que se'n fa de les dades de les persones usuàries i, per tant, protegeix la seva privacitat, i dona llibertat per prendre decisions.

field_vote: 

Tot el que has de saber sobre el metavers

Imatge principal a portada: 
Una noia amb ulleres de realitat virtual. Font:  Bradley Hook (Pexels)
Resum: 

Les veus expertes assenyalen que el futur passa per aquests mons virtuals on podrem des de reunir-nos, a socialitzar o consumir.

El metavers és el futur. L'imperi de Facebook, que va canviar l'any passat el seu nom per Meta, hi aposta fortament. El govern català, juntament amb el Centre Blockchain de Catalunya i la Cambra Comerç també ho ha fet amb el CatVers. Què és un metavers i per què no li hem de treure l'ull de sobre?

Imatges secundàries: 
Una noia amb ulleres de realitat virtual. Font:  Bradley Hook (Pexels)
Subtitols: 
Què és
Per què el podríem utilitzar
Qui hi ha al darrere
Un futur proper
Continguts: 

Un metavers és el món virtual definitiu que aplega les eines i llenguatges amb què la societat digital ha experimentat fins ara: realitat virtual, realitat augmentada, intel·ligència artificial, teletreball, videojocs, relacions digitals...

És a dir, un espai digital en què cada persona usuària tindrà un avatar realista i podrà fer el seguit d'activitats que fa diàriament de forma presencial o híbrida com treballar, fer tràmits, consumir, socialitzar o relaxar-se.

Per això, cal que aquest univers sigui interoperable, és a dir, que la realitat sigui mixta, per exemple, que es puguin introduir elements de la realitat presencial en la virtualitat o que s'utilitzi la veu per interactuar. Això, però, requerirà el disseny de dispositius nous més enllà de les ulleres de realitat virtual com ara un casc, que permetrà fer esport, segons la visió de Marck Zuckerberg, que vol reflotar les caigudes de Facebook amb aquesta tecnologia.

En definitiva, es tracta d'una extensió virtual de la vida mateixa. Ciència-ficció?

La proposta del CatVers que ha fet el Centre BlockChain de Catalunya, juntament al departament de Polítiques Digitals de la Generalitat i la Cambra de Comerç, estava especialment dirigida a institucions i entitats de la societat civil. Per què el podríem utilitzar?

  • Nous espais: les entitats sense ànim de lucre sovint tenen dificultats per mantenir un espai físic i aquest entorn digitalitzat podria ser una solució per establir-se, a més de permetre noves línies de negoci com oferir nous serveis tecnològics per a altres entitats.
  • El nou zoom: el teletreball podria adaptar-se a aquest entorn que permetria fer trobades, tenir una oficina compartida i fer servir programari col·laboratiu en un mateix espai a través d'un avatar realista que protegiria la nostra intimitat.
  • Interacció realista: si s'aconseguís una realitat virtual realista, el tracte humà podria veure's reforçat per aquest entorn digitalitzat i substituir els xats i correus electrònics.
  • Sostenibilitat econòmica: aquest univers contempla la integració de transaccions blockchain i d'altres monedes alternatives, el que podria servir per vendre productes o serveis i monetitzar-los.

Hem parlat de Facebook i del Catvers, però també grans tecnològiques com NDIVIA i Google estan apostant per aquesta tecnologia. Es tracta de grans imperis que, d'aquesta manera, podrien obtenir moltes més dades de les persones usuàries, i que podrien deixar al descobert la nostra privacitat, un dels riscos principals d'aquest univers tecnològic, a més del possible impacte de la virtualitat total en la nostra salut mental i en com ens relacionem amb la presencialitat.

Quan aquesta realitat arribi, com la resta d'innovacions digitals, haurà de viure una regulació per veure si contribueix a l'ètica, la sostenibilitat i a la democratització de la vida, o tot el contrari.

El concepte metavers ja el podem trobar al Fortnite, o fins i tot als Sims dels anys 90. Tal com l'imaginen aquestes grans tecnològiques, hi ha Decentraland, una plataforma virtual construïda amb tecnologia blockchain formada per parcel·les que les persones usuàries poden comprar amb NFTs (béns no fungibles) i construir-hi i celebrar-hi esdeveniments. Ara bé, que aquest univers assoleixi la complexitat esperada es veu com una realitat a llarg termini.

field_vote: 

Què és un xatbot i com construir-lo

Imatge principal a portada: 
Il·lustració d'un robot computacional. Font: Pixabay
Resum: 

Un programa que automatitzi les converses ens pot ajudar a optimitzar processos i també a millorar l'atenció a les persones.

