Llei de l’escoltisme i el guiatge: reconeixement institucional i projecció internacional

L’escoltisme i el guiatge representen una part important de l’associacionisme educatiu a Catalunya, reconegut per la seva naturalesa voluntària i associativa dins del conjunt del lleure educatiu. Tant és així que el passat mes de març el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2023, la qual reconeix la singularitat del moviment escolta i guia català en l'àmbit social i estableix mecanismes per promoure’l i projectar-lo en l’àmbit internacional. 

La llei va ser impulsada per l’Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC) a petició de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Aquesta última aplega tot l’escoltisme i guiatge català reconegut internacionalment per l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM, de les seves sigles en anglès) i l’Associació Mundial de Noies Guia (WAGGGS, de les seves sigles en anglès).

Un mes després de l’aprovació de la llei, l’equip de presidències de la federació en fa una valoració per a Xarxanet. Parlem amb Aina Milà, Maria Vilàs i Fèlix Marimón, en representació de les tres associacions que conformen la FCEG: Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Acció Escolta de Catalunya. 

Com ha estat el procés d’impulsar el projecte de llei fins a la seva aprovació?

Aina Milà: El procés, que ha culminat aquest mes de març, ha estat molt llarg. L’any 2017 va estar a punt de tirar endavant per primera vegada, però la situació social i política es va complicar massa i el projecte de llei va quedar aturat. El juny del 2022 es va refundar l’ANPEC per a la legislatura actual i un dels primers encàrrecs que se’ls va fer és que abordéssin el text de la llei de reconeixement de l'escoltisme. 

A partir d’aquí, la FCEG va treballar conjuntament amb els grups parlamentaris, fent reunions a dues bandes amb tots aquells grups que així ho volien per tal d’aconseguir un text que fos del màxim consens possible per tothom. Finalment, el mes de març va entrar la llei a lectura única i la votació final va tenir el suport dels grups impulsors: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP, sumant també el suport d’En Comú Podem.

“L’aprovació de la llei és un primer pas per obtenir mesures que realment garanteixin la nostra tasca”.

Es tracta d’una llei de reconeixement, quines implicacions té?

Maria Vilàs: Aquesta llei pretén reconèixer i fer valdre la tasca que fa l’escoltisme i el guiatge a Catalunya, tenint en compte el vessant de transformació social a través de l’educació i del mètode escolta i guia. També té la finalitat de blindar la protecció del moviment davant de les institucions, tant en l’àmbit nacional com internacional.

És un primer pas per continuar treballant i lluitant per obtenir mesures que realment garanteixin la nostra tasca i que ens la facilitin poder desenvolupar la nostra activitat. 

Hi ha altres territoris arreu del món que tenen lleis similars, d’on ve aquest impuls?

Fèlix Marimón: Cal tenir en compte que l’escoltisme i el guiatge aterra la seva tasca de forma local, però globalment també són importants les influències que rebem i les iniciatives que es tiren endavant. Fomentat per les organitzacions mundials d’escoltisme i guiatge, ja són més de cinquanta països arreu del món han articulat lleis de reconeixements del moviment, com és el cas d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Portugal o el Regne Unit.

Evidentment, a cada territori el reconeixement és diferent, tot depèn de les seves administracions, lleis i mecanismes. Al Canadà, per exemple, la llei relativa a les associacions escoltes reconeix Scouts Canada com a representant oficial de l'escoltisme mundial i l'única organització amb drets exclusius per a usar els emblemes, les insígnies, les descripcions i les marques específiques pròpies del moviment escolta i guia.

Avui s'ha aprovat al Parlament de Catalunya la Llei de Reconeixement de l'Escoltisme.

Celebrem enormement aquesta fita històrica per a l'escoltisme i el guiatge català i considerem que el marc legal aprovat suposa un gran avanç per al moviment. Obrim fil  pic.twitter.com/swFXWe7QDT

— Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (@fceg_cat) March 22, 2023

L’escoltisme i el guiatge és el moviment infantil i juvenil més nombrós del planeta, quantes persones es veuen reconegudes amb aquesta llei a Catalunya?

F.M.: Exacte, és un moviment mundial d’abast molt ampli. De fet, som 67 milions d’escoltes i guies en tot el món i estem presents aproximadament en 170 països. Específicament a Catalunya, comptem amb 20.000 infants i joves que participen tot l’any en activitats en 200 agrupaments escoltes i guies arreu del territori. Això també es tradueix en 15.000 famílies vinculades al moviment  

M.V.: Som molt conscients que la transformació es fa en l’àmbit local, però també som conscients que formem part d’una xarxa que va més enllà del nostre barri, poble, ciutat o país. Ens sentim ciutadans del món. 

Heu rebut moltes mostres de suport arran de l’anunci de l'aprovació. Us esperàveu aquesta acollida?

A.M.: La veritat és que estem molt contentes amb totes les mostres de suport. N’hem rebut des de l’ANPEC i els grups parlamentaris, així com d’altres entitats, com la Fundació Bofill i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). 

Les altres mostres de suport que també ens enorgulleixen són les d’aquelles entitats d’associacionisme educatiu amb les que treballem habitualment, com són Esplais Catalans (Esplac) o el Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC). Creiem que l’aprovació d’aquesta llei és un petit passet per continuar treballant amb elles en molts altres aspectes i en molts altres espais. 

