Novetats en la normativa de les instal·lacions juvenils

En primer terme, cal tenir en compte de quins tipus d’instal·lacions parla la normativa. Es tracta d’edificis que “es destinen principalment a la pernoctació i a la realització d'activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure adreçades a infants, joves i grups d'infants i de joves”, segons l’article 2 del Decret 16/2022.

També cal tenir en compte la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. En el segon article del text, es recullen les següents instal·lacions juvenils:

• Cases de colònies
• Albergs de joventut
• Granges escola o aules de natura

Malgrat que la Llei 38/1991 també inclou els campaments juvenils, en el Decret 16/2022 aquest tipus d’instal·lacions queden fora de la norma.

Les instal·lacions juvenils situades en immobles considerats de bé cultural d’interès nacional o de bé catalogat, o les que es troben en immobles sotmesos en el planejament urbanístic a regulacions específiques queden “excloses del compliment de determinats preceptes tècnics”.

Un dels principals objectius del nou Decret és agilitzar i facilitar els tràmits que poden tenir les persones encarregades de la gestió d’instal·lacions juvenils amb l’administració, per exemple, amb l’estandardització i digitalització de procediments.

Com a novetat, s’estableix un nou règim de comunicació per iniciar l’exercici de l’activitat econòmica d’aquests equipaments. Per exemple, s’estableix un model normalitzat per a aquesta comunicació que s’ha de tramitar electrònicament al portal de Canal Empresa. A més a més, l’article 8 estableix que “la comunicació permet iniciar l'activitat a partir del dia de la presentació del model normalitzat”.

Un cop feta aquesta comunicació i verificades les dades, les instal·lacions juvenils s’inscriuen d’ofici al Registre des de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), un altre canvi aplicat amb el nou Decret.

Pel que fa a altres tràmits, com ara els canvis de titularitat o modificacions de dades registrals, també s’han de dur a terme obligatòriament per via electrònica.

La nova normativa ha optat per adaptar “els criteris de funcionament a la realitat actual i a les demandes del sector i les persones usuàries, en la mesura del que sigui possible”. A la vegada, “s'ha optat per suprimir algunes exigències i se n'han simplificat d'altres en la regulació dels requisits tècnics de les instal·lacions”, tal com indica el Decret.

Fins ara, les exigències aplicables a cada instal·lació pel que fa als requisits tècnics variaven en funció de la data en la qual s’havia posat en funcionament l'espai. La nova normativa, però, vol unificar els criteris i configurar aquest Decret “com a normativa sectorial aplicable a totes les instal·lacions juvenils amb sostre”. Amb aquesta estandardització de requisits tècnics també es vol facilitar la tasca inspectora.

Malgrat això, la normativa preveu la possibilitat d’eximir certs equipaments de determinats preceptes, en cas que suposi la reducció de la seva capacitat o que sigui inviable assumir els canvis necessaris. També es planteja atorgar uns terminis raonables per fer les adaptacions necessàries a les instal·lacions que ho requereixin.

En aquest sentit, i com a norma general, es recull: “Les persones i entitats titulars d'instal·lacions juvenils que ja estiguin inscrites al Registre abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret disposen d'un termini de sis anys a comptar d'aquesta data per adequar-les a les condicions tècniques que determina aquest Decret”.

Amb el Decret s’actualitzen i se simplifiquen els requisits aplicables als albergs de joventut, un tipus d’instal·lació amb creixement en entorns urbans. A més, es defineix que “la unitat d'allotjament comercialitzable als albergs de joventut és la plaça individual de llit o llitera. D’aquesta manera, es vol preservar la funció dels albergs com a espai de socialització”. En aquesta línia, la capacitat mínima es fixa en vint-i-una places.

Finalment, “es prohibeix establir serveis o consums obligatoris” i als espais comuns s’hi poden fer exposicions, actes culturals o socials, amb la intenció de potenciar la vessant educativa i social d’aquests equipaments.  

Entre els diferents usos de les instal·lacions juvenils hi ha el de poder acollir famílies i grups de persones adultes “sempre que quedi garantida la funció social i educativa d'aquestes instal·lacions i que el tipus d'activitat que hi desenvolupin, per les seves característiques o pel seu interès social, ho justifiqui”.

En cas que sigui necessari, també s’hi poden allotjar persones en situació de vulnerabilitat "que es trobin sota l'empara dels serveis de protecció social", sempre que sigui una estada temporal i que permeti continuar amb l'activitat ordinària. En aquest sentit, també es planteja la possibilitat de donar allotjament, també de forma temporal, a menors no acompanyats/des o a persones refugiades.

Es facilita la inscripció de les granges escola i/o aules de natura i es detallen aspectes de seguretat relatius a les llars de foc, lliteres o instal·lacions per a activitats d'aventura.

A més, es crea el Consell Assessor de la Xarxa Catalana d'Instal·lacions Juvenils, “l'òrgan de participació de les entitats titulars, gestores i d'usuaris de les instal·lacions juvenils, i l'òrgan d'interlocució amb les administracions públiques competents en la matèria”. També es modernitza la regulació relativa a la Xarxa Catalana d'Instal·lacions Juvenils, constituïda pel conjunt d'instal·lacions juvenils de Catalunya.

Amb tot, es vol crear un marc regulador unificador i actualitzat que faciliti el desenvolupament de l’activitat de les instal·lacions juvenils.