Sovint relacionem el consum responsable amb l'alimentació, la compra de productes de proximitat, de comerç just o respectuosos amb el medi ambient i la sostenibilitat. Però consumim molts altres productes i serveis que tenen un impacte negatiu important en el nostre planeta. Un d'ells és el turisme, tal com s'ha desenvolupat en les darreres dècades, sigui per la petjada ecològica en el viatge, molts d'ells fets amb avió, el mitjà de transport més contaminant pel planeta, o per l'impacte en els territoris i poblacions de destinació.

Una de les entitats que treballa per canviar aquest paradigma que impulsa el sector més tradicional, amb molts interessos econòmics, és l'Associació de Turisme Sostenible Aethnic. L'entitat catalana va néixer al 2006 amb la missió de promoure la idea d'un turisme més responsable i sostenible, i de dissenyar i generar propostes de viatge basades en aquests criteris.

Hem parlat amb el director i cofundador de l'entitat, el Jesús Martín sobre la importància de fer unes vacances conscients i respectuoses aquest estiu, del benefici que genera l'intercanvi entre les del país de destí i les persones viatgeres, de la voluntat de promoure el turisme de proximitat i el valor de conèixer el món des d’una altra mirada.

Aethnic neix de les necessitats de les mateixes persones que funden l'entitat.

Tots els membres fundadors de l'associació venim del món de les ciències socials. I com usuaris i amants dels viatges, ens preguntàvem com podia ser que no hi hagués una voluntat de promoure productes i serveis que milloressin la qualitat de vida de les poblacions dels països de destinació, que posessin en valor la seva cultura, que generessin una mirada més transversal sobre temes de gènere i de justícia global. Com bé dius, davant aquesta necessitat, i la falta d'oferta, neix Aethnic.

Vam decidir doncs generar aquesta iniciativa que ens permet promoure una cultura sobre el turisme més responsable i sostenible. És també quan comencem a vincular-nos amb diferents plataformes per començar a construir un discurs al voltant d'aquesta idea. Ens sumem al Foro de Turismo Responsable, un espai d'ONGs vinculades amb temàtiques de turisme i comencem a generar diàleg amb altres entitats Alba sud o Acció per un Turisme Responsable.

Quines són les línies de treball de l'entitat?

A partir d'aquest diàleg que comento, vam crear una línia vinculada a la incidència i la reflexió. A més, a mesura que el projecte avança, veiem que hi ha una necessitat de producte turístic basat en els criteris que hem comentat. Així que comencem a crear propostes de viatge sostenibles i responsables que les agències de viatges afins amb aquests valors comercialitzen.

En paral·lel a això, ens adonem que el turisme també té una dimensió d’empoderament, de capacitació. El sector turístic és un motor econòmic en molts països, sobretot els del sud global. Es basa en una lògica capitalista i, normalment, en una lògica de consum extractivista. Això genera beneficis per uns pocs, però implica una sèrie d'impactes negatius per a tots. Així que comencem a desenvolupar projectes per fer del turisme una eina de desenvolupament local basada en criteris com economia social, justícia global o consum responsable, entre altres.

Com són aquestes propostes de viatge que dissenyeu?

Es caracteritzen pel contacte amb la població local; per donar resposta al canvi climàtic; per dinamitzar propostes d'economia social; per donar valor a temes de gènere i el paper de la dona en el marc de l'activitat turística, etcètera. Aquest discurs es materialitza en diverses propostes. Així que intentem que hi hagi un producte que doni resposta a necessitats de gent com nosaltres: volem conèixer el món des d'una altra mirada i ara mateix ens és difícil fer-ho.

"Volem conèixer el món des d'una altra mirada i ara mateix ens és difícil fer-ho".

La proposta de turisme responsable s’ha de treballar des del país d’origen o al país de destinació?

Els dos són vessants importantíssims. El viatger ha de conèixer i estar sensibilitzat sobre quin és l'objectiu del viatge, que és el que anirà a conèixer, quines són les normes de conducta, etcètera. Les dues parts han de compartir aquest discurs i una mateixa mirada. En aquest sentit, veiem que s'ha de fer una feina important sobre formació, més que de turisme responsable a escala teòrica, sobre com s'ha de gestionar el viatge, perquè cada destinació té les seves particularitats. Cada territori necessita una mirada molt concreta.

Ja has comentat els beneficis als països de destinació, però què aporta a la persona viatgera?

Una experiència molt més autèntica, molt més constructiva. La gent que ens rep, que coneix l'entitat i que sap que estem en concordança amb la mirada del poble i les seves tradicions, ens acull molt bé, està agraïda. A més, és una experiència més coherent amb l'espai, més vinculada amb la realitat social del país. Tens una mirada més complexa sobre la realitat del país que et permet entendre la cultura i la societat. És un viatge que t'obre al món del país de destinació.

Cal destacar que tenim una sèrie de propostes de viatge dirigides a família i és espectacular com s'entenen les criatures amb els infants locals. És una filosofia que parteix d'una voluntat de promoure un turisme amb un impacte positiu. Si promous un producte molt centrat en el cost-benefici, no pots entrar en aquesta dinàmica. És condició de possibilitat per promoure un creixement tant en la destinació com en el viatger.

