Un dels efectes de la COVID-19 i del confinament derivat de la situació de pandèmia ha estat l’augment de la virtualitat. Internet ens ha permès mantenir les relacions socials, laborals, afectives, comercials, etc. i les empreses del capitalisme de plataforma (Amazon, Netflix, Microsoft, Facebook, etc.), n’han sortit beneficiades. El cert és que les restriccions aplicades per contenir l’avanç de la pandèmia han enfortit aquest capitalisme, amb el seu afany per acumular, processar i comercialitzar dades, i han intensificat allò que entenem com uberització de l’economia. Els riscos que hi estan associats són evidents: invisibilització dels processos de producció, destrucció del teixit comercial local, aplicació de mecanismes per reduir despeses laborals i desarticulació de les treballadores, monopolis en la logística i en els sistemes de distribució, major petjada ecològica, evasió fiscal, etc.

Amb la pandèmia, les empreses del capitalisme de plataforma n’han sortit beneficiades

Amb la crisi de la COVID-19, la venda digital, que ja estava en fase expansiva, no ha parat de créixer: les persones hem continuat necessitant proveïr-nos d’allò que necessitem; les empreses han necessitat continuar buscant canals de venda i de distribució. Només a tall d’exemple, i segons informava EFE, durant els nou primers mesos del 2020, Amazon ha tingut un augment del benefici net del 69 % respecte al mateix període de l’any anterior.

La possibilitat de proveir-nos per internet d’allò que necessitem, però, té una serie d’impactes a molts nivells que no podem passar per alt.

El comerç de plataforma pot portar associada la compra compulsiva i un allunyament respecte al procés de producció del producte: amb pocs clics ens fem arribar a casa el producte que desitgem i ens desvinculem del procés de producció i de distribució: des de casa i a casa en 24 hores, anul·lant el concepte d’espai i de temps, anul·lant etapes del procés, com per exemple la distribució i la relació amb la botiguera.

Tampoc podem passar per alt l’impacte ambiental que genera la compra virtual: pel trànsit de dades que generem, per les emissions de més que emetem pel fet de fer-nos portar el producte a casa i pels residus de l’empaquetatge del producte.

De fet, tot allò relacionat amb la logística és un dels punts més crítics d’aquest tipus de comerç. Aquest tipus de plataformes de comerç, són altament rendibles quan la logística és externalitzada, els empleats són autònoms i les companyies s'eviten assumir les obligacions socials derivades d'un contracte laboral. I la subcontractació de la logística porta associada massa sovint la precarització dels llocs de treball. En aquest sentit, només cal recordar la retallada a la meitat de la tarifa base dels riders de Globo, produïda durant els mesos de pandèmia.

La cerca de rendibilitat de totes aquestes grans empreses del capitalisme de plataforma porta associada, també, l’evasió fiscal. Repassant dades de 2018 ens adonem com, a l’Estat espanyol, Facebook, Amazon i Apple van pagar, entre totes, un total de 14,7 milions d’euros en concepte d’impost de societats, pràcticament el mateix que l’empresa més petita de l’Ibex 35.

De quina manera podem portar el consum conscient al comerç digital?

Davant d’aquesta economia de plataforma allunyada de la comunitat, què podem fer des de l’Economia Social i Solidària? De quina manera podem portar el consum conscient al comerç digital?

Podem digitalitzar el mercat social seguint els valors de l’ESS i els criteris de proximitat. Per fer-ho ens cal el debat i la reflexió constant que ens han de permetre desplegar-nos amb cautela en aquest món que és la digitalització de l’economia, procurant sempre no caure en les mateixes pràctiques que hem vist que l’acompanyen i reproduir i perpetuar les situacions d'injustícia.

No podem passar per alt els canvis en el consum i en la distribució, i podem participar de l’oportunitat que ens brinden les plataformes digitals per dur-hi a terme pràctiques democràtiques i emancipadores, de propietat col·lectiva i que generin impactes positius.

Des d’Opcions veiem que aquesta digitalització del comerç és una finestra d’oportunitat i entomem el repte de crear un espai digital on comercialitzar i adquirir productes i serveis alineats amb els valors de l’ESS.

La Zona permet portar els valors del consum conscient a Internet

I és des d’aquí que creem La Zona, un espai on comprar productes i contractar serveis que, a més de permetre un consum digital també conscient, ens ha de permetre informar sobre l’impacte del nostre consum, facilitar i motivar els canvis a les alternatives de consum, comprometre’ns amb la gent vulnerabilitzada i fer xarxa per posar el nostre consum al servei de la transformació social. Un espai compromès amb els valors de l’ESS: intercooperació i solidaritat, foment de la proximitat, impacte mediambiental positiu, aposta per una logística amb el màxim arrelament al territori, etc. Fer-ho assegurant i donant visibilitat a totes les fases del procés, des que el producte es produeix fins que arriba a casa nostra i garantint que en totes aquestes fases es garanteixen els drets laborals, els impactes mediambientals positius, els criteris de transparència i de participació, etc.

I com a compradores? Sovint, quan passegem pels carrers de les grans ciutats, ja hem de fer esforços per no doblegar-nos davant dels estímuls constants que ens arriben per provocar-nos el consum desenfrenat. A la xarxa, també, hem de poder continuar parlant de consum responsable i, abans d’efectuar la compra, fer-nos les tres preguntes clau: ho necessito? Ho puc aconseguir sense comprar? De quina manera ho puc comprar per tal de generar el menor impacte negatiu possible?