Els xatbots són un tipus de bots que automatitzen una conversa a través de la intel·ligència artificial. Per què ens poden ser útils com a entitat social i com construir-los?

Imatges secundàries: 
Il·lustració d'un robot computacional. Font: Pixabay
Subtitols: 
Per a què funcionen
Com es construeixen
Cas d'èxit
Eines
Ajuda
Continguts: 

Els xatbots o bots conversacionals són programes automatitzats amb intel·ligència artificial per mantenir converses que ens poden ajudar a millorar l'atenció a les persones i l'experiència d'usuari alhora que agilitzem processos comunicatius com oferir informació disponible les 24 hores.

Es poden construir a plataformes digitals com webs, xarxes socials i aplicacions de missatgeria. El més habitual actualment és trobar-los a Facebook o a Telegram.

Crear un xatbot ha de tenir una estratègia digital i un equip al darrere que alineï el seu objectiu amb el de la vostra entitat fent-lo el més concret possible, que defineixi el to de veu, el copy i l'arbre de decisions que ha de seguir el xatbot segons les respostes que rebi. Eines com Diagrams.net us poden ajudar a aclarir aquest trajecte conversacional. Posteriorment, se n'haurà de fer el prototipatge per veure'n el resultat amb eines com Bot Society.

CoActuem per la Salut Mental és un xatbot dissenyat per Coact, una iniciativa global finançada per la Unió Europea impulsada pel grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona i per la Federació Salut Mental Catalunya, per impulsar una investigació participativa per millorar les xarxes de suport social en salut mental. Utilitza relats amb experiències reals per estudiar com se senten les persones segons el suport que reben.

Aquesta iniciativa demostra que un xatbot pot servir, a més de per optimitzar vendes de productes o actualitzar informació, per millorar la vida de les persones d'una forma col·laborativa.

En el cas de voler construir-los a Facebook o Telegram, hi ha eines com Chatfuel que faciliten molt el procés. Aquí trobareu un tutorial sobre com utilitzar-la.

Dialogflow és una opció de Google, també molt intuïtiva, que dona l'opció d'integrar el xatbot creat en plataformes com Telegram, Facebook, Slack i Twitter, i també permet fer asssitents virtuals amb veu per a trucades telefòniques.

Si busqueu alguna entitat que els programi des de zero, podeu preguntar a cooperatives tecnològiques com ara Pangea, Jamgo, Codi Cooperatiu o Colectic.

field_vote: 

8 apps per fer voluntariat

Imatge principal a portada: 
Una jove consultant el seu mòbil al carrer. Font: Charlotte May (Pexels)
Resum: 

Mitjançant els dispositius mòbils podeu cercar ofertes de voluntariat en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

El 6,5% de la població de l'Estat, 2.700.000 persones, fan voluntariat, segons l’informe ‘La Acción Voluntaria en 2020’ de la Plataforma del Voluntariado de España. La xifra ha anat variants els últims anys però està força estabilitzada, tot i que durant els mesos més crítics de la pandèmia va augmentar considerablement.

Imatges secundàries: 
Una jove consultant el seu mòbil al carrer. Font: Charlotte May (Pexels)
Subtitols: 
Voluntariapp
Be my eyes
Hacesfalta.org
Worldpackers
Volunteer abroad - GivingWay
Moviliza-T
Vee Volunteers
Voluncloud
Continguts: 

Voluntariapp és una aplicació per a Android i iOS creada per l'associació Alba. És una eina que ajuda a posar en contacte voluntariat i entitats. Si busques un voluntariat veuràs la informació de les crides que fan les entitats segons proximitat i podràs seleccionar les entitats que més t'interessin. Si ets una entitat pots publicar la teva crida, o esdeveniments i formacions, a través del formulari d'aquesta web.

La tecnologia permet també fer voluntariat sense moure'ns de casa. Be my eyes és una aplicació per a Android i iOS per ajudar persones cegues o amb problemes de visió. A través de videotrucades les persones voluntàries ajuden les persones amb ceguesa, per exemple, a fer el sopar o a reconèixer colors. L'aplicació emparella persones cegues i persones voluntàries segons l'idioma i la zona horària.

