Un petit gran club del Vallès deixa empremta en un barri de barraques del Camerun

La contribució dels prop de 8.500 clubs esportius que actualment hi ha a Catalunya és un actiu molt valuós del país que transcendeix la pràctica esportiva. Perquè, en contra del que pugui semblar, no cal ser un gran club com el F.C Barcelona o l’Espanyol per generar un gran impacte en la societat. 

Ho pot corroborar en Jordi Grivé, coordinador general de l’Associació Esportiva Ramassà, un modest club de Les Franqueses que milita a la quarta divisió catalana, l’última del futbol al nostre país, i que es distingeix de la resta pel seu marcat vessant social. “Som un club molt petit i hem estat capaços de tirar endavant projectes que ens semblaven estratosfèrics, al final te n’adones que no cal ser un megaclub, són més importants les ganes que els diners”, assegura. 

En Jordi sap del que parla. Des del juny del 2020, el Ramassà és el primer club de l’Estat espanyol que també és una ONG. A més, el club vallesà és membre de l’African Youth Initiative Network (AYINET) i ambaixador dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. 

Font: A.E Ramassà.

Tota aquesta vocació solidària i social va sorgir sense planificar-ho, en un viatge que el Jordi va fer a Etiòpia el 2013. Allà, en plena banya d’Àfrica, se li va acudir la idea de portar el Ramassà al continent i relacionar el viatge amb un projecte de cooperació. Dit i fet: un any després, el club estava jugant un partit a Addis Abeba contra el Saint George, el campió i l’equip més potent d’Etiòpia, davant de més de vint mil espectadors. 

“Aquell partit va ser un gran èxit i va generar un canvi en el Ramassà”, recorda Grivé. Per començar, l’equip vallesà, acostumat a jugar en camps amb una cinquantena d’espectadors a molt estirar, va poder gaudir de l’experiència de disputar un matx amb milers d’espectadors a les graderies. 

A partir d’aquí, cada any l’equip ha dut a terme un viatge solidari a un país de l’Àfrica a jugar-hi un partit, entregar material esportiu i contribuir a un projecte solidari d’entitats que treballen al continent. A més d’Etiòpia, el Ramassà ha viatjat a Benín, Uganda, Camerun, la Costa d’Ivori i Madagascar. El 2020 havien de desplaçar-se a Gàmbia, però la pandèmia ho va estroncar. 

Font: A.E Ramassà.

Tota aquesta tasca solidària es va concretar en el reconeixement del club com a ambaixador dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, de la mà de l’ugandès Víctor Ochen, candidat a Premi Nobel de la Pau el 2015, i la seva organització, l’African Youth Initiative Network (AYINET). Ochen va quedar captivat pel Ramassà en un viatge del club a Uganda i, d’aleshores ençà, la relació s’ha mantingut i s'ha enfortit. 

Més tard va arribar la conversió del club en ONG, fet en què és pioner a Espanya. “Tot ha anat sorgint de forma molt natural, tots aquests anys d’experiència en cooperació ens han refermat en la idea de profunditzar per aquest camí, ja estàvem actuant realment com una ONG”, apunta Grivé.

El poder transformador del Ramassà ha canviat el barri d’Etetack

Més enllà d’aquestes iniciatives socials -i altres com les jornades Goals for Africa, els Contes solidaris o la creació d’un equip femení inclusiu-, ha estat al Camerun on el Ramassà ha posat en marxa el seu projecte més a llarg termini al continent africà. Més concretament, l’entitat vallesana ha centrat els seus esforços al barri d’Etetack, de Yaoundé, la capital del país.

“Etetack és un barri molt marginal de la perifèria de Yaoundé, tant que és un lloc on molts habitants de la capital ni tan sols saben arribar”, exposa Grivé, que destaca la poca esperança econòmica i de vida dels seus veïns i veïnes. La majoria dels habitatges són barraques construïdes amb materials precaris, molts infants no van a l’escola i es registren alts índexs de delinqüència, drogues i prostitució. Hi ha mancances de tota mena i, fins fa poc, diu Grivé, ni tan sols hi havia accés a l’aigua potable.

La implicació del Ramassà a Etetack es va iniciar el 2017, en el marc d’un dels viatges solidaris que el club català va fer al Camerun. Allà van conèixer el William Mbianda i la seva associació, el Cercle d’Education, Formation et Sensibilisation de la Jeunesse (CEFOSJEC), que es dedicava a treballar pel jovent del barri. A partir d’aquella trobada va sorgir un equip de futbol que porta el nom del Ramassà i es va plantar la llavor d’una fructífera relació. 

La col·laboració va començar amb enviaments de material esportiu i s’ha anat consolidant i incrementant amb els anys. Tant que, avui, la petjada del Ramassà és molt visible a Etetack. Entre altres actuacions, el club franquesí ha ajudat a l’escolarització dels infants, hi ha dut a terme un projecte -del qual se senten especialment orgullosos- que ha portat aigua corrent al barri, ha posat en marxa una escola de futbol per a un centenar de joves en risc d’exclusió i ha construït un centre de formació on els infants fan classes de reforç. 

“Ara hem millorat les instal·lacions del centre i hem fet una segona planta per acollir més nens i nenes i augmentar l’espai per a les classes”, afegeix Grivé, que també explica que han seguit adequant i recondicionant les instal·lacions esportives, com el camp de futbol. 

Font: A.E Ramassà.

Des del primer a l’últim pas del Ramassà a l’Àfrica en general i a Etetack en particular es guia per l’objectiu de lluitar per una societat més igualitària, inclusiva i justa, emprant l’esport com a eina d’integració social i motor de desenvolupament per als col·lectius més vulnerables, i reforçant les entitats i institucions locals. “No només és futbol, el que volem és vincular esport i educació, és a dir, formar persones alineades amb els valors del Ramassà”, sentencia el coordinador general del club.

Un projecte solidari amb vocació de futur

Actualment, el Ramassà ha començat a treballar amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, fet que ha donat un nou impuls i més consistència als seus projectes, a més de millorar-ne la sostenibilitat. 

Ara bé, si parlem de sostenir els projectes, Grivé destaca com a aspecte fonamental el compromís del club i l’equip de gent amb qui treballen a l’Àfrica. “S’ha de ser molt persistent i molt compromès amb el que s’està fent perquè tot plegat no s’esgoti, i treballar perquè el projecte també es lideri des del Camerun per tal que sigui sostenible en el temps i pugui ser autosuficient”, afirma.

L’any passat, la pandèmia va deixar en pausa bona part dels plans que tenia el Ramassà. El viatge solidari a Gàmbia, per exemple, es va haver de suspendre. Malgrat tot, des del club expliquen que aquesta interrupció forçada ha servit per descansar, destinar esforços a projectes locals com l’equip femení inclusiu i a organitzar-se millor.

Font: A.E Ramassà. 

“De vegades volem córrer massa, volem que tot sigui molt visible, i ens falta aquest punt de calma i autocrítica a l’hora de fer les coses per fer-les realment bé”, reflexiona en Jordi Grivé. Qui ha dit que un club petit no pot tenir un gran poder transformador?