El Festival Paupaterres va iniciar la seva història l'any 1998 de la mà d'un grup d'amics i amigues que va voler activar el panorama cultural de Tàrrega durant l'estiu. Aquesta nova proposta musical, molt encarada llavors cap a música popular, tradicional i ritmes ètnics, abastava diverses branques. A través de la música, es va voler visibilitzar altres cultures que en aquell moment, amb l'arribada de persones migrants, començàvem a conèixer. Es va convertir en un espai multicultural, amb un mercat i menjar exòtic a finals dels noranta.

Amb el pas dels anys, i amb la convivència amb les persones nouvingudes ja normalitzada, el Paupaterres es va anar convertint en un festival que, en l'àmbit musical, ha suposat grans descobertes per a moltes persones. A Tàrrega, grups com Manel, Els Amics de les Arts, Doctor Prats, Roba Estesa o Oques Grasses, van fer els seus primers passos. A més, també suposa l'oportunitat de veure a la província de Lleida grans grups que no és habitual que toquin a les terres de ponent.

L'Associació Paupaterres, que actualment aplega una desena de socis i sòcies, és l'entitat que s'encarrega d'organitzar el Paupaterres, el festival musical d'estiu de ponent. Després d'un 2021 complicat per les dificultats econòmiques, una edició, la 23a que moltes persones van considerar l'última, des de l'organització es va decidir continuar i fer tornar un festival que és referent en el panorama musical català. Enguany, el festival se celebra a Tàrrega del 7 al 9 de juliol. Parlem del Paupaterres amb una de les membres de l'entitat, l'Eva Balcells.

Quin és l'estat actual del Paupaterres?

Pràcticament, és l'únic festival d'aquest tipus que es fa a Lleida. Van naixent festivals, però no solen tenir continuïtat. I el Paupaterres és el festival referent d'estiu a Lleida, que es coneix a tot Catalunya, i al qual volen anar els grups de música que comencen. És referent a tot el país. I això ens fa molt contents. El que sí que ens agradaria és fer-lo créixer més. Com és l'únic d'aquestes característiques a Lleida, crec que cal posar-lo a l'alçada d'altres festivals del país.

A nivell econòmic això ens costa molt. El fem gràcies a les subvencions que ens arriben de les institucions públiques, de l'ajuntament, de la diputació de Lleida i de la Generalitat. És un ajut molt gran, però no està a l'altura dels festivals de música d'arreu del país. Aleshores, sempre tenim aquesta lluita per poder-ho muntar. En gran part es pot celebrar gràcies a la implicació de diverses persones que fan de voluntàries.

Com arriba el Paupaterres a la 24a edició?

Precisament l'any passat, pel tema econòmic i temes de suports institucionals, vam tenir una gran crisi. És a dir, l'any passat havia de ser l'últim, així el vam anunciar perquè no vèiem viabilitat econòmica de continuar-ho fent. Però al final ens hem llençat a seguir perquè ens estimem el projecte. Hem buscat patrocinis i altres maneres de continuar endavant.

El que esperem aquest any és que la gent ens faci costat i vingui a gaudir del festival demostrant-nos aquest suport que, durant mesos, ens han fet arribar. Hem rebut molt de suport i missatges dient-nos que no podíem deixar de fer el festival. La gent se l'estima molt, així que esperem que vinguin i ens donin aquest suport en directe.

Com ha evolucionat la ciutat de Tàrrega culturalment?

Ha evolucionat molt a nivell cultural. Ara mateix, del pla de Lleida, i després de la capital, és de les ciutats amb més activitat que hi ha. A Tàrrega cada cap de setmana es fan moltes coses, hi ha multitud d'associacions i entitats de cultura popular, hi ha molt d'associacionisme. I cal destacar que l'Ajuntament també impulsa molta activitat cultural. A nivell cultural a la regidoria hi ha moltíssim personal a diferència d'altres ajuntaments.

Què suposa per a Tàrrega la celebració d'un festival d'aquestes característiques?

A nivell de Tàrrega és posar-lo al mapa, ser referent. Sempre intentem portar bandes que a Lleida no venen. Aquí la població està molt dispersada pel territori, i els pobles són molt petits. Llavors, a nivell econòmic i el fet d'ajuntar gent per fer coses grans, costa molt. Llavors, des del Paupaterres el que intentem és portar grups que no solen venir. La gent de Lleida també té dret a veure'ls. També hi ha seguidors dels grups i no per a tot ens hem de desplaçar a Barcelona. Per això volem impulsar aquesta oferta cultural aquí.

