L'AEiG Amadeu Oller, llavor pedagògica al poble de Moià

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller
AEiG Amadeu Oller Font: AEiG Amadeu Oller

L'AEiG Amadeu Oller, llavor pedagògica al poble de Moià

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Hem parlat amb els i les caps de l'agrupament escolta i guia Amadeu Oller amb motiu del Premi a la virtut i al civisme que han rebut en la 116a edició de la Festa de l'Arbre Fruiter de Moià.

Per què creieu que heu rebut aquest reconeixent per la vostra tasca en temps de pandèmia?

Pels seixanta-tres anys que fa que l'agrupament està donant servei al poble de Moià. També per no parar i continuar fent cau virtual. Un any i mig en què hem buscat dinàmiques per fer coses des de casa, donat a infants i joves l'espai perquè poguessin continuar ficant-se el fulard al coll cada dissabte per veure els seus companys i companyes tot i que no s'ens permetia trobar-nos presencialment.

És un reconeixement pel fet de no haver defallit i d'haver continuat al peu del canó. Sempre intentant fer l'escoltisme des del primer dia. Estant allà sempre i tenint-lo present passi el que passi. En aquest cas una pandèmia.

Què significa per vosaltres haver rebut aquest reconeixement?

Ens omple d'orgull
rebre aquest premi de part del poble de Moià, ja que reconeix davant totes les persones del poble i de la comarca la bona tasca que fem. Ens fa especial il·lusió perquè al lleure hem patit molt amb aquesta pandèmia. Se'ns ha restringit moltes coses que podíem fer. Ens hem vist molt privats i privades de fer cau, de poder fer sortides, campaments...

Ho hem passat molt malament i rebre un premi així ens ha donat molta força per dir 'ho hem passat malament, però estem fent les coses bé i seguim aquí'. I que t'agraeixin això al poble ens omple moltíssim i ens ha agradat molt.

Llavors podem dir que aquest premi ha estat per l'agrupament un punt de reflexió...

Sí. De saber que el cau de Moià, l'Amadeu Oller, ha estat a la vida de moltes persones que hi ha al poble, sigui perquè vas ser mare o pare del cau, perquè vas ser infant i jove o perquè vas ser cap durant uns anys. Si t'ho pares a pensar, durant seixanta-tres anys, moltes persones passen pel cau.

També ens ha fet adonar, tot i que ja ho sabíem però ha fet encara més palès, que realment el cau forma part del poble, que tothom hi ha sigut representat i que tothom, més o menys, ha tingut a veure amb el cau. Això fa que sigui una entitat referent al poble i també ens agrada molt. Que se'ns reconegui d'aquesta manera. Amb el premi del civisme i la virtut.

Aquest premi és, doncs, un reconeixement a la tasca que feu però també a l'escoltisme i el guiatge i l'educació en el lleure, oi?

Correcte. Quan vam anar a recollir el premi vam dir que, tot i que el rebíem el cau de Moià, era un reconeixement al lleure per tot el que hem fet al lleure durant aquest any i mig de pandèmia.

Que no ens hem aturat, que hem continuat, que hem fet el possible de manera voluntària, com sempre, per intentar donar una mica de llum a les vides d'infants i joves que vivien en pandèmia i rebien males notícies.

Com creieu que s'han pogut sentir els infants petits durant les restriccions amb motiu de la pandèmia?

En el cas d'infants petits no sé fins a quin punt eren conscients del que estava passant, del fet de per què no podien anar a escola, perquè no podien anar al cau, perquè no podien trobar-se amb els amics i amigues ni sortir de casa. Que un infant de 6 anys es passi tres o quatre mesos tancat a casa sense sortir, sense que pugui veure cap amic ni cap familiar, això devia ser molt dur.

Per això creiem que el fet de trobar-se amb el cau era com un fil de llum que poguessin estar en contacte un altre cop amb aquestes persones i entendre millor la situació perquè al cau ho parlàvem. Ha ajudat a entendre i ser conscients de què estava passant i també per facilitar aquest espai de diversió que necessiten a aquestes edats.

I com ha ajudat als petits i les petites del cau tenir aquesta estona d'esbarjo i de desconnexió amb el cau?

Creiem que devia fer les coses més fàcils. Aquestes activitats ajudaven a passar l'estona i desconnectar de tanta negativitat. Per passar-s'ho bé a través de dinàmiques com dibuixar a la pantalla i que nosaltres endevinéssim què era. Amb infants petits el que es feia més difícil era que es quedessin allà, davant de la pantalla, l'hora i mitja o dues hores que durava.

El que fèiem era enviar dinàmiques per correu a les famílies proposant activitats a fer, gravar i enviar-nos. S'anaven enviant els vídeos i era un cau virtual però durant tota la setmana. No era tant com amb les persones joves, que continuaven quedant el dia de cau a través de la pantalla.

I com creieu que han ajudat les dinàmiques que heu fet durant la pandèmia a joves del cau?

Ha ajudat a canalitzar les seves emocions. Des de l'escoltisme i el guiatge intentem treballar sempre amb els valors i amb l'educació emocional, però en aquell moment encara va ser més necessari. Si nosaltres, com a caps necessitàvem moments de cura, els i les joves encara més.

Creiem que ha anat molt bé per canalitzar tot allò que sentien a dins i que no sabien veure-ho, per retrobar-te, per poder-ho parlar amb companys, companyes i amb els i les caps. Per canalitzar molt millor tot allò que estava passant i per poder buscar vies de desconnexió.

Com ha evolucionat l'agrupament durant aquests darrers anys?

Fa uns anys érem 15 infants a la unitat, els amics i pocs més. Aquest any hem hagut de doblar unitats. Actualment tenim 30 infants per branca i som 35 caps. Cada cop el cau és més present a la vida dels moianesos i moianeses.

A Moià tenim una comarca molt petita i dos agrupaments. El de Moià i el de Calders. En el nostre cas, en ser el poble del mig, acollim a molta gent de tot arreu. És el cau de Moià, però també acull gent de l'Estany, de Castell, de Castellví, de Collsuspina, de tots els pobles i fins i tot de fora perquè Moià és un poble turístic i té molt estiuejant. Tenim molts infants de Manresa, de Barcelona o de l'àrea metropolitana que venen a fer cau.

Quin balanç feu d'aquests seixanta-tres anys fent escoltisme i guiatge a Moià?

El balanç és molt positiu. El cau de Moià és un lloc d'acollida amb caps que fan una molt bona tasca i les persones cada vegada s'estan adonant més de la importància de l'escoltisme. Fins fa poc es creia que el cau era la gent que ens reunim els dissabtes, juguem amb infants i fem excursions.

Però hem anat fent veure que el cau és escoltisme, que formem part d'una entitat, que és Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que vetlla per infants i joves i per deixar el món millor de com l'hem trobat. Això va fer que la gent veiés el cau des d'un altre punt de vista. Fins i tot hi ha persones que esperen un any per poder entrar perquè no tenim places.

Què diries que aporta el cau a infants i joves que hi han format part?

A ser persones que participen activament en altres entitats populars del poble muntant activitats populars, espais autogestionats, a fer extrajobs per poder fer aquella activitat o projecte que vols, per exemple. Això és herència del cau.

Són petits granets de sorra que van incidint en la vida d'infants i joves i després, quan són més grans, fa que s'impliquin molt amb el poble i que el poble guanyi molt més a partir del cau. El cau és una petita llavor que fa que creixin coses amb molta qualitat pedagògica al poble.

Afegeix un comentari nou