Per què continuem fent el canvi d’hora malgrat que cada cop apareixen més evidències científiques dels impactes negatius que això implica en la salut de les persones, la societat, el medi ambient i l’economia? Les persones expertes apunten que encara perduren mites i creences sobre la idoneïtat de mantenir l’horari d’estiu que dificulten prendre aquesta decisió i bloquegen la posada en marxa del projecte que, basat en certeses, proposa abolir el canvi d’hora i establir zones horàries naturals de manera permanent a Europa.

Sigui com sigui, el cert és que aquest cap de setmana la població europea tornarà a canviar l’hora i se situarà a la zona horària incorrecta. Així, la matinada d’aquest diumenge 26 de març haurem d’avançar de nou els rellotges i quan les agulles marquin les dues, seran les tres. Per tant, perdrem una hora de son.

En aquest escenari, moviments i entitats que promouen polítiques del temps com l’Aliança Internacional pels Horaris Naturals (IANT) i la Barcelona Time Use Initiative (BTUI) tornen a alçar a la veu per exigir als responsables polítics europeus que es tinguin en consideració les repercussions negatives que té aquest canvi horari i que s’implementi, d’una vegada per totes, el pla per implementar zones horàries permanents a la Unió Europea (UE).

D’uns anys ençà, s’han elaborat nombrosos estudis i publicacions científiques que insisteixen en els efectes nocius que comporta aquest costum en diversos àmbits, i que Espanya arrossega des que el dictador Francisco Franco el va implantar el 1940 per ajustar-se al fus horari amb Berlín. Això determinarà que amb el canvi d’hora que s’aplicarà aquest cap de setmana, el país se situarà en l’hora estàndard de països de l’est d’Europa com Ucraïna.

És més, segons assegura la Marta Junqué, cocoordinadora de la BTUI, Espanya és dels països que “més pateix aquestes conseqüències negatives del canvi horari, a conseqüència d’una decisió de l'època de Franco, atès que, durant tot l’any, estem en una franja horària que no ens pertoca per naturalesa”.

Falsos mites i creences que rebaten els beneficis de l’horari d’estiu

Entre els múltiples perjudicis que provoca el canvi d’hora a la zona horària incorrecta, les persones expertes citen qüestions com l’impacte negatiu que té en l’estalvi energètic; el dany que provoca en la salut de les persones, incrementant el risc de càncer i altres malalties; l’efecte perniciós que causa en la productivitat de persones treballadores i el rendiment de l’alumnat, o el fet que reverteix negativament en l’economia i el producte interior brut (PIB), entre altres.

No obstant això, la realitat és que avui es continuen perpetuant mites i creences que sostenen justament el contrari i no ajuden al fet que les autoritats europees posin fil a l’agulla per deixar enrere aquest costum lesiu.

A fi d’esclarir la situació i conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d’alinear els rellotges amb la llum solar, l’IANT ha llançat una campanya molt visual a través de les xarxes socials que pretén respondre amb rigor als dubtes més freqüents que envolten el sempre controvertit canvi d’hora i desmentir els mites que encara avui calen a la nostra societat sobre aquesta qüestió.

En aquest sentit, una de les creences més esteses és que l’horari d’estiu afavoreix l’estalvi energètic. Ans al contrari, segons afirmen diversos estudis, el consum energètic augmenta, sobretot pel que fa a la climatització dels espais. Un fet que la campanya jutja com “una política irresponsable atesa l’actual situació de crisi energètica”. De fet, s’explica que l’aplicació de zones horàries permanents es traduiria en un estalvi del consum i suposaria una reducció de la contaminació.

També s’afirma que adequar els rellotges a la llum solar natural derivarà en més problemes del son, pel fet que el dia començarà més aviat. En aquest punt, el text elaborat per l’IANT assegura que són més problemàtics els capvespres tardans perquè és més difícil agafar el son quan encara és de dia i fa calor, i que realment el fet d’aixecar-se del llit una hora abans per l’horari d’estiu ens priva de completar el nostre descans i, ara sí, perjudica el son.