La Fundació Hazloposible va néixer l’any 1999 amb el clar objectiu de connectar persones i entitats sense ànim de lucre. La seva pàgina web ha estat un referent en la cerca de voluntariat. Coneixedors d’aquest posicionament, el desembre del 2017 van publicar la seva aplicació, disponible per iOS i Android.

Mitjançant aquesta aplicació les persones poden cercar ofertes de voluntariat i les entitats sense ànim de lucre poden publicar demandes de voluntaris i voluntàries. A través de l’aplicació també es poden seguir les notícies del blog de la fundació i cercar ofertes laborals en l’àmbit del tercer sector.

Inspirada en la filosofia de la cultura viatgera, aquesta aplicació disponible per iOS i Android, permet cercar intercanvi de treball a canvi d’allotjament gratuït, voluntariat en entitats sense ànim de lucre, escoles i projectes socials i estades en granges de permacultura.

L’aplicació és molt senzilla d’utilitzar. Només cal registrar-se i cercar les ofertes de voluntariat segons les classificacions esmentades anteriorment. Un cop hagueu trobat la oferta que més us interessi, haureu de fer un pagament de 49 $, que és com una llicència anual. Al darrera d’aquesta aplicació hi ha una comunitat molt forta que us ajudarà en qualsevol moment.

Només està disponible per Android. És una aplicació molt similar a Worldpackers, però a diferència d’aquesta, Volunteer abroad - GivingWay és totalment gratuïta. Per fer-la servir només us heu de registrar amb un correu electrònic. Trobareu iniciatives de voluntariat de més de 100 països d’arreu del món.

Mitjançant el registre podreu especificar quines són les vostres preferències de voluntariat: destí, activitats, temps de permanència i si es viatja sol o acompanyat. Mitjançant aquestes preferències, l’aplicació us mostrarà les ofertes interessants de voluntariat. Per demanar una oferta haureu d’omplir un formulari i esperar que la organització aprovi la vostra sol·licitud.

Desenvolupada a l’estat espanyol, aquesta aplicació està disponible per iOS i Android. És un projecte social promogut per l'organització CECAP Joven. Sense demanar cap registre, només d’instal·lar l’aplicació, ja mostrarà les ofertes de voluntariat que en aquells moments estiguin obertes.

Si us interessa alguna oferta de voluntariat, l’aplicació us demanarà totes les vostres dades perquè l’entitat contacti amb vosaltres. En aquesta aplicació no hi ha tantes ofertes de voluntariat com a les altres descrites, però hi han entitats prou importants que actuen en l’àmbit internacional.

Aquesta aplicació, disponible per Android i iOS i enfocada a joves, està pensada per connectar persones que vulguin fer voluntariat i formar grups per empoderar-los i potenciar les seves habilitats o "superpoders". Ofereix ofertes personalitzades segons la ubicació, les preferències i la disponibilitat. El seu valor afegit està en les funcionalitats de xarxa social que permeten la interrelació i la compartició d'experiències.

Aquesta app, disponible per Andorid i iOS, està desenvolupada per la Plataforma del Voluntariado de España. Igual que la resta, és útil per posar en contacte persones que volen fer un volutnariat amb demandants de serveis de voluntariat, i disposa d'una interfície senzilla per a la persona usuària registrada, amb un perfil i una secció per guardar els projectes que més ens interessin. Compta amb la col·laboració d'organitzacions com Oxfam, Unicef, Creu Roja, Metges Sense Fronteres, AECC, Cáritas, Save the Children i Manos Unidas.

field_vote: 

Anàlisi de mètriques i KPI'S: com enfrontar-nos-hi sense morir en l'intent

Imatge principal a portada: 
Un 'like' en un cartell de neó. Font: Pexels
Resum: 

Fem un repàs dels indicadors a tenir en compte a l'hora de fer un informe de xarxes socials.

Cada vegada tenim més clar que hem de ser a les xarxes socials, que necessitem una estratègia, i també que n'hem d'extreure els resultats per observar què és el que ens funciona i què és el que podríem millorar.

Des de la comunicació associativa, a vegades assumim el monitoreig de les xarxes socials com una feina més del nostre ventall del 'multitasking' i no tenim prou formació per abordar els informes que requereixen les anàlisis de mètriques.

