Felipe Daza: “Cal fer entendre com de greu és que una persona estigui més de 24 hores detinguda”

Per primera vegada, un projecte aplega persones actives en la mobilització social, organitzacions del tercer sector i universitats d'Andalusia, Madrid, el País Basc i Catalunya amb l'objectiu de donar suport als moviments socials i garantir l'efectiva protecció dels drets humans d'aquelles persones que lluiten per a la justícia social i els drets civils i polítics. "Defensar a qui defensa" és una coalició que neix, diuen al mateix web, per donar resposta al "context de criminalització i repressió de la protesta social".

La iniciativa és encara en procés de formació i creixement. De fet, l'acte de presentació va celebrar-se fa només quatre mesos a la Universitat de Barcelona, que hi participa a través de la Fundació Solidaritat UB. Les primeres passes s'han traduït en formacions per a activistes, juristes i comunicadors i comunicadores, els tres pilars de la coalició. Entre 80 i 100 persones han assistit a les sessions de Barcelona, Cadis, Madrid i Bilbao.

Felipe Daza coordina operacions noviolentes i de pau de Novact (International Institute for Nonviolent Action), una de les organitzacions impulsores de "Defensar a qui defensa". Felipe Daza és també el coordinador de la coalició "Defensar a qui Defensa".

Per què "Defensar a qui defensa"?

La Coalició vol donar resposta al nou plantejament de "seguretat ciutadana", al creixent control de la població per part de les autoritats i, en conseqüència, a la necessitat de coordinar-nos a nivell local i estatal per respondre als atacs cap als moviments socials. Organitzacions de tot l'Estat que ja treballàvem en la recollida de violacions de drets humans hem impulsat la iniciativa amb dos components principals: coalició  d'esforços (universitats, organitzacions, centres de defensa legal i mitjans de comunicació) i observatori, és a dir, recollir els incidents de drets humans succeïts en contextos de protesta (manifestacions, mobilitzacions o en exercici de drets civils i polítics).

Sou en marxa des de fa pocs mesos. Com funcioneu?

L'Observatori és estatal. Perquè sigui eficaç i dinàmic cal la participació dels moviments socials i de les organitzacions que ja fa molt de temps que treballen fent defensa legal, recollint casos de detinguts i detingudes i que ja tenen les seves informacions i bases de dades. És a dir, els "Activistes" són el primer element de la coalició i el que li donarà legitimitat. Conjuntament, estem creant un formulari de denúncies que sigui veritablement útil, intuïtiu i ràpid. El grup de "Juristes" i la formació legal és un altre element clau, on hi entra la UB i altres universitats: quins són els procediments judicials a seguir? Què és fonamental per aportar a un cas? Ara mateix el professor David Bondia coordina l'elaboració d'un informe on, amb equips d'investigació de diferents universitats, analitzaran qüestions com el grau de llibertat d'expressió a l'Estat espanyol, tipus i nivell de sancions administratives, modificacions legals respecte del dret de protesta, entre d'altres. El tercer pilar són els mitjans de comunicació, ja que són qui expliquen què ha passat i tenen un rol fonamental en la perspectiva que ofereixen a la societat sobre un atac o una vulneració de drets. Finalment, estem incorporant un quart element, el component psicosocial, amb què treballar la por de la víctima, qui necessita no només assessorament legal o econòmic, sinó un suport emocional. És a dir, que d'una banda fem formacions a tots els pilars que conformen la coalició (activistes, juristes i comunicadors i comunicadores) i d'altra, volem esdevenir un observatori que recopili la informació a partir dels diferents nuclis locals.

Què voleu aconseguir recollint aquesta informació?

En primer lloc, volem determinar la tendència de com està canviant el control i la repressió social per part de les autoritats. Elaborar un "mapa de zones calentes", per exemple, i identificar quines són les vulneracions. El següent pas és llançar alertes socials i posar cara i ulls a la repressió. Cal humanitzar els casos i fer entendre com de greu és que una persona estigui, per exemple, més de 24h detinguda a una comissaria, de la mateixa manera que amb la sanció administrativa (la multa) que és inassolible per una sola persona. En segon lloc, volem poder portar casos concrets a judici, d'entre tots els que recollim. Ja hi ha observatoris i ja hi ha entitats que fa anys que treballen donant assistència legal. Per tant, l'objectiu no és portar legalment tots els casos que registrem (ja hi ha qui ho fa i ho fa molt bé), sinó recollir-los tots i portar només aquells que siguin paradigmàtics i que permetin crear jurisprudència i repercutir positivament en altres casos. Finalment, tenir incidència política, perquè al final les lleis es fan a través de la política. Incidència política significa al final incidència legal i volem pressionar un canvi legal. I per fer-ho, acudir amb la informació al Parlament o a escala internacional. Alhora, fem les formacions per a activistes, juristes i comunicadors i comunicadores, perquè volem activar molts ulls davant les vulneracions. Poder vigilar als vigilants.

Qui ve a les formacions?

Persones d'alguna manera o altra ja vinculades a l'activisme i que volen fer xarxa i millorar. Molts estudiants de dret, advocats, advocades i juristes sensibilitzats, mitjans alternatius (La Directa, Fotomovimiento, blogers, civeractivistes)  o periodistes que dins de grans mitjans han vingut de manera independent.

"Volem activar molts ulls davant les vulneracions de drets humans, vigilar a qui vigila"

Què està passant a l'Estat?

Avui hi ha vulneracions molt greus de drets humans. Per exemple, Carmen Bajo, de 56 anys i de Granada, és ara per ara condemnada a 3 anys i 1 dia de presó i a una multa de més de 3.000 euros per formar part d'un piquet informatiu. Situació similar a la del jove de 19 anys sense antecedents penals, per qui la fiscalia demana 6 anys i mig de presó per teòricament haver llançat una ampolla de vidre contra un agent durant el desallotjament de Can Vies. Fets que el jove nega. Les vulneracions als CIES ja s'han destapat. Paral·lelament, el govern de l'Estat diu ara que "despenalitza", mentre que la realitat és que molts delictes que formaven part de l'àmbit penal (amb les pertinents garanties judicials per a la ciutadania, com la presumpció d'innocència) s'han reduït ara a l'àmbit administratiu, on no hi ha aquestes garanties. També hi ha hagut canvis que dificulten la convocatòria de manifestació. Alguns d'aquestes casos podrien arribar a l'esfera internacional, però és una feina llarga i cara i pels que si estàs sola, no lluites. Però això és necessari tenir moviments i organitzacions i tot el que sigui necessari perquè aquestes persones no estiguin soles.

Hi ha perspectives de canvi amb l’arribada de l'any electoral?

Hi ha tres eleccions. I podria ser que la llei mordassa caigués. Però l'important és crear un debat sobre el model de seguretat que volem. Per exemple, amb Ciutat Morta s'ha obert una oportunitat de parlar sobre la tortura. Però el més greu és que és un cas habitual! Persones immigrants que moren empresonades o als CIE, tortures a comissaries... hi ha tot de protocols que evidentment no funcionen i és una evidència que cal un debat públic per qüestionar-ho i parlar sobre quin model de seguretat humana volem, en la mesura que és un bé públic. Tenim dret a tenir una seguretat que respecti els drets humans. Cal crear un nou concepte de "seguretat" que sigui compatible amb la resta de drets i arribar a un nou marc de referència que repercutirà en l'esfera legislativa i, per tant, en els cossos de seguretat.

Contingut relacionat

Com afecta la llei de seguretat ciutadana a les manifestacions socials

Felipe Daza: "Cal seguretat, però no s'obtindrà a través de les armes o de retallar drets"