5 contextos de risc al món, segons l’anuari ‘Alerta 2024!’

Com cada any, l’informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau elaborat per l’Escola de Cultura de Pau és un document de referència per avaluar l’estat del món en termes de conflictivitat i construcció de pau. ‘Alerta 2024!’ proposa un repàs exhaustiu dels conflictes, escenaris de risc i oportunitats de pau que cal seguir de prop per identificar tendències globals i elements de risc, entre altres.

L’anuari indica que el 2023 es van registrar trenta-sis contextos de conflicte, la xifra més alta des del 2014. Es van identificar cinc nous conflictes armats a Etiòpia, Somàlia, República Democràtica del Congo, Sudan i Israel-Hezbollah, mentre que el conflicte a Etiòpia, a la regió de Tigré, va deixar de ser considerat com a tal. La majoria dels conflictes es van concentrar a Àfrica (18) i Àsia-Pacífic (nou), seguits per l’Orient Mitjà (sis), Europa (dos) i Amèrica (un).

Gairebé la meitat dels conflictes armats del 2023 van ser d'alta intensitat, amb més de mil víctimes mortals anuals, desplaçaments forçats massius i greus impactes territorials. En el 42% dels casos, la situació dels conflictes va empitjorar, mentre que ACNUR va informar que a mitjans del 2023 hi havia 110 milions de persones desplaçades globalment, amb Síria, l’Afganistan i Ucraïna com els principals països d'origen.

Pel que fa a les tensions globals, es van identificar 114 escenaris el 2023, xifra que suposa un creixement respecte a l'any anterior, amb Àfrica i Àsia-Pacífic liderant en les tensions. 

A més, l’informe destaca un retrocés en la participació de les dones en els processos de pau, amb només el 33% dels acords de 2022 esmentant aspectes relacionats amb el gènere. S'han identificat oportunitats de pau a regions com Etiòpia, Egipte, Sudan i el Senegal, i escenaris de risc en llocs com Ruanda, Sudan i Gaza.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Escola de Cultura de Pau (@escoladeculturadepau)

A continuació, ens aturem en aquests principals contextos de risc que identifica l’informe de l’Escola de Cultura de Pau i els desenvolupem.

• Ruanda i la República Democràtica del Congo

Aquest 2024 es compleixen trenta anys del genocidi a Ruanda, un dels capítols més tràgics de la història d’Àfrica i un dels fracassos més sonats de la comunitat internacional, que va reaccionar tard i malament a l’hora d’intervenir en un conflicte sagnant que va causar més de 800.000 persones, principalment membres de la comunitat tutsi i hutus moderats.

Perpetrat per les Forces Armades Ruandeses i les milícies Interahamwe, el genocidi també va comptar amb la participació de milers de civils i va deixar en evidència la comunitat internacional, inclosa l’Organització de Nacions Unides (ONU), que no va aturar les atrocitats comeses –com les violacions patides per més de 250.000 dones–  en poc més de cent dies, entre el 7 d’abril i el 15 de juny del 1994, uns fets que van deixar una profunda cicatriu al país.

Paul Kagame, que va liderar el Front Patriòtic Ruandès per enderrocar el règim genocida, ha estat president d’aleshores ençà i ha aplegat el suport internacional per la seva lluita contra la pobresa i la reconstrucció del país. Amb tot, el seu lideratge ha estat marcat per l'autoritarisme i la repressió de la dissidència, que ha justificat sota  l'argument d'evitar la repetició d'un nou genocidi. En aquest context, a Ruanda s’han produït violacions dels drets humans i s’ha perseguit a opositors tant dins com fora del país. 

El procés de justícia i reconciliació va portar davant la justícia més d'un milió de persones, moltes d’elles responsables del genocidi. Passats els anys, i amb la fi de les condemnes, en els pròxims anys s'espera l'alliberament d'unes 30.000 persones, una situació que planteja nous reptes en termes de reconciliació i gestió de tensions a nivell comunitari.

