Lorena Guasch: “Les persones amb intel·ligència límit tenen poques opcions de ser part activa de la societat”
Comparteix
Espai de trobada del 'Voluntariat sense límits' d'acidH. 
Una de les accions comunitàries del 'Voluntariat sense límits' a les festes de Sant Medir del barri de Gràcia. 
Voluntariat ambiental a les platges de Viladecans.
El ‘Voluntariat sense límits’ capgira els rols: persones usuàries passen a ser voluntàries. Una iniciativa innovadora que ha rebut el 3r Premi Voluntariat 2022.
L’assocació acidH treballa des de mitjans dels anys noranta per l’atenció de les persones amb funcionament intel·lectual límit i discapacitat intel·lectual lleugera. Ho fa a través de diferents programes en els àmbits educatiu, laboral, d’habitatge o psicosocial. També en l’oci i el lleure, espais de socialització i culturals que van permetre la creació del ‘Voluntariat sense límits’, una iniciativa que ha estat guardonada amb el tercer Premi Voluntariat 2022 de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGAC).
Lorena Guasch, va idear el projecte partint de les necessitats que detectaven a l’Espai Social i és la coordinadora del programa de voluntariat. La directora de l’Àrea de Lleure de l’entitat en destaca que és una iniciativa que permet augmentar la confiança i autoestima de les voluntàries, que se senten importants i orgulloses de la tasca que desenvolupen.
Com valoreu rebre el tercer Premi Voluntariat 2022?
És el reconeixement del projecte ‘Voluntariat sense límits’ i posa en valor la tasca que fem. Econòmicament, també és un suport important, ens dona un impuls per continuar endavant i assegurar que podem dedicar hores. És un projecte que té molt de seguiment per part dels professionals: recerca de voluntariats, trobades amb els i les voluntàries, acompanyaments, etc.
En què consisteix el ‘Voluntariat sense límits’?
El projecte va néixer fa 5 anys arran de veure les necessitats del col·lectiu a qui atenem: persones amb funcionament intel·lectual límit i discapacitat intel·lectual lleu. Des del principi vam detectar que el col·lectiu té una manca d’opcions per formar part activa de la societat. Estem parlant de gent adulta, d’una mitjana de 40 anys, que estan desocupats i amb espais de participació activa molt limitats a centres de dia, tallers o espais molt puntuals i guetitzats.
A partir d’aquí vam organitzar el programa del voluntariat, que ara mateix compta amb 27 participants. Alguns són més esporàdics, com l’organització d’activitats a festes majors o recollides del banc d’aliments, i d’altres més fixes com ho són les visites a residències o voluntariats ambientals i culturals.
Quins beneficis suposa per les persones voluntàries?
Un benestar emocional, els ajuda a enfortir l’autoestima i augmentar la confiança en elles mateixes. Són persones molt responsables que es comprometen amb el voluntariat, i sobretot els ajuda a establir relacions fora de l’entorn habitual.
Això ajuda a afrontar situacions del dia a dia.
Sí, perden la por a conèixer gent nova, a fer noves accions i a desplaçar-se d’un lloc a l’altre. Fins i tot sembla que a algunes persones els passen els dolors i mals que tenen. També representa una part formativa important, especialment per als més joves que fan atenció directa, o de cara al públic, i això repercuteix en les seves competències en l’àmbit laboral.
Dins de les accions comunitàries hem preparat tallers per a nens i nenes, per exemple. Aquest tipus d’activitats porten a un canvi de rols i de la percepció que tenen d’elles mateixes, passen a ser les mestres, les que ensenyen.
Com ho valoren les persones voluntàries?
Costa una mica que ho expressin de manera explícita. Se senten útils i els genera un orgull per la tasca i la responsabilitat que tenen. Valoren sortir del seu entorn habitual, fer amistats fora de la rutina, ampliar el seu cercle d’amistats. A ‘Voluntariat sense límits’ hi venen persones voluntàries que són usuaris d’altres serveis de l’entitat, no només de l’àrea d’oci. Aquesta barreja fa que la seva xarxa social s’ampliï portes enfora però també en l’àmbit intern de l’entitat.
Quins reptes tenim com a societat vers les persones amb intel·ligència límit?
És un grup molt invisibilitzat, estan en un llindar entre les persones amb discapacitat intel·lectual i les que no en tenen. Físicament, no hi ha cap tret distintiu que els faci identificables, i això fa que siguin encara més desplaçades.
El repte és donar a conèixer que existeix i posar de manifest les seves potencialitats. Quan va néixer acidH, ara fa 28 anys, no hi havia cap associació que centrés la seva activitat aquest col·lectiu i encara avui en dia no hi ha gaires entitats que ho facin.
Quin paper té el voluntariat a acidH?
Per nosaltres el voluntariat és un pilar fonamental de l’entitat. Vam començar el 1994 amb la força del voluntariat que acompanyava la fundadora, la germana Montserrat Baró. Actualment hi ha 68 persones voluntàries, i és un dels reptes que plantegem al pla estratègic que tenim en marxa perquè sempre falten mans.
També podeu consultar les entrevistes a les entitats guanyadores del primer i segon Premi Voluntariat:
Afegeix un nou comentari