Imatges secundàries: 
Un 'like' en un cartell de neó. Font: Pexels
Subtitols: 
Quins són els vostres?
Audiència
Reach i impressions
Engagement i notorietat
Tràfic web
Share of Voice
Què ha de tenir l'informe de mètriques?
Eines
Continguts: 

No hem d'analitzar totes les entitats els mateixos indicadors. Dependrà dels nostres objectius i del nostre moment vital. S'aconsella centrar-nos en un nombre reduït d'indicadors per poder-ne fer un bon seguiment. Si el nostre objectiu és, per exemple, vendre productes, no recollirem les mateixes dades que si el nostre objectiu és generar comunitat.

L’indicador per excel·lència és la quantitat de seguidores, però tenint en compte la seva qualitat, és a dir, la seva participació i dedicació en els nostres continguts. Això té a veure amb la segmentació: si aconseguim que l’audiència sigui el perfil del nostre públic objectiu tindrem un impacte més proper al desitjat.

Per analitzar aquesta dada, és útil veure l’evolució històrica, que es pot extreure dels apartats d'anàlisi de les mateixes xarxes i/o de plataformes de pagament. També l’evolució històrica segmentada per franges d’edat o per gènere. Així podrem analitzar, per exemple, l’impacte d’una campanya de comunicació o de publicitat a les xarxes socials.

En relació amb això, podem tenir en compte que seguir o deixar de seguir comptes pot funcionar estratègicament per definir la nostra audiència, que la ratio entre els comptes que seguim i els que ens segueixen determina la nostra influència, i que existeixen eines com Twiangulate que analitzen la compenetració entre comptes.

Com més gran sigui la comunitat més abast tindran les nostres publicacions i més impressions rebran. Això no sempre és així i depèn molt dels continguts que compartim, dels algoritmes de les xarxes socials, i també de la viralitat i de les campanyes de publicitat de pagament.

Mentre l’audiència és la nostra comunitat, l’abast són les persones que reben el nostre missatge que pot anar més o menys enllà d’aquesta comunitat, i les impressions, les visualitzacions que es fan del missatge, tenint en compte que una mateixa persona pot rebre’l diverses vegades. De la mitjana de les vegades que una persona rep aquest missatge se’n diu freqüència.

L’abast és una dada complexa que cal observar de forma limitada en el temps i s’ha de diferenciar entre l’abast global d’un compte o el d’una publicació. Per això, no ens servirà sumar l’abast de les publicacions d’un dia per recollir aquesta dada diària sinó que haurem de fer la mitjana.

Ens pot ser útil calcular l'abast per saber si hem arribat a les nostres seguidores, o per comparar quin abast tenim amb una campanya a les xarxes en comparació amb altres canals tradicionals com ara un spot televisiu.

L’engagement és fidelització, que es tradueix en l’estima i la identificació de les usuàries, el consum repetit dels continguts i la interacció, i que es mesura a través dels 'likes', de les comparticions, dels comentaris i de les respostes. Tot i que segons la xarxa social, es calcula de diferents maneres, la definició seria el nombre d’interaccions amb les publicacions dividit pel nombre de publicacions en un interval de temps i dividit pel nombre de seguidores.

Malgrat això, les interaccions no són totes iguals. Les comparticions tenen molt més valor a l'hora de viralitzar un contingut que una resposta o un 'like'.

Un altre dels indicadors és el tràfic que arriba a la nostra web a través de les xarxes socials, i que podem observar des de l’apartat social de Google Analytics.

Dins d’aquest àmbit, hi ha altres dades com la taxa de conversió o els leads, que suposen l’obtenció de dades de l’usuari a través del registre o la venda online, o traquejant el comportament que fa de la web, i que permeten demostrar l’anomenat ROI (Return Of Investment), és a dir, la monetització de les campanyes de xarxes.

El Share of Voice o quota de converses socials comptabilitza l’activitat a les xarxes i té en compte l’equilibri entre publicar molt de contingut i mantenir l’engagement, un repte difícil ja que com més es publica menys abast i interaccions s’obtenen. És una xifra relativa que es calcula tenint en compte el sector i la competència. Té en compte les mencions espontànies i, per tant, defineix la notorietat de la marca.

