Marta López: “Les persones voluntàries no s’esperen la màgia que es crea aquí”

Es podria pensar que les fites que assoleixen dia a dia les entitats del tercer sector semblen fetes per art de màgia. Res més lluny de la realitat. Al darrere hi ha molta feina, dedicació i compromís, malgrat les nombroses dificultats que han d'afrontar. Una de les claus de l'èxit rau en el voluntariat, que és part essencial de la tasca de les entitats. Per fer visible el reconeixement social i institucional de l’acció voluntària, la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya atorga anualment el Premi Voluntariat.

A l'edició d'enguany, el segon premi s'ha concedit a l'Associació de Familiars i Malalts Mentals de Catalunya (AFAMMCA) pel projecte 'Voluntàriament'. Aquesta entitat, nascuda el 1985, treballa d'aleshores ençà per millorar la qualitat de vida de les persones diagnosticades de salut mental i les seves famílies. Ho fan, en bona part, gràcies a la dedicació de les persones voluntàries, a qui va dedicat aquest reconeixement. En parlem amb la Marta López, psicòloga de l’entitat. 

Quina tasca dueu a terme a l’AFAMMCA?

Som una associació que va néixer el 1985 fruit de la unió d’un grup de famílies que tenien algun familiar amb diagnòstic de salut mental, que necessitaven suport i es reunien entre elles. Al llarg dels anys, hem evolucionat i vam començar a atendre les mateixes persones afectades per alguna dificultat de salut mental. Els nostres objectius, en termes generals, són promoure el benestar de les persones afectades i les seves famílies o persones del seu entorn, amb el propòsit de contribuir a millorar la seva qualitat de vida.

Com ajudeu les persones que presenten algun trastorn de salut mental?

Oferim serveis de rehabilitació psicosocial, per tal de rescabalar tot allò que comporta tenir un diagnòstic de salut mental. Parlem de deteriorament cognitiu, habilitats socials, autocura… I tot plegat ho fem a través d’activitats de caràcter més lúdic. Un exemple d’això són les sessions de cine fòrum o de musicoteràpia que fem cada quinze dies amb les persones voluntàries de l’associació Pianos Vius. 

I de cara a les famílies de les persones afectades?

Tenim serveis psicoeducatius que proporcionen eines i recursos per poder gestionar millor el seu dia a dia i saber com ajudar les seves familiars afectades, i també per tenir cura d’elles mateixes per així generar un espai de benestar, que és molt rellevant en aquests casos. Això es treballa, entre altres, en els Grups d’Ajuda Mútua, on les famílies es reuneixen, comparteixen experiències i es donen suport.

Al cap i a la fi, l’origen de l’associació són aquests grups d’ajuda, que avui continuen funcionant molt bé. A més, també oferim atenció individualitzada a qui ens ho demani.   

Els trastorns mentals es poden superar?

És una pregunta recurrent i no és fàcil de respondre. Sí que es poden superar, però és cert que sempre poden haver-hi recaigudes. Els trastorns mentals poden ser de molts tipus i graus, alhora que són diferents per a cada persona que el pateix. En aquest sentit, en una reunió recent una persona afectada ens deia que preferia que es parlés de persones amb experiència de salut mental, perquè sí que es poden superar o, almenys, estabilitzar. Com deia, no hi ha cap trastorn que sigui igual en cada persona. 

Un altre dels pilars de la tasca de l’AFAMMCA és la sensibilització. Per què és important que parlem de la salut mental?

Ho és perquè fer-ho dona visibilitat a un problema que existeix i que ens pot afectar a qualsevol de nosaltres. Totes podem patir un problema d’aquesta mena, per això és important estar al dia de tot allò que envolta la salut mental, especialment per una qüestió de prevenció. Cal fer entendre que demanar ajuda si patim malestar o alguna mena de problema de salut mental no és un motiu de debilitat. I això demana molta tasca de sensibilització. Hem de ser conscients que cal cuidar la nostra salut mental.

"És important parlar de la salut mental per donar visibilitat a un problema que existeix i que ens pot afectar a qualsevol de nosaltres".

L’estigma que arrosseguen les persones amb diagnòstic de salut mental encara és una llosa molt pesada per a elles.

Sí, per això parlar-ne també ajuda a trencar aquest estigma, que avui segueix molt vigent, sobretot en persones amb trastorns greus. És un tema que des de l'esfera social s’està treballant des de fa anys i hem millorat en aquest sentit, però perduren mites com aquell que associa les persones amb diagnòstic de salut mental amb comportaments agressius i violents, quan realment no és així. 

La pandèmia ha marcat un punt d’inflexió pel que fa a la salut mental, quins són els principals reptes que hem d’afrontar en aquest camp?

