En el marc del 3er Congrés del Lleure Educatiu, el 16 d’octubre a les 10:30h al CaixaFòrum, la doctora en pedagogia per la Universitat de Barcelona, Txus Morata, farà la ponència “El lleure educatiu davant la societat del segle XXI. Cap a la construcció d’identitats personals i de ciutadania activa”. Morata és professora titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Directora del Màster Universitari en Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència. És coautora del llibre “El lleure educatiu a l’inici del segle XXI”.

Ha canviat l’enfocament i la percepció del lleure educatiu en els primers 15 anys del segle XXI?

Actualment el lleure educatiu, es porta a terme en una amplia diversitat de programes, projectes i activitats. Durant molt anys l'associacionisme educatiu, concretament les experiències del moviment escolta i el moviment d’esplais, va protagonitzar de forma majoritària l'oferta de lleure educatiu, però actualment aquests conviuen amb l’existència de serveis de lleure promoguts per entitats, empreses o administracions públiques i, tot plegat, forma un teixit que té com a protagonistes els infants i els adolescents i la seva educació en el temps de lleure.

Poc a poc, el diferents agents educatius (mares i pares, famílies, societat civil, comunitat,...) van atorgant al lleure educatiu la importància que aquells que hem experimentat, analitzat i/o avaluat pràctiques de lleure educatiu, creiem que aquest espai té, per aportar als infants i joves que hi participen una sèrie de valors i competències que els ajuden a poder consolidar el seu procés d'aprenentatge individual i social. És a dir, el lleure ofereix als seus participants una sèrie d'eines de coneixement, organització, socialització que les persones que viuen aquests espais i, que fan aquests aprenentatges, poden aplicar en diferents moments i espais de la seva vida privada i comunitària.

Un element que considerem important i que s'ha consolidat en els últims anys te a veure amb les noves formacions de Monitors i Director d'activitats de lleure, una formació que compta des del 2013 amb una nova normativa que ha permès actualitzar i modernitzar els continguts de la formació dels monitors i directors per adaptar-se a les necessitat i realitat social actual. Aquesta nova normativa assimila els cursos de monitor i de director a les Qualificacions Professionals del Departament d’Ensenyament i a les Certificacions Professionals del Departament de Empresa i Ocupació, de manera que la formació de monitors i directors de lleure s’equipara a la metodologia i requisits dels principals troncs de la formació reglada. S'atorga per tant un major valor a les formacions necessàries pel desenvolupament de les funcions de monitor i directors de lleure, en determinats espais i accions de lleure educatiu.

En l’educació en el lleure, com es combinen el joc i l’aprenentatge?

El joc és diversió, motivació, comunicació, estímul, reflexió, col·laboració i es pot fer servir amb una mirada lúdica, per divertir-se o per passar el temps, o bé com una eina d'intervenció que es pot dotar d'un contingut determinat en funció d'uns objectius específics, en aquest cas estaríem parlant de la pedagogia del joc. Moltes poden ser les utilitats del joc en els processos educatius. Destacarem dues, el joc com a eina que facilita els processos de relació i el joc com a eina d'aprenentatge acadèmic.

En relació al joc aquest permet el desenvolupament del procés de socialització, ja que possibilita la relació entre diverses persones o grups de persones que, a partir d'unes normes i uns elements lúdic comparteixen un espai i un temps i poden també compartir els aprenentatges derivats d'aquesta activitat.

Així mateix el joc és una eina que en espais d'aprenentatge formal o acadèmic, resulta també de gran utilitat per a transmetre, posar en pràctica o descobrir continguts, coneixements, valors i normes. El joc, a més de divertir, relaxar i ser una font inesgotable de plaer, és una activitat capaç d’estimular l’aprenentatge i permet reforçar continguts com la lectoescriptura, les matemàtiques o les ciències socials i naturals. Un joc de cartes per exemple permet la pràctica d'operacions matemàtiques o els lloc de taulell poden fomentar el llenguatge, el vocabulari i la comunicació.

Avui, els infants són subjectes actius en la seva pròpia educació?

Les entitats de lleure educatiu sempre han estat autèntiques escoles de participació i de ciutadania i, com a tal potencien l'autonomia i la presa de decisions dels infants i adolescents en les accions educatives que es desenvolupen. En un estudi Ad hoc que hem realitzat per al 3er Congrés del Lleure Educatiu: La contribució del lleure educatiu en el segle XXI, en el que han participat 186 joves monitors i directores de lleure, mes d'un 60% del mateixos han considerat que en les entitats de lleure en les que ells participen els infants i adolescents tenen un paper actiu en el disseny i realització dels projectes que es porten a terme en les mateixes.

Així mateix investigacions portades a terme, mostren com el pas i la vivència dels joves que han participat en entitats de lleure educatiu els ha possibilitat créixer i desenvolupar-se en l’assoliment de valors cooperatius, conductes prosocials compromeses amb l‘entorn i la ciutadania i també l’enriquiment davant la diversitat; els ha permès desenvolupar l’autoreflexió i la reflexió i experimentar i gaudir de la vivència d’un lleure no consumista i creatiu.