En un informe de mètriques, ens caldrà incloure una taula amb els KPI's seleccionats organitzats segons els objectius i amb una columna per a cada xarxa social, tenint en compte que hi ha dades que no sempre tenen equivalències a totes les plataformes.

A més, és interessant presentar visualitzacions gràfiques de les dades per períodes temporals i poder comentar les observacions rellevants.

També és útil adjuntar un clipping de les publicacions que més han funcionat, que es poden exportar des de l'apartat d'anàlisi de la majoria de xarxes.

Es pot afegir una anàlisi de la comunitat, segons la seva procedència geogràfica, franja d'edat i activitat respecte a les vostres xarxes.

Si s'ha fet campanya de publicitat de pagament, caldrà comparar els resultats amb la distribució orgànica de continguts i calcular el ROI en cas que puguem atribuir un valor econòmic a una acció, dividint-lo pel cost que ens ha costat executar-la.

Moltes dades es poden extreure dels apartats d'anàlisi de les mateixes xarxes socials. Si busquem una plataforma professional per fer informes, podem recórrer a eines com Metricool, Hootsuite, Social Elephants, o Agora Pulse, entre moltes d'altres.

field_vote: 

Glossari de violències digitals masclistes

Imatge principal a portada: 
Un graffiti en que apareix una persona jove amb el seu telèfon mòbil. Font: Pixabay
Resum: 

Cada vegada hi ha més termes que es refereixen a les agressions perpetuades a través d'internet.

Les violències masclistes s'han expandit de la presencialitat a la virtualitat i s'han anat creant neologismes per fer referència a aquestes agressions i abusos que, tot i que tenir greus conseqüències tant físiques com psicològiques, queden invisibilitzades.

Imatges secundàries: 
Un graffiti en que apareix una persona jove amb el seu telèfon mòbil. Font: Pixabay
Subtitols: 
Ciberassetjament
Grooming
Sextorsió, pornografia no consentida i sexpreading
Stalking i doxing
Body-shaming
Cibercontrol
Continguts: 

El ciberassetjament o ciberbullying consisteix en agredir de forma reiterada una persona a través de suports digitals amb missatges de text o veu, imatges o gravacions de vídeo amb la finalitat d'atacar la seva autoestima i dignitat personal, i malmetre el seu estatus social, causant així danys psicològics, estrès emocional i rebuig social.

El terme es fa servir especialment entre infants i joves. L’últim baròmetre de l’start-up BCN Resol elaborat el 2020 a partir d’una enquesta entre més de 3.200 alumnes d’ESO i batxillerat indica que un 1,7% de les persones entrevistades van admetre haver estat víctimes de ciberassetjament, mentre que un 3,6% es van declarar víctimes del bullying.

El grooming és l'assetjament o apropament a un o una menor per part d'una persona adulta amb finalitats sexuals. Concretament, es refereix a accions deliberades per establir una relació de control emocional sobre un nen o nena amb l'objectiu d'abusar-ne sexualment. Això inclou les relacions virtuals, l'obtenció de pornografia infantil i el contacte físic.

L'any passat, la Fiscalia avisava en la seva memòria anual del 2020 que l'assetjament sexual de menors a les xarxes és un delicte cada cop més freqüent: el nombre d'investigacions havia crescut un 55%.

La sextorsió és el xantatge a una persona mitjançant imatges de contingut sexual que ha compartit a través de les xarxes. La víctima és coaccionada per tenir relacions sexuals amb el o els agressors o per produir més contingut sexual o fer altres accions.

Aquesta agressió també s'anomena pornografia no consentida o pornovenjança, quan l'agressió l'exerceix la parella o exparella, però aquest últim és un terme que culpabilitza la víctima. Com va explica Olimpia Coral, líder del Front Nacional Per la Sororitat que ha aconseguit la regulació del delicte sexual digital a Mèxic sota l'anomenada 'Llei Olimpia', "venjança per què? No havíem fet res".

El sexpreading, en canvi, es produeix quan s'envien continguts sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Aquest terme va ser creat per l'Associació Candela i Educació per a l’Acció Critica (EdPAC) per posar el focus en l'agressor i no en la víctima.

El sexting no és violència sinó una pràctica consensuada i desitjada realitzada de forma lliure i autònoma en la qual es comparteixen fotos, vídeos i text amb contingut sexuals a través del mòbil amb l'únic objectiu de cercar el plaer.

