El relleu de voluntariat en l’associacionisme educatiu: un repte a abordar

Des de la seva creació, caus i esplais s’han sostingut gràcies al compromís del jovent voluntari. Aquesta generació és el motor que impulsa el sector: exerceixen com a figures educadores, però també assumeixen múltiples tasques clau per garantir el funcionament de les entitats. A més de liderar activitats amb infants i joves, es responsabilitzen de càrrecs com la gestió administrativa, el desenvolupament de recursos pedagògics o la representació institucional. Aquest voluntariat no només sustenta el dia a dia d'aquests caus i esplais, sinó també de les estructures organitzatives de les quals formen part, formant part de juntes, coordinacions territorials o comissions de projectes.

Tanmateix, el jovent que avui ha de sostenir caus i esplais és també el jovent que viu sota l’ombra de múltiples crisis: social, climàtica i econòmica. A tot això, s’hi suma una burocratització creixent que complica l’organització d’activitats com caus, sortides o campaments. “Els caps han d’estar pendents de molts altres temes, com aconseguir locals dignes, que sovint són un gran repte", explica Camila Feixas, responsable general de pedagogia de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Assegura que això dificulta que el compromís dels equips pugui anar més enllà: "veiem que cada cop és més difícil que les caps facin el pas d’assumir responsabilitats associatives”, .

"El jovent voluntari es responsabilitzen de càrrecs com la gestió administrativa o la representació institucional".

En els darrers anys, molts caus i esplais han iniciat els cursos amb equips de caps i monitoratge molt reduïts, una situació que es va agreujar especialment durant la pandèmia. Alguns han optat per ajuntar grups, d’altres per fer cau o esplai cada quinze dies per poder repartir-se entre branques d’infants. Feixas recalca que no passa a tot arreu, però és evident relleu generacional, que tradicionalment assegurava la continuïtat, s’ha anat debilitant. 

Segons la responsable general de pedagogia, aquesta situació genera un cercle viciós: “el fet que hi hagi menys voluntàries fa que els pocs que hi són assumeixin més càrregues de treball”, i afegeix: “aquesta sobrecàrrega impedeix abordar temes importants que abans es gestionaven des de comissions o àmbits de treball”. Feixas també lamenta que, a la pràctica, això dificulta el desenvolupament de projectes clau de les entitats o poder abordar temes que els són primordials, com els feminismes o la inclusió.

Les entitats valoren que la situació exigeix una reflexió col·lectiva i mesures concretes des de l’administració per evitar la cronificació del problema. En joc no només hi ha el funcionament d'aquests agents educatius, sinó també la transmissió de valors com el compromís, el treball en equip i la responsabilitat, fonamentals per a la formació d’una societat més solidària i transformadora.

Històries darrere del repte

Núria Tomeo és presidenta d’El Micaquer, entitat de la qual forma part l’Esplai Diplodocus i que està associada a Esplais Catalans. Aquesta entitat, com un bon grapat de caus i esplais, s'enfronta a la manca de relleu en el voluntariat. "Des de fa molts anys, els infants no pugen com a monitors; es van perdent pel camí, i fa temps que no tenim grup de joves que passin de ser pre-monitors a monitors", explica Tomeo. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Micaquer - Esplai Diplodocus (@esplaidiplodocus)

Per fer front a aquesta situació, han optat per incorporar monitoratge de pràctiques, joves que cursen la formació i que sovint decideixen quedar-se vinculades al projecte. "Jo mateixa soc un exemple d'això: vaig començar fent pràctiques al cap de setmana i després als casals d'estiu, i m'hi vaig quedar, igual que la resta de l'actual junta", afegeix. Tot i això, Tomeo reconeix que no és senzill: "ens costa trobar relleu i hem de treballar molt per enganxar els monitors que arriben a fer les pràctiques perquè es quedin a l'entitat".

L'entitat ha viscut canvis significatius en la seva composició recentment. "L'any passat estàvem molt bé, teníem més monitors i més nens, però aquest curs ha estat diferent", explica Tomeo. La transició d'alguns infants a grups de joves ha deixat la franja de primària més debilitada, amb menys participants. Tot i això, han arribat nous monitors en pràctiques, fet que ha provocat una situació atípica: "ara mateix tenim més monitors que nens." Aquesta situació ha portat l'equip a reflexionar i treballar internament sobre com atreure més infants. "Ens estem plantejant quines activitats podem fer i com podem connectar millor amb les famílies perquè s'engresquin a participar", detalla la presidenta, en un esforç per revitalitzar l'entitat i reforçar els vincles amb la comunitat.

L'excés de burocràcia, una de les causes de l’ofec del voluntariat

Els canvis socials han tingut un paper clau en aquesta crisi de relleu. El jovent actual ha crescut en un context marcat per la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i la manca de recursos per a resoldre-ho. Això, combinat amb la percepció que ser cap o monitora és una tasca cada cop més exigent, dificulta atreure noves persones voluntàries.

Segons Feixas, si el voluntariat educatiu impliqués estar menys pendent de la burocràcia o de qüestions alienes al que és pròpiament fer de cap o monitora, potser seria una tasca que es faria de més bon grat. “Avui en dia fer de cap significa ser gairebé una experta en tràmits administratius, gestionar problemes amb els locals, omplir la paperassa dels ajuntaments… Implica tant que ja no es tracta només d’estar preparat per educar infants i joves”, recalca. 

"El jovent actual ha crescut en un context marcat per les crisis".

L’acord del lleure educatiu, un primer pas?

A més de les solucions pròpies de cada cau i esplai que es troba amb manca de voluntariat, les entitats d’educació en el lleure de base voluntària estan treballant per revertir aquesta tendència. La seva principal línia de treball és la pressió a les administracions per reduir els tràmits burocràtics i garantir el reconeixement real de la seva tasca educativa. En aquesta línia, i arran d’una crisi administrativa dels terrenys d’acampada, l’associacionisme educatiu va sortir al carrer l’1 de juny d’aquest mateix any. 

La pressió unitària exercida pel sector, incloent-hi la jornada reivindicativa que va mobilitzar 5.000 persones, es va aconseguir firmar un acord amb la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest acord inclou mesures per mitigar l'impacte de les restriccions derivades de l'emergència climàtica sobre els campaments, simplificar tràmits burocràtics, augmentar el pressupost per a l'educació en el lleure i establir un pla integral per enfortir el sector.

#SalvemElsCampaments|L’associacionisme educatiu unim forces i arribem a un acord amb el Departament de Drets Socials per garantir la realització de campaments i reconèixer la nostra tasca educativa i social@EscoltesiGuies @EscoltesCat @AccioEscolta @EsplaisCatalans @EsplaisMCECC pic.twitter.com/yqTgeIsXHv

— Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (@CNJCat) June 6, 2024

Les entitats consideren que l'acord és un primer pas important, però es mostren prudents i més amb el canvi de Govern. Recalquen que caldrà continuar treballant col·lectivament per implementar les accions acordades i abordar les reivindicacions històriques de l’associacionisme educatiu. Una fita important per garantir la tasca de jovent voluntari compromès en caus i esplais arreu del territori català. 

"L’educació en el lleure de base voluntària i comunitària és imprescindible per formar persones compromeses amb el món que les envolta", conclou Feixas.