Creus que les persones viatgeres estan conscienciades?

Crec que sí, que cada cop hi ha una voluntat més clara de fer turisme responsable. De la mateixa manera que quan consumeixes una poma ecològica, i la qualitat del producte i l’impacte que provoca és molt millor, s'ha de valorar el que aporta i implica un turisme cooperatiu, responsable o basat en criteris d’economia social. El viatger cada cop més té una mirada centrada en quin és l’impacte de la seva activitat.

"El viatger cada cop més té una mirada centrada en quin és l’impacte de la seva activitat".

Desgraciadament, durant molt de temps, el turisme responsable ha estat estigmatitzat. Hem d'intentar conservar l'activitat turística com a tal, és a dir, que esdevingui oci i un espai per gaudir les vacances, però generant un impacte positiu amb una nova mirada. Que el motiu de venda del producte no sigui l'impacte, sinó l'experiència en si, però que de fons quedi claríssim que hi ha una voluntat de promoure valors com el de dignificar el treball o lluitar contra la crisi climàtica, i que no sigui greenwashing, com sí que passa amb altres productes.

A Catalunya també hi ha un problema amb el model turístic actual.

A Aethnic, arran de la pandèmia, vam començar a treballar també a Barcelona a nivell local. Barcelona és una ciutat que està travessada pel turisme. De fet, al 2018 al baròmetre social assenyalava aquesta activitat com la tercera preocupació de la ciutadania. És un tema clau que s'ha de gestionar. Vam començar a treballar en la Xarxa de Turisme Responsable i Sostenible perquè veiem que necessitem un model de bona governança que promogui els impactes positius.

Ara treballem per promoure un turisme de base social, és a dir, un turisme que esdevingui una eina per la població local. Estem treballant en aquest concepte per identificar la potencialitat del teixit associatiu, comercial, patrimonial del territori per, a través del turisme, donar-li un valor i construir-ne experiències.

I les administracions de casa nostra estan implicades?

És un tema d'agenda. Al final els impactes negatius que genera el turisme no passen desapercebuts: des de la pol·lució dels creuers que arriben al port, a la massificació d'espais naturals que vam patir en el desconfinament. És una qüestió que necessita una gestió i una nova mirada. Sí que hi ha una voluntat des de les administracions, però el turisme sempre ha seguit un model capitalista que d'alguna manera explota l'activitat turística amb una mirada poc social. Som poques les entitats que treballem per introduir aquesta nova mirada en l'activitat turística.

Cal dir que aquest interès de les administracions s'hauria de materialitzar amb accions concretes. Una de les nostres línies és, tenint en compte que el turisme és un sector clau, com fer que el turisme impacti en l'economia social i solidària. És a dir, "apropiar-nos" des de l'economia social d'un sector que és un motor econòmic. Tenim com a repte generar un ecosistema turístic d'àmbit d'economia social, empoderar aquest sector perquè se'n beneficiï directament de l'activitat turística i generi i creï una oferta alternativa.

Això també inclou el sector turístic més tradicional?

El sector no està sensibilitzat. Crec que aquest estiu serà un desastre. Durant la pandèmia va haver-hi un discurs sobre reflexionar al voltant dels impactes del turisme, generar un model més resilient. Però com hi ha una crisi sistèmica, no és només la Covid, estan sortint tota una sèrie de factors a relluir. Quan comença a fer bon temps, el sector treballa per generar un màxim benefici, sota una lògica productiva, sense tenir en compte aspectes importants, com els recursos naturals, el medi ambient, els impactes socials, la precarització laboral, etcètera.

Tot això ha passat per alt en aquesta reactivació ferotge que hi haurà amb l'obertura del turisme. A nivell de sector més tradicional, desgraciadament, diria que, si hi ha una voluntat d'alinear-se amb aquests valors, es fa per una qüestió de màrqueting. No és una vinculació de base, no és una reflexió feta amb la voluntat de promoure un model alternatiu.

Quins són els reptes de les entitats que promouen un model turístic sostenible?

A nivell local el repte és treballar en l'articulació d'una oferta basada en criteris d'economia social i turisme responsable, que sigui una eina que permeti posar en valor el patrimoni, la cultura, sense malmetre els recursos. Cal diferenciar, però, el context urbà, on el que s'hauria de fer és decréixer l'activitat turística, i el context rural, on hi ha moltes zones del territori que necessiten d'aquesta reactivació. La promoció d'una xarxa d'articulació ecosistema de turisme responsable és fonamental a nivell local.

Quant al sector, hauríem de tractar de pol·linitzar el sector tradicional. Fer-los arribar aquesta oferta, així com la idea de treball en xarxa, promoció d'espais d'intercooperació, intercanvi de bones pràctiques, deixar la lògica de la competència i introduir una lògica d'intercooperació en el marc de l'activitat turística. Cal generar espais de treball compartit on començar a definir tots aquests aspectes.