Aleix Vall: "Declarar-nos feministes va ser el primer que vam fer quan vam entrar a la confraria"

L'arribada de Setmana Santa activa a moltes entitats culturals, en especial confraries, que centren gran part de la seva activitat durant aquests dies. Aquesta no és precisament la filosofia de la Confraria La Verònica de Reus, una entitat que s'autodefineix com a feminista, i que realitza activitats culturals, però també tasques de caràcter social al llarg de l'any.

Parlem amb el president, l'Aleix Vall, escultor, conservador i restaurador, de professió, sobre l'entitat, el canvi profund que ha patit durant els darrers anys i l'afectació que ha tingut el context de pandèmia en la seva activitat.

Quina és la història de la Confraria la Verònica de Reus?

El 1941 neix la Germandat tèxtil de Reus. Aquest gremi tèxtil reusenc, de les indústries i sederes de Reus, estava format per aquests col·lectius, que es van ajuntar i van adoptar de patró a Sant Antoni Maria Claret. L'any 1949 es va fer un canvi en l'entitat, i van passar de gremi tèxtil a Confraria de La Verònica. Era una agrupació de treballadores de les sederes, amb més de 350 dones.

Van escollir una imatge femenina, la Santa Verònica, que és la nostra imatge titular. És un dels pocs passos de Reus en el qual va només ella. Porta a les seves mans un tros de tèxtil, el drap amb el qual, segons la Bíblia i els evangelis apòcrifs, va eixugar el rostre de Crist durant el viacrucis. Aquesta confraria, molt popular a la ciutat, anava vestida com el Bisbe, com Sant Antoni Maria Claret.

Com va anar evolucionant la Confraria?

L'entitat se'n va sortir fins al 1963, quan, amb la davallada de les sederes, i el seu tancament, la confraria va quedar aturada. Fins al 1991 no es va reprendre la confraria, tal com la coneixem. Un grup de persones la va reprendre i ara fa dos anys que en sóc president. El meu besavi va ser un dels fundadors, i per llinatge de sang i familiar tocava salvar aquesta entitat que l'any 2019 ja no havia de sortir al carrer mai més.

Què va passar?

L'any 2019 la confraria s'estava morint. Llavors la vam agafar amb gent jove, vam poder salvar l'entitat de la destrucció i el primer que vaig fer va ser crear un consell assessor. Aquell mateix any vam preparar el 70è aniversari de la confraria amb molts actes culturals i socials, i fruit d'aquest treball se'ns va concedir la menció honorífica de la ciutat. Vam poder portar la bandera de l'Ajuntament a la processó de Sant Pere, que això és un orgull per qualsevol entitat.

Com ha canviat l'entitat?

La nostra filosofia actual, que és la que estem implementant, és una filosofia transversal. És una entitat oberta a tothom, on no hi ha cap mena de discriminació per ningú. No s'accepten ni es toleren les faltes de respecte. És una entitat que s'està consolidant ara dins la Setmana Santa en el lloc que li pertoca, que és el mateix que tenia l'any 1950, quan va sortir per primer cop al carrer.

Quin tipus d'activitats dueu a terme?

El que fem sobretot són activitats culturals, com ara conferències, exposicions, publicacions, activitats formatives, activitats d'inclusió social i col·laboració amb altres entitats culturals, socials i de caràcter religiós.

Per poder fer el que estem fent no estic sol. Vaig buscar un equip que està format per un consell permanent assessor, i que el conforma la historiadora Maria del Carme Bigorra i la teòloga Maria Josep Salvador. I el que hem fet ha estat impulsar, amb la junta directiva, totes aquestes activitats i aquesta nova filosofia que té l'entitat. Això ha estat molt ben rebut per l'Ajuntament, la Diputació i altres ens.

Us autodefiniu feministes.

Això és el primer que vam fer. No només ens vam declarar feministes, ens vam declarar a favor dels drets de les dones. És un món en el qual encara hi segueixen havent actituds que creiem que el segle XXI no s'han de permetre ni tolerar. Si no hi hagués dones, no hi hauria confraries.

Destaqueu també la vostra tasca social.

