Xavier Cutillas és el president de l'Associació Catalana per la Pau. Aquesta organització està compromesa amb la transformació de les condicions de vida de les poblacions més desfavorides i amb l’assoliment d’estructures socials més justes, la plena expressió dels drets individuals i col·lectius i l’erradicació de la pobresa.

Com va néixer l’entitat?

El 12 de març de 1986 es va celebrar a Espanya un referèndum sobre la permanència del país a l’OTAN. Amb una participació del 59%, el resultat va ser el “sí”, gràcies al suport del 52,5% de les persones que van votar-hi. Juntament amb Navarra, el País Basc i Canàries, el “no” va triomfar a tot Catalunya.

Exactament, quatre anys després, el 12 de març de 1990, es va fundar l’Associació Catalana per la Pau (ACP) seguint els mateixos principis que havien fonamentat aquell “no”: la lluita per la pau i el desarmament i la transformació de les relacions Nord-Sud del planeta, a partir de la idea que calia crear condicions, a escala universal, que possibilitessin a tothom l’exercici dels drets fonamentals que garanteixen la dignitat de les persones.

En què es basa la vostra feina?

Des de l'ACP treballem per possibilitar a tothom l'exercici d'aquells drets que garanteixen la dignitat de les persones. Ho fem a partir d'instruments com la cooperació al desenvolupament, l'acció humanitària, l'educació i la sensibilització, la mobilització social i la incidència política.

A Catalunya, sumem sinergies i compartim esforços amb altres organitzacions i institucions que també reivindiquen un món més just i solidari. Als països on desenvolupem projectes, ho fem conjuntament amb organitzacions de la societat civil, tot apostant per la creació i l’enfortiment del teixit social.

Què significa la pau per a vosaltres?

Des de l’Associació Catalana per la Pau entenem la pau en sentit ampli. No l’entenem només com absència de conflicte, sinó com la situació en què es compleixen els drets fonamentals de totes les persones. Per aquesta raó, treballem en quatre eixos vehiculats a la lluita per la pau. El primer és el dret a l'alimentació, protegir que tots els éssers humans tinguin una alimentació sana, nutritiva i culturalment apropiada, en quantitat i qualitat, suficient per tenir una vida completa i digna.

El segon són els drets i empoderament de les dones, ja que la desigualtat de gènere i la feminització de la pobresa representen uns dels principals obstacles al desenvolupament de les societats. El tercer eix que treballem és l'acció humanitària i d'emergència, és a dir, combatre situacions en què es produeix una amenaça generalitzada a la vida humana. Finalment, treballem per a la protecció de persones defensores de drets humans, ja que són persones que sovint són blanc de greus abusos i atacs a conseqüència de la tasca que realitzen.

Com se sensibilitza la ciutadania?

En l'àmbit més local, treballem l'educació per a la justícia global, és a dir, lluitem per sensibilitzar i incrementar el compromís de la ciutadania vers els drets individuals i col·lectius. Ho fem mitjançant diferents vies que ens permeten apropar la nostra tasca sobre el terreny a la població catalana: fem incidència política a Catalunya, coordinem les Brigades de Solidaritat durant els estius; duem a terme col·laboracions artístiques i culturals; i organitzem cursos de formació telemàtica sobre temàtiques concretes.

Quina relació té el malestar social amb els conflictes?

La majoria de conflictes no tenen una sola causa, però la degradació de les condicions de vida a molts indrets del món ha estat una mena de benzina que ha actuat d’accelerador en conflictes que ja estaven latents o ha empitjorat altres conflictes que ja existien. D’altra banda, l’accés als recursos naturals, com l’aigua o el petroli, guarda una relació de causa-efecte en bona part dels conflictes que es produeixen al món.

Per què és important el desarmament?

Vivim un moment molt complex. Estem passant gradualment d’un món unipolar sota l’hegemonia dels Estats Units a un altre món on ningú podrà jugar aquest paper, un món multipolar. Aquesta transició duu el risc d’arrossegar-nos a una nova edició de la 'Guerra Freda', similar a la que vàrem viure durant la segona meitat del segle XX, però amb diferents potències regionals. Algunes ja són presents, com la Unió Europea, Xina o Rússia.

D’altres van guanyant cada cop més pes en el taulell del món, com l’Índia, Pakistan, Turquia o d’altres. Aquesta competència genera una nova carrera d’armaments on tots els països incrementen la despesa militar. És rellevant modificar aquesta tendència, per tal que aquests recursos puguin dedicar-se gradualment als principals reptes que té el món contemporani. Cal acabar amb la inseguretat alimentària, garantir el dret a la salut i a l’educació i accelerar la transició ecològica per tal de mitigar els riscos associats al canvi climàtic.

Per què és positiu el treball en xarxa amb les entitats sòcies?

A cada país que desenvolupem projectes tenim identificades organitzacions locals amb àmplia experiència en el treball humanitari, de defensa dels drets humans, etc.

El treball en xarxa constitueix un instrument per afavorir la defensa dels drets humans i la projecció política de nous models de desenvolupament. Amb aquest model podem facilitar un intercanvi d’experiències pràctiques en els diferents àmbits d’intervenció i per enfortir les organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD) com a agents de la cooperació internacional en diàleg amb els agents governamentals i intergovernamentals. Per això, participem en diferents xarxes i espais de coordinació, en l'àmbit nacional, estatal i europeu.

Quins reptes teniu com a associació?

Crec que avui el conjunt del moviment per la pau i la solidaritat té una feina urgent: contribuir a aturar la guerra a Ucraïna. Aquest conflicte, més enllà dels costos en vides i destrucció que ha tingut en aquests sis mesos i de les conseqüències sobre el conjunt d’Europa, corre el risc de quedar-se enfangat per una llarga temporada afegint problemes com la seguretat de les centrals nuclears ubicades a l’est d’Ucraïna, continuar incrementant els costos de l’energia o el risc que acabin involucrats directament altres països de la regió.

En un pla més intern, diria que el nostre principal repte pels anys vinents és el de millorar la nostra activitat en tots els àmbits en els quals treballem. El pròxim 2023, l’ACP obrirà un procés de reflexió interna per tal d’actualitzar les nostres principals línies d’actuació i fer balanç del que s’ha fet en els darrers cinc anys.

De quines maneres poden contribuir les persones amb l’entitat?

Les persones que ho vulguin, poden fer-se sòcies de l'entitat, fer donacions econòmiques concretes i també col·laborar mitjançant la nostra botiga virtual. També oferim la possibilitat de realitzar les pràctiques professionals a l'entitat. A banda, poden participar en els cursos que organitzem i en les Brigades de Solidaritat, tota la informació la difonem a través de la nostra pàgina web i dels nostres perfils a les xarxes socials.