Ho hem vist de prop, ho hem llegit arreu i ho hem patit: la pandèmia ha impactat directament contra la salut mental de la població. Més de dos anys després de la irrupció de la Covid-19, és una evidència que factors com el confinament, les restriccions, l’aïllament, la por, la incertesa social i econòmica o el canvi de rutines, entre altres, han adobat el terreny per a l’aparició i multiplicació de tota mena de problemàtiques relacionades amb la salut mental.

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) no han estat una excepció. Així ho han advertit pacients i professionals, que alerten que aquesta mena de trastorns han repuntat de manera molt preocupant arran de la pandèmia. No obstant això, el problema no és nou: “Les dades anteriors a la Covid-19 ja indicaven que un 5% de les noies adolescents pateix un TCA i l’11% està en risc de patir-lo”, apunta la Sara Bujalance, psicòloga i directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

Malgrat que encara no hi ha dades actualitzades sobre l’impacte directe de la pandèmia en els TCA, Bujalance té clar que el problema ha anat a més. “Ens estem trobant amb un repunt claríssim dels TCA, especialment en la franja infantil i juvenil, i amb casos que presenten força gravetat i complexitat”, assegura. De fet, a l’associació estan atenent prop del triple de casos que tenien abans de la Covid. “Totes les persones, entitats i institucions que treballem en l’àmbit dels TCA tenim la mateixa sensació: la situació s’ha desbordat”, sentencia.

Més elements de risc i menys factors de protecció

Les expertes no atribueixen aquest augment a una única causa, però admeten que el trasbals de la pandèmia s’ha traduït en un afebliment dels factors de protecció davant dels TCA, com les relacions socials o les activitats d’oci, entre altres. Alhora, s’han amplificat els factors de risc entre la població més vulnerable a patir aquests trastorns, com la incertesa, l’estrès, l’ansietat, els canvis o les pèrdues.

Entre aquests factors de risc, els experts destaquen l’augment del consum de les xarxes socials, on la pressió per tenir un cos determinat, per dur a terme certes conductes alimentàries i aspirar un estil de vida molt concret ha tingut un pes significatiu en l’increment dels TCA. “Considerem que les xarxes han influït clarament, i de forma negativa, però probablement no és l’únic element que cal tenir en compte”, exposa Bujalance.

Tot plegat també es pot aplicar al conjunt dels mitjans de comunicació, en què el volum de missatges relacionats amb la imatge corporal ha augmentat considerablement i ha inferit en una mediatització del cos, que ha reforçat estereotips i associa l’èxit social a una aparença determinada.

Una entitat enfocada en la prevenció dels TCA

Des de la Fundació Imatge i Autoestima (FIMA), una entitat que forma part de l’ACAB i que va néixer el 2009, duen a terme una tasca centrada en la prevenció dels TCA i promoció de la salut que incideix especialment en infants, adolescents i joves, els col·lectius més vulnerables a aquest tipus de trastorns i més proclius a presentar conductes de risc. Organitzen uns quatre-cents tallers l’any en escoles i fan xerrades per a famílies i formació a professionals, entre altres activitats.

La prevenció dels TCA és una tasca que no es pot fer en solitari; s’ha d’abordar des de diverses perspectives i ha d’implicar diferents agents: des de la família fins als centres educatius i sanitaris, però també les empreses, entitats i mitjans de comunicació. Nogensmenys, els mitjans tenen molta responsabilitat en tant que transmeten gran part dels valors i les idees de la nostra societat i la nostra cultura.

Per ajudar a construir un nou marc d’actuació que afavoreixi una imatge corporal més saludable i rebaixi els factors de risc davant dels TCA, la FIMA, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió (Acadèmiatv) han elaborat un decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació.

El paper dels mitjans de comunicació: recull de bones pràctiques

Un dels punts del document incideix en la necessitat de promoure una imatge de models corporals realistes que fomentin la salut. En aquest sentit, la promoció d’un ideal estètic de primesa com a sinònim de bellesa s’ha identificat com un factor determinant en l’aparició dels TCA i d’una insatisfacció corporal entre la població, especialment femenina i jove.

