Fuensanta López: "Fent les dones lliures i poderoses, Lorca molestava molta gent"

Fuensanta López lidera Lorquianas, una associació per empoderar dones a través de l'obra de Federico García Lorca. Actriu i estudiosa de l'obra de l'artista, aterra a Amposta, al Montsià, i s'apropa a una conferència on Manel Margalef, actual director del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), deixa anar una frase de Jean Piaget que canviarà l'esdevenir: "L'art per crear persones". "Federico per empoderar dones", diu per a ella mateixa.

Fa una convocatòria per xarxes socials cercant lorquianes del món per gravar un espot pel programa d'emprenedoria social de Font Vella 'Eres impulso', en el qual quedarien finalistes, i apareixen una vintena de dones.

A partir d'aquí, López inicia tallers i comença a sonar el telèfon. La primera, Joana Serret, de la Biblioteca d'Amposta, demanant un recital quan tot just començaven. A aquell recital anomenat 'Mar de sueños', el van seguir desenes de recitals més pels pobles de les Terres de l'Ebre i fins al Penedès, que les han portat a contactar amb personalitats com Núria Espert, Miguel Poveda o Ian Gibson.

Belisa, Bernarda, Yerma, Doña Rosita... què tenen en comú els personatges femenins de Lorca? Us hi inspireu?

La idea sorgeix d'aquí. Són dones fortes, poderoses, que lluiten pels seus drets i la seva llibertat, un exemple per a qualsevol dona fins i tot avui. Lorca estava molt a prop del sentiment femení perquè es va criar envoltat de dones. Són dones que trenquen les regles d'una societat patriarcal on l'home mana i decideix. Han d'obeir i no tenen més sortida que criar els fills, cuidar dels marits i atendre la casa, però elles es rebel·len. Són la inspiració.

"El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana", "una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equívocas". Lorca ja plantejava una funció social.

"Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan", va dir en una de les seves conferències. El teatre com a transmissor de cultura ens fa fortes i lliures.

Reivindica la llibertat. I vosaltres?

Lorquianas és un homenatge a Lorca. En tot cas, no exposem cap missatge que no sigui la seva paraula. L'objectiu és l'empoderament a través de l'obra. És la lluita dels drets de les dones a principis del segle XX i en ple segle XXI, quan queda tant per fer. Lorca les fa lliures, encara que això a vegades les porti a la tragèdia.

És molt modern. Això li va costar la mort. No va ser per política ni per sexualitat, va arremetre contra molts paràmetres de la societat de l'època. Fent les dones lliures i poderoses molestava molta gent.

Així, no feu servir el teatre com a eina de transformació social sinó que el teatre us transforma directament?

El teatre i la poesia. Quan l'exposem en un escenari i transmetem aquest poder que té ens transformem nosaltres i llancem un missatge d'empoderament al públic. Així ens ho transmeten, sobretot les dones. "En la bandera de la libertad bordé el amor más grande de mi vida", que diu Mariana Pineda. Federico porta una bandera de llibertat d'expressió, de llibertat de moviment, de llibertat sexual, de llibertat d'estimar, més enllà de les normes de la societat.

Com prepareu un recital?

Treballem a mida depenent de la temàtica del recital. N'hem fet pel Dia de la Dona, pel Dia Mundial de la Poesia, per un homenatge a Margarita Xirgu, per homenatjar les dones de la batalla de l'Ebre... Treballem altres textos com els de les dones de la generació del 27. Sempre hi ha una picada d'ullet a Lorca. L'essència és el treball de les dones sobre un escenari i la manera com el trepitgem.  

En què esteu ara?

Ara estem immerses en un assaig per la Setmana de l'Alzheimer. Hem treballat el recital dramatitzat 'La leyenda del tiempo'. Treballem la música amb els guitarristes Rodri i Noel Luna. Parlarem de la pèrdua, de l'absència, del pas del temps. Treballem en mode laboratori. Elles porten poemes, i proposen cançons, i anem escollint i construint el recital.

Són part proactiva del procés i això fa que s'empoderin i que treballem l'escolta i el treball en equip. Jo lidero per marcar el tema i donar forma, però sempre preguntant com ho veuen. Li donem importància a la paraula ben dita, ben transmesa. La importància dels silencis, de les pauses.

Interpretar ja és un procés de transformació?

Totalment. Treballes amb emocions que no són teves, amb pensaments que no són teus, i els fas teus. Trenques barreres per deixar entrar el personatge sense jutjar. I t'ajuda a veure la vida d'una altra forma.

Deus anar acumulant aprenentatges.

