Anna Giribet: "FiraTàrrega és art de carrer, i això vol dir cultura per a tothom i per a tots els gustos"

Tàrrega és sinònim d'arts de carrer. La capital de l'Urgell esdevé, any rere any, aparador d'aquestes arts escèniques gràcies a FiraTàrrega, la fira de teatre al carrer imprescindible per a les amants de la cultura i molt esperada pel seu impacte en el mercat internacional. FiraTàrrega, que s'ha convertit en un dels esdeveniments més sòlids del panorama cultural català, celebra enguany la seva 43a edició, del 7 al 10 de setembre. 

La programació comptarà amb quaranta-sis espectacles de quaranta-cinc companyies, la meitat d'elles originàries de Catalunya, que es combinen amb les propostes procedents de la resta de l'Estat espanyol i d'arreu del món. A banda de les propostes artístiques de petit format que ens trobem als carrers, algunes d'elles de sorpresa, aquest any l'esdeveniment es caracteritza per dos aspectes principals: els espectacles de gran format i la participació.

Parlem amb la directora artística de FiraTàrrega, l'Anna Giribet, sobre la programació de la nova edició de la mostra, la importància del voluntariat en les arts de carrer, la singularitat de la fira com a mercat estratègic i la trajectòria d'aquest esdeveniment de caràcter internacional. Giribet, qui tanca el seu cicle quinquennal com a directora artística de FiraTàrrega, també ens fa una valoració d'aquest període que s'ha estructurat a través de quatre grans eixos programàtics: territoris, identitats, compromís i reflexió.

Quines novetats podem trobar en la quaranta-tresena edició de FiraTàrrega?

Ens trobarem quatre propostes de mitjà i gran format, que feia algunes edicions que aquest format no estava massa present. Dues d'elles seran d'accés gratuït i tindran lloc a la plaça Major. La primera, 'Sonoma', de la companyia catalana La Veronal, es representarà el dijous i el divendres. Es tracta d'una proposta que, pel que fa a la qualitat, serà una meravella. L'any passat va ser cap de cartell al Festival d'Avinyó i serà la primera vegada que la podrem veure a l'espai públic. És un dels plats forts de la programació.

La segona, 'Les nostres terres com planetes dansant', és una col·laboració de l'Alba G. Corral amb l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. L'Alba G. Corral és una artista de Madrid, establerta a la Ràpita, que proposa un espectacle audiovisual, projectant imatge generativa en temps real, com a metàfora d'agermanament entre les Terres de Ponent i les Terres de l'Ebre, mentre l'orquestra interpreta la peça 'Els Planetes', de Gustav Holst.

Què podem esperar de les altres dues propostes de mitjà i gran format?

La Cie. L'Homme Debout, de França, proposa 'Mo et le ruban rouge', un gran itinerant, que és un format més clàssic d'aquells que ens remet als anys 90 o 2000, i que congregarà milers de persones. A primera vista, la proposta sembla divertida, d'entreteniment, i en la qual veurem diferents escenes amb objectes de colors cridaners i festius. No obstant això, no deixa de ser una història de patiment i, malauradament, de massa actualitat, ja que es tracta del viatge d'un infant que marxa del seu país per un conflicte bèl·lic.

Després, pels petits de la casa, hi ha programada una instal·lació, la qual estem poc acostumats a veure. Es tracta d'una sèrie de peixos, penjats per una grua de grans tones, que aniran voletejant pel cel en lloc de nedar pel mar. Les famílies que vulguin també podran elaborar aquest mòbil immens amb dimensions petites a través d'un taller. Són quatre grans formats, tots ells amb uns codis escènics molt diferents. A banda, la programació compta amb quaranta-sis propostes a càrrec de quaranta-cinc companyies.

L'edició d'enguany té un leitmotiv al darrere, que és 'Passejar'.