“És clau fomentar que la relació amb el teu cos estigui basada en criteris de salut”, explica la Sara Bujalance, que posa d’exemple la pràctica esportiva, que en cap cas ha d’anar destinada “a controlar el pes, sinó a gaudir del plaer de fer esport”.

Igualment, la guia recomana tenir cura de fomentar la diversitat corporal i representar totes les realitats presents a la societat per tal de trencar amb els clichés associats a l'aparença física. “És un problema tradicional, no hi ha una representació real de com és la societat; per exemple, si a una sèrie hi apareix una noia amb sobrepès, probablement serà l’única i, a més, tot el que li passi segurament girarà al voltant d’aquest sobrepès”, diu Bujalance, que, malgrat que queda molta feina per fer, creu que s’ha avançat en aquesta qüestió.

Promoure el foment de l’autoestima més enllà del físic és una altra de les bones pràctiques que proposa el document. Convé evitar contribuir a la falsa creença que factors com el benestar emocional i psicològic o l’acceptació social tenen relació amb un determinat físic.

En aquest punt, la psicòloga destaca la importància que tenen les xarxes socials i aposta per educar el jovent en un ús responsable d’aquestes eines, fomentar el seu esperit crític respecte als continguts que consumeixen, així com explorar altres usos i interessos a les xarxes. “Cal despertar la reflexió del jovent, per exemple, animant-los a preguntar-se si creuen que aquella influencer que segueixen sempre té aquell aspecte o ha penjat la primera foto que s’ha fet”, suggereix.

De la mateixa manera, el decàleg posa sobre la taula la necessitat de protegir especialment la població adolescent, el col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el seu cos i a incorporar conductes de risc. “La franja adolescent és la més vulnerable en aquest àmbit perquè són persones en període de creixement, són més immadures i no disposen de les estratègies que tenim els adults per afrontar determinades situacions”, convé la presidenta de l’ACAB.

Amb tot, els TCA poden afectar qualsevol persona, però no hi ha dubte que les dones concentren la majoria dels casos. Per això, la guia destaca que és important difondre missatges i continguts sobre les dones no focalitzats en l’aparença física. Existeix un biaix de gènere pel que fa als TCA, en bona part degut al bombardeig constant al qual es veuen sotmeses les dones que ajuden a afavorir que interioritzin un model estètic de primesa com a objectiu al qual han d’aspirar.

“Això es pot veure clarament en el model tradicional que es projecta de la dona: prima, fràgil, sotmesa i complaent per agradar els altres; mentre que el de model de bellesa masculí és fort, hipermusculat i segur d’ell mateix”, expressa la Sara Bujalance.

A banda, el recull de bones pràctiques posa el focus en com es tracten els TCA als mitjans i advoca per mostrar sensibilitat i rigor a l’hora de parlar d’aquests trastorns com a malaltia, per evitar que puguin propiciar l’aparició de més casos. Bujalance demana “no tractar els TCA de manera superficial; fugir del que és més morbós i superficial, com si la pacient ha perdut tants quilos, si s’ha fet tantes autolesions i aquesta mena d’informacions; i també evitar parlar de les persones que pateixen un TCA com anorèxiques o bulímiques, per exemple”.

Més enllà d’aquestes recomanacions, la guia de la FIMA, el Col·legi de Periodistes i l’AcademiaTV proposa evitar difondre conductes de risc, com la promoció de dietes restrictives o falsos mites; així com la projecció i construcció de models associats a l’aparença corporal, entre altres.

Tot plegat ha de servir per avançar en la consciència social sobre els TCA, però també ha d’anar acompanyat d’una major implicació de tots els agents socials, i sobretot de les administracions, que han d’abocar més recursos en els pressupostos destinats a l’atenció a la salut mental i a aquests trastorns, que tenen una incidència molt elevada.

En resum, la Sara Bujalance creu que en aquest àmbit estem millor que uns anys enrere, però queda molt camí per recórrer, i veu molt necessari un pla de prevenció específic per abordar aquesta problemàtica. “Si el trastorn es detecta aviat i es treballa bé, les opcions que la persona recuperi la seva vida amb normalitat són molt grans”, rebla la directora de l’ACAB.