No et pots ni imaginar la sensació que tenim de créixer, de ser una mica millor persona. Aquesta és la funció de l'art, fer evolucionar la vida al servei d'un mateix i de la societat.

"Aquesta és la funció de l'art, fer evolucionar la vida al servei d'un mateix i de la societat"

I Lorca ha sigut el creixement més gran?

Quan treballes Lorca t'expandeixes perquè és immens no només com a poeta, dramaturg o conferenciant, com a persona. Jorge Guillén deia: "Cuando está Federico no hace ni frío ni calor, hace Federico". Jo creia que Federico em donaria el camí com a actriu, però m'ha donat una cosa més gran, el camí per viure i per ser jo. Tant de bo cada persona trobi el seu Federico.

"Tant de bo cada persona trobi el seu Federico"

És una inspiració, altres persones ho troben en l'esport, en un pintor o un compositor. Necessitem aquests referents per significar i entendre la vida. A mi m'ha permès conèixe'm i trobar la meva millor versió.

Quina rebuda tenen els recitals?

Sempre hi ha algú que s'apropa plorant i ens dona les gràcies. Jo crec que és perquè als nostres recitals no hi ha artifici, només la paraula vibrant. Sense decorats, attrezzo ni maquillatge, i això agrada i és necessari. És necessària la paraula nua.

Lorca segueix en una cuneta?

Personalment, penso que no. Crec que es va entregar el cos als seus pares, que tenien una bona posició social, poder i contactes. Crec que la família no hauria emigrat sense donar-li sepultura. Crec que hi va haver un pacte de silenci per no fer favoritismes. Tinc la intuïció que està enterrat en la casa natal de Fuentevaqueros.

A més, Lorca tenia premonicions i així ho deixa escrit en la seva poesia. "Cuando se hundieron las formas puras / bajo el cri cri de las margaritas, / comprendí que me habían asesinado. / (...) ¿No me encontraron? / No, no me encontraron". La seva obra està impregnada de la premonició de la mort.

S'ha estudiat prou?

Crec que encara hi ha molt de Lorca que cal treure a la llum. Cal fer una feina d'explicar qui va ser i la importància de la seva obra en la literatura universal. Està més valorat fora de la seva terra que aquí. Aquí se'l tracta com un poeta més i no és un poeta més, és un artista multidisciplinari.

Va fer una tasca important de recuperació del cançoner popular. Va crear amb Manuel de Falla el primer festival de cante jondo, que estava amagat a les cases. En van sortir els primers 'cantaors' que ara són molt coneguts.

Qui forma part de lorquianes i com us organitzeu?

Actualment està format per unes 15 dones, però hi han passat unes 40. Els recitals els fem unes set i tenim la seu on assagem tots els diumenges en una aula de l'oficina de turisme d'Amposta. També assagem al Racó de la Festa.

Esteu a Amposta.

Jo visc a Amposta. Ens sentim ampostines i molt recolzades per l'Ajuntament. Hi ha lorquianes d'altres llocs, la majoria de les Terres de l'Ebre.

Us ha suposat alguna dificultat representar una figura de la literatura espanyola a Catalunya?

Sempre intentem que hi hagi poemes en català, fins i tot jo he cantat en català amb Arturo Gaya, i no el parlo. Elles ho defensen molt i jo també. Estimo la llengua catalana, em fascina. A la gent li és igual. Ningú m'ha demanat mai res ni s'ha queixat. Nosaltres hem entès que hi ha actes on ha de tenir presència. No perquè ens ho hagin demanat, al contrari. Ens sentim molt estimades i respectades.

Què és el més complicat de tenir una associació?

El hàndicap és que, com que no és una feina, el compromís és un fil delicat. Has de tenir membres molt compromeses, il·lusionades i motivades, perquè si no és molt fàcil que es desconnectin. Quan reben els comentaris del públic, quan veuen el resultat, senten que la feina i l'esforç val la pena.

On us podem veure?

Aquest dimarts 20 mateix, al nou casal d'Amposta, a les 19 h, fem el recital 'La leyenda del tiempo' per la Setmana de l'Alzheimer. Al repartiment hi ha Judit Ventura, Montse Roig, Ana Mª Franco, Marisè Ruiz, Lourdes Fernández, i Eugenia Revertè, els guitarristes Noel Luna i Rodri, i jo a la direcció.

I divendres 23 de setembre, faré la xerrada 'Lorca y la deshumanización de la ciudad moderna' a partir de 'Poeta en Nueva York', en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat organitzada per l'Era, la comunalitat d'Amposta.