Des de fa alguns anys, l'edició s'explica a través d'un concepte que, com dius, aquest any és 'Passejar'. És una activitat que tothom entén i amb la qual tothom es pot relacionar, ja que és una activitat plural, saludable i fàcil d'executar. Però més enllà de caminar per anar d'un lloc a l'altre, volíem parlar de les diferents accepcions de la paraula: un caminar com a protesta en una manifestació, un caminar de fugida que es fa a través de l'exili o un caminar més calmat i curiós, representat en la figura del flâneur de Charles Baudelaire, per exemple.

També volíem apel·lar al fet de passejar sense un objectiu en concret, sense saber ben bé on anar, però sabent que es torna. Un caminar sense objectius comercials o de consum. Hi ha moltes accepcions diferents, i el que volíem era fer una reflexió sobre passejar i mostrar que en l'àmbit artístic hi ha moltes propostes que evoquen aquest fet.

Com es veu reflectit aquest leitmotiv en la programació? 

Hi ha vuit o nou propostes que es poden col·locar sota aquest paraigua i que al programa estan assenyalades amb un segell de dos peuets que indiquen aquest caminar. Hi ha propostes sobre el fet de caminar conflictiu, que hem comentat abans, de la companyia francesa Cie. L'Homme Debout; tenim també 'Hands up', de la companyia lituana Agniete Lisickinaite, una peça que proposa caminar com a protesta, o la contemplació que evoca la peça de l'artista txec Viktor Černický, amb l'espectacle 'Pli', que juga amb l'equilibri de vint-i-dues cadires.

També tenim caminar més calmat d'artistes catalans com Joan Català, Moon Ribas & Quim Girón o el Pol Jiménez, que ens porta una peça de dansa contemporània i flamenca que es diu 'Lofaunal'. Aquestes peces, a través de les quals se suggereix un caminar més tranquil, estaran ubicades al parc de Sant Eloi, el parc de grans dimensions de Tàrrega, el que suposa una novetat. Seran peces unides pel fet de poder-les gaudir en un estat de calma, sortint d'aquests ritmes frenètics del capitalisme, però també el ritme de la mateixa fira al centre de la ciutat.

FiraTàrrega combina propostes gratuïtes amb entrades econòmiques.

Hi haurà vint-i-dos espectacles que seran gratuïts, molts d'aquests de mitjà i gran format. Per tant, hi haurà molta oferta gratuïta en totes les franges horàries. I els que són de pagament, no ho són perquè no vulguem que siguin gratuïts, sinó que en alguns d'ells hi ha tal presència de gent que s'ha de limitar el nivell d'aforament. Més enllà d'això, sempre apliquem una política de preus populars. Això demostra la nostra voluntat que el preu no sigui una barrera. És una política en la qual creiem, ja que som arts de carrer, i això vol dir cultura per a tothom i per a tots els gustos.

Una de les grans singularitats de les arts escèniques de carrer és el seu fàcil accés, la democratització cultural i l'eliminació de les barreres econòmiques. I això fa que la gent es trobi cultura, propostes escèniques a les places i als carrers. És una de les grans característiques de les arts al carrer en general. Són unes arts molt pròximes, que et miren a la cara, que tenen una forta connexió amb la ciutadania. I el fet que te'ls puguis trobar casualment, per sorpresa, al carrer i a la plaça, trenquen els teus esquemes i moltes vegades et sorprenen, que és el més bonic.

També hi ha gran presència de voluntariat. Com d'important és aquesta participació en un projecte com FiraTàrrega?

El voluntariat i la participació són aspectes que van molt lligats amb aquesta proximitat de la qual parlem. És també una de les grans singularitats de les arts de carrer. I penso que aquest futur pròxim serà una de les línies més rellevants a desenvolupar. La societat ens porta cada vegada més a l'individualisme, la soledat ja està sent un problema a escala social, i totes aquelles iniciatives que tinguin a veure amb connectar intergeneracionalment, amb participar, amb la inclusió, espais de llibertat i de cohesió social, seran molt importants.