Segur que és encoratjador.

M. V.: Sí, i també ens emociona haver rebut nombroses mostres de suport d’antics escoltes i guies. Perquè escolta ho ets tota la vida, i tota aquella gent que per un motiu o altre ha estat vinculada al moviment s’ha fet ressò d’aquest gran pas endavant. 

F.M.: I t’adones de la xarxa que suposa. La bona rebuda denota que l’escoltisme català està viu i genera un gran sentiment de pertinença.

Darrerament, us heu posicionat sobre diverses temàtiques, com la demanda de locals dignes per als agrupaments o la precarietat juvenil. Queda feina per fer?

M.V.: Sí, queda feina per fer. I moltes de les reivindicacions no són només de la FCEG, sinó que les fem de la mà d’altres entitats de lleure educatiu de base voluntària i acció comunitària. Ens trobem en espais informals, però també en espais formals, com les taules educatives del CNJC. 

Per exemple, en referència als locals dignes, Esplac organitza aquest dissabte una manifestació unitària en el marc de la campanya Deslocalitzades, a la qual nosaltres ens hem adherit. I no només hi donem suport, sinó que també hi col·laborem activament. Ara bé, no són els únics temes ni els únics reptes que tenim al davant.

“No podem oblidar que som entitats educatives i que quan es parla d’educació hi volem ser”.

Teixir xarxa és essencial.

A.M.: Sí, però el problema és que sembla que només puguem parlar de temes de joves. Però no podem oblidar que som entitats educatives i que quan es parla d’educació hi volem ser. També tenim dificultat per fer tràmits burocràtics, per fer servir l’espai públic per part dels agrupaments, i per marxar de campaments.

M.V.: Agafant aquest fil, som molt conscients de la situació d’emergència climàtica. Nosaltres sempre estarem al costat de preservar la natura i de la sostenibilitat. La nostra prioritat és fer custòdia del territori i quan fem campaments treballem la terra, en tenim cura i li donem un ús. Però trobem que se’ns relega com a activitat no essencial quan hi ha restriccions, com ens va passar l’estiu passat. Fa un any que treballem amb la Direcció General de Joventut perquè se’ns escolti i se’ns tinguin en compte com a agent essencial. 

Com creieu que cal abordar aquestes demandes?

A.M.: Cal fer-les arribar a l’administració, tant a l’autonòmica com a les locals. Al final no podem oblidar que hi ha una responsabilitat de qui gestiona els diners públics i els recursos. 

Però no podem fer veure que l’únic interlocutor vàlid són les administracions. Cal continuar treballant amb la resta d’entitats per fer una societat millor, i no té cap sentit que ho fem soles. I tampoc cal que liderem totes les lluites, però sí que ens hi podem sumar, sigui des de primera fila o tercera.

“Estem disposats a fer servei en moments puntuals, però també a l’hora de pensar les grans línies estratègiques de país”.

Per a aconseguir-ho, el reconeixement és clau. Amb l’aprovació de la llei podem dir que s’aplana el camí per a assolir aquests objectius?

A.M.: Així hauria de ser. Al final és un reconeixement oficial fet pel Parlament de Catalunya que ens hauria d’ajudar a participar de grups de treballs, a ser tinguts en compte quan cal opinió o fer estratègia. Recordem que no només estem treballant pel present, sinó també per a les futures generacions. 

F. M.: Estem disposats a fer servei en moments puntuals, però també a l’hora de pensar les grans línies estratègiques de país en les temàtiques que ens toquen: natura, infància i joventut i educació. Per això cal que la nostra tasca es reconegui no només administrativament, sinó també en l’àmbit social i en la comunitat educativa. 

Quines són les properes passes per a l’escoltisme i el guiatge català?

A.M.: D’una banda, i per la proximitat de l’estiu, és important treballar en la consciència de l’emergència climàtica i en les mesures per poder continuar fent campaments a la natura. L’escoltisme i el guiatge s’ha adaptat a les dificultats i ara també ho podrem fer. D’altra banda, una altra passa rellevant és assolir el reconeixement en tota la comunitat educativa, i en concret en el Consell d’Educació de Catalunya, on volem participar activament.

A més, volem reactivar l’activitat internacional des dels agrupaments perquè puguin continuar fent activitats arreu del món, principalment a Europa. I això també implica la participació de la FCEG en diferents fòrums i espais de trobada d’escoltisme i guiatge mundial. 

Ara us trobeu treballant per a l’aprovació de la llei del foment de l’associacionisme. Quines implicacions tindrà per a l’associacionisme educatiu?

M.V.: Des de l’inici del procés, s’ha treballat a través del CNJC amb totes les entitats involucrades. És per això que les compareixences no les hem fet només com a FCEG, sinó també amb les companyes d’Esplac, per exemple. Ara som a la recta final d’aquest procés i d’aquí poc comença el període d’esmenes. 

Continuem treballant amb la resta d’entitats juvenils perquè la llei inclogui les nostres demandes i necessitats, trobant els punts d’equilibri necessaris. És important remarcar que la llei parla del ‘foment’ de l’associacionisme. No només reconèixer-lo, sinó promoure’l. Aquesta voluntat de participació i de construcció social és un valor de país, és per això que avancem de la mà cap a una societat més justa, igualitària, participativa i democràtica.