Acció d'emergència per socórrer la població haitiana després del terratrèmol

El passat 14 d'agost, un sisme de magnitud 7,2 va assolar la península Tiburon a Haití, deixant al seu pas més de 2.000 morts i 12.000 ferits. L'impacte del terratrèmol ha causat greus desperfectes i les autoritats calculen que gairebé 650.000 persones necessiten recursos per sobreviure de manera urgent.

Davant aquest context, l'ONG Mans Unides inicia una campanya de recollida de fons per assistir a 3.000 haitians residents de les quatre comunes més afectades pel sisme: Les Cayes, Cavaillon, Maniche i Saint-Louis du Sud. "800.000 persones s'han vist afectades pel terratrèmol i les destrosses afecten a 137.000 habitatges", assegura Lucas Bolado, coordinador des d'Espanya de Mans Unides a Haití.

La campanya té el propòsit de donar suport a les tasques de transport, comunicació i alimentació que gestionen els comitès de Protecció Civil de cada comuna. D'altra banda, també se centrarà a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies, com la construcció de coberts provisionals que els permetin refugiar-se de la intempèrie o la distribució de bidons d'aigua potable de vint litres que s'utilitzaran per emmagatzemar aigua i tractar-la amb pastilles desinfectants.

Actualment, l'acció d'emergència per poder socórrer la població haitiana ha recaptat prop de 216.000 euros. De moment, però, es troba en una fase inicial, tal com explica el coordinador de Mans Unides. "Gràcies a la col·laboració dels nostres socis locals, hem identificat ja les famílies amb les quals treballarem i hem pogut fer arribar material d'emergència, com aigua, aliments i material higiènic".

Mans Unides treballa conjuntament amb ITECA, una organització local que dóna suport a moviments camperols haitians; els forma en aspectes tècnics, organitzatius o comercials, i executa projectes d'educació popular. Mans Unides i ITECA han combinat esforços per emprendre projectes tant de desenvolupament agrícola com d'emergència, i sumaran forces un cop més per fer front a la catàstrofe actual, tant en la primera fase d'emergència com en els posteriors treballs de reconstrucció.

Lliçons apreses

Després d'haver viscut i gestionat les destrosses que ha patit el país arran de catàstrofes com el terratrèmol de 2010 o l'huracà Matthiew de 2016, des de l'ONG Mans Unides han après que, en la mesura del possible, és millor evitar la creació de campaments per socórrer a la població.

"Per una banda perquè en un context de pandèmia mundial pot contribuir a propagar virus com la Covid, a més d'altres malalties", assenyala Bolado "però sobretot perquè els campaments creen dependència: la gent espera a l'ajuda, en lloc d'iniciar la reconstrucció".

En la mateixa línia, la població haitiana demanda que l'ajuda es reparteixi amb justícia, i l'ONG vol evitar desequilibris en la distribució recursos com els que van succeir en les accions humanitàries de 2010 i 2016. "La gent reclama un tracte just amb l'ajuda i anhela poder tornar a la seva activitat", sosté Lucas Bolado, "nosaltres treballem per enfortir la seva capacitat organitzativa perquè puguin gestionar les seves demandes i reivindicacions".