La dura realitat de la pandèmia ha arrossegat a una situació límit a milers de famílies a Catalunya. Els estralls de la crisi derivada de l’adveniment de la Covid-19 ha impactat en molts àmbits de la vida de les persones. Un d’ells és l’habitatge, que ja venia molt llastat pels efectes de la crisi del 2008. I, segons les entitats socials, el pitjor encara podria estar per arribar.

A tall d’exemple, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) alerta que el final de la moratòria antidesnonaments, previst per aquesta tardor, podria precipitar l’execució de més de 26.000 desnonaments, prop del doble dels 15.000 que es van registrar el 2013 i que es mantenen com la xifra rècord fins ara. A més, es calcula unes 3.200 famílies no han pogut renovar el seu contracte de lloguer social arran de la suspensió del decret d’habitatge català per part del Tribunal Constitucional (TC).

Un panorama desolador que posa en evidència el drama de l’emergència residencial que afecta la població, i especialment el jovent, que veu com emancipar-se i deixar la llar familiar ha esdevingut, en molts casos, una quimera. En aquest sentit, el darrer informe de l’Observatori de l’Emancipació Juvenil, amb dades de l’últim semestre del 2020, és esclaridor: només un 16% dels joves espanyols viu emancipat, un percentatge que ha caigut fins a nivells de l’any 1999.

En un context tan difícil, en què l'habitatge s’ha convertit en uns dels principals factors d’exclusió social, prenen cada cop més protagonisme els models alternatius que promouen l’accés a l’habitatge digne, segur i assequible. Un d’ells és la masoveria urbana, l’alternativa que promou Obrint Portes, una entitat impulsada per un grup de joves que va néixer el 2018 com a associació i ara s’ha convertit en una cooperativa social.

La masoveria urbana: alternativa a models tradicionals d’accés a l’habitatge

“Fa massa temps que l’habitatge ha passat de ser un dret a ser un luxe, una forma més d’especulació; el projecte Obrint Portes va néixer per alçar la veu contra això i cercar alternatives al que se’ns ve imposant des de sempre”, explica a Xarxanet l’Èric Morros, un dels impulsors de la iniciativa, que promou l’habitatge assequible per a persones en risc d’exclusió social mitjançant la masoveria urbana.

Font: Obrint Portes.

Aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge consisteix en un contracte entre una part propietària i una masovera, en el qual la primera cedeix un immoble a canvi que la segona realitzi un seguit de rehabilitacions o adequacions a l'habitatge. Gràcies a aquestes reformes, la part masovera obté una carència de lloguer pactada al contracte.

Així, la masoveria urbana és una alternativa per mobilitzar habitatges en desús i deshabilitats en bon estat, que, segons un estudi d’Ivàlua, són més de 370.000 a Catalunya, la majoria pertanyents a entitats bancàries, fons voltor i grans tenidors.

Habitatge per combatre el risc d’exclusió social

“Treballem amb persones en risc d’exclusió, principalment joves, i utilitzem la masoveria urbana com una eina de transformació social en benefici de col·lectius que no tenen garantit el dret a l’habitatge”, remarca Morros.

Obrint Portes ja ha rehabilitat tres habitatges a Lleida, que l’Ajuntament els ha cedit per un període de deu anys i on els masovers ja hi viuen. Ara estan finalitzant la rehabilitació d’un quart habitatge a la capital del Segrià, en aquest cas de propietat privada, que tenen cedit per als pròxims cinc anys; i han posat en marxa un nou projecte de masoveria urbana a Igualada.

D’aquesta manera, a Lleida la cooperativa ha donat a un grup de joves en risc d’exclusió social la possibilitat de rehabilitar habitatges en desús a canvi d’una carència de lloguer que s’ha determinat segons les hores que els masovers han invertit en les reformes. Quan acaba la carència, s’ofereix un contracte estable de lloguer a un preu assequible, sempre menor a tres euros el metre quadrat. “Els joves estan pagant de mitjana uns 90 o 100 euros de lloguer, amb despeses incloses”, detalla Morros.

Els únics requisits que es demana per ser masover és l’edat, entre 18 i 30 anys, i uns certs ingressos per poder fer front al lloguer, que mai superarà el 30% dels ingressos de les persones masoveres. Morros puntualitza que en cap cas exigeixen condicions com un contracte de treball o documentació en regla per participar al projecte. De fet, bona part dels usuaris són joves extutelats d’origen migrant, per a qui és molt difícil accedir a un habitatge, i que identifiquen gràcies a una fluida col·laboració amb entitats socials i agents del tercer sector.

Font: Obrint Portes.

Tampoc es demana als joves experiència en rehabilitació d’immobles o bricolatge, tot i que si la tenen, sempre és benvinguda. En aquest sentit, la cooperativa contracta un cap d’obra que, a banda de portar el pes de la reforma i acompanyar als joves en la rehabilitació, ofereix formació als joves, que com a valor afegit, aprenen un ofici. “L’objectiu és que algun dia sigui una formació reglada, però de moment fem un certificat de formació no formal segons han realitzat determinades hores en tasques de rehabilitació d’un habitatge”, diu l’Èric Morros.

I és que, un dels punts forts del projecte és “donar certa seguretat i continuïtat al projecte de vida de les persones joves”, subratllen els seus impulsors, que, en la seva majoria, provenen de l’àmbit de l'educació social i coneixen les problemàtiques d’aquest col·lectiu. Per això, afavorir el seu arrelament a la comunitat i la seva integració social és un altre dels objectius centrals d’Obrint Portes.

Reptes i dificultats del projecte

Pel que fa a les dificultats, l’Èric Morros n’identifica dues principals. Per una banda, la manca d’impulsors a nivell econòmic del projecte: “En els convenis que hem signat amb els ajuntaments de Lleida i Igualada, són ells qui assumeixen les rehabilitacions, és a dir, falta aquest impuls en l’ámbit econòmic, qui posa els diners perquè aquestes persones puguin accedir a un habitatge?”, es qüestiona.

Per l’altra, la dificultat per trobar espais, sobretot en l’àmbit dels propietaris privats: “el fet de demostrar a un propietari que val més la pena participar en un projecte com el nostre que tenir l’habitatge buit encara costa molt i és un repte per a nosaltres”, rebla.

Sigui com sigui, la masoveria urbana es presenta com una alternativa a l’accés a l’habitatge que fuig del model tradicional i vol ser una solució a l’emergència de l’habitatge. Iniciatives com Obrint Portes van en aquesta direcció. “No tot ha de ser comprar o llogar, calen alternatives a un model obsolet i esgotat que l’únic que porta és misèria i desigualtat, i les podem trobar en el cooperativisme i l’economia social i solidària, hem d’anar cap aquí”, sentencia Morros.