Hi ha molta desinformació a internet que barreja aquests tres termes i que només culpabilitza la sexualitat i el plaer, especialment de les dones.

L'stalking és la situació que crea una persona quan s'investiga la informació privada d'una persona de forma obsessiva. Un pas més enllà trobem el doxing, que és la investigació i publicació d'informació privada sobre una persona amb l'objectiu d'intimidar, humiliar o amenaçar.

Per evitar-lo, s'ha de protegir la nostra privacitat i evitar proporcionar informació personal a internet i a les xarxes socials.

Hem potenciat a les xarxes l'ideal de bellesa estàndard que tenim com a societat mitjançant els likes, els selfis i els filtres. El body shaming consisteix en avergonyir o burlar-se d'una persona per la seva aparença, té màniga ampla en l'entorn digital en el qual ens exposem especialment, i afecta principalment les dones i les persones amb cossos no normatius.

El cibercontrol és una forma d'assetjament encara molt normalitzat i invisibilitzat i consisteix en la hivervigilància de les xarxes socials sovint exercida per la parella o per la família. El Codi Penal només el considera violència masclista di passa dins de l'àmbit de la parella.

field_vote: 

8 eines digitals per aprendre i millorar el català

Imatge principal a portada: 
Una noia ensenyant la llengua. Font: Oleg Magni (Pixabay)
Resum: 

Les noves tecnologies ens aporten solucions per parlar millor la llengua i, per tant, per defensar-la.

La presència del català en les noves tecnologies és fonamental perquè es transmeti a les noves generacions i evolucioni amb els canvis socials. A més, l'entorn digital ens dona opcions de tot tipus per aprendre i millorar el nostré ús de la llengua per tal de parlar-la i escriure-la millor i, per tant, defensar-la perquè no es perdi. El català és la llengua d'ús habitual del 36,1% de la població a Catalunya, quan fa quinze anys ho era del 46%.

Imatges secundàries: 
Una noia ensenyant la llengua. Font: Oleg Magni (Pixabay)
Subtitols: 
Cercapps
Paraulògic
Diccionaris
Softcatalà
Optimot
Parla.cat
Apparella't
TikTok / Canal Malaia
Continguts: 

Per començar, és fonamental que utilitzem el català en el nostre dia a dia a l'entorn digital. Amb Cercapps, podem trobar i descarregar-nos les aplicacions que ens interessin amb qualsevol objectiu en aquesta llengua per poder fer-ne un ús recurrent.

A més, també és important tenir els programaris en català, ja sigui del sistema operatiu o dels navegadors, a qualsevol dels nostres dispositius. Ho podem configurar des dels menús de configuració o preferències, o utilitzar el Catalanitzador de Softcatalà.Opinion: No woman should be touched by @ViAcompanyades

El joc d'èxit que proposa periòdicament un seguit de lletres perquè hi trobem totes les combinacions possibles demostra que la gamificació es clau per estimar i millorar la llengua. Al darrere hi ha l'associació Xarxa de Mots i la plataforma Rodamots, que ens fa reflexionar cada sobre una paraula o expressió i el seu significat.

Els diccionaris continuen sent una eina fonamental per aprendre una llengua encara que ara no els acostumem a portar físicament sinó a dins del mòbil. L'aplicació del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) ens pot ser útil per fer cerques senzilles i solucionar dubtes puntuals al moment.

Aquesta plataforma que ofereix l'associació Softcatalà disposa d'un programa de correcció i traducció de textos en línia molt potent i d'eines i recursos, especialment, per a professionals de la traducció.

L'Optimot disposa d'un cercador de dubtes lingüístic que recull diverses fonts d'informació i, si no ens els poden resoldre, compta amb un equip de lingüistes per fer-hi consultes personalitzades.

A més, fan divulgació a les xarxes amb un to proper i desenfadat.

Aquesta plataforma ofereix cursos i materials didàctics amb un registre previ gratuïts si es fan servir per lliure i de pagament si es requereix un seguiment tutoritzat. A més, disposa d'una biblioteca amb recursos culturals i d'una comunitat per interactuar-hi mentre es practica la llengua.

