Ana Villalobos: "Construir un camp de criquet a Barcelona visibilitza que hi ha esports més enllà del futbol"

Ana Villalobos Jiménez és la coordinadora de Criquet Jove BCN, un projecte que vol incloure aquest esport a la ciutat. Gestionat pel Centre d’Estudis Africans i Interculturals i per la Fundació per l’Esport i Educació de Barcelona, s'ha consolidat després de patir sotragades amb la pandèmia.

Què va passar?

No hi havia espais perquè les escoles van tancar les pistes, però per sort al final vam poder participar en altres espais. El nombre de participants va ser fluctuant. Tot i que va haver-hi molts canvis, es va mantenir. I el curs passat ja vam poder-ho fer tot. El nombre de participants ronda els 130 i abans de la pandèmia n'hi havia uns 100. No ha augmentat molt però ens trobem que hi ha hagut un canvi de generació. Estan agafant el relleu. Pensàvem que costaria molt més, però continuen.

El projecte busca referents dels propis equips perquè siguin entrenadores i entrenadors. Tenim 11 equips, sis femenins i cinc masculins. S’ha consolidat.

"No ha augmentat molt però ens trobem que hi ha hagut un canvi de generació"

Un projecte exitós seria que pogués continuar sense la vostra gestió?

Crec que la nostra gestió és necessària perquè tenim els contactes amb els districtes i amb les empreses gestores de les pistes, i tenim hores per fer el seguiment dels actes, però si no hi ha participants motivats i referents que estiguin implicades, no es podria fer. Per això, treballem de bracet amb totes aquestes persones vinculades al projecte, i també amb els agents socials del territori.

També feu feina per trencar estereotips de gènere?

Creem espais de seguretat i d’apoderament de les noies. Treballem amb entitats, sales joves, educadores de carrer (APC) i casals. És una feina conjunta. Nosaltres treballem en aquest àmbit més esportiu, però també educant en valors amb una perspectiva intercultural. I les agents socials del territori fan prospecció a través de les activitats de criquet.

En quina situació està el futur camp de criquet a Montjuïc?

Comencen el 2023 les obres i es preveu que durin un any. Vam estar fent reunions tècniques amb l'Ajuntament i amb els arquitectes i representants del projecte, i sembla que va endavant. Estan molt contentes, en tenen ganes, però pensaven que seria més ràpid.

Tres anys són molts anys per als joves.

Sí. Però les noies estan convidades a les reunions i informades de totes les fases.

Va ser la proposta més votada als pressupostos participatius, oi?

Hi havia dues voltes. A la primera, sí, i en total també.

Com és que té tantes adeptes el criquet?

La comunitat pakistanesa, bengalí i índia de Barcelona és molt gran, i aquest esport és molt identitari i el volen practicar. Es va moure molta comunitat. No s’hauria pogut fer sense aquest esforç.

"No s’hauria pogut fer sense l'esforç de la comunitat pakistanesa, bengalí i índia"

Però no només hi participen aquestes comunitats.

Estem oberts. Tenim una perspectiva intercultural. La primera voluntat és reconèixer aquesta diversitat i igualtat de drets, la segona garantir o promoure un diàleg intercultural.

Ara tenim més demanda de joves que han practicat el criquet o l'han vist a casa seva o al seu país d'origen, però també promocionem la pràctica del criquet a les escoles. Dins del projecte 'Convivim esportivament', proposem activitats extraescolars esportives per a la transformació social i per educar en valors. Actualment, aquest és un dels nostres objectius principals.

Quina és la situació d'aquest esport a Catalunya?

El fet de construir un camp a la ciutat és un pas per al seu reconeixement i per visibilitzar que existeix un altre esport més enllà del futbol. És desconegut. Últimament, les escoles ens demanen tastets de criquet per motivar nois i noies i comencen a saber què és. Per això és interessant fer sessions com la taula rodona. Està obert a qui vulgui anar-hi, a infants i famílies, i es farà un taller amb dinàmiques.

Quin creus que és l'èxit del projecte?

L’èxit del projecte és proporcionar espais i activitats que no estiguin pensades des de nosaltres cap a elles si no des d'elles mateixes. Fem la proposta però treballem de forma horitzontal. Els referents de les comunitat que treballen amb nosaltres estan en tot el procés i si no els hi quadra alguna cosa, en parlem i la fem diferent. Això és el que volem: treballar conjuntament.