El termini de conservació de la documentació que tingui impacte fiscal el regula la Llei General Tributària. En aquesta llei, s'estableix un termini general per a la prescripció de les obligacions tributàries de 4 anys, que compten a partir del dia en el qual finalitza el termini de presentació voluntari de l'impost.

Per tant, cal conservar tots els documents que justifiquin una liquidació d'impostos (factures, contractes, rebuts...) i totes les declaracions fiscals presentades durant un termini de, com a mínim, 4 anys més l'any en curs.

Si hi ha hagut alguna actuació per part de la inspecció d'Hisenda (com ara una inspecció, una revisió limitada) o per la pròpia entitat (una declaració complementària o rectificativa, o un recurs) que hagi fet que s'interrompi el termini de prescripció, començarà un nou termini de 4 anys des de la data de l'actuació i caldrà guardar la documentació també durant aquest temps.

Hi ha, però, algun impost que per la seva pròpia normativa té un termini de prescripció diferent. És el cas, per exemple, de l'Impost sobre societats, sobre el qual l'actuació inspectora pot ser de fins a 10 anys per a la comprovació de bases negatives que es vulguin compensar. Per tant, caldrà guardar la documentacío que afecti aquest impost durant almenys aquest termini, comptant sempre des de la data límit del termini de presentació de la liquidació, que és de 6 mesos i 25 dies posterior a la data del tancament comptable de l'exercici.

Els justificants de les compres de béns d'inversió que encara s'estiguin amortitzant es conservaran durant tot el termini d'amortització, sigui quin sigui aquest, ja que són justificants de despesa fiscal.