Les entitats catalanes fan arribar els fons recollits per l’explosió a Beirut a la població afectada

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
L'Associació Catalunya-Líban, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya van posar en marxa dies després de l’accident una campanya d’emergència conjunta. Font: Associació Catalunya-Líban
L'Associació Catalunya-Líban, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya van posar en marxa dies després de l’accident una campanya d’emergència conjunta. Font: Associació Catalunya-Líban
Organitzacions del Líban, com des d'altres punts del món, com Catalunya, estan treballant en la zona afectada per reemplaçar l'absència de resposta de l'Estat. Font: Associació Catalunya-Líban
Organitzacions del Líban, com des d'altres punts del món, com Catalunya, estan treballant en la zona afectada per reemplaçar l'absència de resposta de l'Estat. Font: Associació Catalunya-Líban
 Font: Red Cross Lebanon
Font: Red Cross Lebanon

Les entitats catalanes fan arribar els fons recollits per l’explosió a Beirut a la població afectada

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

Els fons, recaptats per l'Associació Catalunya-Líban, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya, han anat destinats al suport a l’assistència sanitària i l’accés als mitjans de subsistència bàsica.

Quatre mesos després de l'explosió al port de Beirut, un incident que va commocionar al món sencer per les esfereïdores imatges enregistrades des de diferents punts de la capital libanesa, els fons recollits per l'Associació Catalunya-Líban, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya ja han començat a arribar al seu destí: la població libanesa més afectada per l'explosió.

L'incident a la zona del port, tal com asseguren des de l'Associació Catalunya-Líban, va ser el "cop de gràcia" per a una població ofegada des de fa temps per una greu crisi econòmica, financera i social, a les quals s'hi va sumar la sanitària arran de l'epidèmia de la Covid-19. Davant aquesta situació, les tres entitats catalanes, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, van posar en marxa una campanya d'emergència conjunta per recaptar fons destinats a la població afectada.

A principis de setembre es van poder enviar al Líban 18.500 euros. Aquest fons s'ha destinat, de la mà de Secours Populair Libanais (SPL), a accions com el suport a l'assistència sanitària i l'accés als mitjans de subsistència bàsica, com ara l'aigua, l'alimentació, l'habitatge i els subministres.

Des de l'Associació Catalunya-Líban, el seu president, el Ghasan Saliba, vol manifestar l'agraïment "a totes les persones, a la societat catalana, a les entitats que han mobilitzat, que han aportat a la campanya, que ens va permetre fer un enviament d'una quantitat de diners i de suport a les tasques del Socors Popular Libanès, a més de les ajudes d'altres regions del Líban i d'altres organitzacions i pobles del món".

La situació continua sent greu

L'explosió del 4 d’agost al port de Beirut va causar més de 250 persones mortes, 7.000 ferides i 300.000 famílies sense llar. Quatre mesos després la situació continua greu. "L'únic canvi es constata del treball voluntari que han fet les organitzacions de la societat civil, tant de neteja dels carrers, de les escombraries i dels vidres, com de les ajudes a la població afectada", explica Saliba, que assegura que el port de Beirut ha tornat a funcionar, però sota mínim.

Saliba explica que encara no s’han iniciat les tasques de la reconstrucció d’edificis comerços i carrers afectats, ni una llista de les persones i edificis afectats, ni una previsió de costos per a la reconstrucció. "Tot està bloquejat", explica, i considera que la classe política dominant "està esperant les ajudes internacionals per iniciar les tasques de rehabilitació, reconstrucció i indemnització a les famílies, i les potències i institucions internacionals, com el Banc Mundial, aprofiten per exigir i condicionar les ajudes als seus interessos en la regió".

"Les conseqüències de la crisi econòmica, social financera, l’alt nivell de pobresa -més del 55% de la població sota el llindar de la pobresa-, la pèrdua del poder adquisitiu, la devaluació de la moneda libanesa, els efectes de l’explosió, i la gravetat de la situació a causa de la pandèmia Covid-19, ens motiva a continuar", manifesta el president de l'Associació Catalunya-Líban. "La campanya continua", afegeix.

Absència d'Estat

Saliba va manifestar des d'un primer moment, com demostra aquesta entrevista que vam fer a Xarxanet pocs dies després de l'explosió, que l'accident va demostrar l'absència de l'estat, "i la culpabilitat de la classe política dominant, per la seva deixadesa, la seva irresponsabilitat directa i indirecta i l'alt nivell de corrupció", denuncia. Saliba lamenta que quatre mesos després encara no hi ha cap responsabilitat. "No hi ha cap persona, ni responsable acusat de la catàstrofe", explica.

Davant d'aquesta situació, el president de l'entitat assegura que la ciutadania ha perdut tota confiança sobre l'aclariment de les causes i els responsables de l'explosió. "Les investigacions fetes pel poder judicial libanès com per les agències internacionals tant l'FBI com els serveis d'investigació francesa, sembla que tots volen amagar les causes i els culpables", exposa.

Afegeix un comentari nou