La història invisibilitzada de les dones que feien treballs remunerats a casa
Comparteix
Els treballs de cures han estat invisibilitzats durant la història, també els treballs remunerats que les dones feien al seu domicili. L'associació Territoris Oblidats ha recollit la veu d'aquestes dones en un documental.
Modistes, costureres, corbateres, guanteres, muntadores, mecanògrafes, polidores, afiladores, empaquetadores... Durant les últimes dècades del segle XX moltes dones van desenvolupar treball remunerat des de casa. Es tracta d'una activitat que va passar força desapercebuda. Va fer possible que aquestes dones tinguessin els seus propis ingressos. També que desenvolupessin unes jornades laborals extenuants, ajuntant aquestes feines amb els treballs domèstics i de cures.
L'associació Territoris Oblidats va voler conèixer les experiències d'aquestes dones, en concret de les de Barcelona. Així, l'any 2013 va començar a recollir les seves històries en entrevistes de vídeo.
Fruit d'aquesta recerca, va néixer el documental 'Las Pieceras: treball extra-domèstic S.A.', que es va estrenar el mes de maig de 2018. Dos anys més tard, Territoris Oblidats comparteix l'obra a Internet, sota llicència Creative Commons. Estarà disponible a partir de les 17.00 hores del dilluns 22 de juny.
Dilluns 22/06 a partir de les 17h, al menjador de les vostres casas - Las Pieceras: treball extra-domèstic S.A. https://t.co/rbB8ajDu73 pic.twitter.com/zgcFM3VA3O
— Territoris Oblidats (@territoris) June 19, 2020
La peça audiovisual inclou un conjunt d’entrevistes a dones que expliquen les seves experiències i vivències al voltant de la seva activitat laboral i de la vida quotidiana.
La Roberta de Carvalho, una de les impulsores de Territoris Oblidats, explicava en una entrevista a Xarxanet que la majoria de dones començaven l'entrevista dient que no feien res, que no era important el que feien, i al llarg de la conversa s'acabaven adonant de tot el que havien treballat: "Moltes no eren conscients de la importància del que havien fet fins a aquell moment".
"A la nit quan els fills, el marit i els avis, anaven a dormir, la dona o mestressa de casa, després de deixar la casa neta es posava al menjador a treballar per aportar una mica més de diners". Són paraules de l'Adelaida, que va treballar d'ensobradora. La María explica al documental que recorda a la seva mare treballant tota la vida, igual que va fer ella. "Por això em fa gràcia quan diuen: des que la dona es va incorporar al treball... És a dir, que abans que no es treballava fora, el treball de la dona no tenia valor?" sentencia.
El documental analitza des d'una perspectiva de gènere com han afectat les condicions laborals del treball remunerat a casa les vides i jubilació de les dones.
Durant els dies previs a posar disponible el documental, des de Territoris Oblidats han compartit a Twitter alguns dels testimonis de les protagonistes i han convidat a la reflexió. Per exemple, enllaçant aquest tema amb la situació actual i el teletreball en el confinament.
A partir dels testimonis d'un grup de dones, es va realitzar una recerca bibliogràfica, territorial i d’arxiu per establir les relacions laborals existents entre les dones, les fàbriques, els tallers i els processos de producció. El documental denuncia que, a causa de les condicions laborals en què van treballar aquestes dones i la manca de reconeixement social del treball a domicili, les seves pensions de jubilació s'han vist afectades.
Des de Territoris Oblidats s'ofereixen per realitzar xerrades o vídeo-fòrums presencials o virtuals sobre aquest projecte. Poden anar adreçats a diversos públics, amb interès especial per a infants, adolescents i joves. Les entitats interessades els poden escriure a laspieceras@territorisoblidats.org.
Afegeix un nou comentari