Les arts de carrer ja ho tenen això. Moltes d'elles necessiten espectadors, no només durant l'exhibició, sinó també en els seus processos de creació. És a partir d'aquí que l'any passat vam crear l'Escamot FiraTàrrega. Es tracta d'un espai en què tothom que tingui interès, podrà participar en el projecte de la Fira en diferents línies. Per participar-hi, al web de FiraTàrrega hi trobaran un formulari per inscriure's.

Quins tipus de voluntariat hi ha a FiraTàrrega?

Un d'ells, participant directament en els espectacles, sigui per moure un gran titella o fer de figurant. Després, implicant-se en processos de creació durant tot l'any. Quan tenim companyies en residències, i fan assajos oberts i tallers, aquest públic s'inscriu, i coneix l'artista i la proposta de creació. Es crea una relació més intensa i directa. També demanem voluntaris per respondre enquestes per conèixer la seva opinió i valoració de la logística de la Fira, dels espectacles o de l'organització.

Tot això, com t'he comentat, ho organitzem a través del paraigua Escamots FiraTàrrega. S'ha de llegir com un espai de voluntariat on la gent, voluntàriament i sense cap mena de remuneració, s'apunta i, cadascú dins de les seves possibilitats, decideix fer el que més li agrada. Realment hi ha gent que té ganes de participar, que té ganes de col·laborar, perquè són dies amb molta activitat, on es coneix gent d'altres llocs, d'altres edats. I poder participar en espectacles d'aquestes característiques és un record de per vida.

Aquest any hi ha tres convocatòries de voluntariat. Com estan funcionant?

Està havent-hi molta participació. La companyia La Veronal ha estat buscant dones amb tambor per participar en una escena a la part final de l'espectacle. La idea és crear un gran moment de participació amb tambors de Calanda, típics d'Aragó. Em sembla una fabulosa experiència, amb aquesta companyia de renom, que és tot un reclam. Després, la companyia L'Homme Debout, buscaven vint-i-cinc voluntaris, sigui per fer-se lloc entre la gent, aportar elements a l'espectacle o per moure el titella, que representa un nen que marxa del seu país a causa d'un conflicte, en l'itinerant que proposen.

Finalment, les Big Bouncers, a 'Plata', buscaven una cosa més específica: deu persones que tinguessin una mínima formació de dansa contemporània per participar activament a la seva peça. Aleshores, durant una setmana, van fer una residència a Tàrrega, i es van seleccionar les persones que formaran part directament de l'actiu artístic. Són tres maneres diferents de participar artísticament. Tot el que és la participació, la implicació i la connexió amb la ciutadania, és una característica molt important de les arts de carrer i penso que a escala social encara ho serà més en aquests anys vinents.

"La participació és un tret molt important de les arts de carrer i a escala social encara ho serà més en un futur".

D'altra banda, FiraTàrega disposa d'un espai de trobada professional.

La gran diferència de la Fira amb altres esdeveniments o festivals és que hi ha una part important professional, persones que venen a descobrir les novetats de la temporada. Som mercat estratègic. En aquest espai, enguany acollim diferents delegacions internacionals. A més, a la programació hi ha una aposta forta per les propostes internacionals. Hi ha un 28% de companyies que són internacionals. Per tant, com a mercat, pensem que FiraTàrrega tornarà a ser una data ineludible del calendari.

D'entre les delegacions, en tindrem una procedent de França, que ens portarà un mapatge de l'estat de les arts de carrer al país. Es tracta d'un país de referència en aquest àmbit, que ha estat capdavanter, i per tant és molt rellevant que vinguin perquè cada vegada s'estableixin més vincles creatius amb aquest país veí. També vindrà una delegació de la regió de Valònia, al sud de Bèlgica. De fet, a la programació hi ha tres peces d'aquesta regió. I després també hi ha una delegació de la República Txeca.

Quin és l'estat de salut actual de FiraTàrrega?