No podia faltar en aquest llistat l'aplicació de Plataforma per la Llengua per trobar parella lingüística. Amb un disseny semblant al de les aplicacions de cites, permet que persones voluntàries i aprenents es trobin segons la geolocalització i puguin parlar en català, a més de crear comunitat, tot promovent la cohesió social i l'arrelament.

El món digital està fet de continguts digitals, i és per això que la seva creació en català és fonamental per tenir-hi presència i sumar parlants. És aquest l'objectiu de la Fundació.cat. A més, és imprescindible implicar-hi el jovent perquè hi hagi relleu generacional.

Per això, subratllem el paper dels continguts en català a la xarxa social TikTok, que es poden cercar amb el hashtag #català. Un dels precursors va ser el repte de paraules iniciat per dues joves que comparaven mots d'Amposta i de Girona.

En aquesta línia, cal fer menció també a Canal Malaia, que s'ha fet un lloc sobretot a Youtube i Instagram. I en la mateixa direcció, però per apropar un àmbit com és el de la literatura clàssica al jovent, la paltaforma Amemsillegim utilitza el llenguatge dels stickers i el gifs per promoure la llengua.

field_vote: 

Com utilitzar l'eina per crear comunitats energètiques

Imatge principal a portada: 
Plaques solars de Fundació Bit (Llicència CC BY 2.0) Font: Fundació Bit (Llicència CC BY 2.0)
Resum: 

Diverses entitats han desenvolupat aquesta plataforma de simulació per conèixer les necessitats d'infraestructura i econòmiques.

La plataforma somcomunitatenergetica.cat permet simular la creació d'una comunitat energètica per veure quines implicacions d'infraestructura i de despeses poden suposar ajustant-se a la realitat de cada cas particular.

Imatges secundàries: 
Plaques solars de Fundació Bit (Llicència CC BY 2.0) Font: Fundació Bit (Llicència CC BY 2.0)
Subtitols: 
Registre i interfície
Introduir el teu municipi i seleccionar el teu edifici
Editar el teu edifici
Afegir edificis a la comunitat energètica i editar-la
Obtenir la informació
Comparació
Continguts: 

Per accedir a totes les funcionalitats de l'eina, cal crear un compte. Es pot fer accedint a qualsevol dels apartats tancats, clicant a Iniciar sessió i accedint a la segona pestanya, que correspon al registre. Després de rebre un codi d'activació, ja podreu accedir a totes les funcions de l'eina.

La interfície és senzilla i està formada per un mapa i un menú a l'esquerra de la plataforma amb els següents apartats:

  • Editar el meu edifici
  • Informació del meu edifici
  • Informació de la comunitat energètica
  • Edificis que formen la comunitat energètica
  • Comunitats energètiques desades

Introduïu el nom del vostre municipi al cercador superior. Cerqueu al mapa el vostre edifici i seleccioneu-lo.

Editeu posteriorment el vostre edifici per ajustar més la informació. Per fer-ho haureu de dibuixar les parts de la coberta del vostre edifici i definir la seva inclinació (si és plana, poc inclinada o molt inclinada), i l'orientació seleccionant el punt cardinal en una brúixola.

Seleccioneu els edificis residencials que vulgueu sumar a la vostra comunitat energètica i cliqueu Afegir a la comunitat energètica. Al menú de l'esquerra podeu definir quants panells solars us agradaria instal·lar a cada edifici. Posteriorment, i a sota d'aquest menú, ja podeu clicar Crear comunitat energètica per obtenir la informació.

A l'apartat Informació de la comunitat energètica, hi trobareu les dades recollides, que es poden visualitzar segons si corresponen al vostre habitatge en la comunitat, al vostre edifici en la comunitat, o a la vostra comunitat.

La informació obtinguda és la potència que caldria instal·lar i el balanç energètic, la inversió econòmica que caldria fer i els anys de retorn, i les emissions estalviades i els arbres als quals equivalen.

En canvi, a l'apartat Informació del meu edifici podeu consultar aquestes mateixes dades sobre el vostre habitatge i sobre el vostre edifici ara que no forma part de cap comunitat.

L'eina també proporciona informació sobre l'estat dels municipis a la part inferior de la plataforma quan seleccionem un municipi. Concretament, diu quantes comunitats es podrien crear segons el seu potencial, i quines empreses i institucions hi ha presents que us puguin ajudar a crear-les.

