El parc nacional del Yasuní és una reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 1989. Està situat a l’Equador, forma part de l’Amazònia, i és un pulmó per al continent, el planeta i el país que, a més, es considera com una de les zones més biodiverses del món. S’hi poden trobar més de dues-centes espècies de mamífers, gairebé sis-centes espècies d’ocells, més de cent espècies d’amfibis i rèptils, així com uns tres mil tipus de plantes.

Una de les particularitats que té el parc és que acull diferents pobles indígenes que practiquen l’aïllament voluntari, és a dir, mai han tingut contacte amb la resta del planeta. Es tracta dels tagaeri i els taromenane. Al parc, fa unes tres dècades que s’hi efectuen accions d’explotació petroliera, però, fins a la data, només es duien a terme a les zones perifèriques del parc.

“El tema principal que es planteja és l’explotació de l’anomenat bloc petrolier 43 o ITT, situat a una zona que està al cor de la reserva”, explica Àlex Guillamon, activista d’Entrepobles i copresident de Lafede.cat.

“Seria la a primera vegada al món que s'aconseguiria aturar una extracció petroliera per preservar el medi ambient i combatre el canvi climàtic. Aquest fet és molt important i fa que la consulta tingui una transcendència més enllà de l’Equador”, defensa Guillamon.

Deu anys de feina i esforç per salvar la biodiversitat del planeta

La lluita per eliminar la indústria extractiva petroliera del Yasuní va començar fa deu anys, el 2013. La problemàtica ocorre en un context polític nacional que, l’any 2008, va permetre l’aprovació de la primera constitució que reconeix els drets de la natura. “La llei diu que només hi ha un fet que està per sobre. L’únic procediment que es pot fer en una reserva natural ha de ser considerat per la majoria de l'Assemblea Nacional, el parlament del país, com a projecte d’interès estratègic nacional”, expressa Guillamon.

És per aquest motiu que l’extracció petroliera es permet al Yasuní. A partir d’aquí, en la mateixa reunió de l'Assemblea Nacional en la qual es va aprovar l’explotació del parc natural, l’aleshores president, Rafael Correa, va anunciar que totes les persones que estiguessin en contra, havien de recollir el nombre de firmes equivalent al 5% de l’electorat o cens del país. En el seu moment, es va assolir la xifra de 757.623 signatures, de les 583.000 que es demanaven.

És el moviment Yasunidos el que capitaneja la lluita de defensa del Yasuní. Encara que es recollissin les rúbriques necessàries per aturar el procés, el govern va invalidar la majoria d’aquestes al·legant fets inconsistents i es va acabar frenant la consulta. Davant aquest entrebanc, es va obrir un litigi judicial, pel qual es varen seguir tots els tràmits necessaris i, deu anys després, el maig de 2023, es va aprovar la celebració oficial de la consulta. Es durà a terme el diumenge 20 d’agost, coincidint amb les eleccions presidencials de l’Equador.

“Es va crear un moviment molt fort i molt ampli a tot el país per recollir signatures i defensar el Yasuní. Han hagut de reorganitzar-se pràcticament des de zero, passats aquests deu anys i és un temps molt petit per un a moviment sense recursos econòmics per poder afrontar una escomesa com aquesta”, opina Àlex Guillamon.

De moment, la previsió del conjunt del país és que s’imposarà el ‘sí’ a la consulta, el resultat favorable a erradicar l’extracció petroliera. Durant la campanya electoral s’està fent un ampli ressò, per part dels partits polítics i els mitjans de comunicació. “El debat que hi ha és que el país ha de canviar, com més aviat millor, la font d’ingressos i producció, i deixar de banda la indústria extractiva”, detalla el copresident de Lafede.cat.

Les conseqüències climàtiques que té la indústria extractiva en aquesta reserva natural són extenses. A més, un dels danys principals que pateix la zona són els vessaments de petroli. Al llarg dels anys, se n’han produït fins a vint-i-dos. Un exemple greu del que provoquen és la contaminació de les aigües. Aquestes, acaben impregnant el subsol i apareixen periòdicament als rius, contaminant aquest recurs natural, afectant la biodiversitat de la zona i les comunitats que consumeixen aquesta aigua.

Assassinat del candidat Fernando Villavicencio

Actualment, l'Equador es troba en estat d'excepció a causa de l'assassinat de Fernando Villavicencio, un dels candidats a les eleccions presidencials que se celebraran el diumenge 20 d'agost, comicis que coincidiran amb el referèndum popular per decidir el futur del parc nacional del Yasuní. Villavicencio, candidat del projecte polític de centre 'Construye', ha estat una de les figures polítiques implicades en la denúncia de la corrupció en el comerç de petroli a l'Equador.

En els darrers mesos, Villavicencio també es va comprometre a impulsar la consulta popular per la qual va demanar el 'sí' de la ciutadania per tal de salvar "aquest paradís per a les espècies". "Des de sempre he persistit en els meus millors esforços en defensa del Yasuní. Ara, convoco els equatorians a donar suport a la consulta popular per tal de defensar del parc Yasuní", va afirmar, recentment, a través de les seves xarxes socials.

El candidat assassinat en finalitzar un acte de campanya, va assenyalar al govern de Rafael Correa d'autoritzar, l'any 2013, l'entrada d'empreses xineses al parc nacional Yasuní, un moviment que, tal com manifestava Villavincencio, va posar "en risc la supervivència d'aquest espai natural".