Si ens preocupa la difusió de les activitats de la nostra entitat, més d'una vegada ens haurem plantejat com ho podem fer per aparèixer en els mitjans de comunicació tradicionals. Si, a part de plantejar-nos aquesta necessitat, ho hem intentat, haurem constatat la dificultat que representa. Aquesta situació es dóna quan un canal de comunicació manté una sola direcció: quan hi ha un emissor que transmet un discurs, i el receptor (o receptors) són els que reben i a vegades escolten aquest discurs.

Els mitjans de comunicació social són aquells que permeten la comunicació entre iguals: tots els que hi participen són (o poden ser) tant emissors de discurs com receptors d'aquests. A priori ens pot semblar que, d'aquesta manera, convertim els mitjans en una olla de grills, ja que si tothom parla, ningú s'escolta. Però ja fa anys que experiències similars s'estan donant, i també s'estan estudiant: és en aquests mitjans socials en els quals veiem a una audiència realment participativa posant en joc el que s'anomena la intel·ligència col·lectiva, mantenint a ratlla les actituds que no respectin o abusin del mitjà. De la mateixa manera, com que la participació en aquests mitjans és oberta, ens permet dues coses molt importants: veure la reacció (feedback) davant les nostres intervencions, i deixar que les coses es transmetin de la manera com s'ha fet sempre: el boca-a-boca (o la versió actual: el teclat-a-teclat).

Els mitjans de comunicació social no són un invent del segle XXI. Les ràdios i televisions comunitàries dels anys 70 eren ja una primera experiència d'aquesta manera d'entendre la comunicació. Però ara, de la mà d'Internet, trobem tota una nova llista de mitjans de comunicació que ens permeten dir la nostra, i pràcticament amb un cost zero! En treuen profit les entitats sense ànim de lucre?

Amb aquesta pregunta neix l'enquesta realitzada per Idealware. Aquest portal web es centra en l'anàlisi de software per a organitzacions no lucratives (ONL), realitzant articles i recursos sobre les solucions en programari que més s'adapten a les necessitats de les entitats.

Aquest estudi revela que els mitjans de comunicació socials que més fan servir les organitzacions no lucratives són el facebook.com (usat per un 73% de les entitats), el twitter (per un 56%) i els llocs d'intercanvi de vídeo (com youtube.com o vimeo, fets servir per un 49% de les entitats). Les entitats que no fan servir cap social media tenen previst començar a fer servir algun en els pròxims 6 mesos.

La gran majoria de les ONL que usen aquests mitjans hi contribueixen bolcant-hi continguts de manera regular. Gran part ho fan fent servir dos canals de difusió, són molt poques (el 15%) les que fan servir més de 5 canals per difondre les seves activitats. Cal destacar, també, que hi ha una relació directa entre la mida de l'organització i el nombre de canals que fa servir: com més gran és l'organització, més presència manté en les xarxes socials i altres mitjans de comunicació social.

I per què ho fan? Quines finalitats persegueixen aquestes ONL per creure necessària la participació en aquest àmbit? A part del 34% que feien servir els social media perquè els altres ho feien; les entitats sense ànim de lucre definien tres objectius:

• millorar les relacions amb el públic,
  

• arribar a nous públics, i
  

• una manera de recollir finançament

Cal destacar que la gran majoria continuava considerant-lo un mitjà complementari, ja que només un 7% de les entitats han reemplaçat la difusió per mitjans de comunicació tradicionals.

La valoració que en feien, en relació amb els objectius que s'havien marcat eren:

• que els s social media no són massa útils per recollir fons
  

• que per millorar les relacions existents, les entitats trobaven com a eina útil els blogs eren un 84%, les que trobaven útils els llocs web d'intercanvi de vídeo eren un 83% i les que trobaven útils les xarxes socials com el twitter i facebook eren un 81%
  

• si l'objectiu era trobar nous partidaris o colaboradors, un 76% trobaven útil el twitter, un 76% trobaven útil el facebook i els blogs i un 72% pensaven que ho eren els portals d'intercanvi de vídeo.

Quin significat tenen aquestes dades? D'aquesta enquesta en podem llegir que:

• el facebook, tot i ser el més usat, no és percebut com el més útil

• les entitats valoren el twitter com el més efectiu, ja que és el que menys temps demana per mantenir i actualitzar

• els blogs, encara que requereixen més temps, també són molt ben valorats ja que compleixen els seus objectius (arribar a nou públic i mantenir l'existent) i permeten la integració amb els llocs web d'intercanvi de fotografies i vídeos.

En podem treure la conclusió que la major part de les organitzacions no lucratives consultades estan considerant els mitjans de comunicació social com a part de les seves tasques de comunicació i màrqueting.

Per saber més sobre els mitjans de comunicació social:

http://es.wikipedia.org/wiki/Medio_social

Pots consultar l'enquesta (en anglès)

http://www.idealware.org/sm_survey/