Per últim, a l'apartat Comunitats energètiques desades podeu comparar els resultats de les fins a cinc comunitats que podeu crear, a més de gestionar-les anomenant-les o eliminant-les.

field_vote: 

Guia bàsica de Penpot

Imatge principal a portada: 
Il·lustració del programa de disseny web en línia Penpot. Font: Penpot
Resum: 

Us expliquem com funciona el programa de disseny web de programari lliure i col·laboratiu.

Penpot és el primer 'software' en línia per dissenyar webs i fer prototips de programari lliure desenvolupat a l'Estat. El programa, intuïtiu i amb moltes possibilitats, pot ser útil per a entitats que treballin amb la tecnologia tant a nivell corporatiu com amb grups de participants per dissenyar, per exemple, aplicacions.

Imatges secundàries: 
Il·lustració del programa de disseny web en línia Penpot. Font: Penpot
Subtitols: 
Ús i interfície
Eines principals
Com fer un prototip
Exportació
Continguts: 

Per utilitzar Penpot, només cal que entreu a penpot.app i hi a accediu creant un compte o amb un compte de Gmail.

Un cop a dins, hi trobareu el panell amb els vostres projectes, esborranys i biblioteques compartides. Des d'aquí podreu crear equips de treball il·limitats per compartir les vostres creacions.

La interfície s'estructura de la següent manera:

  • Al mig, hi ha la secció de canva, on fem el disseny.
  • A la secció de l'esquerra, hi trobem la barra d'eines.
  • A la secció de la dreta, hi trobem les opcions que s'actualitzen en funció dels elements que seleccionem. Si seleccionem un gràfic, hi apareixen opcions del gràfic com les mides, el traç, l'emplenat o l'ombra, i si seleccionem un text, les de mida i de tipografia, per exemple. En una segona pestanya, hi ha la secció Prototip, on farem les relacions entre les pàgines del lloc.
  • Per sobre d'aquest menú, tenim les opcions de previsualització per ampliar o reduir el zoom o per previsualitzar la navegació del disseny. Des de la pàgina de previsualització, podrem generar enllaços per compartir-lo i veure el codi de programació i copiar-lo per poder-lo desenvolupar.

Ens centrem en les eines bàsiques que trobem a la secció de l'esquerra. Són les següents:

  • Mou, per seleccionar i arrossegar elements.
  • Taula de treball, per crear els espais de treball. Un cop creats, es pot seleccionar des de les opcions de la dreta si es vol que tinguin una mica predeterminada, per exemple, per crear una web per a escriptori o per a mòbil, o adaptada a iPhone, iPad o Android.
  • Rectangle, el·lipse, corba i camí, per dissenyar les formes. Per opcions de fusió com agrupar o utilitzar màscares, podeu seleccionar les diverses formes i clicar el botó dret.
  • Text, per escriure.
  • Comentaris, per fer apunts que puguin llegir la resta de persones que hi tenen accés.

A la part inferior de la secció esquerra, també trobem una sèrie de menús fonamentals:

  • La secció Capes, per veure les pàgines i capes que hem fet, ocultar-les o bloquejar-les.
  • La Biblioteca de Recursos, on podem anar guardant i compartint recursos amb l'equip com ara tipografies, imatges, gràfics i colors, i tenir accés a llibreries amb elements prefabricats, que podem utilitzar i modificar.
  • Historial, per veure les últimes accions i retrocedir.
  • Paleta de colors, per guardar i gestionar els colors utilitzats prèviament o que han guardat altres membres de l'equip.

Per fer un prototip de disseny web o d'aplicació d'una forma senzilla, haurem de seguir els següents passos:

  1. Crear tantes taules de treball com pantalles volem que tingui.
  2. Dissenyar-les amb les formes, colors i imatges que vulguem.
  3. Crear la navegació entre les diferents pàgines des de la secció Prototip arrossegant les fletxes d'un espai de treball a un altre.

Per exportar, haurem de seleccionar la pàgina, les capes o els components agrupats que vulguem extreure.

Des del menú d'opcions, a la dreta de la interfície, triem Exportar i definim les opcions d'exportació, que pot ser en format SVG, PNG o JPG.

El programa permet exportacions simultànies de diferents formats i dona opcions per reduir la mida de la imatge, que correspon als píxels de l'espai de treball marcats en les regles que abasten la pàgina i que arriben fins als 400.000 d'amplada.

field_vote: