5 accions de Plataforma per la Llengua durant el 2021

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Judit Vela
L'entitat ha aplicat el seu Pla d'Actuació Lingüística a l'Eix Besòs Font: Plataforma per la Llengua
L'entitat ha aplicat el seu Pla d'Actuació Lingüística a l'Eix Besòs. Font: Plataforma per la Llengua.
La campanya 'La universitat, en català' ja té més de 27.500 signatures Font: Plataforma per la Llengua
La campanya 'La universitat, en català' ja té més de 27.700 signatures. Font: Plataforma per la Llengua.

5 accions de Plataforma per la Llengua durant el 2021

Autor/a: 
Judit Vela
Suport Tercer Sector

Resum: 

Des de la publicació d'un decàleg audiovisual fins a l'organització del primer torneig de 'League of Legends' en català, l'entitat ha realitzat amb èxit diverses activitats enguany.

Com cada any, l’ONG del català ha treballat dia a dia per la normalització i la promoció d’aquesta llengua a través de campanyes i accions en diferents àmbits com el de l’educació, la cultura, el consum, la cohesió social i la justícia.

1. Presentació del decàleg per a un audiovisual a Catalunya

El gener, Plataforma per la Llengua va col·laborar amb l’Acadèmia del Cinema Català, el Clúster Audiovisual de Catalunya i algunes de les principals associacions professionals del sector en l’elaboració del ‘Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya’.

Aquest document arribava després d’una dècada sense polítiques fermes d’impuls del català a la nova era digital i sense un finançament públic suficient. En aquest sentit, al text es proposen deu mesures urgents perquè els futurs partits polítics que formin part del nou govern català les assumeixin i executin.

Altrament, sis mesos després de la publicació del decàleg, Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) van haver de presentar al·legacions a l’avantprojecte de la Llei general de la comunicació audiovisual espanyola perquè aquest continuava sense garantir el pluralisme lingüístic als mitjans.

2. Pla d’Actuació Lingüística Integral a l’Eix Besòs

Enguany, el Pla d’Actuació Lingüística Integral de Plataforma per la Llengua s’ha aplicat a tres ciutats de la comarca del Barcelonès. Els territoris van ser escollits a partir de la necessitat de competències lingüístiques i coneixements de llengua catalana que presentaven.

A Santa Coloma de Gramenet es van realitzar tallers de reforç lingüístic tant presencials com virtuals a diferents centres educatius. A l’estiu van impartir-se a través del teatre, l’Scrabble, els mems i la glosa. A més, va presentar-se l’aplicació per trobar parella lingüística ‘Apparella’t’ al Centre de Formació d’Adults del Fondo.

L’Espai Jove de La Mina, a Sant Adrià del Besòs, va unir-se a les activitats de l’entitat amb un taller de mems. Per una altra part, el projecte ‘Fills de la Mina’, un videoclip protagonitzat per les i els adolescents del barri, ha pogut presentar-se oficialment després dels retards per la pandèmia.

En darrer lloc, a Badalona s’han realitzat tallers de diversitat lingüística, glosa i rumba, rap i mems a diversos instituts, així com tallers de màgia per a infants. També han tingut lloc una xerrada de sensibilització lingüística per a mares de la comunitat gitana i un taller de recerca de feina en català per a dones, com també un grup de català útil per a dones nouvingudes.

3. Publicació d’una guia per incloure el català als videojocs

Abans de la publicació de la guia per estimular la inclusió del català als videojocs, Plataforma per la Llengua va participar el juny en la primera retransmissió en català d’un torneig de 'League of Legends' a la plataforma Twitch, que va tenir un total de 366 visualitzacions.

L’acció pretenia reivindicar l’ús de la llengua en aquest món, ja que a Catalunya només el 55% dels videojocs tenen el català com a opció lingüística i al País Valencià només un 11%. Un fet sorprenent, ja que les empreses de videojocs als territoris de parla catalana representen més d’un 58% de la facturació total de la indústria dels videojocs a l’Estat espanyol, segons dades de l'entitat.

D’altra banda, la guia per afegir el català als videojocs publicada a l’agost, dirigida a empreses i desenvolupadors/es, exposa els avantatges d’introduir-hi el català, com ara les subvencions de les administracions o la promoció que en fan els mitjans especialitzats i generalistes.

4. Campanya ‘No t’excusis’

Aquesta campanya, llençada el setembre, té com a principal finalitat conscienciar les persones adultes que les seves actituds vers el català tenen un efecte clau entre els infants i el jovent.

Segons Plataforma per la Llengua, aquest sector de la població es relaciona cada vegada més en castellà fora de les aules. Per subvertir aquesta situació, la iniciativa arrenca amb una carta oberta dirigida a tota la societat catalana, que de moment han signat més de 27.700 persones.

‘No t’excusis’ promourà diferents eines i activitats durant el curs escolar adreçades al personal docent, els monitors i monitores de lleure i menjador, els entrenadors i entrenadores esportives, les famílies i l’administració.

De moment, el cartell de la campanya s’està col·locant progressivament a 2.500 escoles i instituts públics de Catalunya. En ell es pot veure un codi QR que porta al web www.notexcusis.cat al costat de la frase: ‘Segur que tenim una escola en català?’.

5. Campanya ‘La universitat, en català!’

Aquest octubre, la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) han impulsat una campanya per centralitzar la presentació i la gestió de les queixes per la vulneració dels drets lingüístics del català a les universitats a través d’un portal web.

El procés per realitzar les denúncies és fàcil i ràpid. S’ha d’omplir un formulari al web que demana les dades personals i la informació dels fets. Posteriorment, es redirigeix la persona al lloc on ha de publicar la queixa oficial a la universitat corresponent.

Les tres peticions concretes que fan les organitzacions als rectorats de les universitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són, d’una banda, que augmenti el percentatge d’assignatures ofertes en català per arribar al 60%; d’altra banda, que s’exigeixi un nivell mínim de català en la contractació de personal docent i d’administració i servei i, finalment, que els serveis lingüístics de les universitats tinguin els recursos necessaris per actuar quan s’incompleixi el pla docent en aquest sentit.

Afegeix un comentari nou