Un altre dels mites que perviu és que passar a l’horari d’estiu incideix positivament en l’economia i és capital per a sectors tan significatius com el turisme i la indústria. De nou, des de l’aliança argumenten que la realitat és una altra: el turisme i l’oci depenen, en bona part, de les vacances escolars i existeix la falsa percepció que suposa un benefici, però el cert és que el canvi horari coincideix amb el moment en què la majoria de persones estan de vacances.

Contràriament, les persones expertes sostenen que pot ser perniciós per a l’economia perquè “provoca falta de son en una gran part de la població la qual, a conseqüència d'això, és menys productiva, té més accidents laborals i pateix més baixes per malaltia”.

I, si se suprimeix el canvi d’hora, haurem de canviar els nostres hàbits? Aquesta és una altra qüestió que s’argüeix en contra d’implantar zones horàries naturals i que les persones expertes refuten per la simple raó que l’únic que provocaria és ajustar l’horari dels nostres rellotges a l’horari del dia real. Per tant, tot plegat no implicaria canviar els nostres costums atès que aquests ja són constants durant tot l’any. “Reflectir l'hora real del dia s'alinea millor amb els nostres propis ritmes circadiaris, i, un cop fet, ja no ho haurem de fer mai més”, exposen.

Entitats i expertes exigeixen passar a l’acció sense més retards

Un cop rebatuts bona part dels mites i creences que posen bastons a les rodes a l’hora de tirar pel dret i fer el canvi, ara és l’hora que els Estats de la UE passin a l’acció i es decideixin a aplicar una mesura que les persones expertes consideren necessària. La proposta està sobre la taula i només manca que les autoritats europees es posin mans a l’obra per fer-la realitat. La pandèmia ja no és excusa –com ha passat els darrers dos anys– per retardar-ne més l’aplicació, manifesten els moviments i entitats que promouen polítiques del temps.

Treballada per tot un ventall de persones expertes que li han donat forma braç a braç amb la BTUI, el pla presentat l’octubre passat per implementar zones horàries permanents a la UE vol servir com a full de ruta per abordar aquesta qüestió. A grans trets, la proposta preveu, en primera instància, eliminar el canvi d’hora i, tot seguit, adequar les zones horàries dels diferents països el més a prop possible del seu horari solar, com ja passa, per exemple, als Estats Units.

D’aquesta manera, en el cas de l’Estat espanyol, segons la seva franja geogràfica, l’horari natural que li correspondria seria el del meridià de Greenwich, és a dir, una hora menys de la que tenim ara i la mateixa que el Regne Unit i les Canàries. Per tant, per fer la transició, caldria fer retrocedir els rellotges, fent coincidir així la zona horària recomanada amb l’estàndard.

El pla ha estat treballat per un grup d’expertes i activistes, format per cronobiòlogues de reconegut prestigi com Till Roenneberg, Martha Merrow o Erik Herzog, així com entitats del sector com l’IANT, la BTUI, la Societat Europea de Ritmes Biològics o l'Associació Mèdica Europea. Totes elles defensen que la seva aplicació aniria en benefici de la salut, l'economia, la seguretat i la sostenibilitat.

“La proposta respecta les condicions preestablertes per la Comissió Europea sobre com acabar amb els canvis d’hora i buscar la coordinació entre estats membres de la UE”, assenyala l’Ariadna Güell, promotora del grup d’expertes i cocoordinadora de la BTUI, qui reitera que seria “fàcil d’implementar, millorarà la salut de les persones i suposarà un estalvi energètic”.

Per a les persones i entitats que promouen aquest canvi, a l’Estat espanyol se li presenta una ocasió immillorable per posar aquesta qüestió a l’agenda política aprofitant que a partir del segon trimestre d’aquest any ostentarà la presidència del Consell de la UE, compartida amb Bèlgica i Hongria.

Per això, reclamen a l’Executiu que situï sense més dilació aquest assumpte a l’agenda europea i facin passos endavant perquè es discuteixi i es prengui una decisió al respecte. "Ara, és el torn dels estats membres i, específicament, del trio de presidència del Consell de la UE, de fer possible el canvi", exhorta Güell.