El virus de la immunodeficiència humana (VIH), l’agent causal de la sida, afecta, encara avui dia, al voltant d’uns quaranta milions de persones, el que representa un elevat nombre de persones arreu del planeta. La mortalitat de la malaltia, però, ha disminuït exponencialment al llarg dels anys, i els símptomes són controlables i tractables gràcies a les teràpies i els tractaments antiretrovirals.

Els determinants socials de la salut són les condicions socials que caracteritzen el creixement, la vida, el desenvolupament i l’àmbit laboral de les persones. S’ha demostrat que aquests poden tenir una influència directa en la contracció de la sida i en la mortalitat associada a la malaltia.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha participat en un estudi sobre els impactes dels determinants socials de la salut a la població en la incidència i mortalitat del VIH i la sida al Brasil. Han estat un total de 28,3 milions de persones les que han participat, totes pertanyents al percentatge de població brasilera de baixos ingressos.

L’informe s’anomena ‘The effects of social determinants of health on acquired immune deficiency syndrome in a low-income population of Brazil: a retrospective cohort study of 28.3 million individuals’, i s’ha publicat a The Lancet Regional Health, un diari internacional i independent basat en la medicina i en la transformació social positiva d’aquesta.

Brasil ha estat un dels països de l’Amèrica Llatina que ha comptat amb una resposta pionera davant la sida i el VIH: va ser el primer territori a oferir tractament antiretroviral de manera gratuïta a totes les persones que pateixen la malaltia, i va posar a l’accés de tothom proves del VIH generalitzades i també gratuïtes. Tot i les mesures preses, de les noves infeccions que es van registrar a Amèrica Llatina el 2020, un 48% es van produir al Brasil, una xifra que representa gairebé la meitat de tot el continent.

La pobresa, una problemàtica que colpeja la salut

Una de les conclusions a les quals ha arribat la investigació és que la pobresa i la vulnerabilitat social són factors decisius que queden fermament relacionats a una càrrega més gran de sida, especialment en casos de menor riquesa i analfabetisme, i en el fet de ser una persona de color.

Les persones amb una renda menor i una situació econòmica baixa, tenen una probabilitat d’infecció un 55% més elevada i d’un 99% més alta de morir de la malaltia que la població amb una situació econòmica estable. Segons destaca Davide Rasella, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l’estudi, "un nivell de riquesa més baix pot estar estretament relacionat amb l'exclusió social i la inseguretat alimentària, que són barreres potencials per al diagnòstic precoç i l'inici o l'adherència al tractament del VIH/sida".

L’accés a l’educació i el color de la pell, factors determinants

Pel que fa a les persones analfabetes i a les que tenen un nivell educatiu baix, els percentatges també mostren situacions crítiques. En aquests casos, hi ha un 46% més de probabilitats d’emmalaltir i un 176% més de risc de mort, comparades amb la població que ha cursat uns estudis superiors.

La conclusió que s’ha extret davant aquestes dades és que la manca d’estudis és una dificultat en l’accés a informació sanitària i a educació sexual, a més de complicar l’assistència sanitària. L’estudi exposa que "les persones amb menor nivell educatiu tendien a estar exposades a conductes sexuals de risc, a un diagnòstic tardà de VIH/sida, i experimentaven menys accés i adherència al tractament".

El tercer col·lectiu d’alt risc són les persones negres, les quals tenen un 53% més de risc de contraure la malaltia i un 69% més de morir, comparades amb les persones identificades com a blanques o d’ascendència asiàtica. El racisme estructural és el principal causant d’aquesta diferència de condicions, el qual es perpetra en les desigualtats sanitàries racials en l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris.

Les conseqüències de les ajudes del govern

La població brasilera disposa d’un programa de benestar social anomenat 'Bolsa Família', el qual proporciona ajuda financera a les famílies més vulnerabilitzades. En aquest context, l’estudi ha determinat que un 65% de les participants eren beneficiàries de 'Bolsa Família', però aquelles persones que van rebre ajudes del programa durant menys de dos anys, van tenir un risc més elevat de patir el VIH o la sida, comparades amb les persones que no formaven part del programa.

En canvi, la població que va rebre ajudes a llarg termini, entre cinc i deu anys o més de deu, sí que va comptar amb una menor amenaça d’emmalaltir i morir a causa de la sida. El coautor de l’estudi, Davide Rasella, explica que "la situació es pot deure a l'efecte d'alleugeriment de la pobresa dels subsidis del programa, i als requisits establerts per rebre aquestes prestacions. Això acosta les famílies als serveis que fan el diagnòstic i a les accions d'educació sanitària".

Després d’analitzar el context social i les desigualtats que presenta davant la necessitat bàsica de l’accés a la sanitat, és evident que cal invertir en polítiques de salut pública i assegurar l’equitat en l’atenció sanitària. Com a conclusió, Davide Rasella expressa que "sense la implementació d'intervencions significatives per reduir les desigualtats, hi ha el risc que l'actual augment de les taxes de pobresa i les vulnerabilitats socials reverteixin els progressos realitzats en la lluita contra el VIH/sida les darreres dècades".