La Fira ha demostrat ser un projecte sòlid i no és casual. I ho dic després d'haver passat una pandèmia, que ha provocat una sotragada a tot el sector, ha estat una etapa dura. Però estem a punt de celebrar l'edició 2023, i això vol dir que el projecte ha continuat, que s'ha afirmat i que és un projecte ferm, un projecte de país. Penso que hem fet els deures i que els hem fet bé, que hem sabut obrir-nos i dialogar amb els altres agents del sector i també amb la ciutadania. Aquests han estat dos dels grans punts forts.

Què suposa per a Tàrrega comptar amb aquest esdeveniment conegut internacionalment?

La ciutat de Tàrrega té moltes coses més enllà de la Fira. Però penso que Fira Tàrrega és la carta de presentació de la ciutat, perquè és un esdeveniment que va ser pioner, que surt justament als anys vuitanta, en època de transició. És un esdeveniment que mou economia, que mou cultura, que mou país. Penso que és una gran sort que en territoris, a vegades tan perifèrics com el nostre, tinguem esdeveniments de caràcter internacional com FiraTàrrega.

"És una gran sort que en territoris com el nostre tinguem esdeveniments internacionals com FiraTàrrega".

Penso que hi ha molts esforços invertits tant de la ciutat i la ciutadania, com dels professionals. Considero que tant FiraTàrrega, com els altres mercats estratègics que existeixen, han de poder rebre suport, tant des dels mateixos ajuntaments com de les administracions. Són perles que tenim que s'han de cuidar. Ja s'està fent, però sempre es podria cuidar més. Són espais d'aprenentatge que a través de la cultura ens permeten volar. Cal mirar cap enrere per projectar sense límits cap al futur.

Enguany es compleixen cinc anys des que vas agafar les regnes de la Fira. Com valoraries la teva etapa al capdavant de la Fira?

M'agrada treballar conjuntament, i això ha estat una de les grans característiques durant aquest període. N'hi ha més, però és amb la que em sento més còmode. Penso que ara tenim una forma de treballar molt més oberta i plural. Hem aconseguit participar en festivals molt grans i poder treballar amb petits pobles de mil habitants, o inclús menys. Aquesta facilitat de diàleg és una de les coses que m'emportaré d'aquesta etapa.

Tinc ganes de continuar perquè penso que la pandèmia no ha deixat desenvolupar el projecte del tot, sobretot al voltant de les relacions internacionals i tot l'àmbit de creació internacional. Considero que encara tinc idees, que encara tinc energia per fer-ho, per tant estic redactant el projecte. Però és un concurs públic i això vol dir que s'hauria de presentar tothom que en tinguis ganes, i també hauria de guanyar el millor projecte, perquè Fira Tàrrega no és un espai personalista, és un festival de país que va més enllà de les persones.

Quines iniciatives impulsades durant els darrers anys al capdavant de la Fira destacaries? 

En aquest període, a la Fira s'han pres decisions que ara, mesos després del final de la pandèmia, podem valorar positivament. Es va decidir apostar pel circuit Nòmada, una iniciativa que implicava continuar fent programació, no només a Tàrrega, sinó a més de trenta municipis de tot Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol. Això va permetre als artistes continuar treballant i va implicar que FiraTàrrega treballés amb col·laboradors, municipis i festivals, fossin petits o grans. Durant un any vam estar fent més de seixanta bolos per trenta municipis diferents. Els anys ens han refermat la nostra voluntat de treballar conjuntament.

També vam llençar una plataforma digital, que teníem al cap, però que la pandèmia va accelerar. Firatàrregapro és una plataforma amb més de mil projectes penjats, una comunitat virtual a escala internacional on tots els professionals es poden acreditar, poden penjar projectes i poden establir contactes amb professional d'arreu del món. És una iniciativa que ha costat i que encara s'està acabant de desenvolupar, però penso que aquestes dues línies ens permeten consolidar el projecte. Ara toca fer un pas més endavant.