En l’escenari regional, Ruanda ha exercit una notable en la política de la zona, intervenint a la República Democràtica del Congo (RDC) amb l'argument de protegir les comunitats de descendència ruandesa i combatre les forces genocides que continuen actives en aquest país. Tot i les acusacions de l'ONU de participar en l'explotació dels recursos naturals de la RDC, Ruanda ha evitat sancions significatives.

Així, avui continua la tensió a la regió dels Grans Llacs, on Ruanda i la RDC estan enfrontats, principalment a través del grup insurgent M23, amb el suport de Ruanda. La situació recorda els conflictes del 1996 i el 1998, i es tem que degeneri en un xoc frontal entre aquests dos països.

En definitiva, mentre Ruanda commemora tres dècades del genocidi, algunes ferides continuen obertes i els esforços regionals per aconseguir la pau han fracassat fins al moment. Des de l’informe adverteixen que és crucial que la comunitat internacional intervingui per evitar que la situació es deteriori encara més, especialment amb l'avanç del grup M23, un escenari que podria tenir conseqüències funestes​.

• El Sudan i l'extensió del conflicte

Des del 15 d'abril de 2023, el Sudan s'ha vist immers en una nova guerra civil entre les Forces Armades Sudaneses, liderades pel general Abdel Fattah al-Burhan, i les Forces de Suport Ràpid, encapçalades pel general Mohammed Hamdan Dagalo ‘Hemedti’. 

El conflicte, que inicialment es concentrava a Khartum, s'ha estès arreu del país i ha derivat en una cruenta guerra civil a gran escala que ha provocat més de 15.000 morts, així com el desplaçament forçat de 8,6 milions de persones, entre les que prop d’1,8 milions han buscat refugi en països veïns.

El conflicte ha resultat en una greu crisi humanitària, amb 25 milions de persones necessitades d’assistència urgent, mentre l'ajuda humanitària continua bloquejada. Malgrat les temptatives de recuperar un procés de diàleg que condueixi a una transició pacífica, la complexitat de la guerra, la participació de múltiples actors armats i el fracàs de les iniciatives de mediació dificulten qualsevol resolució pacífica.

La contesa ha guanyat complexitat per la implicació de diversos grups armats d’àmbit regional, especialment a Darfur, Kordofan del Sud i el Nil Blau. La guerra ha adquirit una dimensió interètnica, amb tensions creixents entre grups, fet que amenaça d’estendre el conflicte a altres zones del Sudan.

Així, si ampliem el focus a escala internacional, el conflicte suposa una clara amenaça per a l'estabilitat regional. Països de l’entorn com Txad, Sudan del Sud i Etiòpia, que podrien patir un efecte contagi. El Txad, per exemple, ja ha estat impactat pel conflicte sudanès. A més, el Sudan del Sud, un país en plena transició política, depèn econòmicament dels oleoductes sudanesos i qualsevol bloqueig, com el del febrer de 2024, és un factor que pot desestabilitzar la seva economia i dificultar encara més el seu procés de transició.

• La Xina i les Filipines

A partir de mitjans del 2022, un altre escenari de risc té a veure amb l’increment de la tensió política i militar entre la Xina i les Filipines al Mar de la Xina Meridional. La disputa se centra en dues formacions terrestres dins de la zona econòmica exclusiva de les Filipines, però que la Xina reclama com a pròpies. 

Tot i les reunions entre els líders dels dos països, els incidents marítims greus han repuntat en els darrers temps, amb col·lisions entre vaixells i l'ús d'armes com làsers militars i canons d'aigua per part de la Guàrdia Costanera xinesa​.

