L'e-learning: formació en línia i entitats
Comparteix
La formació en línia és un recurs que permet a les entitats facilitar la seva tasca d’instrucció i converteix l’alumne en agent de la seva preparació.
Avui en dia, i sobretot arran de la pandèmia, s’han desenvolupat formats de formació molt flexibles, a distància i personalitzats. Això és, en resum, l’e-learning, que no deixa de ser una forma rocambolesca d’anomenar la formació en línia, i que té, entre altres coses, un alt component autònom.
Es tracta d’una forma d’ensenyament molt útil per a les entitats, que alhora que redueix el temps dedicat a les seves formacions promou l’emancipació dels i les alumnes, que agafen les regnes de la seva instrucció.
A continuació s’exposen les claus de l’e-learning i es recullen alguns detalls sobre la seva implementació en els plans de formació de les entitats.
Què és i de què està format
La formació a distància es caracteritza per tenir lloc íntegrament per internet. Cada vegada hi ha més cursos amb aquesta característica, cosa que subratlla els seus avantatges.
L’e-learning ofereix el contingut de les formacions en una diversitat de formats, i tot i que tots ells comparteixen la possibilitat de gaudir-se des de qualsevol lloc, sense necessitat de desplaçar-se a les aules, tenen característiques i formes de consum diferents.
Així, a banda de les classes en línia en directe, hi ha materials com els vídeos, els àudios o podcasts, els textos, els continguts gamificats, els webinars...
Quins avantatges té
L’e-learning a les associacions i organitzacions ofereix beneficis tant a l’entitat en qüestió com a les persones que estan fent la formació. Són avantatges relacionats especialment amb el temps i amb la promoció de l’autonomia de l’alumnat.
El benefici principal per a les entitats que organitzen la formació online és la disminució del temps que dediquen a la instrucció, perquè no és necessari el desplaçament a cap centre i alguns elements de la formació no necessiten ni de professor/a. Tanmateix, cal tenir en compte que hi ha materials que sí s'hauran preparar prèviament (per exemple la gravació de vídeos o la redacció d'exercicis) pel que caldrà tenir això en compte quan es prepari la formació.
Qui sí que notarà molt l’estalvi de temps és l’alumnat, per al que serà més fàcil compaginar l’activitat amb la feina, la família i el lleure.
Pel que fa a l’autonomia, l’e-learning motiva el treball independent, permetent una flexibilitat més gran que una formació presencial i facilitant l’organització autònoma dels i les alumnes, potenciant l’autoaprenentatge.
Quins inconvenients presenta
L’equip principal i necessari per a la formació en línia és l’ordinador. Aquest fet, que té els beneficis exposats, també té una sèrie d’inconvenients relacionats amb l’accessibilitat.
I és que primer cal tenir accés a aquest equip i saber fer-lo servir. Avui en dia és estrany que algú no disposi d’ordinador i internet, però pot passar i s’ha de tenir en compte. Una forma d’evitar aquest problema és habilitar la formació perquè es pugui fer a través del mòbil, un dispositiu que és encara més difícil que no es tingui. També caldrà contemplar que una part de l’alumnat pot no saber fer servir l’equip.
D’altra banda, l’e-learning demana disciplina i capacitat d’organització, cosa que no passa tant amb la formació presencial, que té uns horaris i una estructura més marcats. En aquest sentit, una cosa que també es complica molt és la transmissió de valors i actituds. A distància, transmetre coses que són més vivencials que teòriques requereix un esforç extra.
L’e-learning a les entitats
Com ja s’ha indicat, l’e-learning és una eina molt útil, especialment si es té en compte que les persones voluntàries a vegades tenen dificultats per a compaginar la tasca amb la seva vida professional, i la formació és sovint incompatible amb els seus horaris.
Davant d’aquesta situació, l’entitat pot contemplar fer tota la seva formació a distància, sense excepcions, o bé oferir la possibilitat d’un model híbrid o en línia per a aquelles persones que ho necessiten.
Sigui com sigui, la formació en línia ha de formar part del pla de formació de l’entitat, i pot trobar-se integrat a la formació més general, si és més aviat híbrida, o com un apartat independent. Ha d’incloure la mateixa informació que la instrucció presencial: docents, materials, estructura del curs... I hauria d’estar disponible, íntegrament o en format resumit, per a que pugui servir com a guia per a l’alumnat.
L’única diferència és que tots els recursos que reculli el pla de formació en línia hauran d’estar disponibles en algun lloc, preparats per a ser aprofitats pel voluntariat en la seva instrucció. Si l’entitat en qüestió té una web, es pot incloure un apartat d’aula virtual on penjar tot el material. Una altra opció és penjar-ho tot en una carpeta Google Drive compartida, que serà especialment útil si algun dels exercicis és col·laboratiu.
Fer un seguiment del procés d’e-learning també és important, tant o més que amb les formacions normals. Caldrà recollir els resultats obtinguts, per tal de valorar si l’estructura seguida és l’adequada i s’estan obtenint els resultats esperats o si cal buscar altres maneres de promocionar l’autoaprenentatge i la disciplina.