L'origen d'aquestes entitats, que es deien confraries, ve de confrare, de confraternitat. No només en l'aspecte religiós, sinó social. És molt bonic perquè tothom aporta el que té. ​Tothom ens està ajudant i tothom hi vol col·laborar. Tothom suma. Les confraries no només han d'estar vives per Setmana Santa. Han de fer activitat al llarg de l'any. Al final l'essència de tot és què podem aportar nosaltres per millorar la societat on estem. 

Explica'ns com es presenta la Setmana Santa?

Enguany hem escollit de lema 'La Verònica del segle XXI'. L'hem escollit per retre homenatge al personal sanitari. No només als metges i infermeres, també als auxiliars, a les dones de la neteja, etc. Perquè la veritable Verònica del segle XXI han estat elles i ells. Perquè han ajudat als altres jugant-se la seva vida sense rebre res a canvi.

Com us ha afectat la situació de la pandèmia en la vostra activitat?

Hi havia previsió que podia millorar la situació després de carnaval, i per això al desembre ja teníem bastant planificat com anirien els primers mesos de 2021 i havíem preparat molts més actes. Tal com ens trobem, molts d'aquests actes s'han hagut de deixar de banda. I d'altres s'han hagut de fer amb les mesures de seguretat sanitàries les recomanacions del Procicat i dels ens corresponents. Nosaltres hem fet el just. Però hem fet tot el que hem pogut. Hem abocat molt d'esforç i il·lusió en diversos actes.

Quins actes?

El primer que vam fer va ser portar la imatge de La Verònica a la parròquia de Sant Joan, que és l'emplaçament on va néixer, donat que la confraria ha estat sempre vinculada a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. I hem volgut retre aquest petit homenatge, ja que no hi haurà processons, que no vol dir que no hi hagi Setmana Santa. Així que hem volgut apropar la imatge a tothom portant-la a la parròquia. Per donar-nos a conèixer i que la gent tingui més informació de qui som, s'ha creat un díptic, amb el suport de l'Ajuntament de Reus i de la parròquia.

Fa uns dies també vam fer una taula rodona, seguint amb el lema d'enguany 'La Verònica del segle XXI'. Va ser un acte que vam fer a la sala d'actes de l'antic hospital per la simbologia que té i va ser un èxit, Vam seguir totes les mesures de seguretat establertes i a més es va emetre en directe. L'acte va desgranar les emocions que van sentir aquest personal entorn el que es van trobar.

Quines novetats teniu?

Doncs el 31 de març presentarem un cor d'Arezzo a la parròquia de Sant Joan, dirigit per la mestra Sílvia Virgili, amb l'organista Josep Enric Peris. És un cor que ens acompanyarà en totes les celebracions a partir d'ara, no només religioses sinó culturals i festives. Les quinze persones que l'integren, fa quasi tres mesos que estan assajant setmana rere setmana per aquest dia. Tothom n'és benvingut.

A més, Setmana Santa serà també un motiu molt gran d'esclat de festa donat que enguany arriben a l'entitat trenta-tres socis nous. Això, en l'actual situació, és un fet prou insòlit, tenint en compte a més que la meitat són joves. I si venen és per aquest canvi de filosofia que hem fet a l'entitat tan profunda. Sobretot de poder ajudar els altres, de col·laborar amb tothom, la inclusió social, el respecte al pròxim, etc. A més de la tasca social, que hem començat a poc a poc dins l'entitat i esperem que en un futur la cosa fructifiqui i creixi.

Té molt de valor que arribi tanta gent precisament ara quan moltes entitats estan perdent massa social s'està perdent.

És una cosa esplèndida. La gent està trucant a la porta, venen, ens pregunten què fem i nosaltres ho expliquem. És un aprenentatge entre tots perquè nosaltres ni som líders, ni pioners; som persones humils, treballadores. La gent ve per la tasca social i pels sentiments que se'ls hi poden remoure de l'entitat en aquest sentit i sobretot de la imatge que tenim. Perquè és una imatge molt potent. És una obra de Josep Maria Camps i Arnau, que era un dels millors escultors de Barcelona d'aquella època.

També estem molt agraïts pel suport de l'Ajuntament, de la Diputació i de l'Arquebisbat. Perquè és un suport incondicional que ens ajuda a tirar endavant dia rere dia. Perquè no sempre tot és bonic, a vegades hem tingut disgustos. I no sempre és fàcil. Però crec que ens en sortirem.