Qui sou Eclíptiques?

Clara Farbiarz: Som una associació d’artistes dones professionals de diferents disciplines de la zona de Collserola. Volem impulsar la cultura de km 0. L’objectiu és crear i produir cultura feminista i que les dones es puguin impulsar professionalment.

Com neix?

C.F.: Fa uns anys, se'm va acudir fer un grup de dones a La Floresta ja que teníem l'espai de La Comissió de Festes de La Floresta per celebrar el dia de la dona i el dia contra la violència de gènere. Era molt precari. Va aparèixer la possibilitat de rebre finançament, i moltes dones s'hi van posicionar en contra. Hi va haver confrontació. Per mi una cosa és el voluntariat i l'altra és la gestió cultural. Cal remuneració, i més amb un objectiu que és visibilitzar el treball de les dones.

Se'm va acudir muntar l'associació de dones artistes per la cultura feminista perquè era una mancança i un espai en el qual reivindicar el reconeixement a les artistes i a la cultura feminista. La cultura és la llavor dels valors de la humanitat.

Quina cultura creieu que tenim i què li cal?

C.F.: La cultura és un reflex de la situació social que vivim, d’un patriarcat que està anquilosat. Costa donar-li aquesta visibilitat a la part femenina i feminista de la societat que també necessitem.

Cal més perspectiva feminista.

Cristina M. Obiols: Tot i que cada vegada veig que hi ha més dones i que ara tenim més accés a certs nivells d’activitat en qualsevol sector, encara veig que als espais de poder no hi som prou representades. Un exemple és el Cercle de Belles Arts de Barcelona, que està dirigit per homes.

El reflex de la cultura feminista encara no impacta en les actituds de la gent del carrer perquè els joves segueixen reproduint els mateixos comportaments en contra de les dones i les dones també es defensen reproduint uns determinats models basats en comportaments de poca cura, competitivitat, agressió... Cada vegada hi ha més iniciatives en les quals tant homes com dones intentem generar espais on la vida sigui al centre, però penso que ens falta molt per arribar a una realitat en què això sigui cert i no només una mena de disfressa que queda bé.

Què és el més difícil de muntar una associació?

C.F.: Una complicació és el tema de la sostenibilitat a nivell humà. Posar-nos d’acord tres persones amb tres vides diferents, amb valors i personalitats diferents. També és el més motivador.

C.M.O: Vam intentar funcionar de manera assembleària, però ens vam adonar que si no tiràvem pel dret, no avançàvem mai. Per això ens vam ajuntar tres de les sòcies per tirar-ho endavant i anem comunicant les decisions. Si hi ha algú que no se sent representada amb alguna decisió ho anem revisant.

Com us sosteniu econòmicament?

C.M.O.: No estem rebent cap mena de retribució més enllà del plaer de fer una activitat. Poc a poc, amb els esdeveniments, obtenim una petita entrada de calers, però és simbòlic, i això crema. Has de revisar documentació per aconseguir fer un esdeveniment, les artistes no responen al moment, i això genera angoixa i estrès. És difícil de gestionar però creiem que val la pena i lluitem perquè aquesta feina pugui ser remunerada.

L'objectiu és aquest?

C.F.: La idea és arribar a convertir-nos en cooperativa. Creiem que la cultura té un preu.

C.M.O.: Ara comença un itinerari de formació que du a terme L’Eixida en el qual intentaré participar perquè ens puguin assessorar sobre la millor manera per trobar vies de finançament. Hi ha possibles camins. Com a artista he de dir que hem d'aconseguir parar la precarietat que patim. No tenim ni convenis.

Organitzeu esdeveniments.

C.M.O: El proper és per Sant Jordi. La Clara està fent-ne la gestió, ella és el pont amb la institució.

C.F.: Tenim dues poetes, Gemma Almagro i Kata Carmona, i una il·lustradora, Eva Miquel. Ho farem a Sant Cugat. Recitaran poesia i també tindrem els llibres de Pol·len Edicions. Creiem que és important poder donar l’opció d'accedir al pensament crític.

Són no mixtes?

C.F.: El dia 6 de març vam fer una activitat pel dia de la dona. La nostra iniciativa era que hi hagués un escenari no mixte, tot i que l’esdeveniment fos mixte. Aquest dia estem nosaltres a l’escenari, se’ns escolta, se’ns veu, i ens adonem de la situació de les dones a l’escenari. L’escenari fa de model a seguir, ens transmet uns valors. Quan cerco artistes em costa més trobar dones.

Primer va haver-hi polèmica perquè volien fer partícips els homes dels feminismes. Va ser un moment empoderador.

Sempre són no mixtes?

C.F.: Sempre he intentat que l’escenari fos no mixte, però hi ha hagut de tot. Sé que hem empoderat les adolescents del barri.

Què heu notat?

C.F.: He notat que les dones estan més al capdavant, amb més iniciativa, més empoderades. A La Floresta ja hi ha una tendència molt feminista. Fem el dia de les reines.

No hi veneu alcohol?

C.F.: Fem el saló de te feminista.

C.M.O.: Serà la nostra marca d’identitat, la nostra empremta.

Sempre és sense alcohol?

C.M.O.: Potser no sempre seran no alcohòlics sempre però sí que volem que hi hagi altres opcions saludables.

C.F.: Aquesta proposta del te va sorgir per fer un canvi en la mentalitat d’associar cultura amb alcohol. A més, amb alcohol es donen situacions d’agressions masclistes. Que no hi hagués alcohol va generar una energia completament diferent.

Està lligat a la masculinitat?

C.F.: Ens treu llibertat, ens sotmet a beure per identificar-nos amb el grup, i potser estaria bé que ens identifiquéssim amb coses més saludables. Cuidar-se és una actitud feminista.

Què us agradaria aconseguir?

C.F.: Esperem fer reflexionar tant homes com dones sobre la situació en la qual vivim i tenim eines per poder fer canvis i trobar el benestar de totes.

C.M.O.: El que fem és molt necessari i malgrat les dificultats intentarem que el projecte creixi.

Com us podem seguir?

C.F.: Qualsevol persona que ens vulgui contactar ho pot fer a femculturafeminista@gmail.com.

C.M.O: I ara estem presents a Instagram, i Facebook. També fem el podcast Planeta Violeta.