Interpel·lar la nostra memòria i visibilitzar els escenaris que van recórrer les exiliades del segle passat, fugint del jou dels totalitarismes europeus, per denunciar que les coses no han canviat: avui, milers de persones encara pateixen el mateix tràngol, empeses per les polítiques migratòries i econòmiques de la Unió Europea (UE).

Amb aquest propòsit es posa en marxa un any més la Caravana Obrim Fronteres, que inicia la ruta Pirineus-Alps i durant nou dies, fins al 24 de juliol, ressegueix aquest fil de la memòria per posar en evidència les fronteres de mort, les d’ahir i les d’avui.

Com ho era fa més de vuitanta anys, la situació és crítica per a centenars de milers de persones migrants que transiten per les fronteres europees i es topen, un cop més, amb la mort i el rebuig com a resposta. “Volem unir les fronteres del passat amb les actuals per recordar la memòria històrica i evidenciar que avui les persones en trànsit estan passant pels mateixos llocs i se’ls està barrant el pas i, en molts casos, abocant a la mort”, explica la Maria Creixell, membre de la Caravana Obrim Fronteres.

Denunciar una situació insostenible a les rutes migratòries i fronteres

A partir d’aquest fil conductor de memòria, aquesta setena edició de la caravana, formada per persones i col·lectius que defensen els drets de les persones migrants i refugiades, vol denunciar la responsabilitat de les polítiques migratòries de mort i alertar sobre la sistemàtica violació de drets fonamentals i llibertats de la qual són víctimes les persones migrants que viuen i es mouen per Europa.

Així, entre altres situacions, es posarà l’accent en la mort de les persones en trànsit a les fronteres internes de la UE, i de les més de 49.000 que han perdut la vida en el seu camí cap a Europa des del 1993, així en les devolucions i deportacions, tant a l’interior d’Europa com als països i fronteres exteriors de la UE.

Un context que s’ha agreujat arran de polítiques com l’externalització de les fronteres a tercers països com el Marroc, Turquia o Líbia, entre altres, la criminalització de la solidaritat amb les persones migrants i refugiades i els obstacles que es posa a les missions de rescat. I a això se sumen factors com la guerra a Ucraïna i les seves greus conseqüències, l’emergència climàtica, la crisi energètica i els problemes econòmics derivats de la pandèmia.

Un recorregut per connectar la memòria històrica dels exilis del passat i el present

Enguany, unes cent cinquanta persones d'Euskal Herria, una quinzena de Catalunya, del País Valencià, Madrid, Castella-Lleó, Andalusia, Extremadura, Aragó, Cantàbria i Itàlia viatgen en aquesta Caravana, que finalitza el 24 de juliol a Barcelona.

La ruta parteix del pont de Santiago, que uneix Irun amb Hendaia, un punt en què els controls migratoris se succeeixen. Una frontera mortal on, en només un any, cinc persones migrades han mort ofegades mentre intentaven travessar el riu Bidasoa, una altra es va suïcidar a Irun i tres més van morir atropellades del costat francès.

El recorregut de la Caravana continuarà amb la visita a llocs de memòria com el camp de concentració de Gurs, per on van passar més de cinc mil persones republicanes, la majoria basques, que van marxar cap a França després de l’adveniment del feixisme a Espanya. La següent parada serà a Bielsa (Osca), on es retrà homenatge a l’exili republicà, per dirigir-se als memorials dels camps d’Argelers i de Ribesaltes.

Posteriorment, es visitaran punts d’interès com la Maternitat d’Elna, una institució que va ajudar a néixer nadons republicans de les mares refugiades de la Guerra Civil Espanyola. Ja a la frontera franc-italiana, la Caravana s’aturarà a indrets de refugi com Massi i la Clavière, en el camí d’una ruta migratòria especialment perillosa. Arribats a Torí, es prendrà part en una manifestació davant d’un centre de detenció de persones migrants i s’enfilarà cap a la Vall de Susa, on s’organitzaran trobades amb col·lectius locals com el moviment No Tav.

El destí final de la caravana serà Barcelona, on es farà un recorregut per recordar les marques del passat colonial de la ciutat per visibilitzar que a l’Estat espanyol es continuen duent a terme polítiques colonials, com es pot veure cada dia a la frontera sud, per exemple. Hi haurà parlaments de diversos col·lectius i s’oferirà un sopar a càrrec de moviments de dones migrants.

Teixir xarxa per sumar en la defensa de les persones migrants i refugiades

A banda de la denúncia i visibilització de la situació insostenible de les persones refugiades, la Caravana Obrim Fronteres es proposa crear xarxa entre persones, moviments i col·lectius en defensa de les persones migrants i moltes altres causes per bastir una xarxa internacional de solidaritat. “Establir aquests contactes i sinergies amb persones d’altres territoris, com França i Itàlia, és un altre dels nostres objectius; volem unir forces, aprendre i intercanviar experiències”, assenyala a Xarxanet la Maria Creixell.

En aquest sentit, a la Caravana s’hi suma l’organització francesa Tous Migrants i, com ja és habitual, la italiana Carovane Migranti, a banda d’altres com la centroamericana Proyecto Puentes Esperanza i les persones que compartiran els seus testimonis. En el recorregut també s’establirà contacte amb diferents col·lectius locals que s’encarregaran d’explicar la situació que es viu a cada zona per on passarà la ruta i compartir experiències i lluites que s’estan lliurant a les rutes migratòries i territoris de frontera.

A totes aquestes persones els uneixen reivindicacions comunes, com l’exigència que es regularitzi la situació de les persones migrants que viuen i treballen a la UE, la dissolució de Frontex i el sistema de fronteres, la creació de vies segures per a totes les persones en trànsit, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i camps de concentració, així com la necessitat d’acabar amb les polítiques neocolonials i racistes que oprimeixen els països del Sud Global, entre altres.

Les persones que travessen avui les mateixes fronteres que es van franquejar en el passat són víctimes dels desplaçaments forçats que destrossen la vida de milers de persones. Recordar-les i reivindicar la seva lluita i memòria és una obligació. Com ho és denunciar el racisme institucional i la xenofòbia que impera a la UE i que ha quedat palès amb la desigual acollida d’aquelles persones que fugen d’Ucraïna i les d’altres procedències.

“No podem girar l’esquena a aquesta realitat, els nostres avis, àvies, besavis i besàvies també van haver de fugir i van trobar un lloc per establir-se, mentre ara es dificulta el pas per aquests mateixos llocs i es posen traves de tota mena a través de bales, controls fronterers inhumans o qualsevol altra excusa, per això volem retre homenatge a les persones que van prendre el camí de l’exili en el passat i recordar totes aquelles que actualment estan intentant cercar una vida digna”, rebla Creixell.