“L’audiovisual en català i tot el sector han estat absolutament desatesos durant l’última dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital”. Aquest és el crit d’alerta que han llançat la Plataforma per la Llengua, l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya per normalitzar i impulsar el sector en català.

La iniciativa vol fer pressió perquè les institucions i partits catalans facin un pas endavant i apostin decididament per aplicar mesures urgents que posin fi a l’abandonament que pateix el sector audiovisual en català des de fa almenys 10 anys. Per tot plegat, han posat sobre la taula un decàleg de propostes concretes que han de servir per revitalitzar una indústria estratègica i clau per a la normalització lingüística.

Entre les mesures plantejades destaquen la necessitat d’augmentar immediatament el finançament públic fins als 60 euros l’any per ciutadà, la creació d'un parc tecnològic audiovisual per atreure les plataformes digitals, l’obertura d’un canal exclusiu per al jovent, garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes o una nova llei que posi al dia les de l’audiovisual i del cinema, entre altres.

La campanya va acompanyada del lloc web mesaudiovisual.cat, on es poden veure els materials que s’han elaborat per a la iniciativa, com vídeos protagonitzats per professionals destacats del sector, i des d’on persones i entitats es poden adherir al decàleg. Fins al moment, compten amb més de 6.300 signatures de suport.

Diverses associacions del sector com Catalunya Film Festivals, Guionistes Associats de Catalunya (GAC), Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), Productors Audiovisuals Associats (PROA) i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPD) ja s’han adherit a la campanya per enfortir la producció audiovisual en català i enfortir-la.

Poca presència del català als mitjans audiovisuals

La Plataforma per la Llengua parla de l’”emergència lingüística” que afecta l’audiovisual català i posa el focus en “l’abandonament per part dels poders públics” que pateix el sector. De la mateixa manera, lamenta la baixa presència del català a la majoria de mitjans de comunicació audiovisuals i també a les plataformes de televisió digital, als videojocs, a la publicitat i el cinema, entre altres. Això, diuen, té com a resultat que el jovent del país visqui en un entorn comunicatiu i audiovisual altament descatalanitzat.

En aquest sentit, la plataforma exposa dades que fan feredat i expliquen el perquè d’aquest crit d’alerta. Per exemple, de les més de 2.000 sèries i pel·lícules del catàleg de Netflix només n’hi ha 4 disponibles en català, malgrat que 331 tenen versió doblada o subtitulada en català.

Si parlem del cinema, les dades recollides per la plataforma xifren en un raquític 2,1% les pel·lícules comercials en català projectades als cinemes, quan la llei estableix que han de ser el 25%. Igualment, enguany els llargmetratges rodats en llengua catalana presentats com a candidats als Premis Gaudí s’han quedat en 6, una de les xifres més baixes de la història i sensiblement inferior als 14 que es van presentar l’any passat.

Per tot plegat, quedar-se de braços plegats no és una opció per a l’audiovisual en català. Ara és el torn de les institucions públiques i dels representants polítics de fer un pas endavant i assumir compromisos clars. La salut del català està en joc.