Estils de lideratge: una eina a tenir en compte en la gestió d’entitats

Quan a començaments dels anys setanta es va introduir el concepte tècniques de gestió semblava que aquest quedava molt allunyat del dia a dia de les entitats i que el seu camp d’acció havia de ser necessàriament l’empresa mercantil.

Amb el pas del temps, alguns dels seus continguts són perfectament aplicables a associacions i fundacions.Darrera d’una expressió tan tècnica com la gestió s’amaga, simplement un concepte: formes d’organitzar-se.

Especialment remarcable és la gestió de les persones, ja que del seu èxit o fracàs en depèn molt sovint el de la mateixa entitat.

D’estils de lideratge, probablement, hi ha tants com persones, aspecte que defensen experts com el professor del Centre de Lideratge de l’Institut d’Educació de Londres, encara que podríem intentar agrupar-los en quatre grans definicions:

• Autoritari: Sembla que qualsevol líder d’un equip ha de ser autoritari, però alguns tenen aquesta característica molt més remarcada que altres. El/la líder autoritari/a normalment no confia en els altres i ordena i espera resultats, però també assumeix tota les responsabilitats. El seu principal problema és que, en moltes ocasions pots semblar una persona tirana.
   
• Paternalista. És aquest/a un/a líder que sol agradar, però que també té els seus punts febles. Acostuma a protegir al seu equip i dirigeix a partir del premi i el càstig, però entre els seus aspectes negatius es troba la capacitat de fer que els seus equips es sentin inferiors.
   
• Participatiu. Aquest és un altre dels favorits dels subordinats. És aquell/a líder que delega funcions, propicia el treball en grup i per tant fomenta la participació. Semblaria, per les seves característiques, el/la més adient per les entitats que treballen amb persones voluntàries però, com a contrapartida, els seus equips acaben definint-lo com a insegur.
   
• Laissez-Faire. Parteix de l’expressió francesa que vol dir 'deixar fer'. És per tant un/a líder que deixa molta llibertat a l’equip, tal com diu el consultor de la UPC David Fischman,  però al mateix temps critica i elogia poc perquè defensa l’automotivació. Això pot fer que sembli alienat respecte al grup.

Quin seria el millor estil per liderar els equips?

Doncs probablement cap i a la vegada tots ells. I és que el/la millor líder és aquell que s’adapta a les circumstàncies en que aquell moment es troba la seva entitat, tesi defensada pel catedràtic de Psicologia de la UAB Jaume Cruz, adoptant un o un altre estil en funció del moment, la situació, el temps i totes les variables que poden girar al voltant d’una decisió.