Sortir del laberint burocràtic i altres reptes de les persones refugiades afganeses a Catalunya

El passat mes d’agost, l’Afganistan va tornar vint anys enrere en el temps i va caure de nou en mans dels talibans. El grup fonamentalista va entrar a la capital, gairebé sense oposició, després d’una llarga ofensiva que es va accelerar vertiginosament amb la retirada definitiva de les tropes nord-americanes aquest estiu. El retorn dels talibans al poder aboca el país a un règim extremament conservador i repressor, sobretot amb les dones, després de més de dues dècades de conflicte, desenes de milers de víctimes i un patiment enorme per a la població civil.

La caiguda de Kabul va generar escenes de caos al país, amb milers de persones intentant fugir desesperadament del país i del jou dels talibans. Espanya, en un operatiu contrarellotge de nou dies batejat com a ‘Operació Antígona’, va aconseguir treure de l’Afganistan més de 2.000 persones. D’aquestes, 123 van arribar a Catalunya. D’aleshores ençà, intenten refer la seva vida després de deixar-ho tot enrere. 

Bayt al Thaqafa: una entitat d’acollida

La Fundació Bayt al-Thaqafa n’ha acollit tretze a la ciutat de Barcelona. Totes elles van haver de sortir de l’Afganistan de forma sobtada i, en molts casos, hi han deixat bona part de les seves famílies i amics. “Hem acollit famílies i també persones soles, amb edats diverses, des d’un bebè de només onze mesos a persones de més de 40 anys”, explica a Xarxanet el Daniel Ibarz, director de la fundació, que destaca l’angoixa que pateixen pel que pugui passar als seus éssers propers que s’han quedat al país.

L’entitat dona cobertura a les necessitats bàsiques d’aquestes persones com són l’habitatge i la manutenció, però també respon a tot el que és necessari per a la seva inclusió,  és a dir: serveis jurídics, d’integració laboral, atenció psicològica, programes d’aprenentatge de la llengua, així com un treball de coneixement de l’entorn i de vincle amb la comunitat, remarquen des de Bayt al-Thaqafa. 

Passats els primers dies i el lògic estat de xoc derivat de la situació que han viscut, aquestes persones estan fent els primers passos per començar de nou fora del seu país. L’angoixa persisteix, però ja estan fent tot allò necessari per refer la seva vida. 

“Han iniciat els tràmits corresponents, ja estan rebent classes d’aprenentatge de la llengua, els infants han començat el curs escolar... Estan fent tot el possible per poder dur a terme una vida normalitzada, després d’un procés migratori tan traumàtic”, assenyala la Daniela Dias, una de les responsables del programa de protecció internacional de l’entitat, que ha acompanyat aquestes persones durant els primers dies a Catalunya.

Seqüeles d’un procés migratori sobtat

L’impacte emocional que implica un moviment migratori tan sobtat com el que han patit aquestes persones és profund i complex, diferent del d’altres en què la persona que emigra ha iniciat un procés mental de desvinculació del seu país d'origen. 

“Aquesta sortida tan sobtada no ha permès que facin aquest procés i encara estan molt connectades al país, informant-se de què està passant, trucant a les famílies i amistats que han deixat allà, amb por, incertesa i angoixa pel que pugui passar a l’Afganistan”, apunta Dias, que afegeix que moltes d’elles no van poder planificar la seva sortida ni reunir tota la seva documentació. De fet, algunes d’elles la van haver de cremar per no ser detectades en els controls dels talibans.

Tanmateix, un cop arribats a Catalunya, ja en un entorn segur, el procés migratori per a aquestes persones no ha acabat, sinó que gairebé es pot dir que tot just acaba de començar. Ara es troben amb molts reptes al davant que han de superar: des de l’aprenentatge de la llengua, el coneixement d’un entorn molt diferent o l’accés al món laboral, entre altres, exposen des de la fundació. 

Ara bé, a Bayt al-Thaqafa expliquen que el que més inquietud i preocupació genera entre aquestes persones és la lentitud dels processos cap a la plena ciutadania. “El primer que pregunten és quan poden començar a treballar perquè volen refer la seva vida i donar suport a les seves famílies com més aviat millor, però cada pas per fer-ho és més lent del que esperaven, i això genera molta frustració”, diu la Daniel Dias. 

Un laberint burocràtic per demanar asil

Bayt al-Thaqafa és entitat gestora del programa estatal d’acollida del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i acull més de 170 persones anualment. En el marc d’aquest programa, acompanyen famílies i persones soles i també disposen d’un dispositiu específic per persones amb un diagnòstic de salut mental. En aquest sentit, el director de la fundació, Daniel Ibarz, confirma que totes aquestes persones ja han pogut iniciar els tràmits per demanar asil, un procés que sovint és llarg i feixuc. 

Ibarz, però, alerta que si la resolució és desfavorable a la seva sol·licitud de protecció internacional, la persona ha d’abandonar el programa i queda absolutament desprotegida, en situació de gran vulnerabilitat. “A Bayt ens comprometem amb la persona fins que sigui necessari i hagi assolit l’autonomia per desenvolupar el seu projecte de vida, però en aquests casos és l’entitat qui ha d’assumir el cost d’aquests acompanyaments”, subratlla.

En aquest sentit, l'any passat, l'Estat espanyol només va resoldre favorablement el 5% de les demandes de protecció internacional. Per això l’entitat creu cabdal que el compromís de l’Estat que acull amb aquestes persones es mantingui mentre no canviï la seva situació de vulnerabilitat, quelcom que el programa estatal d’acollida no contempla. “El compromís només es manté fins que es resol l’expedient, no fins que la persona ho necessita”, rebla.   

Campanya per implicar la ciutadania

Per tot plegat, l’entitat ha posat en marxa una campanya de captació de fons, sota el lema ‘Pel dret a fugir, el deure d’acollir’. L’objectiu, apunten, és implicar tota la ciutadania en l’acollida d’aquestes persones que queden en una situació de vulnerabilitat extrema. Qui ho vulgui pot col·laborar amb la campanya per ajudar a cobrir els costos d’acollida de les persones refugiades aportant un donatiu a través de Bizum, transferència bancària o omplint aquest formulari.

Igualment, falta molta feina per fer pel que fa a un model d’acollida que, segons la fundació, no dona les respostes adequades a les circumstàncies i necessitats de les persones nouvingudes.

“Cal que sigui més flexible, el fet de no disposar de permís per treballar fins passats els primers sis mesos no facilita l’autonomia de les persones”, apunta Ibarz, que lamenta “l’odissea burocràtica” que esdevé l’homologació de títols o la manca de respostes a la nova realitat migratòria -amb cada cop més persones empeses a fugir dels seus països-, que tampoc contempla nous motius de sortida, com l’emergència climàtica.

Pel que fa al cas concret de l’Afganistan, com han fet centenars d’entitats de Catalunya i la resta de l’Estat, Bayt al-Thaqafa reclama que s’estableixin vies segures que facilitin l’arribada dels milers de persones que encara no han pogut sortir del país. “Calen vies segures i un compromís ferm per garantir el dret d’asil”, sentencia Ibarz.