Creiem, que aquest són elements que permeten als infants i joves créixer com a éssers autònoms. Entenem que l'autonomia és una eina adient pel desenvolupament de les persones i que els aprenentatges entorn la presa de decisió i la corresponent corresponsabilitat que implica aquesta presa de decisions els posiciona en un espai actiu entorn els propis processos d'aprenentatge.

Quin és el paper dels monitors i monitores de lleure en la socialització dels infants i adolescents?

Els monitors i monitores de lleure son agents educatius actius juntament amb les famílies i els mestres i professors dels centres educatius on els infants i joves participen. Per aquest motiu creiem indispensable la existència d'estructures de treball que permetin la dinamització dels projectes a partir, d'establir aliances entre tots els agents. Unes aliances que generen beneficis per tots els participants i que permeten un major aprofitament dels recursos existents.

Destaquem dos elements que considerem imprescindibles per a fer possible aquestes estructures i/o xarxes de treball conjunt i cooperatiu entre els agents d'un territori, on les entitats i recursos de lleure educatiu estiguin presents i exerceixin un paper actiu en el desenvolupament dels projectes i les accions conjuntes. Un primer aspecte, fa referència a la necessitat que la comunitat educativa i social reconegui el paper educatiu del lleure i valori les seves aportacions socioeducatives.

El segon element, fa referència a la necessitat de que els agents educatius que actuïn en els programes i accions de lleure educatiu es formin per tal de poder donar resposta a la diversitat de realitats i necessitats socials que l'actual societat mostra. Unes necessitats a les que cal estar oberts i que requereixen del treball conjunts de tots els agents del territori i de projectes que permetin aprendre 'fent' i generin oportunitats.

Quina ha de ser la implicació de les institucions en el finançament de les iniciatives de lleure educatiu?

Són diverses les referències del marc legal català i internacional entorn la importància dels espais de lleure i el drets dels infants i adolescents a gaudir d'aquests espais (Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, Pacte per a la infància a Catalunya, Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència de Generalitat de Catalunya), però tal i com es recull a l'Informe sobre el dret al temps lliure educatiu i les sortides i colònies escolars dels Síndic de Greuges de Catalunya (2014) les garanties de qualitat en la provisió de l'atenció educativa, així com el dret al lleure educatiu en igualtat d'oportunitats, no està plenament reconegut des d'un punt de vista jurídic ni polític tot i la diversitat d'activitats i agents de lleure existents. Tal com es recull al mateix informe cal millorar l’aplicació de criteris d’equitat i d’igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació en general però, de forma especial, a les activitats de lleure educatiu que, en l’actual context de crisi econòmica i financera, s'evidencia com una important fonts de desigualtat. Es fa per tant necessari posar en marxa polítiques actives destinades a evitar l’exclusió social en el lleure, o una excessiva especialització de la xarxa. Existeix el risc de crear uns serveis de lleure per aquells grups socials que no poden costejar les seves activitats, segregats de la resta de la comunitat. Cal que les administracions públiques garanteixin l’exercici dels drets dels ciutadans, alhora que les entitats han d’actuar decididament en favor d’aquests dos principis.

Quins són els reptes emergents en el lleure educatiu en una societat atomitzada?

En una societat plural i diversa com l'actual, son molts els reptes que des del lleure educatiu ens podem plantejar per a la millora social i la igualtat d'oportunitats de tots els infants i joves i les seves famílies. Ens centrarem en tres aspectes que considero són prioritaris.

En primer lloc, garantir l'equitat en l'accés i la universalització dels programes de lleure que suposa proposar la pluralitat de serveis i activitats i l'accés de tota la població infantil i juvenil a les mateixes. Diversificar, també, el temps lliure (sexes, edats, cultures, territoris, etc ..) a partir de l'impuls de polítiques públiques compromeses amb la igualtat d'oportunitats.

Un segon aspecte fa referència la necessitat de que els educadors en el lleure, conjuntament amb altres professionals de l’educació, preparin de forma més eficaç a les noves generacions per gestionar les dimensions ètiques i socials de les tecnologies digitals. L’educació en el lleure, més enllà de la utilització de les TIC’s per a la comunicació, ha de ser capaç de trobar espais de treball educatiu amb aquestes eines, que reforcin l’actuació presencial. A més a més, des dels espais de lleure educatiu cal portar a terme accions formatives en les habilitats digitals per a garantir que tots els menors assoleixin uns coneixements mínims sobre com afrontar possibles riscos que puguin aparèixer derivats de l'ús de les TIC.

Finalment, el tercer aspecte a destacar és la necessitat d’oferir programes i activitats amb obertura a la diversitat. Les accions i programes de lleure educatiu han de poder garantir la participació i l’adequada atenció de les necessitats educatives dels infants amb discapacitats o pluridiscapacitats o amb necessitats educatives especials, incloses les de caràcter conductual, tenint present que l’heterogeneïtat dels infants requerirà accions positives diferenciades per part de les administracions.