Pensem que cal aprofitar els aprenentatges que ens ha deixat la pandèmia en aquest aspecte. No hi ha dubte que s’han obert moltes més portes per parlar de salut mental, i ara l’objectiu és no oblidar-nos-en i continuar fent incidència. Cal proporcionar més recursos per fer-hi front i donar a conèixer els que ja existeixen, que de vegades no és tan evident. 

També és cert que l’accés als recursos públics continua sent limitat per la manca de personal. I no és perquè faltin persones formades en la matèria, sinó que sovint falten espais per posar aquestes persones. En definitiva: cal continuar lluitant per ampliar el ventall de possibilitats perquè tothom pugui rebre l’atenció quan ho necessita.  

A l’AFAMMCA també feu treball específic amb dones.

Tenim el projecte ‘Ments femenines’, que treballem amb l’Associació Catalana de Familiars i Malalts d’Esquizofrènia (ACFAMES), una associació amb qui treballem braç a braç diàriament. En el marc de la salut mental, busquem treballar la figura de la dona des de la feminitat personal de cada dona.

La dona, pel fet de ser-ho, ja pateix una discriminació, que és doble quan està afectada per un diagnòstic de salut mental. Hi volem donar resposta a través del seu empoderament perquè puguin reconèixer i ser conscients de la fortalesa que tenen com a dones, i que tinguin clar que no són menys que ningú.

Parlem del voluntariat de l’entitat, quina importància té per a vosaltres?

És un pilar absolutament fonamental de l’AFAMMCA. Sempre estem obertes a acollir persones voluntàries, som una entitat del tercer sector i el voluntariat ens ajuda moltíssim en el nostre dia a dia, són una peça clau per poder oferir els serveis i les activitats que fem. A banda, busquem sensibilitzar les voluntàries respecte a la salut mental i tot el que l’envolta per guanyar persones per a la nostra causa. I el cert és que ens ajuden molt en tot, també en la sensibilització.

"El voluntariat és un pilar absolutament fonamental de l'AFAMMCA".

Per què ‘Voluntàriament’ mereix el reconeixement del Premi Voluntariat?

El projecte se centra a cuidar la figura de la persona voluntària dins l’entitat perquè continuï creixent personalment i ho pugui fer en l’entorn del món social. És una manera també d’entrar en contacte amb l’àmbit social, de viure i aprendre d’aquesta experiència.

En aquest sentit, sempre tractem que s’involucrin al màxim i posin un peu a tots els àmbits d’actuació que treballem a l’entitat. Volem que tinguin protagonisme, especialment en aquells serveis i activitats que es fan de manera grupal, però també en la tasca de sensibilització o en el funcionament intern de l’associació. 

Així, què busqueu en una persona voluntària?

Sobretot, que els valors que té vagin en la línia dels que tenim a l’AFAMMCA, és a dir, una visió no estigmatitzant i sense prejudicis de la salut mental. Es tracta simplement d’entendre les persones com a persones, perquè encara que tinguin un diagnòstic de salut mental, són persones com ho som tots. Si parlem de formació i coneixements, per a nosaltres és un tema secundari. Volem persones predisposades a aprendre, a ajudar i a estar disponibles. I, és clar, amb habilitats d’empatia, col·laboració, escolta activa…

Què us diuen les voluntàries sobre l’experiència de fer un voluntariat a l’AFAMMCA?

La primera reacció sempre és de sorpresa. Se sorprenen i ens diuen que no s'esperaven la màgia que creem aquí a l’entitat, ni tot el que arribem a fer, ni el grau de felicitat que mostren les persones que venen a fer les activitats, l’energia i la força que tenen. I crec que és un tema bastant general, moltes persones no són conscients de tot allò que s’arriba a fer des de les associacions i entitats del tercer sector. O sigui que l’experiència és molt positiva i moltes volen continuar col·laborant.

Com heu rebut el segon premi Voluntariat?

Per a nosaltres, que ens hagin concedit aquest premi ha estat molt bo i ho agraïm moltíssim. Per damunt de tot, volem donar les gràcies a les persones voluntàries, que són qui ho ha fet possible, i, és clar, a la Generalitat. El reconeixement ens ajuda molt a continuar fent la nostra tasca i a rebre més persones voluntàries gràcies a la visibilitat que ens dona el premi. 

També podeu consultar les entrevistes a les entitats guanyadores del primer i tercer Premi Voluntariat:

Jèssica Celdà: "No som disminuïdes, no som invàlides i no som discapacitades... som persones"

Lorena Guasch: “Les persones amb intel·ligència límit tenen poques opcions de ser part activa de la societat”