"Al Paupaterres intentem portar grups que no solen venir a Lleida: la gent de Lleida també té dret a veure'ls".

També intentem, fins a on arribin els diners, intentar evitar ser una còpia d'altres festivals en els quals gairebé totes les bandes són les mateixes i els grups es van repetint. Intentem portar propostes una mica diferents i oferir a la gent de les terres de Lleida una proposta atractiva.

Finalment, el Paupaterres continua i amb una gran programació.

Aquest any portem els Celtas Cortos, amb l'únic concert a Catalunya en la seva gira dels trenta anys. També The Skatalites, des de Jamaica. I a banda de grups referents, també intentem molt buscar noves propostes, bandes que creiem que despuntaran, i donar-los-hi aquesta empenta per començar en el món de la música. Aquest any tenim Alérgicas al Polen o la Sara Roy. També tenim la Helen i l'Hoven, dos artistes emergents de Lleida. Aquestes actuacions estan dins de la col·laboració amb La Casa de la Música de Lleida per donar suport grups novells.

Cal dir que, sense esforç per fer-ho, hem tingut una programació paritària. Considerem que és indiferent el sexe de les persones, i si una banda val la pena i sona bé, és igual si és dona o home. Creiem que així ha de ser la normalitat.

Al festival també s'inclou el PaupaKids.

Va néixer perquè les persones que van començar el festival van anar creixent, han tingut fills i volien que aquests infants també fossin partícips del festival. Sempre fem activitats infantils, tallers, espectacles, concerts de música, perquè puguin venir les famílies amb els nens i nenes. La idea és que sigui un festival molt transversal, accessible per a tota la família i que pugui venir tothom, que no hi hagi una barrera econòmica. Fins fa poc, el festival era gratuït, però ara l'entrada costa entre cinc i deu euros. Això no obstant, continuem pensant que és molt accessible.

Durant les primeres edicions, en les quals el festival obria nous horitzons, el Paupaterres va ajudar en la convivència amb les persones migrants?

Era una de les intencions que teníem. Ara sí que la convivència és absolutament normal per al 90% de persones, perquè és veritat que encara hi ha un col·lectiu racista que desgraciadament és a tot arreu, però podríem dir que aquesta convivència és molt correcta per a la gran majoria. Però en aquells temps quan, de cop i volta, venia gent de diferents països, tothom h rebia amb una mica de reticència per desconeixement. Doncs vam voler conèixer-los, i descobrir-nos mútuament.

Volíem que el festival també fos un punt de trobada de persones vingudes de diferents llocs que ens mostraven les seves cultures. Bé podia actuar una banda del Sàhara, com una banda de sacs de gemecs del Pirineu, per exemple. Vam fomentar el fet de conèixer-nos per trencar amb aquest estigma estrany de desconeixement. I en l'àmbit de convivència va ser un gran pas, una oportunitat que en molts llocs no ha estat possible. Penso que es va fer una bona tasca.

"La gent se l'estima molt [el Paupaterres], així que, quan fem una crida de voluntariat, la gent respon molt bé".

L'organització la dueu a terme des de l'Associació Paupaterres.

Som tots persones voluntàries, ningú rep cap compensació econòmica per cap tasca. Mesos abans del festival som els que fem la feina de producció del festival. I durant els dies del festival també fem una crida perquè vingui gent a la barra, als accessos, espais on es necessiten moltes mans. Ara mateix som uns deu socis i sòcies a l'associació, mentre que durant els dies del festival s'hi sumen una trentena de voluntaris i voluntàries.

El voluntariat és importantíssim per a la celebració del festival. Excepte la part tècnica i la seguretat, que són empreses contractades, tota la resta és gent voluntària. Òbviament, els fem un contracte de voluntariat i els assegurem, i fem diferents torns. La gent se l'estima molt, llavors, quan fas una crida, la gent respon molt bé.

Després d'aconseguir organitzar aquesta 24a edició, quins són els següents passos?

El nostre repte és continuar amb l'únic festival musical de gran format que hi ha a Lleida. I ens encantaria poder-lo fer créixer. L'any vinent serà el 25è, ens agradaria fer una cosa més gran i especial. I sobretot intentar arribar més enllà de Lleida i no quedar-nos en els trenta o quaranta quilòmetres a la rodona. Ens agradaria arribar una mica més enllà perquè creiem que és una proposta molt diferent, atractiva i arriscada.