Una sentència del tribunal d'Estrasburg retalla en un 75 per cent els fons de la UE per comprar aliments per a les famílies sense recursos per a l'any 2012. Els Bancs d'Aliments, Càrites, Creu Roja i, fins i tot, la pròpia UE, ja cerquen alternatives pel que pot suposar un dur cop a l'ajuda humanitària dins les nostres pròpies fronteres.
Europa no té una política social comunitària. Aquesta greu mancança havia estat tapada fins al moment per la tasca desenvolupada pel Pla Europeu d'Ajuda als més necessitats (PEAD). Un pla basat en el repartiment dels excedents agraris de la Unió per als més necessitats però que, a la pràctica, invertia milions d'euros en compra de productes per suplir les mancances de la societat. Doncs bé, això s'ha acabat.
El passat 13 d'abril el Tribunal de Justícia de la UE, a instàncies d'Alemanya i Suècia, dictava una sentència per limitar aquest programa a la compra d'excedents agraris. Vaja, que no es podrà utilitzar els diners restants del pressupost per comprar menjar al mercat. A la pràctica, això suposa 500 milions d'euros menys en aliments per als més necessitats l'any 2012.
Sobre el terreny, si parlem en xifres actuals, les aportacions europees cubrien per exemple el 40 per cent de les necessitats dels programes d'aliments a Catalunya . Una xifra que queda en res si descobrim que el 80 per cent de les ajudes que concedeix Polònia a les famílies necessitades provenen de la Unió.
El problema, a més, ve a engrandir els esforços d'entitats com Banc d'Aliments, Càrites o Creu Roja, que han vist com els usuaris dels seus serveis de distribució d'aliments incrementaven mentre els recursos disminuïen. Càrites ha passat de gestionar 72 tonelades d'aliments per la gent necessitada l'any 2008, a només gestionar-ne 12 tonelades enguany. Per la seva banda, el Banc d'Aliments assegura haver doblat en un any i mig el nombre de persones que recorren als aliments que ells faciliten. Un increment que, sumat als de les altres entitats, situa els catalans i catalanes usuaries d'aquests serveis en gairebé 250.000 persones.
Unes xifres impactants que fan coincidir a totes les associacions en el mateix diagnòstic: Si no se solventa la mancança provocada per aquesta sentència pot ser dramàtic.
Des de la pròpia Unió Europea s'és conscient d'aquesta realitat i, de fet, els propis pressupostos del programa s'han avançat per donar temps als governs a reaccionar davant la retallada. Ara, però, l'esperança se centra en iniciatives legislatives a Brusel·les que amplïin el marc de l'actual programa d'aliments o, fins i tot, la creació d'una política social comunitària. Esperances etèries per un problema que, ara per ara, és molt real.
Afegeix un nou comentari