Interseccionalitat després de la pandèmia. Sembla que la resposta política al context postpandèmic només pot venir des de diverses lluites...

Així és. En un discurs que l'Angela Davis va fer l'any 2015, ella ja advertia que "el major desafiament que tenim davant en el nostre intent de construir solidaritats internacionals i vincles transfronterers és una comprensió del que les feministes diuen [diem] 'interseccionalitat'. No tant la interseccionalitat de les identitats, sinó la interseccionalitat de les lluites". És una frase que m'agrada molt repetir perquè comparteixo el diagnòstic i a Cristianisme i Justícia considerem que és un repte nuclear i enorme per a la transformació social cap a un horitzó de justícia global.

A Cristianisme i Justícia oferiu el curs 'Els dissabtes socials'. A qui va adreçat?

'Els dissabtes socials' són una oferta de formació per a persones interessades en reflexionar amb profunditat sobre la realitat social -global i local- en la que ens trobem immerses.

Són quatre sessions monogràfiques que enguany giraran al voltant de qüestions com la fiscalitat justa, la construcció d'una nova generació de drets humans i el canvi de paradigma inajornable que la pandèmia ha fet del tot palès i que té a veure amb la crisi climàtica i amb la crisi de cures, entre d'altres factors. Per tant, tothom que es faci preguntes sobre aquests temes, està convidat a inscriure's al curs.

La praxis necessita a vegades un temps d’aturada i reflexió per seguir lluitant. Quin lloc ocupa l’espiritualitat en aquest punt?

La reflexió pausada és imprescindible, també des de les pràctiques, des dels moviments socials... I l'espiritualitat, des del meu punt de vista com a dona creient, ens aporta eines de discerniment, de coneixement propi i de la realitat que ens envolta i ens connecta amb aquesta "mística d'ulls oberts" que reivindicava Metz i que ens empeny cap a una fe que cerca la justícia i que no eludeix el patiment ni la realitat concreta de l'altra persona.

Un dels temes que tracteu al curs és el que fa referència a les cures. Què ha posat la pandèmia de manifest, en aquest tema?

Com comentava, la pandèmia de la covid-19 ha evidenciat que darrere la crisi sistèmica que arrosseguem des de fa anys s'amagava una crisi de cures profunda. El nostre sistema socioeconòmic (neoliberal, patriarcal, colonial...) és un sistema que ha prioritzat l'individualisme i el creixement il·limitat com a forma idònia de vida, com a destí i destinació desitjable i sublim, però aquest sistema no té en compte la nostra vulnerabilitat intrínseca com a éssers humans ni la nostra interdependència i ecodependència i tradicionalment ha menystingut totes les tasques que tenen a veure precisament amb aquests dos trets, amb el treball reproductiu i de cures, amb el sosteniment de la vida. És un tema cabdal que s'ha d'abordar i en aquest sentit, la Paula Santos ens aportarà claus de reflexió molt potents des de la seva praxis i els seus sabers.