El canvi de direcció en la política exterior de les Filipines, de la mà del president Ferdinand Marcos, ha contribuït a aquesta escalada de la tensió. A diferència del seu predecessor, Rodrigo Duterte, que va intentar minimitzar els enfrontaments amb el gegant asiàtic. Marcos, per contra, ha posat en marxa un procés de modernització de les forces armades i ha reforçat les relacions amb els Estats Units (EUA) i altres països amb conflictes amb la Xina. Un exemple d’això són les maniobres militars conjuntes amb els EUA i un acord per permetre l'accés a noves bases militars a les Filipines, una situació que preocupa Pequín.

La publicació per part de la Xina, l'agost del 2023, d'un mapa actualitzat que inclou reclamacions territorials en zones disputades ho ha agreujat tot plegat, i les Filipines han denunciat aquesta acció com una violació del dret internacional i de la sentència de l'arbitratge de 2016, que rebutjava els drets territorials de la Xina a la regió​.

Segons l’informe de l’Escola de Cultura de Pau, la relació entre ambdós països representa un escenari de risc, que pot comportar una escalada bèl·lica que podria involucrar actors importants com els EUA i fer trontollar la seguretat regional.

• La creixent militarització a Europa

La invasió russa i la posterior guerra a Ucraïna han provocat un preocupant augment de la militarització a Europa. El conflicte, que ja va camí dels tres anys, ha tingut greus repercussions en la seguretat humana i ambiental, sense perspectives de resolució a curt termini. De retruc, la situació ha intensificat la confrontació entre Rússia i els actors euroatlàntics, perjudicant altres processos de pau a la regió, com és el cas de Moldàvia.

El Vell Continent ha experimentat un increment notable de la despesa militar. El 2023, el pressupost militar europeu va repuntar fins als 588.000 milions de dòlars, un augment del 16% respecte a l'any anterior i del 62% amb relació al 2014. Per la seva banda, Rússia també ha incrementat significativament la seva despesa militar, fins als 109.000 milions el 2023, un 24% més que el 2022. Igualment, la inversió militar a Ucraïna va créixer un 51% respecte a l'any anterior.

Més enllà de la despesa, també ha augmentat la presència de tropes militars a les fronteres, especialment entre Bielorússia i Polònia. En la mateixa línia, l’informe remarca l'ingrés de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, així com el debat instal·lat en diversos països al voltant de la reintroducció del servei militar obligatori, com a Alemanya i Sèrbia.

Aquest procés de militarització no només afecta Europa, sinó que també contribueix decisivament a una escalada militar a escala global. Tot plegat, destaquen des de l’Escola de Cultura de Pau, reclama que es reforcin els esforços per promoure el diàleg i la mediació, amb l’objectiu de revertir la militarització i rebaixar les tensions al continent​.

• Gaza, com a exemple de l’erosió del dret internacional humanitari

El genocidi perpetrat a Gaza després de l'ofensiva israeliana en resposta a l'atac inesperat de Hamàs el 7 d’octubre és l’exemple més flagrant de les greus violacions del dret internacional humanitari. Les xifres de morts civils palestins ja superen les 40.000, amb milers d’infants afectats, i l'ús d'armes prohibides en zones densament poblades ha provocat una destrucció massiva d'infraestructures civils. A més, s'ha denunciat l'ús del bloqueig humanitari, el control de l'aigua i el menjar com a armes de guerra.

El genocidi ha subvertit la terminologia del dret internacional humanitari per justificar les seves accions. Tot plegat s'ha produït en un context d'impunitat, amb la complicitat d'agents internacionals tan importants com els EUA i la Unió Europea, que han evitat imposar sancions o exigir un alto el foc immediat​.

Per tant, el conflicte, a més d’amenaçar la supervivència de la població palestina, també té greus conseqüències per al futur del dret internacional i l'ordre global establert després de la Segona Guerra Mundial. En aquesta línia, entitats com Amnistia Internacional han advertit que la crisi a Gaza simbolitza el fracàs de la comunitat internacional per mantenir els compromisos amb la humanitat i els drets humans​.