“Whatever my individual desires were to be free, I was not alone. There were many others who felt the sameway.” Rosa Parks

El conflicte forma part de la nostra naturalesa en tant que grups i comunitats. Entenem que en una realitat socialment construïda per humans interdependents on el coneixement es basa en la pràctica i es genera i desenvolupa a través del diàleg; la noviolència no es pot entendre sense combinar aquests elements: construcció social, interdependència, pràctica i diàleg.

Així doncs, la noviolència com a construcció social i procés de transformació social és la millor manera d’abordar els conflictes en totes les seves dimensions.

A NOVACT, Institut Internacional per l’Acció Noviolenta amb seu a Barcelona, ho tenen clar: la millor manera per aconseguir una societat lliure de conflictes armats i de violència és amb la noviolència, entenent aquesta com una estratègia d’acció transformadora per un món pacífic, just, digne i equitatiu.

Estem en un moment de crisi multidimensional en el que se’ns presenten noves problemàtiques en camps ja coneguts com la seguretat, els recursos naturals o la interacció entre cultures, entre d’altres. La majoria dels problemes en aquests àmbits s’han convertit en conflictes de diferents dimensions, totes elles interconnectades.

Entenem per problemes aquelles barreres que han de ser superades per aconseguir el que es desitja, mentre que en el conflicte existeixen interessos contraposats i són els interessos d’una de les parts els que esdevenen la barrera de l’altra.

Quan el conflicte s'entén com un problema compartit que ha de ser solucionat per ambdues parts, les possibilitats de trobar una solució augmenten.

En aquest context parlem de noviolència en contextos de conflictes geopolítics, no obstant, la noviolència és un estil de vida, i la comunicació noviolenta una estratègia vital que ens permet interactuar amb el nostre entorn des de la plena consciència, l’empatia i l’horitzontalitat.

La lògica del conflicte

Podem diferenciar tres tipus de lògiques a l’hora de fer front a un conflicte: dominació, negociació i trobada.

En la lògica de la dominació, l’objectiu final és imposar una visió o interès de manera que, en el millor dels casos, la resolució del conflicte acabarà satisfent els interessos d’una de les parts, i en el pitjor, però més freqüent, dels casos, acabarà en l’impossibilitat de satisfer cap de les parts. Aquesta lògica passa per el sotmetiment o claudicació d’una de les parts i segueixen mecanismes de resolució fonamentalment coercitius.

La lògica de la negociació implica una discussió entre les parts en confrontació amb l’objectiu d’arribar a un acord. En la negociació entren en joc molts factors i la predisposició dels actors a l’hora d’abordar la negociació és clau per a la resolució final. Els millors resultats de les negociacions són aquells que no deixen a cap de les parts a zero i intenten satisfer al màxim els interessos de cada una de les parts.

Un dels problemes de les negociacions és que és fàcil mantenir-se en un estat de rivalitat i que el resultat final deixi temes pendents que acabin sortint més endavant. Les concessions, si no són plenament assumides com a postures pròpies, dependran de l’equilibri de la resta de condicions de l’acord.

La lògica de la trobada està molt relacionada amb la visió del conflicte ja no com un conflicte sinó com un problema. El que era una confrontació d’interessos es contempla ara com un problema que afecta les parts i es treballa des de la col·laboració per satisfer els interessos i necessitats d’ambdues parts.

La violència com a forma d’abordar el conflicte s’ubicaria entre les lògiques de dominació i, en el millor dels casos de negociació, mentre que la noviolència es situaria més entre la negociació i la trobada.

La noviolència ens permet superar els abordatges tradicionals de la gestió de conflictes, que atenen a les diverses dimensions per separat per situar-nos en l’àmbit de la transformació del conflicte molt en línia amb la transformació social que entén i aborda el conflicte en totes les seves dimensions i ho viu com una oportunitat per a millorar.