Fa escassos dies que els Special Olympic World Games 2023 van concloure, un esdeveniment esportiu internacional que lluita per la inclusió de les atletes amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit esportiu, però que també té implicacions a escala social. En aquest sentit, es tractaria de la cosina dels històrics Jocs Paralímpics, o inclús dels mateixos Jocs Olímpics, atès que, igual que les competicions mencionades, busca reunir esportistes de tot el món per competir en categories com la natació, l'atletisme o la gimnàstica.

També comparteixen temporalitat perquè no se celebren anualment, sinó cada quatre anys i, en general, les edicions s'allarguen més d'una setmana. En l'última edició, els jocs s'han disputat a Berlín i han tingut una durada de nou dies, començant el 17 de juny i concloent el dia 25 del mateix mes. Tot i tractar-se d'una competició esportiva oficial en la qual han estat representats un total de 190 països i on han participat al voltant de 5.000 esportistes amb discapacitat intel·lectual, la cobertura mediàtica que se n'ha fet no ha estat l'esperada.

L'Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD), l'entitat que vetlla per la defensa dels drets del col·lectiu, ha compartit el seu descontentament a través d'un comunicat. L'equip ha sentit "decepció i impotència" davant la poca presència de l'esdeveniment en els mitjans de comunicació. En paraules de l'Associació, destaquen que aquest seguiment ha estat "pràcticament inexistent", passant gairebé desapercebut en les graelles de programació.

La documentalista Mercè d'Olañeta, col·laboradora de LADD, ho confirma: "els mitjans pràcticament no en parlen. Es va retransmetre l'obertura dels jocs a Berlín, però després no vam tornar a veure res més, ni notícies a les seccions d'esports per parlar dels resultats". De fet, fa una comparació que resulta significativa: "Si els Jocs Paralímpics no compten gairebé res, nosaltres ja estem a la cua de la cua".

Les persones amb discapacitat i els seus drets esportius

L'entitat es recolza en la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, concretament en l’Article 30. En aquest apartat, l'ONU posa especial èmfasi en el dret del col·lectiu a participar en la vida cultural. No només estableix que les persones amb discapacitat han de tenir accés a continguts en formats accessibles com el cinema, també constata que els estats que han signat l'acord han d'estar compromesos a què les persones també puguin participar en activitats esportives i puguin gaudir d'instal·lacions adequades.

"La majoria de gent desconeix l'existència d'aquests jocs, sobretot perquè en l'àmbit mediàtic generalista no se’n parla. En canvi, en els mitjans d'àmbit local hi ha molta més presència". Per exemple, els Special Olympics de Catalunya han tingut més difusió, per tant, "sorprèn que els d'àmbit mundial on participen tants països i milers d'atletes, no tinguin cap cobertura".

En aquest sentit, els Special Olympics World Games suposen una oportunitat brillant per la visibilització i reconeixement del col·lectiu. Per aquest motiu, l'Associació creia convenient aprofitar l'ocasió per promoure una competició d’aquesta magnitud. Amb una major visibilitat no només busquen l'equitat entre col·lectius, la presència en els mitjans pot "generar i establir referents que puguin motivar la ciutadania amb discapacitat intel·lectual a participar d'activitats esportives"; i, de retruc, també pot comportar una major sensibilització social al respecte.

Una oportunitat perduda per visibilitzar el col·lectiu

Malauradament, els jocs de Berlín no han estat els únics on s’ha notat la falla comunicativa, es tracta d'una situació que es repeteix cada edició. D'Olañeta ho va viure en primera persona, ja que la seva filla, la Paola, va participar en la passada edició celebrada a Abu Dhabi, on va guanyar l'or. Únicament recorda un tall a les notícies al respecte. En aquesta última edició, concretament la sisena, la situació no ha canviat.

"A través de missatges ens hem posat en contacte amb les altres famílies per tal que poguessin estar informades de tot, ja que no ho podien fer a través dels mitjans", afirma la col·laboradora.

Enguany, Espanya ha fet un molt bon paper. En total, la selecció estatal ha guanyat 81 medalles, de les quals 8 són d'or, 13 de plata, 14 de bronze i 46 de participació. Més enllà dels reconeixements, les dades també sorprenen: "5.300 esportistes, més de 2.300 entrenadores... Hi han participat unes 10.000 persones", destaca la documentalista.

Dins el manifest, l'Associació ha destacat com a exemple dues de les victòries, la d'hoquei i la de bàsquet unificat, per defensar per què la cobertura hauria estat positiva. La primera de les raons és per una qüestió de justícia i igualtat si es té en compte que, en altres actes d'igual magnitud, se celebren i es comuniquen les victòries. A més, hauria ajudat a donar a conèixer els equips, les jugadores i les seves capacitats, a banda que s'haurien pogut transmetre valors positius.

"Una de les lliçons que ens donen les esportistes del col·lectiu és que són molt solidàries entre elles, si guanyen no hi ha la competitivitat que hi ha al món de l'esport en general", afirma la Mercè.

I, finalment, com a reclam principal, per contribuir a "normalitzar el col·lectiu d'esportistes amb discapacitat intel·lectual" i, en general, a les persones amb discapacitat, portat a altres àmbits, com l'educatiu i el laboral.

Tot i això, ja no és només donar a conèixer el col·lectiu, sinó fer veure que l'esport adaptat també existeix, com el bàsquet unificat. "Al terreny de joc hi ha 5 noies, de les quals tres sempre han de tenir un certificat de discapacitat i les regles són diferents. Aquest any, l'equip espanyol ha guanyat l'or al nivell 1, el màxim", destaca la col·laboradora.